TEXT ANÒNIM

Aquest text, va estar salvat en última instancia d´un vehicle que anava al desballestament. El vaig llegir, i em va impressionar, millor dit, em va emocionar positivament, per aquesta raó, vull,desitjo...fer-lo públic. No tenia nom, i jo, si em perdona el poeta, m´ he pres la llibertat de dotar-lo del que podeu llegir en aquesta capçalera.
Quim
“ET DEITJO QUE...”
(Anònim)

Et desitjo primer que estimis, i que estimant, també siguis estimat. I que de no ser així, siguis breu en oblidar, i amb això, desprès d’oblidar no guardis rancors. Desitjo doncs, que no sigui així, però si així es, sàpigues ser sense desesperar.

Et desitjo també que tinguis amics, i que fins hi tot dolents e inconseqüents, siguin valents i fidels. També que entre tots, al menys n´hi hagi un en qui puguis confiar plenament. I per que la vida es com es, igualment et desitjo que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, justa la mida exacta, només per que de tant en tant et qüestionis les teves pròpies certeses. I que entre ells n´hi hagi algun que sigui just, per que no et sentis massa segur.

Et desitjo a més a més, que siguis útil però no insubstituïble. I que en els moments baixos, quant no resta res, aquesta utilitat sigui suficient per mantenir-te en peu. Igualment et desitjo que sàpigues tolerar; no amb els que s’equivoquen gens, per que això es fàcil, sinó amb els que s’equivoquen molt e irremediablement. I tot fent bon us d´aquesta tolerància puguis servir d’exemple a d´altres.

Et desitjo que sent jove, no maduris massa apressa. I que ja madur, no insisteixis en rejovenir. I que sent vell, no t’aboquis al desesper, per que cada edat t’ofereix el seu plaer i el seu dolor, i es necessari deixar que flueixin entre nosaltres.

Et desitjo de passada, que siguis trist. No pas tot l´any!! Només una estona. Però que en aquesta estona, descobreixis que el riure diari es bo, que el riure habitual es insuls, i que el riure constant es malsà.

Et desitjo que descobreixis amb màxima urgència, si s´escau, que existeixen, i que t’envolten essers oprimits tractats amb injustícia, i persones que ignoren la felicitat.

Et desitjo que acaronis un gat, alimentis un ocell, i que t’aturis a escoltar una cardina eixir triomfant, del seu cant matinal, per que d´aquesta manera sentiràs be a canvi de res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i l’acompanyis en el seu creixement, per que comprenguis de quantes vides esta fet un arbre.

Et desitjo a més, que tinguis diners, per que es necessari ser pràctic, i que de tant en tant, estenguis un bon grapat d’aquets diners davant teu, i diguis en veu alta; “Això es meu”. Només per que quedi ben clar qui es l’amo de qui.

Et desitjo també, que cap dels teus afectes mori, però si això arribes a passar,que puguis plorar sense lamentar-te, i patir sense sentir-te culpable.

Et desitjo finalment, que essent home, agraeixis una bona dona, i que essent dona, agraeixis un bon home. Demà i al dia següent, i que quant estigueu exhausts i somrients, parleu d’amor per recomençar.

Si totes aquestes coses t’arribessin a passar, no tinc res més que desitjar-te.

<<<<<<<>>>>>>>