dimarts, 2 de març de 2010

SENTIMENTS I ESENCIES

DAVID PENYARROYA

Diu un proverbi xinès que, “El savi, actua com les papallones, que saben extreure l’essència de les flors sense destruir-les”. En David Penyarroya, 59 anys, joier, i barceloní de naixement, efectua aquest mateix procediment a traves de l´objectiu de la seva càmera fotogràfica.


Deixant-me portar per la sensibilitat de la seva obra, he descobert un anima exploradora de les formes. De la combinació línea i color. De la geometria casual en la intersecció espai – temporal. Del llenguatge de l´inconscient amb contingut metafísic i sensual.


El que observa adquireix la possibilitat de Crear. “No hi ha realitat sense observació” (W.Heisenberg)


Cap foto es exempta de previ estudi, encara que aquest es perllongui no més enllà de curts segons. El motiu surt al pas, només la intuïció de l´artista disposa de la capacitat de captar el significat, encara que no tingui temps de descodificar-lo (Aixó ja ho farà la raó, sempre que ho trobi necessari). Es tracta d´un instant on hi conflueixen molts factors. Hem seria molt fàcil tirar del tòpic “La màgia de l’instant”, però crec que, ni la màgia te cap misteri especial, si entenem la matèria, amb el costat no racional de la ment. Ni tanmateix l´instant, no es més que una fracció indeterminadament curta de temps. Avui disposem de molts indicis que ens indican que aquest, “No existeix per si mateix, si no que expressa un concepte hiperestasiat i per tant d´origen psíquic” ( C.G Jung).




Be, donades aquestes expectatives, només em limitaré a fer-te una pregunta:


- David, quina es la filosofia del teu treball ?


Resposta ; La fotografia es laborar amb llum, de fet es com pintar amb llum. Des de que et despertes la vista es inundada de colors i encara que l´espectre que podem percebre es molt estret, per nosaltres encara es molt ric, si més no, tal com jo dic, (referent al meu ofici). Un aparador ple de joies, aconsegueix que no en llueixi cap d´elles. Tot el contrari de si sols n´hi ha una.


En la fotografia faig el mateix; de tot el que la vista avarca, trio un detall que per la seva forma o color, em provoca un sentiment. Justament aixó es el que em fa gaudir.


QUIM-DAVID