dimecres, 11 de novembre de 2009

Barranc de Sta. Maria, o Vallmala (Montserrat)

INTRODUCCIÓ, AVISOS I COMUNICATS...

Es tracta d’una canal bastant llarga, tot i que per restriccions reguladores de caire ecològic hagi estat reduïda a la meitat, encara ens ofereix un desnivell de 560m. des del monestir fins l´estació de l´aeri, i un recorregut d´uns 1300 m. repartits en uns 15-17 salts, ( 30 m. el mes llarg) farcits de nombrosos ressalts equipats amb sirgues.


Cercant d´altres ressenyes, en cap cas he trobat referència de l’autentica dificultat que actualment presenta el barranc. Aquesta no rau tant en les verticals, o en la precarietat d´algunes instal.lacions, com en l´exuberant vegetació.


Es tracta d’una superpoblació de Rubus Fructicosa, (Esbarzer en català), que sesten per totes les planades, fins el punt de desorientar, cobrir les instal·lacions i dificultar en extrem la progressió.


Si tenim en compte que aquest tipus de vegetal, te per costum créixer un o dos metres anuals, podria ser que en pocs mesos fora causa directe d´evacuacions en helicòpter, amb la solvatat d´anar equipat amb matxets, o d´altres eines per tal d´obrir-se pas en mig d´aquests espais selvàtics. Tot i amb això la tasca no serà fàcil.


CONSELL

Informeu-vos-en be abans d´iniciar la davallada, i si ho feu, aneu preparats per obrir-vos pas a la malesa.


L’EXCURSIÓ


No val la pena matinar si tenim l´intenció d´utilitzar l’aeri, ja que el primer del dia surt a les 9:40 h. horari estiu, 10:10 hivern.


Tampoc hem d´oblidar que acabarem el descens justament davant del pàrking on haurem deixat el vehicle.


Sortim de Barcelona a 2/4 de 8, i encara no son 2/4 de 9 que, ja estem a lloc. Només hi ha solitud, a excepció de dues senyoretes romaneses que, com nosaltres han fet el sòmines per no consultar horaris abans de sortir. No existeix tan sols una mísera guingueta, res de res... Finalment optem per anar a esmorzar a Monistrol (5km.)


L´ascens en aquest sofisticat medi, inaugurat el 1930, i reconstruït desprès de la guerra (1949) es espectacular, ràpid i segur, en només cinc minuts es capaç de cobrir el seu trajecte de 1350 m. de recorregut, i 544 m de desnivell, amb unes 36 persones a bord.


Situats a la planada del monestir, baixarem pel camí esglaonat que porta a la cova de la Verge, (No s´acaba mai, i costa tant de pujar, com de baixar) .


Arribats a l´estació inferior del funicular de la Santa cova, es on iniciem les verticals; un primer salt que, de fet te 38m però que, per raons de d’estratègia, resta dividit en dos; un 16m, seguit per un altre de 22, es a partir d´ací, que comencem a tenir problemes amb la vegetació, que de forma intermitent ja no ens abandonaran fins el mateix final.


Varem perdre molt temps en cercar les continuïtats, o els llocs d´ancoratge. En varies ocasions tinguérem que fermar les cordes allà on ens permeté el medi. Sort també que, algun anima pietosa, va anar senyalitzant els espais de recorregut horitzontal, a base de fites de pedres, i això ens ajudà molt, Gracies!!


ORDRE DELS SALTS


El primer te la seva instal·lació en un arbre situat a ma esquerra segons mirem la vall. A meitat de recorregut (16m), ens sortirà al pas un passamà de sirga molt ben col·locat, en una estreta però còmoda rapissa, cal aturar-se i seguir-la fins trobar una nova base de reinstal·lació, ja que de seguir directes(22m +), sucaríem en una cadolla d´aigües residuals, espesses i pútrides de certa profunditat.


Superada aquesta seqüència, ens be un altre de 15, 10,20, 30,m. Continuem baixant per una sèrie de 3 ressalts esglaonats que ens situen novament a la boca d´un 20 i un 15.









Afortunadament en aquest punt arribem a un tram on la vall es fa ample, i la roca apareix nua i erosionada en forma de pendents bastant pronunciades, però ens permetrà progressar mes ràpidament, dons resta totalment equipada amb sirgues i cadenes. Això s´acaba amb una nova tanda de verticals; 7, 15, 10,15 m. per tornar un altre vegada als esglaons (4o5).


Finalitzarem el barranc amb les tres ultimes despenjades; 8, 30, 10 m. Aquest 30, també es pot baixar mitjançant una precària ferrada, no massa recomanable donat el mal estat en que es troben algunes de les grapes “U”, i pel cansament acumulat, com es natural.


A partir d´ara, seguirem la riera, saltant algun que altre bloc i obrint-nos pas entre l´esbarzer. A ma esquerra segons anem, si estem atents, divisarem una gran balma erosionada en un estrat de roca arenassa vermella, si aconseguim arribar, veurem com aquell que veu el cel, un camí!! que, en tres minuts ens deixa a peu de carretera davant dels aparcaments del telefèric.


ALGUNES SUGERENCIES A QUI PERTOQUI


Existeixen en aquesta vall, algunes cosses que per respecte a la sacralitat de la muntanya, i sobre tot pel seu simbolisme patriòtic, no haurien d’existir, em refereixo a les deixalles que es poden anar trobant durant el seu descens, Tubs de PVC pertanyents a antigues conduccions, (Sabem que aquest material no es biodegradable, i pot durar molts centenars d´anys). Tanmateix les grans brides de ferro oxidat que els sostenen, fins hi tot poden representar un perill evitable, per els qui decideixen visitar-la.


La presencia d´alguna cadolla d´aigües negres i pudentes, d´altra banda fàcils de drenar, constitueixen de per si un trist i desagradable espectacle que trenca amb tota la presencia de natura en estat salvatge que en aquest indret es fa notar amb molta vitalitat.


Un suggeriment dons, a qui pertoqui.


Quim

divendres, 11 de setembre de 2009

LA COVA COLOMERA (CONGOST DE MONT-REBEI)

Podríem dir que es tracta d’una cirereta confitada, damunt del pastis que, suposa visitar el Congost de Mont-rebei, també Mon-remei, o simplement del Remei.

COM ARRIBAR-HI


Si procedim de la zona nord, (baixant d´Alsamora) haurem de caminar gairebé tot el congost per tal d´arribar-hi. Un cop passat el petit tunel-reforç, farem cap, al penúltim espai de seients, o descans, (6-7 minuts del final). Progressant uns 6 m, en el mateix revolt a ma esquerra, trobarem una petita canal que puja equipada amb cadenes, i grapes “U”, ens conduirà en uns 8-12 minuts, directament a la boca de la cavitat, salvant un desnivell d´uns 30-40 m.


DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
A grans trets, la cova Colomera, consta d’un sol túnel descendent de grans proporcions, que va d´oest a est, i d´uns 100-150 m. de longitud.
Situats al replà final, s´obren alguns passos aeris i laterals de mes petites dimensions ?¿
La galeria va perdent altura de forma gairebé esglaonada, fins assolir uns 15-20 m. de profunditat.Cal anar amb els ulls ben oberts, ja que el terra, es compost de sediments i restes d’antics processos graviclastics, a demés, de nombroses cates arqueològiques que, cal respectar rigorosament.

GENESIS
Abans de prosseguir, cal situar-nos en el context geològic de la zona, es a dir a pocs metres de la gran la falla transversal del Montsec. Aquest fenomen es produí, amb l´esfondrament d’una secció del paquet calcari , (a partir de l´anticlinal), al mateix temps que, degut a la pressió vertical exercida sobre materials més plàstics, en els que jeu tota la serralada, es materialitzà l´elevació de la part restant, fenomen que podem observar de forma directa en el bussament dels estrats (+a-, sud-nord).
La de la cova, es una fractura, probablement conseqüència del moviment tectònic anterior, i que secciona aquesta part del Montsec paralel.lament al penya-segat (est-oest). La seva profunditat es total, talla el macis verticalment de “cap a peus”.
L´acció química i mecànica de les aigües del Noguera Ribagorçana, va anar aprofundint la seva llera, mentre aprofitava l´esquerda (tectònica) que creuava el seu curs, per tal d´obrir-se pas a traves de les entranyes de la terra. (Carstificació)
Actualment, la Colomera es una cavitat fòssil, no utilitzada des de fa moltíssim per les aigües, i es troba en un procés més aviat pobre de formació estalgmitic-estalactitic. (litogènesis).Amb tota seguretat el seu recorregut fou molt més llarg i profund que l’actual, donades les característiques de la megaclasa que facilità el seu origen i posterior desenvolupament.

LA PRESENCIA DE L´HOME
Hi ha probes que daten la presencia humana des de 7000 anys aC. període que avarca tot el neolític, i arriben fins el bronzo antic i mitjà. De totes maneres, sembla ser que no va estar mai ocupada de forma permanent, sinó per períodes probablement subordinats a la caça entre d´altres.Avui dia, les campanyes arqueològiques es succeeixen anualment, proporcionant cada cop més descobriments en aquesta pacient recerca, de reconstruir el com era la vida quotidiana dels nostres llunyans avantpassats. Qui sap encara les sorpreses que ens reserva la cova Colomera!!.

DENUNCIA PUBLICA
Una vagada més, posar de relleu allò que fereix impietosament el meu sentit de l’honestedat. Causa de vergonya, ràbia i impotència, d´haver de pagar (i no poc) amb els meus impostos els sous d´una classe política corrupta fins el moll de l’ós , arribant a l´extrem de fer impossible la fusió entre les paraules politic-llealtad.
“Pels seus fets ( no paraules) els coneixereu...” En el cas que ens ocupa, per sort encara no son fets, però si projectes de caire tan aberrant, com el de construir una presa a la boca sud del congost. I per si no fos prou, una mica més avall, un “megapont” de ciment que, partint de la roca de la Pertusa enllaçaria l´Aragó sobre el mateix roquissar.
Aquell que coneix l´extraordinària singularitat d´aquesta zona afectada, i estima la natura, no pot menys que fer-se partícip dels meus sentiments, n´estic completament segur.
Com no pot ser de cap altre manera, tot això només amaga projectes especulatius. “Caldo” en el que s´hi barregen politics, constructores, i empreses elèctriques, en definitiva essers sense cap mena d’escrúpols que a base d´ambicions irracionals, tracten de convertir el patrimoni de tothom, en molts diners per les seves individuals butxaques.
Aquesta mena de “naturcides” haurien de ser eliminats, no físicament, però si econòmicament. La societat civil, es a dir, la gent del carrer, avui per avui, no te cap altre manera efectiva de defensar-se, dels abusos protagonitzats per la seva classe dirigent que, no sigui la d´unir-se, (deixant de banda els partits politics) en plataformes, per tal de lluitar aferrissadament contra aquells que retribuïm expressament per que ens defensin.El de Mont-rebei, i el Noguera Ribagorçana, es un d´aquests cassos. La seva complexitat nomes de per si sola, mereix un extens article informatiu amb noms i cognoms, per tal de fer-lo arribar al màxim nombre possible de ciutadans. La qual cosa intentaré fer.


CLOENDA
Al marge d´aquests mals rotllos, visitar el Congost, ja ho havia fet en anteriors ocasions (3,o 4, hom mai es cansaria de recórrer aquells espectaculars indrets), Però en aquesta, existia la premeditació de localitzar i explorar la cova Colomera, la qual cosa, ens va permetre conèixer un xic més si, s´escau, la gran bellesa i interès d´aquest espai natural. El dia 5 de setembre, m’acompanyaven, la Cris i la Júlia, sense les quals no hauria pogut obtenir les fotos interiors (encara que precàries) de la gran caverna. Esdevé cru obtenir-les mitjançant una cambra digital , i sense potents fonts de llum, es una llàstima que, per elles, no sigui possible efectuar una exposició amb l’obturador obert subjectivament.
Una diada tranqui-la, sense preses, d´aquelles que deixen un bon sabor...

AGRAIMENTS
A part de la Cris i la Júlia, a la simpàtica i providencial família d´en Jordi Pasqual, que em va ajudar a sortir-ne sencer, d´un petit pou de 2.50 m al que vaig haver de baixar, per tal de recuperar la lot del meu casc. (Ja passen aquestes cosses, ja...) Gracies!!

























Quim

dimecres, 5 d’agost de 2009

BARRANC DELS CARGOLS – MONTSERRAT

27 DE JUNY DEL 2009

Es ben aprop de Barcelona ciutat. Summament evocador el seu nom, tot i amb això, no tothom coneix a fons aquest macis sempre sorprenent i “dur
de pelar”, dic “dur de pelar”, per que hi ha qui afirma amb fermesa que, una mateixa pujada costa molt més d´assolir a Montserrat que a qualsevol altre indret. Jo crec que no li falta raó... si més no, sempre ambicionant comprendre el per que de les coses, potser caldria fer venir a l´Iker Jimenenez, amb l´objectiu d’esbrinar l´estranya naturalesa d´aquest fenomen...
Deixant misteris a part, vaig poder retrobar-me novament amb el monument al timbaler del Bruc, (Lloc de trobada a les 9:00h) que no veia des de la més tendre infantesa. La meva opinió sobre la gesta d´aquest llegendari personatge, ha variat molt al llarg d´aquests anys. Actualment no m´importaria que el retiressin de la vista i crec que tant els partits d´esquerres, com els nacionalistes i secessionistes ho haurien de promoure. (Es tracta del “Monument al gilipolles català”)
Com sempre, van haver els puntualíssims, els puntuals i els quasi puntuals. Que ningú pensi que sempre son els mateixos, els únics que es mantenen fidels, son els de la primera categoria, la segona i tercera, esta molt disputada i no hi ha un clar ostentador...

LOCALITZACIÓ DEL BARRANC
Situats al poble del Bruc, hem de prendre un carrer a ma esquerra (direcció Barcelona) ubicat just abans de l´escola. Creuarem el pont, i farem la pujada des don efectuarem un gir molt pronunciat a l´esquerra, tot seguint pel mateix carrer (en molt mal
estat) fins que es converteix en una pista forestal que, recorrerem aproximadament durant 1Km, punt on per força, hem de descobrir un pal telefònic, amb una marca roja a la part alta. En aquesta petita esplanada caldrà deixar els vehicles.
A partir d´ara rastrejarem les marques vermelles que vorejant un parell de plantades d´oliveres, es dirigeix cap a l’Arcada seguint el camí “dels Pallers”. En poca estona farem cap al torrent del “Tambor”. Aviat i a ma esquerra descobrirem (per poc que busquem) la font del “Xebret”,( en aquesta ocasió no rajava ), Retornem altre cop al camí del “Tambor”, i seguint-lo anirem ascendint per la marge esquerra fins arribar a la enorme “Balma de L´Arcada”.

Continuarem enfilant-nos buscant arribar al coll de “Porc”, i desprès el torrent de les “Grutes”, on el camí es fa molt costerut fins coronar el pas del “Príncep”. En aquest indret, prendrem a l´esquerra, el camí principal que creua tot el macis, molt aprop del refugi d´en Vicenç Barbé . A mida que anirem avançant, caldrà extremar l´atenció ja que s´aniran succeint per ordre els barrancs del “Lloro”, el del “Trago”, i finalment, el dels “Cargols”. Aquest últim, resta bastant amagat entre bosc i molta malesa, no es ben definit a la vista. Podem guiar-nos per una fita de pedres que hi ha a peu de camí, però es possible que no hi sigui, ja que algú es dedica a desfer-la...Que hi farem....
Per tal de poder fer-nos una idea més exacta, es convenient proveir-nos d´un mapa, gps o guia cartogràfica.

DESCRIPCIÓ DEL BARRANC
Una vegada localitzat l´acces, la progressió es altament dificultosa degut a la gran quantitat de matoll i esbarzer, ( no sigueu babaus i no aneu pas en pantalons curts, us penedireu)

A uns 200 m, del camí, trobarem restes de materials de construcció, senyal que anem bé. A 100 m. veurem dues grans pedres juntes que, permeten passar entre elles a traves d´una obertura, i a uns 150 m. la canal s´estreny emergint la roca. Estem a uns 50 m. del primer salt. En aquest cas, de 15 m. L´instal·lació es a un arbre mitjançant unes bagues. La resta es integrament manufacturada a base de reblons i plaquetes.
Avançarem per una diàclasi durant uns 100 m. salvant un petit ressalt amb l´ajut d’una baga
instal.lada, i de seguit, arribem al primer descens de certa importància, uns 30 m. En aquest indret, el barranc s´obre mostrant-nos una gran panoràmica, en la que destaca la visió llunyana de la gegantina balma de L´arcada, magníficament emmarcada en el genuí roquissar montserratí.
A la seva base, hi ha un parell de desgrimpades petites que, ens condueixen en poc recorregut a una nova vertical, també bastant accidentada d´uns 30 m. mes, acompanyada de
petits salts, constituïts pel gran caos de blocs que ja fa notar la seva presencia.
Aquests han quedat estrebats entre les dues parets que
conforma l’escletxa acanalada, facilitant passos pel seu interior, que li confereixen tot l´aspecte d´un avenc amb zones concrecionades. Consta de dos pous gairebé consecutius d´uns 10 m. cada un, i que aflora novament a l´exterior en un ràpel d´uns 25m. Superat aquest, podem donar per finalitzat el barranc dels Cargols.
Es potser segons el meu criteri, aquesta ultima part, la més interessant de tota l’ensulsiada. ( No calen lots, ni frontals).
La tornada, es igualment “encigaladora”, cal agafar un petit corriol que surt a ma esquerra mirant a la vall, i pegat a la paret. El descens bastant pronunciat, serpenteixa fins arribar al llit de la torrentera del “Tambor”, no pas sense travessar innombrables esbarzers. En aquest punt seguirem novament les mateixes marques vermelles que ens tornaran als vehicles en uns 30 minuts.

LA DIADA CONTINUA...
Mirant el rellotge, ens adonem que s´ens ha fet tard, així que en arribar al Bruc, prenem taula a la terrassa d´un bar, i mentre donem bona compta dels entrepans, buidem les existències de begudes. Durant la sobretaula, planifiquem les activitats que encara tenim previst portar a terme en lo que resta de jorn.
De tornada a Barcelona, tenim temps de refrescar-nos, descansar una mica i acudir al cinema per tal de veure la “peli”, “Àngels i dimonis” “Flim” vertiginós, (quasi com la nostra diada) d´en Dan Browm, protagonitzat per un Tom Hanks que va tan de cul, que no te ni temps en tota la pel·lícula d´etzibar-li un trist clau a la Zurer, la fimbrant doctora Vittoria Vetra.
Un autèntic pla maquiavèl·lic, barruntat per un camarlenc frustrat, que vol ser Papa “retro” i no pot. Aquest home de confiança del Sant pare, no dubta en ressuscitar la “desapareguda” ordre dels “Illuminati”, pispar un ¼ de gram d’antimatèria, cometre espectaculars assassinats, i d´altres barbaritats que ara no venen a cas, per tal de sortirse´n amb la seva... Deu meu !!... que immens pot arribar a ser el desig del poder celestial !!!
A la sortida del cinema, (0:20 h del dia 28) decidim anar a fer un soparet, hem de donar-nos presa si ho volem aconseguir. La dinàmica trepidant continua... Finalment ens admeten en un restaurant algerià. Molt bon tracte, molt bon menjar, però com es natural, donada l´hora, (2:30 h) el servei tenia presa per plegar. Amb l’últim glop de té encara a la boca, estem novament al carrer veient com baixen persianes. Algú proposa anar a fer un beure, però com no hi ha massa quòrum donem per finalitzada la jornada.
















.
.
.
.
.
i també...
també...
també...

TOTS A LA MANI CONTRA ELS ALIMENTS TRANSGENICS !!! 28 DE JUNY 2009
“SALUT DEMOCRACIA I BONS ALIMENTS”
Dels nou assistents a la sortida, només dos, van acudir en representació de la nostra associació, portant una gran pancarta (21X5m) on es podia llegir...
“EXSIRES CANSATS DE MENJAR MERDA!!! FORA POLITICS TRANGENICS VENUTS!!! NO PAGUEM MES IMPOSTOS, QUE COBRIN DE MONSANTO!!! REVOLUCIÓ REVOLUCIÓ REVOLUCIO !!! VOLEM ELS CAPS DELS CORRUPTES PENJATS A LA PUNTA D´UN BASTÓ!!!”
A les 12:00h, es van donar cita solidaria totes les forces vives de la terra, unes 2000 persones que, suportant un sol de justícia, van desfilar des de Plaça Catalunya fins el parc de la Ciutadella, corejant eslògans diversos i al-lusius al tema, en un ambient pacífic, festiu i vindicatiu.
Com tots sabeu, el Partit Popular a Catalunya, Conveniència i Unió i el Partit dels socialistes a Catalunya, van unir fraternalment els seus vots, per tombar l´Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que capitanejada per la Plataforma “Som lo que sembrem”, propugna la supressió de plantacions d´aliments transgènics a casa nostra.
Amb l’argument impresentable “d´Iniciativa esbiaixada”, (nosaltres sabem qui son els verdaderament “esbiaixats”) van tombar la voluntat d’una majoria silenciosa que, rebutja ser tractada com conillet d´indies.
La nova actitud per la dignitat alimentaria no ha fet més que començar, tan de bo la ciutadania prengui més consciencia del greu atemptat que, contra la salut pública suposa la total permissivitat d´alguns politics, envers aquest tipus de conreus. Cal que aquesta petita revolució, s´escampi a tots els sectors i àrees que conformen la nostra societat, per tal de depurar responsabilitats politiques a qui pertoqui, amb la clara finalitat d´aconseguir una total profilaxis, en el si de la nostra classe dirigent.

Quim

dilluns, 27 de juliol de 2009

RAMON MALO ARNO




Com tots be sabeu, es tracta del company de la SIRE, no crec que necessiti extendre´m gaire per tal de presentar-vos-el.
La seva vida actual, transcorre apaciblement en un poblet de les rodalies de Barcelona. Jubilat i encara jove, te temps de dedicar-se a les arts, concretament a la fotografia.
Els temes que aquesta disciplina avarca son inimaginables, si més no, els clàssics, o directament heretats de la pintura, d’alguna manera solen restar connectats a una mena de “formula bàsica”, per la que tots els artistes han passat algun cop a la seva vida. Les “natures mortes” o “bodegons”, podríem definir.-les com l´art de la composició. Ja en l’antiguitat, Plató, va dictar unes normes concretes que el reglaven, “Compondre es trobar la unitat dins de la varietat, o la varietat dins de la unitat”.
Cézanne aportava; “Quant el color ofereix tota la seva riquesa, la forma a adquirit tota la seva plenitud”
Molts pintors han menyspreat obertament aquesta forma d´expressió, per considerar-la buida de contingut, però es cert que sempre hi ha hagut artistes que desoint critiques gratuïtes i crec que innecessaries, han trobat l’èxit social, allà on es deia que era impossible trobar-lo. Un exemple que entenc prou recurrent, es el dels “Tornassols” d´en Van Gogh, una de les dues obres que va pintar amb aquest nom, es pot veure actualment a la Tate gallery de Londres, i l’altre es va subhastar al 1987 per ... 24.750.000 lliures esterlines !!!, o el que es el mateix, 5.050 milions de les antigues i enyorades pesetes...
Moltes gracies Ramon, per oferir-nos desinteressadament aquestes dues obres que, ens parlen amb sinceritat del molt i bo, que guardes en el teu interior.

Quim

dimecres, 24 de juny de 2009

HOLA COMPANYS/ES TENIM AIXÒ……

Sortida d´un sol dia:
Dissabte 27, pel matí, anem a Montserrat, “Barranc dels Cargols”, Es tracta d´una caminada molt interessant per racons poc coneguts del macis montserratí, els que així ho desitgin podran fer el descens del barranc, i els que no, podran gaudir d´una bona excursió i d´un bon paisatge.
Dinar: a decidir sobre la marxa, caldrà portar per si de cas “bocates” i begudes.
En tornar a Barna, per la tarda anem al cinema, si es manté en pantalla, tenim intenció de veure “Àngels i dimonis”, desprès anirem a fer un soparet (a decidir sobre la marxa) i finalment un beure i a dormir.
Si vos interessa l’excursió, a les 9:00 h al monument del Timbaler del Bruc.
Si vos interessa el cinema a les : 18:30 A la porta dels Cinesa Maremàgnum
Si vos interessen les dues activitats, dons ja ho sabeu
El diumenge dia 28. si encara resten forces, tenim una “mani” a les 12:00 h. a la Plaça Catalunya (sortida Rambles) amb el lema “Democràcia, salut i bons aliments” convocada per la Plataforma “Som el que sembrem”...

Sembla ser que la ILP, vol ser suprimida amb els vots del PP, CIU, i PSC. Si volem acabar amb els transgènics cal anar-hi. Ells en treuen beneficis per les seves butxaques, a costa de la nostra salut.

Una abraçada per a tot hom !!

Quim

dimarts, 2 de juny de 2009

SORTIDA DESCONVOCADA

DESCONVOCADA LA SORTIDA A LA FERRADA DE LA PERTUSA DEL DIA 13 - 14 DE JUNY:

Per raons alienes a l´empresa, (manca d’assistència) ens veiem obligats a desconvocar la sortida fins nova data.
Una abraçada per tots.

Quim

dilluns, 25 de maig de 2009

TENIM UNA NOVA CITA NO?

Perdoneu si no us he avisat abans, però de vegades la vida dona sotracs que s´han de superar sobre la marxa i aixó va en detriment d´altres qüestions, si més no, tenim una cita.
Us proposem una sortida que com totes te “Encant,” acció, esbarjo, relax i components culturals (encara que soc dels que pensen que la cultura no cal anar a buscar-la, dons es a tot arreu, només cal aprendre d´alló que ens es donat a qualsevol moment i lloc. Si, Si ...Ja ho se... però ara no es moment de polemitzar, per aixó també tindrem el seu temps i espai) ah!! I naturalment, una bona gastronomia.

DATES : Dies 13 i 14 de juny del 2009

EL LLOC: La base del Montsec d´Ares,
OBJECTIUS : La Ferrada de la Pertusa, A la boca del Congost de Montrebei, Paisatges espectaculars al voltant del pantà de
Camarasa i Canelles que ara deuen ser plens a vessar, una bona ocasió per contemplar-los.
La cova del Tabac; Cavitat d´uns 200 m long. De proporcions gegantines, amb pintures rupestres i amb po-
Ssibilitat d´obtenir bones fotografies. No te cap dificultat tècnica. Si es vol fer l´avenc dels Teixidors 20mp.

Cal portar cordes i jumars.
BASE : Restaurant de la Font Llonga, i alberg ídem. Pels que encara no heu estat, es tracta d´un lloc solitari situat a
Molta alçada i amb unes panoràmiques excepcionals.

ELS INTERESSATS TENIU TEMPS PER APUNTAR-VOS-HI FINS EL DIA 2 DE JUNY, CAL RESERVAR LES PLACES PER LA PERNOCTA.Els que vos apunteu, rebreu tot el detall de la sortida més endavant.
Instantània dels assistents a l’última trobada al Pap “The Red Lion” el passat dia 8 de maig, on serveixen unes “negres” de Cos espès, que estan molt bones....(Guinnes) no malpenseu.
Per la sortida el contacte es, soc , el Quim

diumenge, 10 de maig de 2009

VÍA FERRATA DE CAMORRO ALTO EN ANTEQUERA (MALAGA)

La previsión del tiempo para el norte de España durante la Semana Santa de 2009 no era muy halagüeña, así es que teniendo como teníamos seis días de vacaciones una buena opción era ir al sur en busca del buen tiempo primaveral. Habíamos visto anteriormente la reseña de una ferrata en Málaga y pensamos que teníamos la oportunidad de visitar a la familia y de paso hacer actividad. Lo nuestro no es hacer turismo de sol y playa.
Nos instalamos en el camping de Fuente de Piedra, situado a unos treinta quilómetros aproximadamente de la población de Antequera. Aquí está la laguna de Fuente de Piedra, que le da nombre al lugar, siendo una de las mayores lagunas de agua salobre de la península y el lugar más importante de nidificación del flamenco común. Recorrimos parte de la Sierra de las Nieves y de Grazalema, y visitamos la cueva de la Pileta, a algunos de vosotros os sonará, que alberga unas impresionantes muestras de pintura rupestre.
La vía ferrata está situada en el Paraje Natural Torcal de Antequera, escenario espectacular de formaciones rocosas, algunas de ellas muy conocidas popularmente con nombre propio, tales como, “La Esfinge”, “El Tornillo”, … etc.
A continuación os hago una reseña de la vía ferrata, con los datos de interés y también incluyo la consideración personal de que en la realización de la vía, no es tanto el desnivel de su trazado, ni la duración de la travesía, sino la precariedad de las instalaciones y una tirolina mal diseñada que hace aconsejable llevar una cuerda auxiliar por si hiciera falta asegurar a alguien.
Nombre: Vía Ferrata del Camorro Alto.
Desnivel: 70 m.
Nivel de Dificultad: Difícil
Localización: Nos dirigimos, desde la población de Antequera, hacia el Torcal, antes de llegar tomamos un cruce a la derecha que se dirige al valle de Abdalajís, unos 150 m más adelante cogemos una entrada a la izquierda y lo recorremos hasta el cortijo de las Ánimas; un poco más adelante, donde empieza la ruta de las escaleruelas, se deja el coche.
Cogeremos este camino dejando la valla de la finca a nuestra derecha y lo abandonaremos un poco más adelante cruzando la valla a través de una especie de portillo para ir hacia la derecha hasta llegar a la pared de roca; en unos diez minutos aproximadamente llegaremos al pie de la ferrata.
Descripción: Empezamos con una pequeña grimpada hasta alcanzar el primer escalón, que nos coloca debajo de un muro vertical instalado con escalones metálicos muy separados y con el cable pasando por la parte interna de los escalones.
Superado esta primera zona vertical se presenta un franqueo de izquierda que nos conduce al siguiente tramo vertical teniendo instalado el primer pate a la altura de nuestras cabezas. Es necesario colocar un estribo que nos facilite la superación de este paso.
Más adelante superamos un extraplomo para llegar a la arista que nos conduce a la tirolina. Es aquí aconsejable llevar una polea, la de la tirolina está en el centro y no podemos llegar a ella; el cable está un poco destensado y llegar al otro extremo requiere fuerza de brazos para superarla. El primer escalador en pasar puede utilizar una cuerda para recuperar al resto de participantes.
Para finalizar la vía sólo nos queda superar un corto tramo de ferrata y buscaremos unos hitos que siguiéndolos nos conducirán al camino de regreso del Camorro Alto. En un tiempo de veinte minutos escasos estaremos de nuevo en el lugar en el que dejamos el coche.
Como recomendación final os indico un par de lugares donde comer bien y barato:
Restaurante Mony, en Fuente de Piedra
Restaurante Quercus, en la estación de Jimena de Líbar.















































Que la disfrutéis, Cristina y José