dilluns, 27 de juliol de 2009

RAMON MALO ARNO




Com tots be sabeu, es tracta del company de la SIRE, no crec que necessiti extendre´m gaire per tal de presentar-vos-el.
La seva vida actual, transcorre apaciblement en un poblet de les rodalies de Barcelona. Jubilat i encara jove, te temps de dedicar-se a les arts, concretament a la fotografia.
Els temes que aquesta disciplina avarca son inimaginables, si més no, els clàssics, o directament heretats de la pintura, d’alguna manera solen restar connectats a una mena de “formula bàsica”, per la que tots els artistes han passat algun cop a la seva vida. Les “natures mortes” o “bodegons”, podríem definir.-les com l´art de la composició. Ja en l’antiguitat, Plató, va dictar unes normes concretes que el reglaven, “Compondre es trobar la unitat dins de la varietat, o la varietat dins de la unitat”.
Cézanne aportava; “Quant el color ofereix tota la seva riquesa, la forma a adquirit tota la seva plenitud”
Molts pintors han menyspreat obertament aquesta forma d´expressió, per considerar-la buida de contingut, però es cert que sempre hi ha hagut artistes que desoint critiques gratuïtes i crec que innecessaries, han trobat l’èxit social, allà on es deia que era impossible trobar-lo. Un exemple que entenc prou recurrent, es el dels “Tornassols” d´en Van Gogh, una de les dues obres que va pintar amb aquest nom, es pot veure actualment a la Tate gallery de Londres, i l’altre es va subhastar al 1987 per ... 24.750.000 lliures esterlines !!!, o el que es el mateix, 5.050 milions de les antigues i enyorades pesetes...
Moltes gracies Ramon, per oferir-nos desinteressadament aquestes dues obres que, ens parlen amb sinceritat del molt i bo, que guardes en el teu interior.

Quim