tag:blogger.com,1999:blog-355025612024-03-13T07:11:38.676+03:00Trobador.LLoc de trobada. Tothom és benvingut. Lugar donde se encuentra la gente. Aquí todos serán bienvenidos. Barcelona. Catalunya, EspanyaPapuxhttp://www.blogger.com/profile/08545611912666293808noreply@blogger.comBlogger162125tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-68438554518958179942010-04-25T18:51:00.003+03:002010-04-25T18:55:55.938+03:00UNA FOTO DE PREMI IV<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt_31w-aNslxbd0XiaryXyWGNMI0k2-Y4Lhmi9w3pAZdw5W_K273ydRQY-_Qp2WpqXKQs47fwIMxLF_zHokH5njxv5yBHQtiHWONX5x5WyIxqbiCBuL7Exy3JTHkKxjWHR4Uc1nw/s1600/dolomitas+2008+D+2002008-08-18_13-25-29JTF_00992008-08-18_13-25-30.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 268px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464104178905795906" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt_31w-aNslxbd0XiaryXyWGNMI0k2-Y4Lhmi9w3pAZdw5W_K273ydRQY-_Qp2WpqXKQs47fwIMxLF_zHokH5njxv5yBHQtiHWONX5x5WyIxqbiCBuL7Exy3JTHkKxjWHR4Uc1nw/s400/dolomitas+2008+D+2002008-08-18_13-25-29JTF_00992008-08-18_13-25-30.JPG" /></a><br /><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span style="mso-ansi-language: ES;font-size:14;" ><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">“EL TOT ES EN<span style="mso-spacerun: yes"> </span>L´U,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>I <span style="mso-spacerun: yes"></span>L´U ES EN TOT”<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span></span></span></b></p><br /><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span style="mso-ansi-language: ES;font-size:14;" ><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><b><span style="mso-ansi-language: ES">P</span></b><span lang="CA">arlem <span style="mso-spacerun: yes"></span>d´una mena de “crac” de la foto, profundament arrelat als temes de muntanya. Entre moltes obres presentades a concurs en aquesta convocatòria de caire anual, ell porta quatre edicions consecutives “fent cim”.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">A l´amic Pep Hidalgo, el puc definir com un notable fotògraf. (El seu currículum, així m´ho fa entendre ) La seva genuïna personalitat, inclou els diferents ingredients que el fan<span style="mso-spacerun: yes"> </span>singular entre d´altres, sobre tot, a l´hora de triar el motiu adequat al marc en el que es cenyeix i la determinada tècnica a utilitzar. <o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Observant amb atenció la foto, el primer que salta a la vista, <span style="mso-spacerun: yes"></span>es sens dubtes la gran quantitat de paisatge admirable contingut en ella. <span style="mso-spacerun: yes"></span>Em fa venir al cap un conegut, virtuós del pinzell, <span style="mso-spacerun: yes"></span>fill d´un poblet de Cuenca, <span style="mso-spacerun: yes"></span>en Luis Zafrilla, al qual li retreien sempre la virtut de la laboriositat, cada un <span style="mso-spacerun: yes"></span>dels seus quadres en contenia tres o quatre. Un mestre indiscutible del dibuix i de la <span style="mso-spacerun: yes"></span>llum, un artista inequívocament generós, ja que entregava molta mes riquesa pictòrica en les seves composicions, per un mateix preu.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Aquest idèntic retret li podríem aplicar al nostre protagonista en aquesta ocasió, tot suggerint-li que, sàpiga mantenir “els bons costums”. Això si, sense descuidar l´aspecte creatiu.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">No es tracta d’una imatge que es pot descobrir a primer cop d’ull, si no<span style="mso-spacerun: yes"> </span>que, ens permet i obliga a l´hora a explorar-la com si d’una col-lecció de postals sàviament ordenades es tractes.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Darrera d´aquest objectiu, s´amaga un anima essencialment informadora que, no escatima esforç per tal d´aportar un màxim d´elements visuals, dins d´un mateix motiu. <span style="mso-spacerun: yes"></span>Harmonitza perfectament els dos extrems de l´espai, lo macro i lo micro, el material estàtic (el paisatge) i el dinàmic (l´ala delta) Tos dos, pesen gairebé el mateix a l´hora d’avaluar les sensacions que incorpora aquesta instantània.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Si sota el meu lliure criteri, li hagués d’assignar el títol que millor la definís, acudiria sens dubtes a aquella frase que podem trobar en la més antiga tradició hermètica, i des de no fa massa, també en l´elit mes destacada de la ciència actual; <span style="mso-spacerun: yes"></span>“El tot es en l´u, i l´u es en tot” <o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Des d´aquestes línies, agrair-te <span style="mso-spacerun: yes"></span>Pep, un cop més la gentilesa d’obsequiar-nos amb la foto guanyadora, i com no, esperonar-te i ... a per la següent!! </span></span></span><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><strong>DADES TECNIQUES<o:p></o:p></strong></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"></span></span></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Autor<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Jose Hidalgo Mellado<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Foto<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Pic “El Nuvolao” <span style="mso-spacerun: yes"></span>Dolomites (Itàlia)<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Premi<span style="mso-spacerun: yes"> </span><span style="mso-spacerun: yes"></span>2º, en categoria de paisatge – XIII Mostra d’audiovisuals de muntanya - Districte St. Martí<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Cambra<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Nikon D200<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Objectiu<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Nikkor 10.5<span style="mso-spacerun: yes"> </span>-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Diafragma 10<span style="mso-spacerun: yes"> </span>-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Velocitat<span style="mso-spacerun: yes"> </span>350<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><div align="justify"><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SAfont-family:'Times New Roman';font-size:14;" lang="CA" ><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Quim</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-21453241173568839662010-04-13T21:56:00.003+03:002010-04-13T22:02:06.290+03:00VIDA SOCIAL<b><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">REFLEXIONS SOBRE LES HOMILIES DE LA “BODEGUETA”, I <span style="mso-spacerun: yes"></span>MES...<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span></span></span></b> <div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">(ESCENARIS:<span style="mso-spacerun: yes"> </span>“ BAR-BODEGA BARTOLÍ” , I LA MULTINACIONAL “BOCATTA 2000 SL”<span style="mso-spacerun: yes"> </span>DIA 12 DE MARÇ DEL 2010 )<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></span></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></b></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><b><span lang="CA">B</span></b><span lang="CA">envolguts amics:<span style="mso-spacerun: yes"> </span>enguany, a les acaballes del mes de juliol, si no compto malament, es compliran cinc anys del RETROBAMENT. He de manifestar que sempre i invariablement he departit bons moments, no puc dir el contrari.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Aprendre a viure entre tantes voluntats diferents i perllongar de forma indefinida l´amistat, es sens dubtes un gran repte, diria, una mena d´ascesi cap a la saviesa. Una autentica alquímia de l´esperit. Recordeu aquella frase;<span style="mso-spacerun: yes"> </span>“Envellir es inevitable, madurar es opcional”. Dons be, conrear l´amistat es també<span style="mso-spacerun: yes"> </span>un magnífic exercici de maduració, mentre envellim i esperem... <o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"></span></span></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">A partir d´aquella dada i fins ara, individualment he fet una mena de viatge als vells temps, però no pas per enyorament del passat, sinó per descobrir tal vegada coses semblants amb ulls nous. <o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Entenc la vida, (en qualsevol cosa que hem faci capaç de trencar la rutina) com una provocadora aventura, m´agrada sentir l´intensitat del seu refrec pel rostre, de tal manera que, el cabdal de les seves “paraules” sigui tant crescut, que no hem permeti aprehendre-les totes, ni mitjançant l’abús de la consciencia. No penseu pas que es tracta de golafreria cultural, puix que daixò<span style="mso-spacerun: yes"> </span>mai en tindrem prou. No,no, es tracta d’una subtil i personal via d´experimentació, per tal d`intentar restablir alló que l’asèpsia científica del triumvirat ADN, (Aristòtil, Descartes, Newton) ens van atrofiar. Si,si, hi ha l´interes de recuperar i rehabilitar L´INTUICIÓ, per tal d´anivellar-la en l’ús, indistintament amb la raó, es a dir, conquerir la simbiosis dels dos hemisferis del nostre cervell, només així, crec, podrem assolir l´oportunitat d’eixamplar l’horitzó dels nostres coneixements. D´abandonar per sempre<span style="mso-spacerun: yes"> </span>l´experiència plana i unidimensional de la nostra visió existencial. D´obrir d’una vegada el rellotge tancat d´Einstein, i meravellar-nos potser, amb la insondable i aterradora vacuïtat del seu mecanisme. En definitiva, <span style="mso-spacerun: yes"></span>d´anar més lluny, cada cop mes lluny, en el nostre particular viatge a Ítaca. La nau torna a ser a port, embarqueu-vos-en!!, res teniu a perdre, sinó una insospitada eternitat per guanyar !!<img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 267px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459698508550862674" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3KfEYUWIHXNjYoLIwixQGDLcYEcWgLZb0C5lJ4U5HsrSohh0KAfAsY0mLEHbIPe5cGcjYMTjrYrGaumfjqWlU945AeyT6owP8e9GTe7hqJNBZpXhxHh__k_bYVyYbQ2MuPG-VJA/s400/La+Bodegueta.JPG" /><o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Prediques com aquestes, poden portar a l´indistinció a aquells companys que, sota els imperceptibles efectes de la passió i l´escalfor de la tertúlia sentencien lapidàriament.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Mai podem confondre la recerca interior, amb la sembra de llavors de noves i grans creences religioses, per que senzillament no hi tenen res en comú que, no sigui la mútua i sistemàtica divergència. Algunes simples comparacions poden, aixó si, amb bona voluntat i enteniment, escampar la bòria,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>per exemple;<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Les grans religions, per norma general necessiten com a mínim d´un Deu.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>En la recerca interior, no es necessari.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Les grans religions, necessiten també de proselitisme i grans congregacions de fidels, a mes d´estructures jeràrquiques econòmiques i de poder . La recerca int. demana incondicionalment estricta soledat. Qualsevol seguidor interfereix i molesta.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Les grans religions, necessiten de<span style="mso-spacerun: yes"> </span>litúrgies, dogmes, rictus etc. En<span style="mso-spacerun: yes"> </span>la recerca int. tot aixó es innecessari, rebutja exterioritzacions.</span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Les grans religions necessiten grans i onerosos <span style="mso-spacerun: yes"></span>temples. En la recerca int. l’únic temple imprescindible, es un mateix.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Les grans religions necessiten d´un o d´uns quants llibres sagrats.(tots ells, sense excepció, escrits pels homes, no pas per Deu)<span style="mso-spacerun: yes"> </span>En la recerca int. l’únic llibre l´escriu un mateix a costa dels seus avenços i descobriments personals, íntims i intransferibles, es a dir, no serveixen a <span style="mso-spacerun: yes"></span>ningú mes.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Les grans religions es fonamenten en la fe cega (molt ingenios aixó). La recerca int. vol agosarament, vigília i confiança. (Recordeu quan fèieu espele?<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Tan com cordes i estris, necessitàvem; atreviment, molta atenció, i confiança,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>que sinó?) </span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Per finalitzar, ja que podríem continuar fins molt tard, dirè que, Les grans religions, estan pensades per perdurar en l´espai i el temps. En la recerca int. l´espai i el temps comencen i acaben en un mateix.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Si persistim en fer de la necessària <span style="mso-spacerun: yes"></span>recerca <span style="mso-spacerun: yes"></span>del coneixement, una gran religió, llavors gairebé tots som religiosos, si més no, <span style="mso-spacerun: yes"></span>el significat d´aquesta paraula, es del tot incompatible pels <span style="mso-spacerun: yes"></span>esperits que busquen la veritat i l´alliberació en l´unic lloc on pot estar, es a dir, més enllà de la matèria. “Si vols estar en pau amb Deu, declara la guerra a totes les religions”. (Proverbi xines)<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Estimo personalment que,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>autonegar-nos sistemàticament a conèixer la part transcendent que, universalment tots i tot posseïm, sense intentar al menys, fer-ne res per tal d’esbrinar el menor indici de la seva veracitat o existència, be a ser quelcom com tenir un parell d´ulls i entossudir-nos en nomes volgué veure a traves d´un sol. <span style="mso-spacerun: yes"></span>Negar sense percepció de causa, es negar per negar. <o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Fins hi tot aquesta actitud tan estesament materialista, esdevé cada dia més insostenible, ni els sectors de la ciència mes conservadors tenen ja el sòlid convenciment <span style="mso-spacerun: yes"></span>de que, el que coneixem com realitat, sigui un fet o quelcom <span style="mso-spacerun: yes"></span>objectiu. Que es la realitat?* <span style="mso-spacerun: yes"></span>Fa aproximadament 2350 anys, Plató va respondre amb sospitosa exactitud, “Coneix-te a tu mateix”.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Be amics, no us creieu pas que tot el “Party” va anar<span style="mso-spacerun: yes"> </span>d´aquest pal, també la vessant artística en versió fotografia va fer acte de presencia amb la presentació d’una nova foto premiada, per part de l´amic José, que disposarà en aquest blog d´un espai i comentari especial per ella i per ell. La broma, les tafaneries, les anècdotes més variades i dispersions mentals, també conduïren a la preparació de noves activitats, de les quals us faig cinc cèntims; <o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Sortida a la cova de la Rabosa El Perelló Tarragona data per determinar<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Sortida d’àmbit Urbà-cultural, Visita als monuments romànics de la ciutat de Lleida i a la pròpia “citi”<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Sortida al macis del Garraf. Travessa de Begues a Garraf, alguns volem fer de passada l´avenc de l´Infern, el més antic de Catalunya 20mp.<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">(Observeu les dues fotos, i trobeu les 13.000 diferencies.- Quin hora era? Quants hi som ?... Hi ha premi pel qui respongui correctament les tres preguntes !!!<span style="mso-spacerun: yes"> </span><span style="mso-spacerun: yes"></span>(carregar les cordes en la propera sortida) )<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></span></p><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 267px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459698393098722946" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie4Un0l0qzGh6oye2J65WlAx6duPok3L2f20mUOIu_ifsI2-2I_FPnPLIYhLifWBbNHJa185zWOfL619XPXhcPiYr0cydbmwZjyRkLdihr-eGAsXLlB9GwcvQYRV7tr75KKNfvLQ/s400/La++bodegueta+bis.JPG" /> <p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">ACOMIADAMENT PER AVUI<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Des d´un principi, no he valorat mai tant l´objectiu d´anar al barranc tal,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>ferrada o cova qual, com el fet de tornar a veure-us i departir alló que convingui.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Intueixo que, el que ens permet aprendre, no es el motiu final, sinó el que passa pel “camí”... <o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Per tal que aixó que us comento sigui possible, he procurat incorporar a totes les sortides activitats paral·leles que permetin a tothom gaudir d´un cap de setmana tots plegats, al menys, mentre la vida ens concedeixi aquest gran privilegi. <o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Fins un altre companys !!!<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Quim<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 18pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 18pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 18pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 18pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><span style="font-family:arial;"><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;">*Que es la realitat?<span style="mso-spacerun: yes"> </span><u>Es,</u> també el títol d´un llibre d´Alan Watts ( Un dels precursors del “Canvi de Paradigma”) <span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="mso-spacerun: yes"></span>Denuncia <span style="mso-spacerun: yes"></span>una cultura basada en la lluita de l’ésser humà versus la <span style="mso-spacerun: yes"></span>Natura. Cultura d´agressivitat i dualisme, com si cada un de nosaltres ni tan se val fórem ja naturalesa. Denuncia la ideologia de la “vida com a treball” que condueix a la vida material i sense alegria...<o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt 18pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><div align="justify"><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SAfont-family:'Times New Roman';" lang="CA" ><span style="font-family:arial;"><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;">*Que es la realitat?<span style="mso-spacerun: yes"> </span><u>Serà,</u> el títol d´un proper article pel Trobador, que penso plagiar, amb tota premeditació, però l´argument de fet, contemplarà mes l´aspecte directe<span style="mso-spacerun: yes"> </span>d´aquest terme, contingut en un altre marc conceptual, on no hi mancaran entre d´altres ingredients, els fonaments de la nova física, es a dir molta imaginació. (Espero que no us acolloniu, la nova física te ja més de cent anys) .<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></span></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-17494239707249477882010-03-02T22:22:00.009+02:002010-03-02T22:41:10.566+02:00SENTIMENTS I ESENCIES<div align="justify"><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SAfont-family:'Times New Roman';" lang="CA" ><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><strong>DAVID PENYARROYA</strong></span></span></div><div align="justify"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 111px; DISPLAY: block; HEIGHT: 117px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444138798579399826" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTUGY6626H_1904ofT28cBvlF79PqqN5-vWiDItcEB9bTlff8qKtx7D9eTVLqFJmf-HzetWLDkoK1Ad9T4jN0Uqryeequ85mlgH06F8GeCvyPIrXJIdiL2thgIwurjp2zh-HNApA/s400/Retrat.JPG" /></div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Diu un proverbi xinès que, “El savi, actua <span style="mso-spacerun: yes"></span>com les papallones, que saben extreure l’essència de les flors sense destruir-les”. En David Penyarroya, 59 anys, joier, i barceloní de naixement,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>efectua aquest mateix procediment a traves de <span style="mso-spacerun: yes"></span>l´objectiu de la seva càmera fotogràfica.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Deixant-me portar per la sensibilitat de la seva obra, he descobert un anima exploradora de les formes. De la combinació línea i color. De la geometria casual en <span style="mso-spacerun: yes"></span>la intersecció<span style="mso-spacerun: yes"> </span>espai – temporal. Del llenguatge de l´inconscient amb contingut metafísic i sensual.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><div align="justify"><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SAfont-family:'Times New Roman';font-size:14;" lang="CA" ><span style="font-family:arial;font-size:85%;">El que observa adquireix la possibilitat de<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Crear. “No hi ha realitat sense observació” (W.Heisenberg)</span></span></div><div></div><div></div><div></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSX2BMKM6nsX5uzaKqGEMAxGSVDd5C8cxZqPJ__Ra3gtQWVqgeD9TDYE1ksKwjdWftIaEQLuMvqqdNcUKFcRO2U6XNciVxC_uuot4n-nhIKvtA3yz3ajBl1mE-YKwlDmJ8acQ9WQ/s1600-h/4312487568_8754da02d1.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 301px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444136619319066290" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSX2BMKM6nsX5uzaKqGEMAxGSVDd5C8cxZqPJ__Ra3gtQWVqgeD9TDYE1ksKwjdWftIaEQLuMvqqdNcUKFcRO2U6XNciVxC_uuot4n-nhIKvtA3yz3ajBl1mE-YKwlDmJ8acQ9WQ/s400/4312487568_8754da02d1.jpg" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQtls_QSsOtBXikN9VfX5a0-nandRVhGDdEIFMRBnR58FaBQn0l14e3WB_CLHRrK3IeuFH_W6cHwwD21Rs4KDaOFjQQ3Zuha3hQ-Rkv0sIs5PDMOKvc8kZYWb0aH5gb_KVgXPO_Q/s1600-h/4348863663_07d8bb7244.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 269px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444136531649738690" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQtls_QSsOtBXikN9VfX5a0-nandRVhGDdEIFMRBnR58FaBQn0l14e3WB_CLHRrK3IeuFH_W6cHwwD21Rs4KDaOFjQQ3Zuha3hQ-Rkv0sIs5PDMOKvc8kZYWb0aH5gb_KVgXPO_Q/s400/4348863663_07d8bb7244.jpg" /></a> <div align="justify"><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SAfont-family:'Times New Roman';font-size:14;" lang="CA" ><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Cap foto es exempta de previ estudi, encara que aquest es perllongui no més enllà de curts segons. El motiu surt al pas, només la intuïció de l´artista disposa de la capacitat de captar el significat, encara que no tingui temps de descodificar-lo (Aixó ja ho farà la raó, sempre que ho trobi necessari). Es tracta d´un instant on hi conflueixen molts factors. Hem seria molt fàcil tirar del tòpic “La màgia de l’instant”, però crec que, ni la màgia te cap misteri especial, si entenem la matèria, amb el costat no racional de la ment. Ni tanmateix l´instant, no es més que una fracció indeterminadament curta de temps. Avui <span style="mso-spacerun: yes"></span>disposem de molts indicis que ens indican que aquest, “No existeix per si mateix, si no que expressa un concepte <span style="mso-spacerun: yes"></span>hiperestasiat i per tant d´origen psíquic” ( C.G Jung).</span></span></div><div></div><div></div><div></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_xUo9e9um7GSe1FVb1dt7x_oRHb4PePfAjsUVzOMqSN-E-_FW59zjboEMA5ziu3IIpcZvYd_KQw1V_huDTNFOlv9sukdFNUj0SwrT2ajGd1IXGmVQ4SmNH1deDR6_KYIrDosx8w/s1600-h/4366462198_b15be93041.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 279px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444136167797463266" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_xUo9e9um7GSe1FVb1dt7x_oRHb4PePfAjsUVzOMqSN-E-_FW59zjboEMA5ziu3IIpcZvYd_KQw1V_huDTNFOlv9sukdFNUj0SwrT2ajGd1IXGmVQ4SmNH1deDR6_KYIrDosx8w/s400/4366462198_b15be93041.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghzA7jKCcD_INmEM5veP2Pnzr1Wqe1DqNbQsAqcL5dusLzJZ0yecXARceGU4G9S7xRY9uiRRJ_W2xTrtwSe8vZBlK1VU-Vsj7YCLNkZfrCwBj1e848zDcs9jl_L98FifXEwCkLhw/s1600-h/1040959617_3290a7647a.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 238px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444136068868312354" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghzA7jKCcD_INmEM5veP2Pnzr1Wqe1DqNbQsAqcL5dusLzJZ0yecXARceGU4G9S7xRY9uiRRJ_W2xTrtwSe8vZBlK1VU-Vsj7YCLNkZfrCwBj1e848zDcs9jl_L98FifXEwCkLhw/s400/1040959617_3290a7647a.jpg" /></a><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Be, donades aquestes expectatives, només em limitaré a fer-te una pregunta: <o:p></o:p></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:85%;"></span></o:p></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">- David, quina es la filosofia del teu treball ?<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">Resposta ; La fotografia es laborar amb llum, de fet es com pintar amb llum. Des de que et despertes la vista es inundada de co</span></span></span><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;">lors i encara que l´espectre que podem percebre es molt estret, per nosaltres encara es molt ric, si més no, tal com jo dic, (referent al meu ofici). Un aparador ple de joies, aconsegueix que no en llueixi cap d´elles. Tot el contrari de si sols n´hi ha una.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><div align="justify"><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SAfont-family:'Times New Roman';font-size:14;" lang="CA" ><span style="font-family:arial;font-size:85%;">En la fotografia faig el mateix; de tot el que la vista avarca, trio<span style="mso-spacerun: yes"> </span>un detall que per la seva forma o color, em provoca un sentiment. Justament aixó es el que em fa gaudir.</span></span></div><div></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicaf_Awj6-AMx9SbYsoOjuB_RrO6p9E2UXnNElYrsesATIb_jbGujKE7nkXdfHkfSvxyq2xkHrjyMLAViXGJTC6RQB_REFAZtsUFXBmkaJRzRNu3i2vRLjXuY-CExf0KRxzriMhQ/s1600-h/4312264930_56f1fbd536.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444134885975833186" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicaf_Awj6-AMx9SbYsoOjuB_RrO6p9E2UXnNElYrsesATIb_jbGujKE7nkXdfHkfSvxyq2xkHrjyMLAViXGJTC6RQB_REFAZtsUFXBmkaJRzRNu3i2vRLjXuY-CExf0KRxzriMhQ/s400/4312264930_56f1fbd536.jpg" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_l-IdWYjz0IpxvFiJx2cWH5Wnp-C7ihyGDJKvhVlD-B5muDm1GlsPkjw_tDAcp-7RlXi2uGYtS23_u6Fxr9Z9wF3hooyo8m-D_6Qq_rOggvAt1vhCKRyGwcqZXtRuv_OXsOqlHg/s1600-h/4349618718_1c18770010.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5444134781497618562" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_l-IdWYjz0IpxvFiJx2cWH5Wnp-C7ihyGDJKvhVlD-B5muDm1GlsPkjw_tDAcp-7RlXi2uGYtS23_u6Fxr9Z9wF3hooyo8m-D_6Qq_rOggvAt1vhCKRyGwcqZXtRuv_OXsOqlHg/s400/4349618718_1c18770010.jpg" /></a><span style="font-family:arial;font-size:130%;"> <strong>QUIM-DAVID</strong></span></div></div></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-50741681178770434022010-02-05T21:06:00.028+02:002010-02-05T22:43:46.654+02:00L´AVIACIÓ REPUBLICANA<div><div><div><p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b><span style="mso-ansi-language: ES;font-family:Arial;" >ELS<span style="mso-spacerun: yes"> </span>CAVALLERS I LES MONTURES DE “LA<span style="mso-spacerun: yes"> </span>GLORIOSA”<span style="mso-spacerun: yes"> </span>I<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></b><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span></b></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><span style="font-size:85%;">LES MONTURES<o:p></o:p></span></span></b></p><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CAfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >POLIKARPOV I-15 – I-16, TUPOLEP SB-2</span></b><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp3Z-yZXXiEuWYmDXddojV9bGMN1P9gWDFjiKeouWYYLgBAXxoPSmjw9nNSQcQJSRVJFmy2aXTTfHz8N8ZkzqmvImavPmpiMcFKOPMcd4zsMxJZttAKRqMgEb44_rsfXabK86TuA/s1600-h/foto+0.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 202px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434849933028536690" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp3Z-yZXXiEuWYmDXddojV9bGMN1P9gWDFjiKeouWYYLgBAXxoPSmjw9nNSQcQJSRVJFmy2aXTTfHz8N8ZkzqmvImavPmpiMcFKOPMcd4zsMxJZttAKRqMgEb44_rsfXabK86TuA/s400/foto+0.jpg" /></a> <span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Les FARE, acrònim amb que es coneixien les Forces Aèries de la República Espanyola, es trobaven a l´inici de la guerra, en una disposició tècnica i organitzativa gairebé obsoletes. Situació que es procurava <span style="mso-spacerun: yes"></span>contrarestar, mes amb la passió i entusiasme dels joves aviadors, que no pas amb <span style="mso-spacerun: yes"></span>l’eficàcia del material disponible. <o:p></o:p></span></span><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Imatges tragicòmiques de les que es guarda <span style="mso-spacerun: yes"></span>testimoni gràfic, en les que hom pot contemplar el metrallador de popa abandonat el seu seient en ple vol sobre línies enemigues, fins situar-se sobre l'ala carregat amb una bomba de 20kg sota el braç, per tal de poder fer punteria sobre l'objectiu. O be, petits avions de transport civil, on des de la porta d’accés es buidaven sacs de pedres sobre els requetes, ens donen una idea bastant clara de les condicions en que <span style="mso-spacerun: yes"></span>la nostra aviació havia de fer front als insurrectes. <o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;">Així dons, <span style="mso-spacerun: yes"></span>ningú s´hauria de sorprendre en descobrir que, el parc aeri de combat disponible a l´Espanya del 36, estava constituït integrament per material barat, vell o de desballestament. Tot i que es requisaren pràcticament la totalitat d´unitats pertanyents a civils, ni de bon tros hi havia medis adequats per fer front al que venia <span style="mso-spacerun: yes"></span>des d´Itàlia i Alemanya.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>En conseqüència el govern Republicà es veié obligat a buscar nous subministradors en el mon industrialitzat. França, Anglaterra, EEUU, Txecoslovaquia, i la URSS. Si mes no, paradoxalment, cap dels països mes desenvolupats, disposava encara d´avions preparats per la tempesta bèl.lica que s´enfilava sobre Europa. Bristols, Grummans, Aeros, Potez Polikarpovs, Blochs etc. eren encara molt lluny d´estar a l´alçada del que requeririen les circumstancies. </span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Així dons, “La Gloriosa” (sobrenom de les FARE) no va poder triar en cap lloc que no fos un autèntic mercat “d´antiqualles” <span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">El país que millors enginys i predisposició oferia, sens dubtes, fou la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Encara que hi hagués bona consonància entre ambdós Estats,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>l’ajut soviètic no es va fer efectiu de forma altruista, (Com Alemanya i Itàlia amb Franco). El Banc d´Espanya va pagar amb or, tot el material que procedent de Moscou ens arribava. Des de l’ensinistrament<span style="mso-spacerun: yes"> </span>dels joves pilots, (Acadèmia de Kirovabad) fins les peces de recanvis, munició, assessorament tècnic, tàctic, logístic, etc. <o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >Si més no, encara que sembli contradictori, els avions de la URSS, eren molt més avançats que els de la resta de subministradors, amb tot, estaven a anys llum de les maquines alemanyes. L’entrada en escena del Messerschmitt Bf-109, E-1, en comparació, ens semblaria sorgit de la “guerra de les galàxies”. Molt mes ràpid,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>més ben armat i amb mes quantitat, aviat acabaria conferint la superioritat aèria a l’aviació feixista.</span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnHw2KC5EPTJWNW2PQHbrOUdidN8QAllEHx7GR_oy6F3xWvufLZnpMisVOI2n-lshq_3DzkBFqgcnDalHmOWJBGNJbPhQa1xXzmSgxqXcuSb3Zw9y2Twcmm8Z22pese20CQIoicg/s1600-h/foto+1.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 347px; DISPLAY: block; HEIGHT: 287px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434849647193177906" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnHw2KC5EPTJWNW2PQHbrOUdidN8QAllEHx7GR_oy6F3xWvufLZnpMisVOI2n-lshq_3DzkBFqgcnDalHmOWJBGNJbPhQa1xXzmSgxqXcuSb3Zw9y2Twcmm8Z22pese20CQIoicg/s400/foto+1.jpg" /></span></a><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><span style="font-size:85%;">POLIKARPOV<span style="mso-spacerun: yes"> </span>I-15<span style="mso-spacerun: yes"> </span>“EL XATO”<o:p></o:p></span></span></b><br /><br /><div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;font-size:85%;"><o:p></o:p></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Al novembre de 1936, van entrar en servei els primers 25 Polikarpov I-15 alies “El Xato” que ràpidament van arribar a més de 500 unitats repartides pel territori no revoltat.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;">A començament del 1933 Nikolai Polikarpov, un dels més joves projectistes soviètics, inicià la realització d´un model avançat per tal de substituir l´ I-5, que ja era obsolet. Les innovacions més notables de l´I-15, consistien<span style="mso-spacerun: yes"> </span>bàsicament en l’ala superior, tipus “gavina”. L´extrema simplicitat en els puntals i tren d’aterratge, així com l´instal·lació d´un motor radial molt més potent, l ´M-25, ( una versió “Vodka” de l’americà Wright Cyclone), amb capacitat d’erogar 700<span style="mso-spacerun: yes"> </span>CV.<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >L’armament en canvi, continuà sent el mateix que el del seu predecessor :quatre metralladores fixes i sincronitzades per tal de disparar a traves del disc de l’hèlix.</span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVwye6DxCggB0AJ0h3a1EA8_fkfZ3VyNTjGZbc21jseDJzVJkDThXIEqTZzs1ZgtTMOOC3CaxXay9y2q2lgZDPZWtsvzAaaDRw3aXyn_ADBJExDHunlRecRNkx7zMtj8MrivmNg/s1600-h/foto+2.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 331px; DISPLAY: block; HEIGHT: 259px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434849317562882642" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVwye6DxCggB0AJ0h3a1EA8_fkfZ3VyNTjGZbc21jseDJzVJkDThXIEqTZzs1ZgtTMOOC3CaxXay9y2q2lgZDPZWtsvzAaaDRw3aXyn_ADBJExDHunlRecRNkx7zMtj8MrivmNg/s400/foto+2.jpg" /></span></a><br /><div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Aquest caça es rebel·là per sobre dels millors avions contemporanis de la seva classe:<span style="mso-spacerun: yes"> </span>el Boeing P.26A (USA) i el Fiat CR-32 alies “Chirri”. Disposava d’una velocitat ascensorial<span style="mso-spacerun: yes"> </span>més elevada, ( mes de 18º en l'angle d'elevació a l'enlairar-se, lo qual resultava inaudit en avions amb motor d’èmbol) i millor maniobrabilitat, Si be la seva velocitat màxima era lleugerament inferior, amb les constants millores, i “tunings” personals, <span style="mso-spacerun: yes"></span>acabà per convertir-se en el mes combatiu de tota la guerra, tot i l'arribada dels nous I-16. <o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">L’únic punt feble, (que no era determinant) consistia en que la seva gran agilitat, li restava l’estabilitat necessària per tal de fer bona punteria, però amb tot, resultava avantatjós, ja que li permetia escapolir-se’n <span style="mso-spacerun: yes"></span>mes<span style="mso-spacerun: yes"> </span>fàcilment dels seus adversaris.<o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >Les seves característiques venien a ser les següents; <span style="mso-spacerun: yes"></span>9’15 m d'envergadura, 6’30 de longitud, 1420 kg. de pes a l'enlairar-se, 360 km. de velocitat punta, 10.000 m de sostre operatiu mes una autonomia de 725 km.</span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQScVGr9kJMb-NbHjKBZH2KvB-uFNR0qW98A227prXAazrOUGxMCrDGnh31oRkHnLmnJ2780L4jRLTHOGv588yqQhbrCtYTNREpeo1szTd1z-T9uI3M6Udlp5Xth6qSiLYA4eVwA/s1600-h/foto+3.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 371px; DISPLAY: block; HEIGHT: 274px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434848989715800434" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQScVGr9kJMb-NbHjKBZH2KvB-uFNR0qW98A227prXAazrOUGxMCrDGnh31oRkHnLmnJ2780L4jRLTHOGv588yqQhbrCtYTNREpeo1szTd1z-T9uI3M6Udlp5Xth6qSiLYA4eVwA/s400/foto+3.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><span style="font-size:85%;">POLIKARPOV I-16 (EL MOSCA)<o:p></o:p></span></span></b><br /><br /><div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Una ajuda inestimable, va representar per les FARE, l’aparició del Polikarpov I-16, però les versions mes modernes que de fet eren les mes eficients, van arribar massa <span style="mso-spacerun: yes"></span>tard.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">L´I-16, rebatejat com el “Mosca” pels pilots republicans, i com el “Rata” pels franquistes, es mostrà com un caça vàlid, però que necessitava millores gairebé impossibles per tal d´estar a l´alçada del seu principal adversari, el bf-109. <span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >El primer prototip va volar el 31 de desembre de 1933. <span style="mso-spacerun: yes"></span>El contrast de<span style="mso-spacerun: yes"> </span>la seva aparició, en un moment en que les nacions més punteres des del punt de vista tecnològic, començaven a considerar tímidament els límits de la formula biplana, el projecte de Nikolai Polikarpov, semblava futurístic. Com podeu observar, es tractava d´un monoplà tipus cantilever (sense cap reforç exterior, o riosta), tren retràctil, estructura i revestiment mixtes, habitacle tancat, (cosa que no agradà gens als pilots)</span></div><br /><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7IODRsTbkhOu1rNkkXrdfqXqawl73QrUxNpnpR5DygLC0Qe6MQ7fSPTO_lUzORmqfDqbZ18mP2o15e1nVXIvmmVNQ17nqo-iKhefbRFXWNiVIwCI4B2g96HS_LeaaW3vH3lZ_Rw/s1600-h/foto+4.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 421px; DISPLAY: block; HEIGHT: 195px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434848505656451090" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7IODRsTbkhOu1rNkkXrdfqXqawl73QrUxNpnpR5DygLC0Qe6MQ7fSPTO_lUzORmqfDqbZ18mP2o15e1nVXIvmmVNQ17nqo-iKhefbRFXWNiVIwCI4B2g96HS_LeaaW3vH3lZ_Rw/s400/foto+4.jpg" /></span></a><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >un motor radial Bristol Júpiter de 450 cavalls, totalment protegit en un capó aerodinàmic i que, <span style="mso-spacerun: yes"></span>es manifestà insuficient a totes llums. Si més no, el model admetia millores, en conseqüència va anar evolucionant fins equipar en les últimes versions, un de 1000 cv. <span style="mso-spacerun: yes"></span>(I-16/18) .</span> <img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 411px; DISPLAY: block; HEIGHT: 298px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434852469481583218" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9nT_fWZxm7oElYoXXjTN9ocLy7bY2EWNq1QPwhAVfFfFcqQb9fv7ShcELzZXNNfaZHP1PcYpn23dEI4e-DgOuoPz7l4kHeU-G0ITn4AhRckxv7zfy1tiIPseP8qy7Lcc1gUdSzQ/s400/foto+5.jpg" /><br /><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">L’armament inicial fou de 2 metralladores Shkas de 7’62m/m, però aviat es van augmentar a 4, més dos canons de 20m/m, i en models immediatament posteriors, afegiren 2 bombes de 50 k.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Finalment en el 1939, es va experimentar amb un armament inusitat, que els va fer especialment eficaços en l´atac a terra. Els van acoblar 8 coets de 82m/m sota les ales, però aquets models ja no van poder aportar res a la defensa de la <span style="mso-spacerun: yes"></span>República.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >L´entrada operativa d´aquest aparell, va estar l’enfrontament civil a Espanya, on va haver d´encarar-se amb el temible Bf-109, si mes no, malgrat la seva inferioritat tècnica i numèrica, els alemanys el respectaven molt, dit d´un altre manera, no entraven en combat, si no tenien tots els factors a favor.</span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVAT5w8MgwF-Msuj77zx8OKFHE-pJ7i1NAzBpSmDa1AEfCg1VYADFHb0RtHZaNeiSRu9As_Cw_yGKhlJ_ueHDyEctwr_r7XKKqILhsb6EK19mp-RPMbAzTpcxaiYH1oVKLyumdMg/s1600-h/foto+6.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 304px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434847955735434322" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVAT5w8MgwF-Msuj77zx8OKFHE-pJ7i1NAzBpSmDa1AEfCg1VYADFHb0RtHZaNeiSRu9As_Cw_yGKhlJ_ueHDyEctwr_r7XKKqILhsb6EK19mp-RPMbAzTpcxaiYH1oVKLyumdMg/s400/foto+6.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span> <div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">La seva vida activa, va transcendir el nostre conflicte, i va continuar fins les primeres fases de la 2ª contesa mundial aguantant en 1ª línia fins l´estiu de 1943.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Encara que evidentment sobreestimat pels seus adversaris, el Polikarpov es va batre dramàtica i desesperadament contra la Luftwaffe fins que l´ indústria soviètica no el va poder reemplaçar per avions més moderns.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Les seves característiques, responien mes o menys a aquestes dades: <o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Envergadura: 9m.<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Longitud: 6´07m.</span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Pes a l´enlairar-se: 1.687k.<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Velocitat màxima: 464 kh. A 3.000m. altitud<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Sostre màxim operatiu: 9.000 m.<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Autonomia: 800km.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></p></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><br /><div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 345px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434861184511120642" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTcBU7G5EGJDVCEEM6qaTZirC107p3oYsa2Ijy-eOgAdn746sMMOfuO6LNVJzMWGDYVq3Y69BNF626IOKSM0fqZcsqy2EyBjx8w3M__BNZujwrGYvMGj6UtIUpb02s-I-_l9iX-A/s400/foto+7.jpg" /> <p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;font-size:85%;"></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;font-size:85%;"></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;">T</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;">UPOLEV SB-2<span style="mso-spacerun: yes"> </span><span style="mso-spacerun: yes"></span>“KATIUSKA”<o:p></o:p></span></b></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;">“Katiusca”, sobrenom extret d’una sarsuela d’ambientació rusa que, els pilots republicans van atorgar al bombarder mitjà Tupolev SB-2, destinat a nodrir les seves forces aèries i que venia a retirar als bombarders “ferralla” francesos, Potez 540, i Bloch 200. <span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">“Skorostnoi bombardirovschik” (Bombarder ràpid) aquesta es la traducció literal i la característica que millor el definia.<o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >Enviat a Espanya per tal de ser avaluat<span style="mso-spacerun: yes"> </span>en combat, aviat demostrà les seves principals avantatges, es a dir, la seva gran velocitat, que superava en aquells moments la de qualsevol caça tan amic com enemic, la seva versatilitat així com una notable autonomia.</span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9so3ZZ77PXiWWzkV7ByXAjPXxqgxc4tbzDV8prl-wuQI7Xq8ajMXoZadyoo4h0lLMihyphenhyphenu5DyAPDHtngSLuNAqunAEuokH16imyEtWXYeeC0AMA0EnYkjhtoYb-nDkjtl9nle0WA/s1600-h/foto+8.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 340px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434845344935602962" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9so3ZZ77PXiWWzkV7ByXAjPXxqgxc4tbzDV8prl-wuQI7Xq8ajMXoZadyoo4h0lLMihyphenhyphenu5DyAPDHtngSLuNAqunAEuokH16imyEtWXYeeC0AMA0EnYkjhtoYb-nDkjtl9nle0WA/s400/foto+8.jpg" /></span></a><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">La comanda d´aquests aparells per part de la República, es concretà en 142 unitats, repartides en 9 enviaments, dels quals només n´arribaren 8, es a dir, un total de 92 avions, els altres 50, pertanyents a l’última remesa, (1939) van quedar retinguts a la frontera francesa, i acabada la guerra, retornats a la URSS.<o:p></o:p></span></span><br /><div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Es tractava de models tècnicament molt més evolucionats,(SB-2bis) amb sensibles millores tant ofensives com defensives.<o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >Aquesta va estar una acció desgraciada tant dels EEUU, com d´algunes democràcies europees en imposar un bloqueig armamentístic que, tàcita e implícitament ajudà a la victòria del feixisme. No sospitaven encara que ho havien de pagar tan card...</span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2cT9qUrFbnqx2qLNyPF9G3cEWMfJUvmJTQSGqHT78xrWVv5t8dwy97XOvkNp41wvKpM3MaWtkNuWdjx30qD5lOL31bn4YS3NQg75sDyh19OYuuoIdpfwgbIeLXEJBdZtAhRz-3Q/s1600-h/foto+9.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 155px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434845118380244562" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2cT9qUrFbnqx2qLNyPF9G3cEWMfJUvmJTQSGqHT78xrWVv5t8dwy97XOvkNp41wvKpM3MaWtkNuWdjx30qD5lOL31bn4YS3NQg75sDyh19OYuuoIdpfwgbIeLXEJBdZtAhRz-3Q/s400/foto+9.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">El projecte SB-2, s´inicià al 1933 per un grup de treball capitanejat per l´Andrei Nikolaevich Tupolev. La seva designació interna responia a ANT-40 </span></span><br /><div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Es tractava d´un elegant bimotor d´ala mitja, amb estructura i revestiment sencerament metàl·lics, (duralumini). Disposava també de tren retràctil amb frens i amortidors, així com de flaps a les ales. Totes aquestes incorporacions resultaven molt avantguardistes per <span style="mso-spacerun: yes"></span>l´època.<o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >Inicialment es construïren dos prototips, un amb motors radials i l’altre amb motors refrigerats per líquid, finalment l´opció va estar favorable al segon. Equipant un parell d´Hispano Suïssa M-100 de 830 cv, cada un (construïts mitjançant patent).</span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8WEI7yIKMcOMrFS7sGOm8q3XuLAJxgh8udB1YrPsRGfZSlgnIUgDWW6ofhggc7AuBWbFiEVQ1gJk5twjqb7WaWtTeaVe-cDwlJd6725C8TN7o2HRJqHSRwuvuxRDUWwm4fLjuDg/s1600-h/foto+10.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 266px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434844869044485106" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8WEI7yIKMcOMrFS7sGOm8q3XuLAJxgh8udB1YrPsRGfZSlgnIUgDWW6ofhggc7AuBWbFiEVQ1gJk5twjqb7WaWtTeaVe-cDwlJd6725C8TN7o2HRJqHSRwuvuxRDUWwm4fLjuDg/s400/foto+10.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">El gran problema que el va acompanyar durant tota la seva vida operativa, va estar <span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="mso-spacerun: yes"></span>l´excessiva facilitat amb que s´incendiava, o explotava. Aixó es creia era degut a l’escassa protecció que duien els seus dipòsits de combustible, i a possibles friccions amb l´estructura metàl·lica de l´ala. Per tal de corregir aquesta incidència, es van embolicar amb goma, però la solució no es mostrà gaire efectiva. </span></span><br /><div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Tot i la seva rapidesa, els caces enemics desenvoluparen tàctiques que el feien vulnerable. Senzillament els esperaven a mes altura i quant els divisaven, es llençaven a gran velocitat (la que la seva resistència estructural els hi permetia), fins acostar-se a uns cent metres, i amb una mica de sort dues o tres ràfegues llargues a les ales, farien que l´avió s’incendiés. <o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">A l´igual que l´I-16,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>el seu servei es perllongà gairebé fins el final de la segona conflagració mundial, aixó si, cada cop en missions de menor responsabilitat. <span style="mso-spacerun: yes"></span>Malgrat el seu constant procés de millores, mai es va lliurar definitivament del problema endèmic que afectava els seus tancs de carburant. També va patir aquest perillós defecte, un altre bombarder de característiques semblants, però en aquest cas mes modern i de construcció nipona, em refereixo al conegut <span style="mso-spacerun: yes"></span>Mitsubishi G4M <span style="mso-spacerun: yes"></span>alies Betty, en el codi aliat, i “el cigar” o “pur volant” en clau popular. <span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="mso-spacerun: yes"></span></span></span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGpbr-xodlYnT8VpG9Vv_j_IR2fsT4HBwhWYpPKcQ_oDys69YnZ9J3T0qDlMB49GslfRHtls383EtPCJxEifC6zVNd-AEM335wK65lj9grFbYWo3LBqIdxgpjr6toE-Dfya5I8Og/s1600-h/foto+10.jpg"><span style="font-size:85%;"></span></a><span style="font-size:85%;"></span><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 238px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434859432043040290" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnfAjIo5BAgEsTj4i0OfpdM_hfmiRw15tEpT8HwzClWS3TbY7BA94L6I0hW-_SBzA-SzC5iO8uAp9szzoV3o1k7O1HLg-Kr7fqA2o5ttcrI9P0R3G6ptvjZSngqzv3ny4tUdJBwg/s400/foto11.jpg" /> <div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><span style="font-size:85%;">L'AVIACIÓ REPUBLICANA II</span></span></b><br /></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;font-size:85%;">ELS CAVALLERS</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><o:p></o:p></span></b></p></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><div></div><div><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 194px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434858203285189298" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWLIUII3wF9tzIFxzJ_tnYjqJxWUHy352toBNWP-FtAVZs86EFjnNlS8bUG7m2oK3XW97wmKyU8Db_i0ne7fs4eygNZ6o7NE42CRo8MWwrOBQj1UqTFE-3wGuay5KI6eIFH9Ek2Q/s400/foto+12.jpg" /> <p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">En termes purament militars, esdevé un fet consumat que l´antiga cavalleria, es convertí amb el temps en el que avui coneixem com les divisions blindades, si mes no, també es una realitat històrica, que molts dels oficials d´aquell cos, foren els que formaren i nodriren les Jastes, o esquadres de les primeres èpoques de l´aviació, tant en un bàndol com en l’altre. Aquests genets, en la majoria dels casos hereus per tradició, o casta familiar, d´antigues ordres cavalleresques, conferirien al combat aeri unes característiques poc comuns en d´altres armes. Existia una mena de codi d’honor no escrit, on el valor, l’admiració, reconeixement i respecte vers l´enemic era poc menys que inqüestionable. Aixó era així fins el punt d’oferir brindis pels millors pilots, encara que fossin del costat contrari (no hem d´oblidar que malgrat enfrontats, pertanyien a una mateixa classe social) . Els combats aeris s´assemblaven mes aviat a una mena de “Justa” medieval que no pas a d´altre cosa.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Vegis si no, el sepeli que els anglesos van dispensar al famós as alemany, Manfred Von Richthofen, també conegut com “El Baró Roig”<span style="mso-spacerun: yes"> </span>on no hi van mancar cap mena d´ofrenes militars.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Però la vida d´un<span style="mso-spacerun: yes"> </span>pilot en aquelles èpoques, en termes generals solia ser bastant curta. La demanda de nous combatents aviat es feu palesa. Amb aquest pretexte, els camps d’aviació, progressivament es van anar omplint de pilots procedents de classes socials mes baixes, i que aportaven altres maneres d’entendre la guerra allà dalt.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Del “joc net” es va passar “al tot val”. Malgrat que aquest canvi de filosofia acabà imposant-se, no va ser sense grans dissensions i fòbies en el si <span style="mso-spacerun: yes"></span>dels mateixos exercits. Des d´aquell moment, l´aviació deixà de ser un arma honorifica i selectiva, per transformar-se en el poderós artefacte de destrucció massiva que avui es.<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Reprenent novament el fil de la nostra guerra més recent, hem parlat<span style="mso-spacerun: yes"> </span>succintament de les “muntures”, entenc dons que, aquestes lletres esdevindrien injustes i incomplertes si no en parléssim de les ànimes que les dirigien, per aquesta raó he cregut convenient rescatar dels arxius personals, una entrevista feta fa aproximadament ... 29-30 anys (com vola el temps !!!!) en un magazine de màxima tirada per aquelles èpoques, on entre una gran varietat d’articles, hom, també podia gaudir d’esculturals senyores/tes, lleugeres de roba.... s´enrecordeu d´allò que en deien “el destape”? ... <o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Be,“La Gloriosa”, va renunciar expressament a realitzar missions de bombardeig sobre objectius civils, els seus raids foren estrictament dirigits contra efectius militars, i per mes dades, sempre en inferioritat de medis i condicions. Aquets essers, essencialment agosarats, valents i altruistes, si els hagués tocat viure a <span style="mso-spacerun: yes"></span>l´edat mitja, sens dubte, haurien figurat a l’elit de la cavalleria. Sempre disposats a donar fins l´ultima gota de sang, <span style="mso-spacerun: yes"></span>per tal de defensar les llibertats i la dignitat<span style="mso-spacerun: yes"> </span>inherents de l´esser humà.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">No van lluitar contra l´aviació d´en Franco, aquesta no era per si sola gens preocupant, van lluitar contra la descomunal maquinaria de guerra alemanya, unida a la italiana. Un David versus Goliat amb desenllaç invers. Difícilment es pot entendre per que Deu va donar el triomf als més injustos. Potser per que la gloria <span style="mso-spacerun: yes"></span>final, no passa necessariament per la victòria temporal. <span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="mso-spacerun: yes"></span><o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;">Joan Ramoneda, <span style="mso-spacerun: yes"></span>Joan Comes i Borràs; pilots de “Xato”,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Leocadio Mendiola, <span style="mso-spacerun: yes"></span>Jaume Mata i Romeu; pilots de “Katiuska”, entre tants altres herois en l´anonimat, ens parlen de les seves experiències com pilots de les FARE<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></span></p></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc7faAtCMoqT666Ye8RS0vMYp6-T246Eixtl-LGkx_pWEuQW45Hz0Qpcbz5XB0myF5RptKAO9pPOLQpKiSi0UDCgWqb7kMr4Pnia1qYK3zA2DN7gByq3HKi9cYQRAXsSmKeftpzA/s1600-h/foto+13.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 311px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434843959013007506" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc7faAtCMoqT666Ye8RS0vMYp6-T246Eixtl-LGkx_pWEuQW45Hz0Qpcbz5XB0myF5RptKAO9pPOLQpKiSi0UDCgWqb7kMr4Pnia1qYK3zA2DN7gByq3HKi9cYQRAXsSmKeftpzA/s400/foto+13.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Quim<o:p></o:p></span></span><br /><div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--.<i>QUINA FOU <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:personname st="on" productid="LA SITUACIᅮ DE"><st1:personname st="on" productid="LA SITUACIᅮ">LA SITUACIÓ</st1:personname> DE</st1:personname> L´AVIACIÓ DE <st1:personname st="on" productid="LA REPᅳBLICA AL"><st1:personname st="on" productid="la Repblica">LA REPÚBLICA</st1:personname> AL</st1:personname> PRODUIR-SE <st1:personname st="on" productid="LA SUBLEVACIᅮ DEL"><st1:personname st="on" productid="LA SUBLEVACIᅮ">LA SUBLEVACIÓ</st1:personname> DEL</st1:personname> 18 DE JULIOL DE 1936 ?</i>—<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.- Gracies al general<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Nuñez de Prado, l´aviació va estar majoritàriament lleial a la República. La revolta va estar protagonitzada per algun sector de la oficialitat, no pas per la tropa. A La meva unitat de Getafe, la oficialitat es va passar gairebé integra, però sense els avions. Del costat del govern legítim de la República, van restar en la meva esquadra només tres pilots.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--.<i>ES UN FET QUE LA REPÚBLICA VA DISPOSAR DE SUPERIORITAT DURANT ELS PRIMERS MESOS DE LA GUERRA. PERQUE NO S´EN VA TREURE FRUIT D´AQUESTA SUPERIORITAT ?</i> —<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">ENDIOLA.- Hi havia un autèntic “Guirigai” en els fronts, cada cap de sector terrestre que era atacat, exigia que la aviació el protegís. Això va fer que ens rebentéssim en mil accions sense importància, i en mil indrets diferents . Ens mancava material, recanvis, bombes. Recordo que amb els Vikers i Dragons, en més d’una ocasió, fins hi tot vam arribar a bombardejar<span style="mso-spacerun: yes"> </span>les tropes franquistes llençant les bombes a ma!!!<o:p></o:p></span></span></p><span style="font-size:85%;"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';" lang="CA" >MATA.- El problema estava en que la zona republicana, a partir de la meitat de la guerra, faltava oficialitat professional. Havien caigut en combat o be estaven esgotats. Tots nosaltres érem amateurs. Per que us feu una idea, els caces els manava Zarauza, que tenia 21 anys: els “xatos”, Comes, amb 25, i Zambudio amb 21 anys. Els bombarders “katiuskes” el veterà Mendiola amb 29, i jo, que a les hores era un crio amb només 18 anys</span><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';" lang="CA" >.</span></span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJZ7KHGLAM2EmaI5mBX7esINEYvyLT_SWNUvlPrmDKJJ4QhyphenhyphennNfpsUZ6_utMQASbL-hP0QbKLO579_pVhcblxpjLWX-IGQhGQpqoRzVxOWVEpFFFcOEt2r2-y9zQGItlDigx18ng/s1600-h/foto+14.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 271px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434843337864919282" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJZ7KHGLAM2EmaI5mBX7esINEYvyLT_SWNUvlPrmDKJJ4QhyphenhyphennNfpsUZ6_utMQASbL-hP0QbKLO579_pVhcblxpjLWX-IGQhGQpqoRzVxOWVEpFFFcOEt2r2-y9zQGItlDigx18ng/s400/foto+14.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">RAMONEDA.- Be, be, i dels avions que em dieu?, O es que podien comparar-se els nostres aparells amb la qualitat dels Heinkel, Dorniers o Messerschmitt... i amb la quantitat que ells en<span style="mso-spacerun: yes"> </span>tenien ?.<o:p></o:p></span></span></div><div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.- Es clar home, fou un conjunt de totes les causes, manca de comandaments experimentats, Falta de material, falta de quantitat. Recordo que <span style="mso-spacerun: yes"></span>l’esquadra que manava Tarazona en el Cantàbric, l´anomenaven “el circ Krone” per que tots els aparells eren diferents. Allò que únicament teníem, era moral.<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">RAMONEDA.-Els nostres superiors, eren més politics que tècnics. En Hidalgo de Cisneros, va obtenir el suport dels comunistes, per tal se ser cap d´aviació, malgrat que tots sabíem que el millor pel càrrec era l´Espencer. A més, no podem oblidar l´actuació de la 5ª columna dins de l´aviació. Hi van haver elements en l’exèrcit de l´Aire que van amagar la seva filiació franquista. Quantes vegades recordo que érem bombardejats en l´aeroport de Sabadell, <span style="mso-spacerun: yes"></span>quant amb el dipòsit vuit i sense municions, veníem de protegir Barcelona !! Això no era pas una casualitat, amb seguretat havien de saber quant sortíem i quant arribàvem.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Al final de la guerra, gairebé diria que totes les nostres accions eren conegudes pel comandament franquista. Teníem una autentica psicosis de ser espiats. En una ocasió que varem bombardejar l´aeroport de La Sénia, la Legió Còndor va derribar un aparell nostre. En l’interrogatori que li van fer a l´observador, els alemanys van demostrar posseir un coneixement increïble dels mínims detalls de la vida de la nostra unitat. Al final de la guerra, jo no vaig volgué entregar el meu avió a Barajas a les tropes de Franco, tal hi com havia acordat <st1:personname st="on" productid="la Junta">la Junta</st1:personname> de Casado.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Així que vaig sortir de l´aeroport de San Clemente en un cotxe en direcció a l´aeroport de Los LLanos. A l´arribar a Valencia, el xofer em va deixar tot dient que anava a buscar més benzina. Com passava l´estona, vaig arribar a pensar que m´havia traït. Però no, va tornar i em va conduir junt amb d´altres companys a Los LLanos. D’allà vaig volar fins Algèria i a l’exili. Al cap d´un temps vaig saber qui era el xofer que m´havia lliurat de l´afusellament que m’esperava, si hagués caigut a mans d´en Franco; el xofer era un cap de centúria falangista!!!<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Be, això de que hagués estat afusellat, seria en el cas suposat que m’haguessin agafat per sorpresa. El meu Astra del nou curt, que era el més fidel company del que no em separava ni per...dormir, i que com si fos la meva ombra m’acompanyava a tot arreu, no hagués permès mai<span style="mso-spacerun: yes"> </span>que els feixistes haguessin pogut permetre’s aquest gust. <o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--.<i>QUINA ES LA VOSTRA OPINIÓ DELS ENEMICS DE LLAVORS, L´AVIACIÓ LEGIONÀRIA ITALIANA, LA LEGIÓ CÒNDOR ALEMANYA I L´AVIACIÓ FRANQUISTA? .</i>—<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Els italians tenien un nivell molt baix. No eren combatius, Els alemanys eren molt més eficients, encara que només actuaven quant tenien un clar avantatge<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">RAMONEDA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Es clar, es clar, era la diferencia de que mentre els alemanys venien voluntaris, els italians no. Els espanyols franquistes, pel contrari, no van estar massa actius en tota la guerra. Van volar sempre en fronts de segona importància. El pes de la guerra aèria el va portar <st1:personname st="on" productid="la Legi�">la Legió</st1:personname> Còndor i la Aviació Legionària.<o:p></o:p></span></span></p><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >MATA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Efectivament, els espanyols volaven en “Chirrri” o en “Romeo” . Volant en avions de segona categoria no podien fer coses de primera.</span></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_gna3DqssicLuJSe6gRDGZUApGUbW96VN9rK-b9266H5un6Jm2ozWa5LuAGoSoO13mgGpJ5-ezlTtTni63ci2QqQU4flD6EfUStOjPMZ3HlAD9db6UhPO8zIw0s_45fpRslKz6w/s1600-h/foto+15.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 289px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434842702245344194" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_gna3DqssicLuJSe6gRDGZUApGUbW96VN9rK-b9266H5un6Jm2ozWa5LuAGoSoO13mgGpJ5-ezlTtTni63ci2QqQU4flD6EfUStOjPMZ3HlAD9db6UhPO8zIw0s_45fpRslKz6w/s400/foto+15.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" >COMAS.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Jo he mantingut combat contra els tres, i en igualtat de condicions érem millors nosaltres. Ni tan se val els grans asos alemanys, Galland o Mölders, eren res especial. Si ho haguessin estat , ens haguessin polvoritzat. Els de la Còndor venien a Espanya com qui va a l’acadèmia a aprendre. Es passaven sis mesos; dos aprenent, tres combatin, i l’últim, no exposant-se per tal de salvar la pell. Amb el material que tenien si haguessin estat més combatius, ens arrasen. Respecte als italians, estic d´acord; recordo haver derribat en el 38 un Fiat, sense disparar ni un sol tret!! El pilot es va llençar de l´avió per por.<o:p></o:p></span><br /></span><div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MATA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>A l´aviació franquista hi va haver de tot, recordo que en Àngel Salas ens va derribar un dia tres “Katiuskes”, llançant-se sol amb un Fiat, i nosaltres anàvem protegits!!. En Garcia Morato era un bon pilot, però de totes maneres es van exagerar totes les victòries que se li atribueixen.<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" ></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >MENDIOLA:-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>L’autèntic enemic era la enorme massa de la Legió Còndor</span></span><span style="font-size:85%;"><br /></span></p></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt0TGPc39Mf5U5FbB8q1yh1kKgnz2rdG6heFyiQybwm7WFsheWLOulkp63QGgsXX_rbbprsg6HDz7hwVrUgYUdMUpdd-BenJGSICYPH2MSvRQAD5P4BFInDkGfy5wa6pctLTI1ng/s1600-h/foto+16.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 209px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434842245483620258" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt0TGPc39Mf5U5FbB8q1yh1kKgnz2rdG6heFyiQybwm7WFsheWLOulkp63QGgsXX_rbbprsg6HDz7hwVrUgYUdMUpdd-BenJGSICYPH2MSvRQAD5P4BFInDkGfy5wa6pctLTI1ng/s400/foto+16.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"> </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--<i>DE QUINES ACCIONS DE GUERRA EN GUARDEU MILOR RECORD ?.</i>—<o:p></o:p></span></span><br /><div><div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Jo crec que el millor cop que vam donar va tenir lloc al 37, a l´aeroport de Garay,a <span style="mso-spacerun: yes"></span>Soria. S´ens havia passat un caporal d’artilleria franquista i ens va dir que en aquell aeroport hi havia molts avions. També va remarcar que la protecció antiaèria era molt fluixa i que si bombardejàvem les pistes faríem una “escabechina” Sortirem de San Clemente, <span style="mso-spacerun: yes"></span>Cuenca a la matinada, il·luminant els límits de les pistes amb la llum dels cotxes. Arribarem a l´alba sobre Garay, el camp estava ple de caces i avions de transport i bombardeig , tanmateix de caixes d’aparells per muntar. Vam fer la feina a plaer i els infringirem una seria destrossa, sense pèrdues per la nostra part. Animats per l’èxit, vam tornar-hi altre cop el mateix dia, i un altre al següent a primera hora del matí. En cada una d´aquestes tres missions actuarem amb nou “Katiuskes” en formació oberta en cunya de patrulles, i bombardeig en línia.<o:p></o:p></span></span></p><span style="font-size:85%;"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';" lang="CA" >MATA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Un dels serveis més efectius, fou el bombardeig, en el 38, de l’esquadra franquista a la badia de Pollença. Teníem un confident en un poble de la zona que fou afusellat junt amb d´altres pocs dies desprès de la nostra acció.</span><br /></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 301px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434840710602836770" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqsKLftQwzVSsEbI2c1RgsLn-HZwI3Dr3pvztuwlL7s-tX-gio0wo5G3V5Mh8kqgaTqdiCZM9bjs_oucyYZHvqhEFCpubYSIgzLqFJBxPj6zaQBByETVaueIdkl0Et-6RuPvgnhw/s400/foto+17.jpg" />MENDIOLA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Jo podria parlar-ne del bombardeig de l´acuirassat alemany “Deutschland” Tornàvem de bombardejar posicions enemigues a Palma i al sobrevolar el port<span style="mso-spacerun: yes"> </span>d´Eivissa, ens van tirar des del vaixell. El “Deutschland” estava a Eivissa malgrat<span style="mso-spacerun: yes"> </span>la prohibició de que naus neutrals fondegessin en ports espanyols. Al sentir que s´ens disparava, els vam deixar caure sis bombes de <st1:metricconverter st="on" productid="100 kg">100 kg</st1:metricconverter>. Produint-ne la mort de<span style="mso-spacerun: yes"> </span>20 mariners, i 72 de ferits. A rel d’això, <span style="mso-spacerun: yes"></span>els alemanys van bombardejar l’indefensa ciutat d´Almeria a plaer, provocant<span style="mso-spacerun: yes"> </span>19 morts i grans destrosses materials. Aquets fets covards, van indignar molt a l´aviació republicana. <o:p></o:p></span></span></div><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--.<i>FOU LLAVORS QUAN BAU DECIDIR BOMBARDEJAR ALEMANYA</i> ?.—<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.- Es clar home !! Ja era hora de que en Hitler sentis en carn pròpia el que ens feia aquí. Jo em vaig afartar i vaig anar a veure al cap de l´aviació, el general Hidalgo de Cisneros. El meu pla era el següent; contant amb el radi d’acció dels “Katiuskes”, si ens enlairàvem de l’aeròdrom de Celrà, teníem combustible<span style="mso-spacerun: yes"> </span>suficient per visitar Alemanya, i<span style="mso-spacerun: yes"> </span>deixar-los –hi un bon record a les fàbriques d’armament del Rühr. Hidalgo de Cisneros <span style="mso-spacerun: yes"></span>va dir que no. Llavors vaig proposar que bombardegéssim a l´esquadra alemanya, que va assassinar tants<span style="mso-spacerun: yes"> </span>civils a Almeria.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--.<i>I QUE VA DIR L´HIDALGO.</i>.—<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Doncs el que tenia que dir, que jo estava boig. Tenia raó L´Hidalgo de Cisneros. Però érem molt joves, molt impulsius i era molt difícil suportar tants morts i tantes injustícies<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">Recordo encara la meva última “barbaritat”, que consistia en un pla per bombardejar el Vaticà...<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MATA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Home!!, Leocadio, es que tu eres molt llençat!!<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcKry3uwpqod8F4_gOktpXLy88BLHFqj_AxMcpMurSXBgfZnXO8Dhh2xhVusXwMEfowy3V37Xls5VjY-K90QGx7QqcKI8WTFT1VGH4HdcCMTe7sZWlDdUFdOZP3y60aIa3jff4GQ/s1600-h/foto+18.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 258px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434839612481920034" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcKry3uwpqod8F4_gOktpXLy88BLHFqj_AxMcpMurSXBgfZnXO8Dhh2xhVusXwMEfowy3V37Xls5VjY-K90QGx7QqcKI8WTFT1VGH4HdcCMTe7sZWlDdUFdOZP3y60aIa3jff4GQ/s400/foto+18.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Ni llençat ni histories!!, Els avions italians, abans de venir a Espanya a bombardejar ciutats i matar criatures, gent gran, dones, i tot el que d´innocent vivia, eren beneits pels bisbes de l’església Catòlica. Ja que els hi agradava tant l´aviació, vaig pensar que ja era hora de que els presentéssim la nostra. Sortint de l´aeroport de Menorca, el “viatge” al Vaticà era perfectament realitzable. De bona gana ho hagués fet en aquell moment.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">RAMONEDA.- Mira, has d´entendre que en la guerra civil espanyola amb qui ens enfrontàvem realment era amb Hitler i en Mussolini. L´aviació republicana va patir un 80 per cent de pilots morts. Morts per bales alemanyes i per bales italianes. Morts per bales beneïdes per l’Església Catòlica.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Érem joves i en aquelles circumstancies, el que volia fer Mendiola a tots s´ens passava pel cap.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--<i>AIXÓ HAVES SUPOSAT LA PLENA INTERVENCIÓ</i><span style="mso-spacerun: yes"> </span><i>ALEMANYA E ITALIANA.-- <o:p></o:p></i></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" ></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >MENDIOLA.- Efectivament, i amb això la guerra mundial. Recordo que el gener del trenta-nou, L´Hidalgo de Cisneros, a l’hotel Peninsular de Girona, ens comunicà que l´Stalin li havia dit que la guerra civil estava perduda. Que hauríem d´aguantar fins que esclates la guerra mundial, que ja es pressentia propera. La guerra mundial només va començar quant la guerra civil espanyola va finalitzar. Quant Hitler destruí la resistència de la República Espanyola.</span></span></p><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">--ON ES TROBÀVEU AL FINAL DE LA GUERRA ?.—<o:p></o:p></span></span></i></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;"></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MATA.- A Alacant, De França havia passat a la zona centre republicana. Amagat dins d’una caixa de llet en pols, en un vaixell del Comitè de No Intervenció. Al desembarcar ja em trobava a la presó; Empresonat per la República!! El coronel Casado havia donat el cop a Madrid, i jo passava a ser enemic d´en Franco i de la meva República. Vaig poder alliberar-me. Vaig tornar a lluitar. Finalment caigué altre vegada presoner al port d´Alacant. Em van jutjar, demanaren pena de mort, i em condemnaren a vint anys i sis mesos de presó. Vaig conèixer totes les puces i rates dels camps de concentració i presons espanyoles: Albatera, Oviedo, Lora del Rio, Algeciras, el Puig, Porta Coeli...En definitiva una llarga història.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="mso-spacerun: yes"></span><span style="font-size:85%;"></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">COMAS.- Jo vaig poder fugir a França, on vaig estar sis mesos en l’hospital de Gurs, em van amputar una cama. Allí estant, els alemanys em van detenir, i em deportaren a Espanya. El<span style="mso-spacerun: yes"> </span>“Jeep” alemany que em portava va anar directament a la presó d´Irun, sense parar ni al control fronterer espanyol!!!<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Vaig estar jutjat i condemnat “benignament” a la pena de dotze anys i un dia.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">RAMONEDA.- Jo en vaig sortir mal parat. Em detingueren i vaig passar dos anys en camps de concentració, i dos anys més en camps de treball. La fam que vaig passar va estar la més gran de las meva vida.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MATA.- No em parleu de fam; recordo que, durant mesos, l’únic aliment que rebíem a la cel.la, consistia en una llauna de sardines i un rosegó de pa, i érem sis per cel.la !!<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">RAMONEDA.- I del tracte...<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;font-size:85%;" lang="CA" ></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;font-size:85%;" lang="CA" >MATA.- Del tracte millor no parlar-ne. Un bon dia, a Albatera, s´ens va fer formar, ja que un important personatge feixista ens volia dirigir unes paraules. Recordo que ens va dir que erm uns rojos i que d’allà no en sortiríem pas vius. “A la mitat de vosotros os vamos a fusilar y la otra mitad morireis trabajando”. Això va dir-nos. Vam pensar que es tractava d´un exaltat. Desprès la realitat ens va demostrar que havia dit la veritat.</span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA,.- Jo no vaig conèixer la presó, peró si l’exili, i realment fou mol dur. No pas un llibre, sinó quelcom més, hagués estat necessari per donar a conèixer la complexa odissea viscuda, i la resistència moral i física per tal de poder explicar-ho avui.<o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></i></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">-- CREC QUE EL VOSTRE EXILI FOU COMPARABLE A LA POSTGUERRA PER UNS ALTRES. TRAJECTÒRIES DE VIDES INTERROMPUDES I UN CAMÍ NOU PER COMENÇAR DES DE CERO, DESARRELATS I SENSE AJUDES.—<o:p></o:p></span></span></i></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.- Si, va estar mol amarg, Jo vaig cloure la guerra amb el grau de tinent coronel. Era militar professional. La meva vida ha estat des de llavors molt variada, de esporgador de vinyes, venedor d´olis de contrabanda. Fabricant de sabó d’artesania. Obrer del ferrocarril<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Transaharià, i mil feines més que vaig<span style="mso-spacerun: yes"> </span>realitzar a Mèxic. La meva carrera militar es va trencar en mil trossos.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MATA.- També desprès de la guerra<span style="mso-spacerun: yes"> </span>vaig haver de treballar de tot. Fent un mal acudit, et diria que vaig viure a “salt de </span><span style="font-size:85%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBBk3zTeTacmE4k-_8wI8a7r8VmowXYvjCXENBH0U56b1AOfleGs8ts_oiGDmBHR0CmtYqW5Nq0LpJaN2ESfjToI4BDa5TXe-d5q6E0cd3lrUcuaPApqVe1GteDwNeSUDm4cZMog/s1600-h/foto+19.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 275px; FLOAT: left; HEIGHT: 367px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434838311004254306" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBBk3zTeTacmE4k-_8wI8a7r8VmowXYvjCXENBH0U56b1AOfleGs8ts_oiGDmBHR0CmtYqW5Nq0LpJaN2ESfjToI4BDa5TXe-d5q6E0cd3lrUcuaPApqVe1GteDwNeSUDm4cZMog/s400/foto+19.jpg" /></span></a>mata”. Representant d’anissos, traficant de mil tipus de productes. He viscut de miracle, i sempre, sempre, sabent que era un espanyol de “segona categoria”. Un espanyol sense el que ells anomenaven certificat de “bona conducta”. Sense el fonamental certificat de “ahdesión al regimen”era impossible trobar feina, a demés, no teníem ni ofici ni benefici. La guerra ens havia agafat sense formació, i entre la guerra i la presó havien passat deu llargs anys.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">COMAS.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Jo de l´avió vaig passar a la aixada. He estat llaurador. Tots nosaltres varem perdre la guerra dues vegades. L´u d´abril<span style="mso-spacerun: yes"> </span>de mil nou-cents trenta-nou, i cada dia des de llavors fins avui.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">MENDIOLA.-<span style="mso-spacerun: yes"> </span>A mi mai<span style="mso-spacerun: yes"> </span>m´han reconegut el grau de tinent coronel, ni els meus drets passius. Ha estat desestimada la meva petició de rehabilitació, malgrat que la meva conducta i actuació durant la guerra fou inatacable. Vaig complir amb el meu deure i amb el jurament de fidelitat donat pel meu honor, d´obeir i defensar el poder legalment constituït. <o:p></o:p></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" ></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >MATA.- Allò fou una guerra que va perdre tota Espanya, fins hi tot els que la guanyaren, Fou una guerra que tots hem d´oblidar. Però els ideals pels que tants de nosaltres varem morir, encara es mantenen, soc militant del Partit Socialista Popular.</span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;font-size:85%;"></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><span style="font-size:85%;">VIDES D’ÀLIGA<o:p></o:p></span></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"> </p></div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">LEOCADIO MENDIOLA--<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Destacat pilot de l´aviació republicana i condecorat amb la més alta medalla militar de la República; la Laureada de Madrid. Militar professional des de 1926. En el 36, com pilot de bombardeig, va combatre en el front de Madrid, ostentant el comandament de la primera esquadra de “Katiuskes”, i més tard el grup de bombardeig. Posteriorment fou comandant en cap de l´aviació de bombardeig de la República. El govern de Negrin el va designar comandant militar de la plaça de Murcia. V a acabar la guerra amb el grau de tinent coronel.<o:p></o:p></span></span></p><br /><div><span style="font-size:85%;"></span></div><div><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;"></span></span></div><div><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" ><span style="font-size:85%;">JOAN COMAS I BORRAS--<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Militar professional des de 1928. Durant el 36, pilotà en una esquadra de caça, combatin en els fronts d´Aragó i Madrid, passant desprès a la zona cantàbrica, sobrevolant<span style="mso-spacerun: yes"> </span>territori franquista al cap davant d’una esquadra de “Xatos”. Posteriorment fou cap d’esquadra, i com a tal va lluitar a l´Aragó, Batalla de Terol, batalla de l´Ebre, i Llevant. Ostenta set victòries homologades, una d´elles en territori francès. Finalment va ser candidat al Congres pel Partit Socialista Popular Català.<o:p></o:p></span></span></div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;font-size:85%;" lang="CA" ><o:p></o:p></span></p><br /><div align="justify"><span style="font-size:85%;"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;" lang="CA" >JAUME MATA I ROMEU – Als 17 anys s’inscriu com voluntari a la aviació republicana. Formà part de la primera promoció de pilots de bombardeig preparada a <st1:personname st="on" productid="la URSS">la URSS</st1:personname> (Kirobabad). Va participar en totes les campanyes de la guerra civil; (Brunete, Ebre, Catalunya, etc.) <span style="mso-spacerun: yes"></span>En el 1938 als 19 anys, fou el més jove cap d´esquadra de “Katiuska”. Formà part <span style="mso-spacerun: yes"></span>durant el 1939, del reduït grup de combatents que passaren de França a la zona centre republicana, per tal de prosseguir la lluita. Detingut a Alacant, i condemnat a 21 anys i un dia <span style="mso-spacerun: yes"></span>de presó pel regim feixista, va conèixer els terribles camps de concentració, i presons<span style="mso-spacerun: yes"> </span>d´Albatera, Porta Coeli, Puig, Torrijos, Oviedo, Las Heras i Lora del Rio. A l´hora de fer aquesta entrevista, Ostentava el càrrec de president del Partit Socialista Català, i candidat al Congres per Barcelona.</span><br /></span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;font-size:85%;" lang="CA" ></span></div><div align="justify"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;font-size:85%;" lang="CA" ></span> </div><div align="justify"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;font-family:Arial;font-size:85%;" lang="CA" >JOAN RAMONEDA --<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Pilot de caça des de 1937. Va lluitar en tots el fronts de la guerra, formant part de <span style="mso-spacerun: yes"></span>l´esquadra del famós as <span style="mso-spacerun: yes"></span>republicà Lacalle. Condemnat<span style="mso-spacerun: yes"> </span>a presó pel regim franquista, va patir quatre anys de treballs forçats en els camps de Barbastro, Lleida, etc. També com altres dels seus companys formà part de les candidatures pel Partit Socialista Popular Català, avui dia integrat en el PSC-PSOE.</span></div><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" ></span></p><br /><div align="justify"><span style="FONT-FAMILY: Arial; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CA; mso-bidi-font-weight: boldfont-family:'Times New Roman';font-size:85%;" lang="CA" >Xavier Nart</span></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-36937877871480174092009-11-11T21:01:00.018+02:002009-11-11T21:46:31.088+02:00Barranc de Sta. Maria, o Vallmala (Montserrat)<div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitI-ei9Zj8oxjId5iUdo3BNoMGlx1xUl-UUF0HyaCPaq2RDmlxoV-ADs1-hBcprRjakjVpfCxpIb7aq_vjQ30PzNOJCwYh9sZc0rkwS-zyW-TzSQ_IhWMCoCaJIGIEXzmPxgSDOQ/s1600-h/1.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402933818984727730" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitI-ei9Zj8oxjId5iUdo3BNoMGlx1xUl-UUF0HyaCPaq2RDmlxoV-ADs1-hBcprRjakjVpfCxpIb7aq_vjQ30PzNOJCwYh9sZc0rkwS-zyW-TzSQ_IhWMCoCaJIGIEXzmPxgSDOQ/s400/1.JPG" /></a> <div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">INTRODUCCIÓ, AVISOS I COMUNICATS...</span></span></span></b><br /><div align="justify"><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Es tracta d’una canal bastant llarga, tot i que per restriccions reguladores de caire ecològic hagi estat reduïda a la meitat, encara ens ofereix un desnivell de 560m. des del monestir fins l´estació de l´aeri, i un recorregut d´uns 1300 m. repartits en uns 15-17 salts, ( 30 m. el mes llarg) farcits de nombrosos ressalts equipats amb sirgues.</span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Cercant d´altres ressenyes, en cap cas he trobat <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUjKz1ve6oLz1MKhEId8darcevAYCsg8OwuBM3QhUwf1bjmfCxH6a-llorDZFnKDp_i0eDzs8mNFjF-FRnmGtT7rYQ4Tn0i2LR-dSqT7H_CkVsAjGyI9aI8frPfF-P-q9CHOx-5Q/s1600-h/2.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 266px; FLOAT: left; HEIGHT: 337px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402924263694570610" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUjKz1ve6oLz1MKhEId8darcevAYCsg8OwuBM3QhUwf1bjmfCxH6a-llorDZFnKDp_i0eDzs8mNFjF-FRnmGtT7rYQ4Tn0i2LR-dSqT7H_CkVsAjGyI9aI8frPfF-P-q9CHOx-5Q/s400/2.JPG" /></a>referència de l’autentica dificultat que actualment<span style="mso-spacerun: yes"> </span>presenta <span style="mso-spacerun: yes"></span>el barranc. Aquesta no rau tant en les verticals, o en la precarietat d´algunes instal.lacions, com en l´exuberant vegetació. </span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Es tracta d’una superpoblació de Rubus Fructicosa, (Esbarzer en català), que sesten per totes les planades, fins el punt de desorientar, <span style="mso-spacerun: yes"></span>cobrir les instal·lacions i <span style="mso-spacerun: yes"></span>dificultar en extrem <span style="mso-spacerun: yes"></span>la progressió.</span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Si tenim en compte que aquest tipus de vegetal, te per costum créixer un o dos metres anuals, podria ser que en pocs mesos fora causa directe d´evacuacions en helicòpter, amb la solvatat d´anar equipat amb matxets, o d´altres eines per tal d´obrir-se pas en mig d´aquests espais selvàtics. Tot i amb això la tasca no serà fàcil. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEMx5NYdIho_DpdfwBA5yvkkpH7iBbjdXd9Z9iIm8xB146OugL4E8TMWCLrdWuqluWil_6AroHodA05x6YrYBeiDafJt3TgosrhqzCfiR3Pzs3P3PB7_KrDDYGc6D9Fcoloi8ifw/s1600-h/3.JPG"></a><?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">CONSELL</span></span></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"></span></span></span> </p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Informeu-vos-en <span style="mso-spacerun: yes"></span>be abans d´iniciar la davallada, i si ho feu, aneu <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEMx5NYdIho_DpdfwBA5yvkkpH7iBbjdXd9Z9iIm8xB146OugL4E8TMWCLrdWuqluWil_6AroHodA05x6YrYBeiDafJt3TgosrhqzCfiR3Pzs3P3PB7_KrDDYGc6D9Fcoloi8ifw/s1600-h/3.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 270px; FLOAT: left; HEIGHT: 345px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402924320729505698" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEMx5NYdIho_DpdfwBA5yvkkpH7iBbjdXd9Z9iIm8xB146OugL4E8TMWCLrdWuqluWil_6AroHodA05x6YrYBeiDafJt3TgosrhqzCfiR3Pzs3P3PB7_KrDDYGc6D9Fcoloi8ifw/s400/3.JPG" /></a>preparats per obrir-vos pas a la malesa.<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:100%;"></span></o:p></span></b></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">L’EXCURSIÓ</span></span></span></b></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">No val la pena matinar si tenim l´intenció d´utilitzar l’aeri, ja que el primer del dia surt a les 9:40 h. horari estiu, 10:10 hivern.</span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Tampoc hem d´oblidar que<span style="mso-spacerun: yes"> </span>acabarem el descens justament davant del pàrking on haurem deixat el vehicle. </span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Sortim de <span style="mso-spacerun: yes"></span>Barcelona a 2/4 de 8, i encara no son 2/4 de 9 que, ja estem a lloc. Només hi ha solitud, a excepció de dues senyoretes romaneses que, com nosaltres han fet el sòmines per no consultar horaris abans de sortir. No existeix <span style="mso-spacerun: yes"></span>tan sols <span style="mso-spacerun: yes"></span>una mísera guingueta, res de res... Finalment optem per anar a esmorzar a Monistrol (5km.)</span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">L´ascens en aquest sofisticat medi, inaugurat el 1930, i reconstruït desprès de la guerra<span style="mso-spacerun: yes"> </span>(1949) es espectacular, ràpid i segur, en només cinc minuts es capaç de cobrir el seu trajecte de 1350 m. de recorregut, i 544 m de desnivell, amb unes 36 persones a bord. </span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Situats a la planada del monestir, baixarem pel camí esglaonat que porta a la cova de <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:personname productid="la Verge" st="on">la Verge</st1:personname>, (No s´acaba mai, i costa tant de pujar, com de baixar) .<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaqpnwW04zDTyjPHUCrrlUMsSa0p_o36ABu2-T34v0fjdxSTA24SZ4aBOZOFGwV-XFF-nf9atAtPiruXoCA-R8toNNxbYrFu47ucehDacFwWbZPOz4gBJcGv4Yy0cNAyv0GD1-yw/s1600-h/4.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402934201530096498" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaqpnwW04zDTyjPHUCrrlUMsSa0p_o36ABu2-T34v0fjdxSTA24SZ4aBOZOFGwV-XFF-nf9atAtPiruXoCA-R8toNNxbYrFu47ucehDacFwWbZPOz4gBJcGv4Yy0cNAyv0GD1-yw/s400/4.JPG" /></a></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Arribats a l´estació inferior del funicular de <st1:personname productid="la Santa" st="on">la Santa</st1:personname> cova, es on iniciem les verticals; un primer salt que, de fet te 38m però que, per raons de d’estratègia, resta dividit en dos; un <span style="mso-spacerun: yes"></span>16m, seguit per un altre de 22, <span style="mso-spacerun: yes"></span>es a partir d´ací, que comencem a tenir problemes amb la vegetació, que de forma intermitent ja no ens abandonaran fins el mateix final. </span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Varem perdre molt temps en cercar les continuïtats, o els llocs d´ancoratge. En varies ocasions tinguérem que fermar les cordes allà on ens permeté el medi. Sort també que, algun anima pietosa, va anar senyalitzant els espais de recorregut horitzontal, a base de fites de pedres, i això ens ajudà molt, Gracies!! </span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:100%;"></span></o:p></span></b></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">ORDRE DELS SALTS<o:p></o:p></span></span></span></b></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">El primer te la seva instal·lació en un arbre situat a ma esquerra segons mirem la vall.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>A meitat de recorregut (16m), ens sortirà al pas un passamà de sirga molt ben col·locat, en una estreta però còmoda rapissa, cal aturar-se i seguir-la fins trobar una nova base de reinstal·lació, ja que de seguir directes(22m +), sucaríem en una<span style="mso-spacerun: yes"> </span>cadolla d´aigües residuals, espesses i pútrides de certa profunditat.<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></span></span></p><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 458px; DISPLAY: block; HEIGHT: 341px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402931927054289378" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieBk6mFIDwr_6DH4BegxCG21XGlCxuB9KQWoRi6u7hOHjWrYNDibvGbHOjVx_Otx1_GbzPw1vZf3POdienRswkizZ8BJPF69fSQ-h-pvQ9j6bLSlZvT_XDNenYDsF74E8NChfjpg/s400/5.JPG" /><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZs3mNpsXXBmAXEc-ZiqK5u_nTfRag_cEg2yID4XJ97ZTWUFKL-MfO-HPTsSGlEAaEe5KR0LQf4MhrEXUJSByTacOllnyn06Xy8rGrzsZ2by60yfazej2IrN74AJU7n1d97RTEWw/s1600-h/6.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 325px; FLOAT: left; HEIGHT: 364px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402931332837859250" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZs3mNpsXXBmAXEc-ZiqK5u_nTfRag_cEg2yID4XJ97ZTWUFKL-MfO-HPTsSGlEAaEe5KR0LQf4MhrEXUJSByTacOllnyn06Xy8rGrzsZ2by60yfazej2IrN74AJU7n1d97RTEWw/s320/6.JPG" /></a>Superada aquesta seqüència, ens be un altre de 15, 10,20, 30,m. <span style="mso-spacerun: yes"></span>Continuem baixant <span style="mso-spacerun: yes"></span>per una sèrie de 3 ressalts <span style="mso-spacerun: yes"></span>esglaonats que ens situen novament a la boca d´un 20 i un 15. <o:p></o:p></span></span></span></p><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3gZwx4rLnGEtEZWflCU_iyZZkVJl1DBRCdyFeWzXhSJEXbTL_MUoFtW0KRzwBpB16ecKOOj-cCSR6Dh4f21OtRm-KVLgDgblF9OJbb29LdDmtQBZ2QIsnCsNv1KyiTpLebLTu6A/s1600-h/7.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 299px; FLOAT: right; HEIGHT: 344px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402930810712791474" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3gZwx4rLnGEtEZWflCU_iyZZkVJl1DBRCdyFeWzXhSJEXbTL_MUoFtW0KRzwBpB16ecKOOj-cCSR6Dh4f21OtRm-KVLgDgblF9OJbb29LdDmtQBZ2QIsnCsNv1KyiTpLebLTu6A/s320/7.JPG" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Afortunadament en aquest punt arribem a un tram on la vall es fa ample, i la roca apareix nua i erosionada en forma de pendents bastant pronunciades, però ens permetrà progressar mes ràpidament, dons resta totalment equipada amb sirgues i cadenes. Això s´acaba amb una nova tanda de verticals; 7, 15, 10,15 m. per tornar<span style="mso-spacerun: yes"> </span>un altre vegada als esglaons (4o5).<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 435px; DISPLAY: block; HEIGHT: 318px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402928738703317762" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOcHBVcWLazfEYSSJtgXT38xpGWf7h5sltP9gbFPYmX0v7jGdwykllIk4FIXIk9w-MJDRCpGPnQvJOS6n5kYHSwtsOluAmeM2hzqQ926qWYOy5extXOQ2QslXm1msH7_Lk3_tyJg/s400/8.JPG" /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402929963078141346" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Z_zTyKY6z7NZTt9my9TXo-p-i_2aFw77bXMfY47dnCVol-xEqf82M6bFiDj_3aSPHy_Zd5TaSoVk96mm5yJmCtb3fNlZQYZPqGlwhPvstv8sEZ-TkHVacN4J_7zj-d-uMmvneA/s400/foto9.JPG" /></span></span></span></p><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Finalitzarem el barranc amb les tres ultimes despenjades; <span style="mso-spacerun: yes"></span>8, 30, 10 m. Aquest 30, també es pot baixar mitjançant una precària ferrada, no massa recomanable donat el mal estat en que es troben algunes de les grapes “U”, i pel cansament acumulat, com es natural.<o:p></o:p></span></span></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVEpxCf51r2Bkuh8-4LaQH6h0Ofxt3jADRL1N9EdY21PSD_NRISjbLNwJh6ojqlKUkcE0lVkDjvnNzLwaf3AVN4uD40GS6XiSk2Q1okSpOMbgCEmtJXIbrGErX-rVpKIp_PobSRg/s1600-h/11.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 244px; FLOAT: right; HEIGHT: 335px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402927156074318322" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVEpxCf51r2Bkuh8-4LaQH6h0Ofxt3jADRL1N9EdY21PSD_NRISjbLNwJh6ojqlKUkcE0lVkDjvnNzLwaf3AVN4uD40GS6XiSk2Q1okSpOMbgCEmtJXIbrGErX-rVpKIp_PobSRg/s400/11.JPG" /></a><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8qW3XpdHHSD2NpVBWwE7aJPThXMaJ7SwlF4NYoTzSlhAv1fvPB8jfYpphmOO4grAADdx3g2lvQv96HEpp9CS21FluEQZJfzVDh5FoftoYj9fK1Sfk2lcB9-T-Ms9t9_UQC7DD-Q/s1600-h/10.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 321px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402928193045916338" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8qW3XpdHHSD2NpVBWwE7aJPThXMaJ7SwlF4NYoTzSlhAv1fvPB8jfYpphmOO4grAADdx3g2lvQv96HEpp9CS21FluEQZJfzVDh5FoftoYj9fK1Sfk2lcB9-T-Ms9t9_UQC7DD-Q/s400/10.JPG" /></a>A partir d´ara, seguirem la riera, saltant algun que altre bloc i obrint-nos pas entre l´esbarzer. A ma esquerra segons anem, si estem atents, divisarem una gran balma erosionada en un estrat de roca arenassa vermella, si aconseguim arribar, veurem com aquell que veu el cel, un camí!! que, en tres minuts ens deixa a peu de carretera davant dels aparcaments del telefèric.<strong> </strong></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">ALGUNES SUGERENCIES A QUI<span style="mso-spacerun: yes"> </span>PERTOQUI<o:p></o:p></span></span></span></b></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Existeixen en aquesta vall, algunes cosses que per respecte a la sacralitat de la muntanya, i sobre tot pel seu simbolisme patriòtic, no haurien d’existir, em refereixo a les deixalles que es poden anar trobant durant el seu descens, Tubs de PVC pertanyents a antigues conduccions, (Sabem que aquest material no es biodegradable, i pot durar molts centenars d´anys). Tanmateix les grans brides de ferro oxidat que els sostenen,<span style="mso-spacerun: yes"> </span>fins hi tot poden representar un perill evitable, per els qui decideixen visitar-la.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEpdUxRHG05s2ZFOXtrb2HfClnzWo8pY4QwHH1c9BIlv92u6lEY1drkSTbqHtFQdR_vrCWapKtCvaQqZPuvnx1mXgG9bljV16VcBi2wsWbFN2MWlXh6thuReuBm2d1eoanB8RWg/s1600-h/13.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 298px; FLOAT: right; HEIGHT: 330px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402926016386235666" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEpdUxRHG05s2ZFOXtrb2HfClnzWo8pY4QwHH1c9BIlv92u6lEY1drkSTbqHtFQdR_vrCWapKtCvaQqZPuvnx1mXgG9bljV16VcBi2wsWbFN2MWlXh6thuReuBm2d1eoanB8RWg/s400/13.JPG" /></a><o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">La presencia d´alguna cadolla d´aigües negres i pudentes, d´altra banda fàcils de drenar, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaA1q3rJR4_QSf-t2AQpDKkoWAmwS1x2gcwmaoOTcnBNlL4lqIW0UWDo7N7w8lT6sxSlVxkKwkgW7n_M70RU_W17NKUiTM0HEeIHY_1HMMVW0e7edKpL8qHKAA54Kmyw0AbvAI5g/s1600-h/12.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 355px; FLOAT: left; HEIGHT: 255px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402926506948607378" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaA1q3rJR4_QSf-t2AQpDKkoWAmwS1x2gcwmaoOTcnBNlL4lqIW0UWDo7N7w8lT6sxSlVxkKwkgW7n_M70RU_W17NKUiTM0HEeIHY_1HMMVW0e7edKpL8qHKAA54Kmyw0AbvAI5g/s400/12.JPG" /></a>constitueixen de per si un trist i desagradable espectacle que trenca amb tota la presencia de natura en estat salvatge<span style="mso-spacerun: yes"> </span>que en aquest indret es fa notar amb molta vitalitat.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><span lang="CA" style="font-size:14;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:100%;">Un suggeriment dons, a qui pertoqui.<o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal" align="justify"><b><span lang="CA" style="font-size:14;"><o:p><span style="font-family:arial;font-size:100%;"></span></o:p></span></b></p><b><span style="FONT-FAMILY: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-: CAfont-family:'Times New Roman';" lang="CA" ><span style="font-family:arial;">Quim</span></span></b> </div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-73569428363769225312009-09-11T14:26:00.012+03:002009-09-11T14:52:16.732+03:00LA COVA COLOMERA (CONGOST DE MONT-REBEI)<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Fq3SxNR-d1XqUXulsozkx8nsizph5iLfb0upoAMQp-lPLCCHSZYnAh8CPzpQdqy6uwPP-cUtKYm1-A2ahk32aYvIZUulE6vhyWhL6T34ro2ZdpeLyLPHdJrGAJ0L9N0fTZjEOA/s1600-h/foto+0.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380170077953221026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 366px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Fq3SxNR-d1XqUXulsozkx8nsizph5iLfb0upoAMQp-lPLCCHSZYnAh8CPzpQdqy6uwPP-cUtKYm1-A2ahk32aYvIZUulE6vhyWhL6T34ro2ZdpeLyLPHdJrGAJ0L9N0fTZjEOA/s400/foto+0.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:arial;">Podríem dir que es tracta d’una cirereta confitada, damunt del pastis que, suposa visitar el Congost de Mont-rebei, també Mon-remei, o simplement del Remei.<br /><br /><strong>COM ARRIBAR-HI</strong> </span><br /><br /><div><div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV_NxLBTfD93W4YOFHBPMz4GVhhDdZbx_TwtnZfdwF66bDYYJDmqYZxsALcFE8RLMQ6PJD4tap1widNT0d9G3HqZp1mFHOzgLB4J5ySZeEdc3tyBRqeexc51d7INboF3hZi6r4RQ/s1600-h/Foto+1.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380170298574492498" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 329px; CURSOR: hand; HEIGHT: 224px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV_NxLBTfD93W4YOFHBPMz4GVhhDdZbx_TwtnZfdwF66bDYYJDmqYZxsALcFE8RLMQ6PJD4tap1widNT0d9G3HqZp1mFHOzgLB4J5ySZeEdc3tyBRqeexc51d7INboF3hZi6r4RQ/s400/Foto+1.JPG" border="0" /></a>Si procedim de la zona nord, (baixant d´Alsamora) haurem de caminar gairebé tot el congost per tal d´arribar-hi. Un cop passat el petit tunel-reforç, farem cap, al penúltim espai de seients, o descans, (6-7 minuts del final). Progressant uns 6 m, en el mateix revolt a ma esquerra, trobarem una petita canal que puja equipada amb cadenes, i grapes “U”, ens conduirà en uns 8-12 minuts, directament a la boca de la cavitat, salvant un desnivell d´uns 30-40 m.<br /></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT</strong><br />A grans trets, la cova Colomera, consta d’un sol túnel descendent de grans proporcions, que va d´oest a est, i d´uns 100-150 m. de longitud. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgspmOWVOjJPLt4uqvzPE5UVWFOnrB3901qXXyx2zhC-sKKePm4ybnqc7AevTfeaeyiO6ai86XykJ4BIc2Qi3szfdmIIzQ3QOD2paocmErsnD1wEVEHLURC-W1av6DKKTCJBh8TCA/s1600-h/foto+2.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380171220770176162" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 339px; CURSOR: hand; HEIGHT: 266px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgspmOWVOjJPLt4uqvzPE5UVWFOnrB3901qXXyx2zhC-sKKePm4ybnqc7AevTfeaeyiO6ai86XykJ4BIc2Qi3szfdmIIzQ3QOD2paocmErsnD1wEVEHLURC-W1av6DKKTCJBh8TCA/s400/foto+2.JPG" border="0" /></a><br />Situats al replà final, s´obren alguns passos aeris i laterals de mes petites dimensions ?¿<br />La galeria va perdent altura de forma gairebé esglaonada, fins assolir uns 15-20 m. de profunditat.Cal anar amb els ulls ben oberts, ja que el terra, es compost de sediments i restes d’antics processos graviclastics, a demés, de nombroses cates arqueològiques que, cal respectar rigorosament.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>GENESIS</strong><br />Abans de prosseguir, cal situar-nos en el context geològic de la zona, es a dir a pocs metres de la gran la falla transversal del Montsec. Aquest fenomen es produí, amb l´esfondrament d’una secció del paquet calcari , (a partir de l´anticlinal), al mateix temps que, degut a la pressió vertical exercida sobre materials més plàstics, en els que jeu tota la serralada, es materialitzà l´elevació de la part restant, fenomen que podem observar de forma directa en el bussament dels estrats (+a-, sud-nord). </div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380171647804713170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzT-PxO7MPHYabntdMDyHrb-jJBdoHgR5mWEI7EkeD5bUkAqXN-qwKdVCeYocBL4b3VaB5jmtShrX-yu78pzX-OaQWtQiwRLLE2K0h3PnaIQMVYfIsRs3D7LmljOzUcaxICIKnEw/s400/foto+3.JPG" border="0" /> La de la cova, es una fractura, probablement conseqüència del moviment tectònic anterior, i que <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8q2IfInPWN8BDI1ovQSos_V6Vq3i-X8ljcE9XTDMV0ov7iv0rBsHIfXN2RG0L6NpDgjDMW_eF4dasrmjew5UmZftPvdVH1bOI3bprwP6QAbCW7Fs_gp9mHKhNDZJIXxJbkB7PIg/s1600-h/foto+4.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380171878931151074" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 309px; CURSOR: hand; HEIGHT: 249px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8q2IfInPWN8BDI1ovQSos_V6Vq3i-X8ljcE9XTDMV0ov7iv0rBsHIfXN2RG0L6NpDgjDMW_eF4dasrmjew5UmZftPvdVH1bOI3bprwP6QAbCW7Fs_gp9mHKhNDZJIXxJbkB7PIg/s400/foto+4.JPG" border="0" /></a>secciona aquesta part del Montsec paralel.lament al penya-segat (est-oest). La seva profunditat es total, talla el macis verticalment de “cap a peus”.<br />L´acció química i mecànica de les aigües del Noguera Ribagorçana, va anar aprofundint la seva llera, mentre aprofitava l´esquerda (tectònica) que creuava el seu curs, per tal d´obrir-se pas a traves de les entranyes de la terra. (Carstificació)<br />Actualment, la Colomera es una cavitat fòssil, no utilitzada des de fa moltíssim per les aigües, i es troba en un procés més aviat pobre de formació estalgmitic-estalactitic. (litogènesis).Amb tota seguretat el seu recorregut fou molt més llarg i profund que l’actual, donades les característiques de la megaclasa que facilità el seu origen i posterior desenvolupament.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>LA PRESENCIA DE L´HOME</strong><br />Hi ha probes que daten la presencia humana des de 7000 anys aC. període que avarca tot el neolític, i arriben fins el bronzo antic i mitjà. De totes maneres, sembla ser que no va estar mai ocupada de forma permanent, sinó per períodes probablement subordinats a la caça entre d´altres.Avui dia, les campanyes arqueològiques es succeeixen anualment, proporcionant cada cop més descobriments en aquesta pacient recerca, de reconstruir el com era la vida quotidiana dels nostres llunyans avantpassats. Qui sap encara les sorpreses que ens reserva la cova Colomera!!.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWQUYFblSePrSCXB4OyPv_vHIvk7VfuHnPLNly-UNlvAs6eRaFVyI7le2gBdl2XBKnsu6gBRzl_R5jDguZNiyJ_WFw_HTJv2exj1cUyFrru8UUE3mBNBD_NiCn4bAWs9c578H-2A/s1600-h/foto+5.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380172917279199586" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWQUYFblSePrSCXB4OyPv_vHIvk7VfuHnPLNly-UNlvAs6eRaFVyI7le2gBdl2XBKnsu6gBRzl_R5jDguZNiyJ_WFw_HTJv2exj1cUyFrru8UUE3mBNBD_NiCn4bAWs9c578H-2A/s400/foto+5.JPG" border="0" /></a></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>DENUNCIA PUBLICA</strong><br />Una vagada més, posar de relleu allò que fereix impietosament el meu sentit de l’honestedat. Causa de vergonya, ràbia i impotència, d´haver de pagar (i no poc) amb els meus impostos els sous d´una classe política corrupta fins el moll de l’ós , arribant a l´extrem de fer impossible la fusió entre les paraules politic-llealtad.<br />“Pels seus fets ( no paraules) els coneixereu...” En el cas que ens ocupa, per sort encara no son fets, però si projectes de caire tan aberrant, com el de construir una presa a la boca sud del congost. I per si no fos prou, una mica més avall, un “megapont” de ciment que, partint de la roca de la Pertusa enllaçaria l´Aragó sobre el mateix roquissar.<br />Aquell que coneix l´extraordinària singularitat d´aquesta zona afectada, i estima la natura, no pot menys que fer-se partícip dels meus sentiments, n´estic completament segur.<br />Com no pot ser de cap altre manera, tot això només amaga projectes especulatius. “Caldo” en el que s´hi barregen politics, constructores, i empreses elèctriques, en definitiva essers sense cap mena d’escrúpols que a base d´ambicions irracionals, tracten de convertir el patrimoni de tothom, en molts diners per les seves individuals butxaques. </div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380173408561269282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWD3yrGV2j_azgOmtutF5CS78DmKNpXWeTXLkgJLX_RNhW1idqGHx0neR6Njho3KEwAfqjT0I5J0nLg8Kz2nqBuV8uD4pTMebdg5hl70KSyIiOUgDO0eQCUiL9FYt22z_t0ylOGg/s400/foto+6.JPG" border="0" />Aquesta mena de “naturcides” haurien de ser eliminats, no físicament, però si econòmicament. La societat civil, es a dir, la gent del carrer, avui per avui, no te cap altre manera efectiva de defensar-<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTzqxOpLwHNkgpDFNtiYIksLc-zEUdZt3zQBn86efSwkdol2bTpl4WmY0seTile7iILQm680P0Yr_-7spJjOoHZYy0RKZL_nrm9-LpynJ5FFv5dcTf6Ax-reaJCSxHGYeAly6PNw/s1600-h/foto+7.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380174048594186962" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 365px; CURSOR: hand; HEIGHT: 276px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTzqxOpLwHNkgpDFNtiYIksLc-zEUdZt3zQBn86efSwkdol2bTpl4WmY0seTile7iILQm680P0Yr_-7spJjOoHZYy0RKZL_nrm9-LpynJ5FFv5dcTf6Ax-reaJCSxHGYeAly6PNw/s400/foto+7.JPG" border="0" /></a>se, dels abusos protagonitzats per la seva classe dirigent que, no sigui la d´unir-se, (deixant de banda els partits politics) en plataformes, per tal de lluitar aferrissadament contra aquells que retribuïm expressament per que ens defensin.El de Mont-rebei, i el Noguera Ribagorçana, es un d´aquests cassos. La seva complexitat nomes de per si sola, mereix un extens article informatiu amb noms i cognoms, per tal de fer-lo arribar al màxim nombre possible de ciutadans. La qual cosa intentaré fer.</span></div><br /><div><br /> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>CLOENDA<br /></strong>Al marge d´aquests mals rotllos, visitar el Congost, ja ho havia fet en anteriors ocasions (3,o 4, hom mai es cansaria de recórrer aquells espectaculars indrets), Però en aquesta, existia la premeditació de localitzar i explorar la cova Colomera, la qual cosa, ens va permetre conèixer un xic més si, s´escau, la gran bellesa i interès d´aquest espai natural. <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380174537182152978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPcpxzQeH_VhGkY4DzKxL_qvQP2O0eVSu_Na2xeJZ7S-wR6XU1-339Ss5qv2EWAHKMrjky8DAcGLzE5qeaHD2U_KxQiSnZJwTIGbQcxxV6pzyzDWGmzvos1XR-SbzrH2ZgbQCcQw/s400/foto+8.JPG" border="0" /> El dia 5 de setembre, m’acompanyaven, la Cris i la Júlia, s<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSfZKlUhwDqTX4qwNpTca5ZaeiHD6K22aCQ7RRZ3N5xPn2_5aAoeCeijYFMZANvSADMoSyQHtrz2f1-Qe3Av5sz0vMlV6PviS25n38CWwZB3AWT3AihwxNTXAOW5B5yupa6kMNkw/s1600-h/foto+9.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380175062488012946" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 252px; CURSOR: hand; HEIGHT: 347px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSfZKlUhwDqTX4qwNpTca5ZaeiHD6K22aCQ7RRZ3N5xPn2_5aAoeCeijYFMZANvSADMoSyQHtrz2f1-Qe3Av5sz0vMlV6PviS25n38CWwZB3AWT3AihwxNTXAOW5B5yupa6kMNkw/s400/foto+9.JPG" border="0" /></a>ense les quals no hauria pogut obtenir les fotos interiors (encara que precàries) de la gran caverna. Esdevé cru obtenir-les mitjançant una cambra digital , i sense potents fonts de llum, es una llàstima que, per elles, no sigui possible efectuar una exposició amb l’obturador obert subjectivament.<br />Una diada tranqui-la, sense preses, d´aquelles que deixen un bon sabor...</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>AGRAIMENTS<br /></strong>A part de la Cris i la Júlia, a la simpàtica i providencial família d´en Jordi Pasqual, que em va ajudar a sortir-ne sencer, d´un petit pou de 2.50 m al que vaig haver de baixar, per tal de recuperar la lot del meu casc. (Ja passen aquestes cosses, ja...) Gracies!!<br /></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqZRhyBTO2U0GfdOCYojalX5A2yIEHG3KV2zxfUTL_4lPkFGbTJ4TiTc-pGNkgv0x12Ii1sMZWgq2x56i3SoJCK2aG7tWlYogNuw3HhteHWiuumQCcorMYMCFIEj4QVEUiB0rVkw/s1600-h/foto+10.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380175491601201538" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqZRhyBTO2U0GfdOCYojalX5A2yIEHG3KV2zxfUTL_4lPkFGbTJ4TiTc-pGNkgv0x12Ii1sMZWgq2x56i3SoJCK2aG7tWlYogNuw3HhteHWiuumQCcorMYMCFIEj4QVEUiB0rVkw/s400/foto+10.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380175722830841826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 343px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdoN6l50GC0Lon95ywRNEPeGzgQzLvQqW7HYKDgIj0JFAVdlPFlsoln6sbgQd6VguN_DN9UsFTkYSiUi27BU67mSx6JBGu3nFzj7KrLB_mAU8jbtzGmFDFaxhzGLoksIAO5B2fSQ/s400/foto+11.jpg" border="0" /> <div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Quim</span></div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-62489725823852945402009-08-05T22:59:00.019+03:002009-08-24T01:32:45.194+03:00BARRANC DELS CARGOLS – MONTSERRAT<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUjHeMexlPTYNc2ukoB9igB3uBTeUPfajgkhRIJkeP0mpHbCB9_MEiwzH8NNexsF6ItbeAzcs0HzYJg3BfnJVvTZTuTrD6dzOa-FJwYY7pjS9CvIsyybAxYJKIinALtESFi6Nq5g/s1600-h/foto+1.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366578056063257314" style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 400px; height: 300px; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUjHeMexlPTYNc2ukoB9igB3uBTeUPfajgkhRIJkeP0mpHbCB9_MEiwzH8NNexsF6ItbeAzcs0HzYJg3BfnJVvTZTuTrD6dzOa-FJwYY7pjS9CvIsyybAxYJKIinALtESFi6Nq5g/s400/foto+1.JPG" border="0" /></a><span style="font-family:arial;"><strong>27 DE JUNY DEL 2009</strong></span><span style="font-family:arial;"><strong></strong><br /><br />Es ben aprop de Barcelona ciutat. Summament evocador <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUH1h6d1tUVYljvuGJuZ4larDmT7cISvSHpin2Tdp4cc8f1oFc-NHJWhN7kWf8gfTJvEL0ByjYn1BbrJjroznRvv3t6e5UbQwHUiAO68Aqd_4AD8oGWp9N_HcSk1QimCxzDWGAHw/s1600-h/foto+2.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366573642688445698" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; width: 275px; height: 386px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUH1h6d1tUVYljvuGJuZ4larDmT7cISvSHpin2Tdp4cc8f1oFc-NHJWhN7kWf8gfTJvEL0ByjYn1BbrJjroznRvv3t6e5UbQwHUiAO68Aqd_4AD8oGWp9N_HcSk1QimCxzDWGAHw/s400/foto+2.JPG" border="0" /></a>el seu nom, tot i amb això, no tothom coneix a fons aquest macis sempre sorprenent i “dur </span><span style="font-family:arial;">de pelar”, dic “dur de pelar”, per que hi ha qui afirma amb fermesa que, una mateixa pujada costa molt més d´assolir a Montserrat que a qualsevol altre indret. Jo crec que no li falta raó... si més no, sempre ambicionant comprendre el per que de les coses, potser caldria fer venir a l´Iker Jimenenez, amb l´objectiu d’esbrinar l´estranya naturalesa d´aquest fenomen...<br />Deixant misteris a part, vaig poder retrobar-me novament amb el monument al timbaler del Bruc, (Lloc de trobada a les 9:00h) que no veia des de la més tendre infantesa. La meva opinió sobre la gesta d´aquest llegendari personatge, ha variat molt al llarg d´aquests anys. Actualment no m´importaria que el retiressin de la vista i crec que tant els partits d´esquerres, com els nacionalistes i secessionistes ho haurien de promoure. (Es tracta del “Monument al gilipolles català”)<br />Com sempre, van haver els puntualíssims, els puntuals i els quasi puntuals. Que ningú pensi que sempre son els mateixos, els únics que es mantenen fidels, son els de la primera categoria, la segona i tercera, esta molt disputada i no hi ha un clar ostentador...<br /><br /><strong>LOCALITZACIÓ DEL BARRANC</strong><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4qADkTwZu93CN60HJZUZ6CJDdczapK_C0jbp3OPnHpMzl1biDwifjlryOQ80-9uZYG4uOKcJvM9JojaJGQRkOpJ64-fmWY14mwupHMdqoHWEheqM9t_sVkvl9fOg1_EWstW8XFg/s1600-h/foto3.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366573861611052338" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 298px; height: 212px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4qADkTwZu93CN60HJZUZ6CJDdczapK_C0jbp3OPnHpMzl1biDwifjlryOQ80-9uZYG4uOKcJvM9JojaJGQRkOpJ64-fmWY14mwupHMdqoHWEheqM9t_sVkvl9fOg1_EWstW8XFg/s400/foto3.JPG" border="0" /></a>Situats al poble del Bruc, hem de prendre un carrer a ma esquerra (direcció Barcelona) ubicat just abans de l´escola. Creuarem el pont, i farem la pujada des don efectuarem un gir molt pronunciat a l´esquerra, tot seguint pel mateix carrer (en molt mal </span><span style="font-family:arial;">estat) fins que es converteix en una pista forestal que, recorrerem aproximadament durant 1Km, punt on per força, hem de descobrir un pal telefònic, amb una marca roja a la part alta. En aquesta petita esplanada caldrà deixar els vehicles.<br />A partir d´ara rastrejarem les marques vermelles que vorejant un parell de plantades d´oliveres, es dirigeix cap a l’Arcada seguint el camí “dels Pallers”. En poca estona farem cap al torrent del “Tambor”. Aviat i a ma<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk-u6YE61k8EZZjaSomlcGE7e06EzW7J74d7OsoJwgiqQdUVuoXAQ_ZpYznTw1p9h7W7KAutG_eDrFJQgV8sep_oymcVtjeThekg7SYCRYGYqQp_Bv9otUUf2iSXDglDRoq4hZsQ/s1600-h/foto4.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366574152863113650" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; width: 275px; height: 326px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk-u6YE61k8EZZjaSomlcGE7e06EzW7J74d7OsoJwgiqQdUVuoXAQ_ZpYznTw1p9h7W7KAutG_eDrFJQgV8sep_oymcVtjeThekg7SYCRYGYqQp_Bv9otUUf2iSXDglDRoq4hZsQ/s400/foto4.JPG" border="0" /></a> esquerra descobrirem (per poc que busquem) la font del “Xebret”,( en aquesta ocasió no rajava ), Retornem altre cop al camí del “Tambor”, i seguint-lo anirem ascendint per la marge esquerra fins arribar a la enorme “Balma de L´Arcada”.</span><br /><span style="font-family:arial;">Continuarem enfilant-nos buscant arribar al coll de “Porc”, i desprès el torrent de les “Grutes”, on el camí es fa molt costerut fins coronar el pas del “Príncep”. En aquest indret, prendrem a l´esquerra, el camí principal que creua tot el macis, molt aprop del refugi d´en Vicenç Barbé . A mida que anirem avançant, caldrà extremar l´atenció ja que s´aniran succeint per ordre els barrancs del “Lloro”, el del “Trago”, i finalment, el dels “Cargols”. Aquest últim, resta bastant amagat entre bosc i molta malesa, no es ben definit a la vista. Podem guiar-nos per una fita de pedres que hi ha a peu de camí, però es possible que no hi sigui, ja que algú es dedica a desfer-la...Que hi farem....<br />Per tal de poder fer-nos una idea més exacta, es convenient proveir-nos d´un mapa, gps o guia cartogràfica.<br /><br /><strong>DESCRIPCIÓ DEL BARRANC</strong><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijCXeAAsKB7mdqCE0HSP0V2kfQBCV9yftUarWF4fvdVX6bSUCMmJthtaItLqjgo2BsBR6wCe_Hhn4QHGvrm5-3femZA_keW_XyWmkObn-g8AV2BK3JcJc6hnf3oI_y3jSBwzllBg/s1600-h/foto+5.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366574381947830898" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 255px; height: 347px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijCXeAAsKB7mdqCE0HSP0V2kfQBCV9yftUarWF4fvdVX6bSUCMmJthtaItLqjgo2BsBR6wCe_Hhn4QHGvrm5-3femZA_keW_XyWmkObn-g8AV2BK3JcJc6hnf3oI_y3jSBwzllBg/s400/foto+5.JPG" border="0" /></a>Una vegada localitzat l´acces, la progressió es altament dificultosa degut a la gran quantitat de matoll i esbarzer, ( no sigueu babaus i no aneu pas en pantalons curts, us penedireu)</span><br /><span style="font-family:arial;">A uns 200 m, del camí, trobarem restes de materials de construcció, senyal que anem bé. A 100 m. veurem dues grans pedres juntes que, permeten passar entre elles a traves d´una obertura, i a uns 150 m. la canal s´estreny emergint la roca. Estem a uns 50 m. del primer salt. En aquest cas, de 15 m. L´instal·lació es a un arbre mitjançant unes bagues. La resta es integrament manufacturada a base de reblons i plaquetes.<br />Avançarem per una diàclasi durant uns 100 m. salvant un petit ressalt amb l´ajut d’una baga </span><span style="font-family:arial;">instal.lada, i de seguit, arribem al primer descens de certa importància, uns 30 m. En aquest indret, el barranc s´obre mostrant-nos una gran panoràmica, en la que destaca la visió llunyana de la gegantina balma de L´arcada, magníficament emmarcada en el genuí roquissar montserratí.<br />A la seva base, hi ha un parell de desgrimpades petites que, ens condueixen en poc recorregut a una nova vertical, també bastant accidentada d´uns 30 m. mes, acompanyada de </span><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366576187958783986" style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 300px; height: 400px; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUza7I9lz95-fZOyTyxJxk3OfbWJjuRpFl42wGFmTuRXyLsi68Jx3YFv0F9AUqBoycc6nv-xNhfXNUkLzYQFVWbrb-_48Jg-qJO5NTr03s1BLiMGKEOUqepNdnjrcp_wU2SIxP3g/s400/foto6.JPG" border="0" />petits salts, constituïts pel gran caos de blocs que ja fa notar la seva presencia.<br />Aquests han quedat estrebats entre les dues parets que </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifWTY9RTuXrEVKljG4Z0xuhXFpnA_0KtpprEv7xLM1L6W0aGJtwoHtiob0cwVzsmZ-qXd7-7OFztIBt_qglxJNYZw2XMbbwhZ3LDUfIPYztUNURX4qdKQtQ-qQveVhe7XSx7ZXsQ/s1600-h/foto7.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifWTY9RTuXrEVKljG4Z0xuhXFpnA_0KtpprEv7xLM1L6W0aGJtwoHtiob0cwVzsmZ-qXd7-7OFztIBt_qglxJNYZw2XMbbwhZ3LDUfIPYztUNURX4qdKQtQ-qQveVhe7XSx7ZXsQ/s400/foto7.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5373287210185729202" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">conforma l’escletxa acanalada, facilitant passos pel seu interior, que li confereixen tot l´aspecte d´un avenc amb zones concrecionades. Consta de dos pous gairebé consecutius d´uns 10 m. cada un, i que aflora novament a l´exterior en un ràpel d´uns 25m. Superat aquest, podem donar per finalitzat el barranc dels Cargols.<br />Es potser segons el meu criteri, aquesta ultima part, la més interessant de tota l’ensulsiada. ( No calen lots, ni frontals).<br />La tornada, es igualment “encigaladora”, cal agafar un petit corriol que surt a ma esquerra mirant a la vall, i pegat a la paret. El descens bastant pronunciat, serpenteixa fins arribar al llit de la torrentera del “Tambor”, no pas sense travessar innombrables esbarzers. En aquest punt seguirem novament les mateixes marques vermelles que ens tornaran als vehicles en uns 30 minuts.<br /><br /></span><span style="font-family:arial;"><strong>LA DIADA CONTINUA...<br /></strong>Mirant el rellotge, ens adonem que s´ens ha fet tard, així que en arribar al Bruc, prenem taula a la terrassa d´un bar, i <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVRIXs-mwvAKjel8AasU_Cio4zSs8_MB0EhDoxR7nVVM82bwmH-SMTiGDd-nHNci9gTkkOhaxBigF9tNeY1bJoMZcInrQIb9__W2XcSvNvBj7QuxJBIk4SiQPtGPSvU4_JSVyfWg/s1600-h/foto8.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366574866147589218" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 254px; height: 202px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVRIXs-mwvAKjel8AasU_Cio4zSs8_MB0EhDoxR7nVVM82bwmH-SMTiGDd-nHNci9gTkkOhaxBigF9tNeY1bJoMZcInrQIb9__W2XcSvNvBj7QuxJBIk4SiQPtGPSvU4_JSVyfWg/s400/foto8.JPG" border="0" /></a>mentre donem bona compta dels entrepans, buidem les existències de begudes. Durant la sobretaula, planifiquem les activitats que encara tenim previst portar a terme en lo que resta de jorn.<br />De tornada a Barcelona, tenim temps de refrescar-nos, descansar una mica i acudir al cinema per tal de veure la “peli”, “Àngels i dimonis” “Flim” vertiginós, (quasi com la nostra diada) d´en Dan Browm, protagonitzat per un Tom Hanks que va tan de cul, que no te ni temps en tota la pel·lícula d´etzibar-li un trist clau a la Zurer, la fimbrant doctora Vittoria Vetra.<br />Un autèntic<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpcVKFD_u6ATolSkdnhYB1Y8c4BVbTFQu5YoajAaqrLkyhri1K91u6uyiSMYRCTzIk0NV9ZFEsP5Kxbq4zQn-qM1O5J6mSy1J7AzdxocfzQ1Wky2bSbzT1ULvjlfjVBRnSjXW_IQ/s1600-h/foto9.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366575071993939538" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; width: 343px; height: 261px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpcVKFD_u6ATolSkdnhYB1Y8c4BVbTFQu5YoajAaqrLkyhri1K91u6uyiSMYRCTzIk0NV9ZFEsP5Kxbq4zQn-qM1O5J6mSy1J7AzdxocfzQ1Wky2bSbzT1ULvjlfjVBRnSjXW_IQ/s400/foto9.JPG" border="0" /></a> pla maquiavèl·lic, barruntat per un camarlenc frustrat, que vol ser Papa “retro” i no pot. Aquest home de confiança del Sant pare, no dubta en ressuscitar la “desapareguda” ordre dels “Illuminati”, pispar un ¼ de gram d’antimatèria, cometre espectaculars assassinats, i d´altres barbaritats que ara no venen a cas, per tal de sortirse´n amb la seva... Deu meu !!... que immens pot arribar a ser el desig del poder celestial !!!<br />A la sortida del cinema, (0:20 h del dia 28) decidim anar a fer un soparet, hem de donar-nos presa si ho volem aconseguir. La dinàmica trepidant continua... Finalment ens admeten en un restaurant algerià. Molt bon tracte, molt bon menjar, però com es natural, donada l´hora, (2:30 h) el servei tenia presa per plegar. Amb l’últim glop de té encara a la boca, estem novament al carrer veient com baixen persianes. Algú proposa anar a fer un beure, però com no hi ha massa quòrum donem per finalitzada la jornada.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3aXFCDkM0KDx0XqaT_CRYMA4r2mU3_YBiAI4-AcX01nBOsxPNtOjojECfLYA0hVR33yd7eisqDT7ST42YB-4hgRScQRDn4zQdFbyjkPwVfiZeoWoIn76ZPlrsrkbosrfSZLM_wA/s1600-h/foto+10.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366575898285290210" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 267px; height: 269px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3aXFCDkM0KDx0XqaT_CRYMA4r2mU3_YBiAI4-AcX01nBOsxPNtOjojECfLYA0hVR33yd7eisqDT7ST42YB-4hgRScQRDn4zQdFbyjkPwVfiZeoWoIn76ZPlrsrkbosrfSZLM_wA/s400/foto+10.JPG" border="0" /></a></span> <div><div><div><div><div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg92_bojxwvRawEdq_YbunL26-G6ls3S2Bp_uX-1dKoOoxpuK8hkkt_NPDY3iHc2FHWr8xUdGHs3aHXSq2nYlLG_aM0TMjGAl-Y2O7zwUO155o8NWpsFovWVf43dMv2hdzLd8fNEA/s1600-h/foto+11.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366577755549505794" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; width: 314px; height: 220px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg92_bojxwvRawEdq_YbunL26-G6ls3S2Bp_uX-1dKoOoxpuK8hkkt_NPDY3iHc2FHWr8xUdGHs3aHXSq2nYlLG_aM0TMjGAl-Y2O7zwUO155o8NWpsFovWVf43dMv2hdzLd8fNEA/s400/foto+11.JPG" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div><span style="font-family:arial;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-size:78%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg92_bojxwvRawEdq_YbunL26-G6ls3S2Bp_uX-1dKoOoxpuK8hkkt_NPDY3iHc2FHWr8xUdGHs3aHXSq2nYlLG_aM0TMjGAl-Y2O7zwUO155o8NWpsFovWVf43dMv2hdzLd8fNEA/s1600-h/foto+11.JPG"></a></span> </div><div align="justify"><span style="font-size:78%;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-size:78%;"><br /><br />.<br />.<br />.<br />.<br />.<br />i també...</span></div><div align="justify"><span style="font-size:78%;">també...</span></div><div align="justify"><span style="font-size:78%;">també...</span></div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong></strong></span></div></div><div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong></strong></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong></strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong></strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>TOTS A LA MANI CONTRA ELS ALIMENTS TRANSGENICS !!! 28 DE JUNY 2009<br />“SALUT DEMOCRACIA I BONS ALIMENTS”<br /></strong>Dels nou assistents a la sortida, només dos, van acudir en representació de la nostra associació, portant una gran pancarta (21X5m) on es podia llegir... </span><span style="font-family:arial;"><strong><em>“EXSIRES CANSATS DE MENJAR MERDA!!! FORA POLITICS TRANGENICS VENUTS!!! NO PAGUEM MES IMPOSTOS, QUE COBRIN DE MONSANTO!!! REVOLUCIÓ REVOLUCIÓ REVOLUCIO !!! VOLEM ELS CAPS DELS CORRUPTES PENJATS A LA PUNTA D´UN BASTÓ!!!”<br /></em></strong>A les 12:00h, es van donar cita solidaria totes les forces vives de la terra, unes 2000 persones que, suportant un sol de justícia, van desfilar des de Plaça Catalunya fins el parc de la Ciutadella, corejant eslògans diversos i al-lusius al tema, en un ambient pacífic, festiu i vindicatiu.<br />Com tots sabeu, el Partit Popular a Catalunya, Conveniència i Unió i el Partit dels socialistes a Catalunya, van unir fraternalment els seus vots, per tombar l´Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que capitanejada per la Plataforma “Som lo que sembrem”, propugna la supressió de plantacions d´aliments transgènics a casa nostra.<br />Amb l’argument impresentable “d´Iniciativa esbiaixada”, (nosaltres sabem qui son els verdaderament “esbiaixats”) van tombar la voluntat d’una majoria silenciosa que, rebutja ser tractada com conillet d´indies.<br />La nova actitud per la dignitat alimentaria no ha fet més que començar, tan de bo la ciutadania prengui més consciencia del greu atemptat que, contra la salut pública suposa la total permissivitat d´alguns politics, envers aquest tipus de conreus. Cal que aquesta petita revolució, s´escampi a tots els sectors i àrees que conformen la nostra societat, per tal de depurar responsabilitats politiques a qui pertoqui, amb la clara finalitat d´aconseguir una total profilaxis, en el si de la nostra classe dirigent.<br /><br />Quim</span></div></div></div></div></div></div></div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-25303440926711239872009-07-27T22:51:00.002+03:002009-07-27T22:56:00.629+03:00RAMON MALO ARNO<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlxg0WMggGcveGMkZ3Qj4YHkKb68xpn-ELu_WLHNPoa0RB1HIMTuwWG31KOp-GK06UOfx5ZTSe61F7MD5nRud-RVmMEhNgzLNaHtzBs8ooGtisNb6fBE7R54KbGo4-rlfw3f832w/s1600-h/Suc+de+taronja.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5363231079148925394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 272px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlxg0WMggGcveGMkZ3Qj4YHkKb68xpn-ELu_WLHNPoa0RB1HIMTuwWG31KOp-GK06UOfx5ZTSe61F7MD5nRud-RVmMEhNgzLNaHtzBs8ooGtisNb6fBE7R54KbGo4-rlfw3f832w/s400/Suc+de+taronja.JPG" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd5ti0qqy3dQDY-UfaHj_EuzwHdHTxx_Cj43RsmlCsi8smKqb_EdcfSWGXPEjvhDs6yVew2Dt6mPOtELp_TqkyZpjbopOSOXGbAQY_a5SpU1DcgA-xhaN0kebI-dxbMlUMwxbPFw/s1600-h/Cinc+ous+amb+cistell+i+pebrots+II.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5363230914867585186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd5ti0qqy3dQDY-UfaHj_EuzwHdHTxx_Cj43RsmlCsi8smKqb_EdcfSWGXPEjvhDs6yVew2Dt6mPOtELp_TqkyZpjbopOSOXGbAQY_a5SpU1DcgA-xhaN0kebI-dxbMlUMwxbPFw/s400/Cinc+ous+amb+cistell+i+pebrots+II.JPG" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Com tots be sabeu, es tracta del company de la SIRE, no crec que necessiti extendre´m gaire per tal de presentar-vos-el.<br />La seva vida actual, transcorre apaciblement en un poblet de les rodalies de Barcelona. Jubilat i encara jove, te temps de dedicar-se a les arts, concretament a la fotografia.<br />Els temes que aquesta disciplina avarca son inimaginables, si més no, els clàssics, o directament heretats de la pintura, d’alguna manera solen restar connectats a una mena de “formula bàsica”, per la que tots els artistes han passat algun cop a la seva vida. Les “natures mortes” o “bodegons”, podríem definir.-les com l´art de la composició. Ja en l’antiguitat, Plató, va dictar unes normes concretes que el reglaven, “Compondre es trobar la unitat dins de la varietat, o la varietat dins de la unitat”.<br />Cézanne aportava; “Quant el color ofereix tota la seva riquesa, la forma a adquirit tota la seva plenitud”<br />Molts pintors han menyspreat obertament aquesta forma d´expressió, per considerar-la buida de contingut, però es cert que sempre hi ha hagut artistes que desoint critiques gratuïtes i crec que innecessaries, han trobat l’èxit social, allà on es deia que era impossible trobar-lo. Un exemple que entenc prou recurrent, es el dels “Tornassols” d´en Van Gogh, una de les dues obres que va pintar amb aquest nom, es pot veure actualment a la Tate gallery de Londres, i l’altre es va subhastar al 1987 per ... 24.750.000 lliures esterlines !!!, o el que es el mateix, 5.050 milions de les antigues i enyorades pesetes...<br />Moltes gracies Ramon, per oferir-nos desinteressadament aquestes dues obres que, ens parlen amb sinceritat del molt i bo, que guardes en el teu interior.<br /><br />Quim</span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-31321430561638914432009-06-24T12:20:00.002+03:002009-06-24T12:28:53.679+03:00HOLA COMPANYS/ES TENIM AIXÒ……<div align="justify"><span style="font-family:arial;">Sortida d´un sol dia:<br />Dissabte 27, pel matí, anem a Montserrat, “Barranc dels Cargols”, Es tracta d´una caminada molt interessant per racons poc coneguts del macis montserratí, els que així ho desitgin podran fer el descens del barranc, i els que no, podran gaudir d´una bona excursió i d´un bon paisatge.<br />Dinar: a decidir sobre la marxa, caldrà portar per si de cas “bocates” i begudes.<br />En tornar a Barna, per la tarda anem al cinema, si es manté en pantalla, tenim intenció de veure “Àngels i dimonis”, desprès anirem a fer un soparet (a decidir sobre la marxa) i finalment un beure i a dormir.<br />Si vos interessa l’excursió, a les 9:00 h al monument del Timbaler del Bruc.<br />Si vos interessa el cinema a les : 18:30 A la porta dels Cinesa Maremàgnum<br />Si vos interessen les dues activitats, dons ja ho sabeu<br />El diumenge dia 28. si encara resten forces, tenim una “mani” a les 12:00 h. a la Plaça Catalunya (sortida Rambles) amb el lema “Democràcia, salut i bons aliments” convocada per la Plataforma “Som el que sembrem”...<br /><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5350823372291124450" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 165px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCP3tNcnzxZ_JqjJ9ziv-I1R1Idp0_uIkdlhaTGCMutbNtnQ5H-cIpqfnjKw4qgmrxmW8vha4jdZ0oVFJwo5SJS191lzzIBk7gDOm0yqViXF6_ZxJn4Th3ffEc_Hbr4qjjw4lZuQ/s400/manisomlodef.jpg" border="0" />Sembla ser que la ILP, vol ser suprimida amb els vots del PP, CIU, i PSC. Si volem acabar amb els transgènics cal anar-hi. Ells en treuen beneficis per les seves butxaques, a costa de la nostra salut.<br /><br />Una abraçada per a tot hom !!<br /><br />Quim</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-73472548179742851312009-06-02T21:14:00.002+03:002009-06-02T21:17:08.313+03:00SORTIDA DESCONVOCADA<span style="font-family:arial;">DESCONVOCADA LA SORTIDA A LA FERRADA DE LA PERTUSA DEL DIA 13 - 14 DE JUNY:</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">Per raons alienes a l´empresa, (manca d’assistència) ens veiem obligats a desconvocar la sortida fins nova data.<br />Una abraçada per tots.</span><br /><span style="font-family:arial;">Quim</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-47020911602460602842009-05-25T23:20:00.004+03:002009-08-24T14:55:45.490+03:00TENIM UNA NOVA CITA NO?<div align="justify"><span style="font-family:arial;">Perdoneu si no us he avisat abans, però de vegades la vida dona sotracs que s´han de superar sobre la marxa i aixó va en detriment d´altres qüestions, si més no, tenim una cita.<br />Us proposem una sortida que com totes te “Encant,” acció, esbarjo, relax i components culturals (encara que soc dels que pensen que la cultura no cal anar a buscar-la, dons es a tot arreu, només cal aprendre d´alló que ens es donat a qualsevol moment i lloc. Si, Si ...Ja ho se... però ara no es moment de polemitzar, per aixó també tindrem el seu temps i espai) ah!! I naturalment, una bona gastronomia.<br /><br />DATES : Dies 13 i 14 de juny del 2009</span><br /><span style="font-family:arial;">EL LLOC: La base del Montsec d´Ares,<br />OBJECTIUS : La Ferrada de la Pertusa, A la boca del Congost de Montrebei, Paisatges espectaculars al voltant del pantà de<br />Camarasa i Canelles que ara deuen ser plens a vessar, una bona ocasió per contemplar-los.<br />La cova del Tabac; Cavitat d´uns 200 m long. De proporcions gegantines, amb pintures rupestres i amb po-<br />Ssibilitat d´obtenir bones fotografies. No te cap dificultat tècnica. Si es vol fer l´avenc dels Teixidors 20mp.</span><br /><span style="font-family:arial;">Cal portar cordes i jumars.<br />BASE : Restaurant de la Font Llonga, i alberg ídem. Pels que encara no heu estat, es tracta d´un lloc solitari situat a<br />Molta alçada i amb unes panoràmiques excepcionals.<br /><br />ELS INTERESSATS TENIU TEMPS PER APUNTAR-VOS-HI FINS EL DIA 2 DE JUNY, CAL RESERVAR LES PLACES PER LA PERNOCTA.Els que vos apunteu, rebreu tot el detall de la sortida més endavant.</span></div> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">Instantània dels assistents a l’última trobada al Pap “The Red Lion” el p</span><span style="font-family:arial;">assat dia 8 de maig, on serveixen unes “negres” d</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzDTZiw7RWRl9KOYtK_b7Vz-ex4XK1w-V_B8nleTWfnINlx999rGgOBeqDlm5NaVT9SiUarkspEWtaO3nV_wmILpz9oX4QnjNk4j7t5G0djQEDuLoUSKyXRMGQ9RkFs1TQwPJoUg/s1600-h/The_red_Lion__9Maig_2009.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzDTZiw7RWRl9KOYtK_b7Vz-ex4XK1w-V_B8nleTWfnINlx999rGgOBeqDlm5NaVT9SiUarkspEWtaO3nV_wmILpz9oX4QnjNk4j7t5G0djQEDuLoUSKyXRMGQ9RkFs1TQwPJoUg/s400/The_red_Lion__9Maig_2009.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5373496817512188466" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">e Cos espès, que estan molt bones....(Guinnes) no malpenseu.<br />Per la sortida el contacte es, soc , el Quim</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-52136528489307269412009-05-10T15:24:00.014+03:002009-05-10T15:52:43.768+03:00VÍA FERRATA DE CAMORRO ALTO EN ANTEQUERA (MALAGA)<div align="justify"><span style="font-family:arial;">La previsión del tiempo para el norte de España durante la Semana Santa de 2009 no era muy halagüeña, así es que teniendo como teníamos seis días de vacaciones una buena opción era ir al sur en busca del buen tiempo primaveral. <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334173392391464594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 268px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYfYfGkWkUi1_dIkeJcLpmtBsqHo6I5TXCG4DEvRNn-qYsI3qTO7qZL4x-hqK3vgwUwTCgkYL9hFHKBiu5_43JLGn5aiyveBz6Kt3y7SelmxEaJpFAGLtZ5I072XvU-ROdzX1iVA/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_1.jpg" border="0" /> Habíamos visto anteriormente la reseña de una ferrata en Málaga y pensamos que teníamos la oportunidad de visitar a la familia y de paso hacer actividad. Lo nuestro no es hacer turismo de sol y playa.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8CFYt6mK1-p7kouMwTfV-zqiPJbUQI6px2bucMymc_2EoC9QyIR420OY02asvi1eM4S0ijB4jBUQkkU6-Dq_nMiGZqyxiwnUUMJpLog4-wplMqA3uaLxgTKc1eV4d8tt9HJGtkQ/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334173742145841938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 268px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8CFYt6mK1-p7kouMwTfV-zqiPJbUQI6px2bucMymc_2EoC9QyIR420OY02asvi1eM4S0ijB4jBUQkkU6-Dq_nMiGZqyxiwnUUMJpLog4-wplMqA3uaLxgTKc1eV4d8tt9HJGtkQ/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_2.jpg" border="0" /></a>Nos instalamos en el camping de Fuente de Piedra, situado a unos treinta quilómetros aproximadamente de la población de Antequera. Aquí está la laguna de Fuente de Piedra, que le da nombre al lugar, siendo una de las mayores lagunas de agua salobre de la península y el lugar más importante de nidificación del flamenco común. Recorrimos parte de la Sierra de las Nieves y de Grazalema, y visitamos la cueva de la Pileta, a algunos de vosotros os sonará, que alberga unas impresionantes muestras de pintura rupestre.<br />La vía ferrata está situada en el Paraje Natural Torcal de Antequera, escenario espectacular de formaciones rocosas, algunas de ellas muy conocidas popularmente con nombre propio, tales como, “La Esfinge”, “El Tornillo”, … etc. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7uv35Et92iH9lzCkDBCprfENa8jsXtsNDNsVLnYD1sD89-zgRe1dHPfmuhw8QpX5zuZFcuLQmMGR-Ncm1oVfb4-83wV0jOoVhm9ot0d-KNQFJX7artH8Rj6Q4uprq2-ClqD8NOA/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334174003441990274" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 268px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7uv35Et92iH9lzCkDBCprfENa8jsXtsNDNsVLnYD1sD89-zgRe1dHPfmuhw8QpX5zuZFcuLQmMGR-Ncm1oVfb4-83wV0jOoVhm9ot0d-KNQFJX7artH8Rj6Q4uprq2-ClqD8NOA/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_4.jpg" border="0" /></a><br />A continuación os hago una reseña de la vía ferrata, con los datos de interés y también incluyo la consideración personal de que en la realización de la vía, no es tanto el desnivel de su trazado, ni la duración de la travesía, sino la precariedad de las instalaciones y una tirolina mal diseñada que hace aconsejable llevar una cuerda auxiliar por si hiciera falta asegurar a alguien.<br />Nombre: Vía Ferrata del Camorro Alto.<br />Desnivel: 70 m.<br />Nivel de Dificultad: Difícil<br />Localización: Nos dirigimos, desde la población de Antequera, hacia el Torcal, antes de llegar tomamos un cruce a la derecha que se dirige al valle de Abdalajís, unos 150 m más adelante cogemos una entrada a la izquierda y lo recorremos hasta el cortijo de las Ánimas; un poco más adelante, donde empieza la ruta de las escaleruelas, se deja el coche.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDElhjiIlW2G96uUid0n4hWhb5a9d_R5PGc3pzBhRzXDy1ncQlScOSu5NctUpXv2Z88ECj4He_32fvkXAjrufuz454sxCZWxLMPvigMob85-282cRGM1_UzsyS0KtnZ1VMjApWw/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334174367943631826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 268px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDElhjiIlW2G96uUid0n4hWhb5a9d_R5PGc3pzBhRzXDy1ncQlScOSu5NctUpXv2Z88ECj4He_32fvkXAjrufuz454sxCZWxLMPvigMob85-282cRGM1_UzsyS0KtnZ1VMjApWw/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_4.jpg" border="0" /></a>Cogeremos este camino dejando la valla de la finca a nuestra derecha y lo abandonaremos un poco más adelante cruzando la valla a través de una especie de portillo para ir hacia la derecha hasta llegar a la pared de roca; en unos diez minutos aproximadamente llegaremos al pie de la ferrata.<br />Descripción: Empezamos con una pequeña grimpada hasta alcanzar el primer escalón, que nos coloca debajo de un muro vertical instalado con escalones metálicos muy separados y con el cable pasando por la parte interna de los escalones.<br />Superado esta primera zona vertical se presenta un franqueo de izquierda que nos conduce al siguiente tramo vertical teniendo instalado el primer pate<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJweTpXuP5QdcxEgYXiDFQK_v8LN-ZfK0v9NuNo-RGOGtL318p8y9LjnNZnNV_U9ymVbq9OqNF0jDX-I2a2PO4MjXxsA300198A22hPcdjmKRdiUoa31xtlVGoUsbnamcLzwMhPA/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334174499430623506" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 268px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJweTpXuP5QdcxEgYXiDFQK_v8LN-ZfK0v9NuNo-RGOGtL318p8y9LjnNZnNV_U9ymVbq9OqNF0jDX-I2a2PO4MjXxsA300198A22hPcdjmKRdiUoa31xtlVGoUsbnamcLzwMhPA/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_5.jpg" border="0" /></a> a la altura de nuestras cabezas. Es <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBuyTW0SMgTkeEhG4LxJ3Z49linQzppMnPQ4IRL-mJXGyjceTui5xZtCdTJm4YPZ4QLSwwuorrJsZsxHDOD1otx6NLKbdEe5ub9Ab4L5AfPKCoMu4aM4vbu3tN4Zvpv5_EhOiqfw/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334175133076063682" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 268px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBuyTW0SMgTkeEhG4LxJ3Z49linQzppMnPQ4IRL-mJXGyjceTui5xZtCdTJm4YPZ4QLSwwuorrJsZsxHDOD1otx6NLKbdEe5ub9Ab4L5AfPKCoMu4aM4vbu3tN4Zvpv5_EhOiqfw/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_7.jpg" border="0" /></a>necesario colocar un estribo que nos facilite la superación de este paso.<br />Más adelante superamos un extraplomo para llegar a la arista que nos conduce a la tirolina. Es aquí aconsejable llevar una polea, la de la tirolina está en el centro y no podemos llegar a ella; el cable está un poco destensado y llegar al otro extremo requiere fuerza de brazos para superarla. El primer escalador en pasar puede utilizar una cuerda para recuperar al resto de participantes.<br />Para finalizar la vía sólo nos queda superar un corto tramo de ferrata y buscaremos unos hitos que siguiéndolos nos conducirán al camino de regreso del Camorro Alto. En un tiempo de veinte minutos escasos estaremos de nuevo en el lugar en el que dejamos el coche.<br />Como recomendación final os indico un par de lugares donde comer bien y barato:<br />Restaurante Mony, en Fuente de Piedra<br />Restaurante Quercus, en la estación de Jimena de Líbar.</span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-xWYMqGj3H1xY7_7fvvnvqewphaK4-QeLjGs1cJTXloOim0rKXgE1EiUB6mQdEf3kiLYuGRt-S0_nmNQ24yv9BdpB4xk7oF-I-hx0xlRwArMfif2bSKPByXRSsaj07cKvG6IOXw/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_10.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334175563839550850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 268px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-xWYMqGj3H1xY7_7fvvnvqewphaK4-QeLjGs1cJTXloOim0rKXgE1EiUB6mQdEf3kiLYuGRt-S0_nmNQ24yv9BdpB4xk7oF-I-hx0xlRwArMfif2bSKPByXRSsaj07cKvG6IOXw/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_10.jpg" border="0" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLFA7_uH1mxNpeHtwy3urB69c-fmK6OY4lPjCWIrGNPc-4JgF7KXXfAwfJ8bPT-bhRvdR7l5dXVf3bv1z1ffziFnCfTuhvUDyico8E7hN2dTrDVNEz3ps3T_H12GYZ678JKqohJQ/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_11.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334175798872050386" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 349px; CURSOR: hand; HEIGHT: 271px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLFA7_uH1mxNpeHtwy3urB69c-fmK6OY4lPjCWIrGNPc-4JgF7KXXfAwfJ8bPT-bhRvdR7l5dXVf3bv1z1ffziFnCfTuhvUDyico8E7hN2dTrDVNEz3ps3T_H12GYZ678JKqohJQ/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_11.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRio5z9jpqGLRGr56aAGPMS9RLTh6AhgTcLHh-jsfMN6RkO-gUwZYFnc7_yp2iHYANcO5rnj9p08huvtF_rsvXi1TjdGpgwfsxN85kWVA91OTnEMyNHDueI4BdVLfLrTv9UypDkQ/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_12.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334176068301551890" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 312px; CURSOR: hand; HEIGHT: 404px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRio5z9jpqGLRGr56aAGPMS9RLTh6AhgTcLHh-jsfMN6RkO-gUwZYFnc7_yp2iHYANcO5rnj9p08huvtF_rsvXi1TjdGpgwfsxN85kWVA91OTnEMyNHDueI4BdVLfLrTv9UypDkQ/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_12.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNB3Y3hmK0oVnz_VywwNYu_v_vPbx_CbUnYBVTJMvgIvOERX_qflnOLsGRoomT96C-jn3UYHu0k-l-26vw5L9mWPvU0rvP_71uKmnsyVTcmbTXlJDeXa4ozcPh8qzfzjW8XYWbGg/s1600-h/ferrata+camorro+alto2009-04-09_13.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334176192810082770" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 311px; CURSOR: hand; HEIGHT: 401px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNB3Y3hmK0oVnz_VywwNYu_v_vPbx_CbUnYBVTJMvgIvOERX_qflnOLsGRoomT96C-jn3UYHu0k-l-26vw5L9mWPvU0rvP_71uKmnsyVTcmbTXlJDeXa4ozcPh8qzfzjW8XYWbGg/s400/ferrata+camorro+alto2009-04-09_13.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Que la disfrutéis, Cristina y José</span></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-18684608742173261742009-04-16T21:37:00.011+03:002009-04-16T21:50:20.755+03:00ADOLPHE-WILLIAMS BOUGUEREAU<div><div><div><div><div><div><div><div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>ART I MITOLOGIA GREGA II</strong></span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325362793851130642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 208px; CURSOR: hand; HEIGHT: 248px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNNjx2lCdfP8K5nnE39WkTksjHB-WgENWil7mY8UjYoJPahthz7R61lidnophVuid07yRnfoz6s1l9WND2ZXEoYgNxbuZJLZKIcN0f3Gm-HnmcHdtWSHoFrmiH_4vsY3WI6jRFFQ/s400/1.jpg" border="0" /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Si, si, ja ho se, Tot tenint pressent la superlativa llista d’improperis, desqualificacions i epitafis, que des dels primers impressionistes fins els nostres dies s´han abocat sobre l´academicisme, permeteu-me si us plau, encara que només sigui per respecte, un vot en el seu favor.Eternament enigmàtica, la figura humana es representada des de la prehistòria en tots els angles, posicionaments, i significats possibles, però realment es tan difícil trobar-ne dues d´iguals, que podria assegurar que es tasca literalment impossible. El neorealisme, esdevé en la actualitat el gran renovador i baula d´aquesta cadena atemporal que representa el classicisme acadèmic.</span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325363099870506146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 194px; CURSOR: hand; HEIGHT: 172px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOtkZanlGy2idbb4mclliqeOvOToblHYQd3P5iMCDuudwBomXv43fW2PhGGv5Zhj4Z7FK0wsem7PAYIMKmlkhwCjUwUP5F25SKhDuRETLDiyOftTvW6A4iHAuf_AqeaPuSK7yM1Q/s400/2.jpg" border="0" /> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">Un bon exponent d´aquest corrent artístic eminentment inspirat en la Grècia clàssica, es sense dubtes en Bouguereau ( 1825-1905 )La seva extensa obra compta amb més de 826 quadres diversificats bàsicament en dos gèneres, retrats i nusos. Els temes que van des de la bucòlica pasturi’l, natura, religió, i mitologia grega, fan honor al mes fidel model acadèmic, si més no, les seves pintures, i sempre sota el meu estricte criteri, transmeten una subliminal intencionalitat, que l´allunyen del tradicional i fred formalisme que caracteritza aquest estil, del qual tampoc en renego, si no que, el considero una de les seves qualitats.</span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325362254423128258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 289px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsoYIqP9p9Y1nR9V3NXoIePL-J07Ey2g1jke487fVgd-HiE1-H8qNZPtyF3Nu5yrPNtt-xQViVd-UoQkxcNqI1QDqKv_FHOU_gV_76uMGwEmybC7QyM5_jAjYWg1QN2UglnzL4AA/s400/3.jpg" border="0" /> <div align="justify"><span style="font-family:arial;">Mestre de la tècnica, gran coneixedor de l’anatomia, més un domini total de la llum i el color, fan del nostre personatge, un artista excepcional.<br />La vessant mitològica, incipientment formada potser durant la seva estança a l’església de Sint-Etienne, (Mortagne sur Gironde) (7 anys) mentre era a càrrec del seu tiet Eugene, (nou capellà) i dels estudis sobre historia antiga adquirits a l´escola de Pons, esdevindran en un futur una de les fonts d´inspiració tractades al llarg de la seva carrera.<br />“La joventut d´en Baco,” obra notable, ens introdueix en una de les matèries potser més controvertides pel que fa a la racionalització del mite grec, “Els misteris iniciàtics”</span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325361958372137634" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 220px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFOlmxxGLHUFWNSJQlMIqC8k6Pm2TJqtX3jQvwuuzTzI4K9gr04rBzzYEkvNbj7iVOCr9QEaxi9QmBEf3Yj8EWeUOLFMeYfBxtOiOdqylzR_VDAU8DPQZJb-hVnAEbuXr0buVVaQ/s400/4.jpg" border="0" /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Uns 10.000 anys aC. L´home del paleolític depenia exclusivament de la natura i dels seus avatars per la supervivència, òbviament les condicions de vida eren molt dures. Un desig abstracte naixia i es feia necessari per tal d´apaivagar, o superar, aquesta situació d’inseguretat a la que de forma angoixant es trobava sotmès crònicament, la resposta va estar en l´intent de manipular les regles del “joc”, es a dir, en la màgia. La qual cosa implicava un salt qualitatiu a l´hora de comprendre el mon, no exclusivament des de el punt de vista material. L´idea de que tot estava envoltat per unes forces invisibles, que actuaven sobre el destí dels essers i les cosses, amen de poder ser alterades o permutades, acabava d´obrir les portes al que desprès coneixerem com “homus religiosus”.<br />La conquesta de l’agricultura i la ramaderia, va prendre el relleu d´aquelles creences simples i primitives, fent-les evolucionar cap a formes demiúrgiques cada cop mes complexes, a les que anaven omplin de competències, segons aquestes es convertien en necessitats.<br />Els Misteris Dionisíacs, també associats als òrfics, eleusinis, Isis i molts altres inclosos els gnòstics cristians. Eren els mes hermètics, i per tant es coneix molt poc sobre actes que constituïen les seves cerimònies. Simplement parlar-ne del que succeïa, podia comportar la pena de mort.<br />Alguns autors de l´antiguitat, com Pausanias, Homer, Diodor, Herodot,entre d´altres, van llegar a l´humanitat, no pas sense guardar-se’n les esquenes, alguns comentaris molt boirosos i contradictoris del que comportaven els rictus i litúrgies, que tenien lloc en aquestes congregacions de tall iniciàtic-esotéric.</span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUORYZ15AFK-8uxbfcK7b7lpPZuGakbBjL_mnAXI0RhyMR704aWbuuwopft5YcKkVpKqil4shjTXuS5bMGN8xGfy0O2BOmRZI3sAjm5ARs82TAJKMLhQHVPB3GdJ3x8R4jde_mRw/s1600-h/5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325361464976079970" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 168px; CURSOR: hand; HEIGHT: 316px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUORYZ15AFK-8uxbfcK7b7lpPZuGakbBjL_mnAXI0RhyMR704aWbuuwopft5YcKkVpKqil4shjTXuS5bMGN8xGfy0O2BOmRZI3sAjm5ARs82TAJKMLhQHVPB3GdJ3x8R4jde_mRw/s400/5.jpg" border="0" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlU22N86f7f9A51Rc4ZHkgb6d3m11mSSn7i2MLTwuZ4xWeYNbK0OtLljjqlFdgVqBd5fgRjdoHzoZJWA-HwvpvnY1VqoBoevtWJuYTr5PsvpVtilol97hYpemdKOrz10loyk3dqw/s1600-h/6.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325361402212234962" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 168px; CURSOR: hand; HEIGHT: 277px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlU22N86f7f9A51Rc4ZHkgb6d3m11mSSn7i2MLTwuZ4xWeYNbK0OtLljjqlFdgVqBd5fgRjdoHzoZJWA-HwvpvnY1VqoBoevtWJuYTr5PsvpVtilol97hYpemdKOrz10loyk3dqw/s400/6.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Encara que actualment, semblen guanyar terreny les tesis que exclouen de les bacanals el contingut eminentment sexual, reconvertint-lo en meres exhibicions simbòliques de reproduccions exagerades d’aquests òrgans, l´intuïció, i observació afegides a la racionalitat, diuen tot el contrari.<br />El vi, no només serveix per eixamplar la consciencia, també per desinhibir-la. Tenint en compte que les influencies místiques provinents de l´orient, impregnaven les bases de molts cultes de la Mediterrània, i que els Sutres signifiquen una forma d´entrar en contacte amb les altes esferes de l´espiritualitat, a traves del sexe, eliminant determinada moral, de l´investigació, trobarem pel contrari, que les orgies desenfrenades podrien ser la part ritual més important d´aquestes celebracions d´origen tel·lúric, en el que la fecunditat de la terra persisteix com eix vertebrador. En realitat, mai han estat contraposades la sexualitat i l´espiritualitat, paradoxalment son complementaries.Bouguereau, dins del seu tarannà, ens presenta un mon ple de personatges populars en l’univers mitològic, representats i tractats com essers vius entre nosaltres. D´alguna manera intenta dir-nos; “Una reunió de nimfes, en un meandre fosc i tranquil d’una torrentera, podria per exemple, fer les delícies d’alguns barraquistes... Deixeu, deixeu volar la vostra imaginació. Potser si teniu prou fe i sabeu invocar-les...”</span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325361111274725554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 389px; CURSOR: hand; HEIGHT: 273px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX55gkCv8Nk06eY76T5ZOXbuB_K0TbDeu-f6kj3NNZZ-zSaljDMso764R62Zp60Dulfyum-kbcYXZiKUY0nG0hNMAV-BiG8jwa1cXGaexPztwWJ7v4EPGWizzoPmNK9kxF5uLr-Q/s400/7.jpg" border="0" /><span style="font-family:arial;">Que Deu vos guardi d’elles!!!<br />Quim </span></div></div></div></div></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-44431372935435272032009-04-07T23:37:00.017+03:002009-04-07T23:55:10.579+03:00SORTIDA ALS AVENCS DE LA FEBRÓ<div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjio96zXQNA5J23xvREs4XmSCF1W9FLY5dNhigiuLEjz_ax0_uH9t8yt4e9ermVKDdWEm4xvq9dwvOxFJk1nqLGQimoN6v8cBNxZePG8-nneJcdaF2_CtcaabV5D2GRbWADow1qwg/s1600-h/La+Febro-1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322051547864555714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 301px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjio96zXQNA5J23xvREs4XmSCF1W9FLY5dNhigiuLEjz_ax0_uH9t8yt4e9ermVKDdWEm4xvq9dwvOxFJk1nqLGQimoN6v8cBNxZePG8-nneJcdaF2_CtcaabV5D2GRbWADow1qwg/s400/La+Febro-1.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:arial;"><strong><em>(La Febró- La Mussara)</em></strong><br />Un cap de setmana amb meteorologia excel·lent, previsió que es va complir en tots els aspectes. Per començar, a l´hora en punt hi érem gairebé tots. El tema de conversa voltava entorn a la temperatura ambient que, si 3º, que si 5º, el cas es que realment feia fred, però el dia era bo i prometia.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Començava a omplir-se el refugi, (de fet es va omplir de gom a gom) tot i amb aixó, varem ocupar un parell de taules on poder desdejunar amb certa comoditat. Encara no havíem acabat amb el primer entrepà, que feien l´arribada en Rafel, na Quima i el Joan Canals, també conegut per en Mc Cànals. Hòstia quina alegria!! . Potser feia 25 anys que no ens veiem!! <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHnkfs07MY6ow1-p0Ow83SVdZBSVpmVa-hI0cXXsTeyHPyrtFFNvRSPCsG7TlH-EP2slnocMY5axtBFB60PzDqG0NZDxkL6-eAg920-A3eGTAjOcJ1aQYVjKmou5sXOAI0D5rHQ/s1600-h/La+Febró+2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322055288675018258" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 297px; CURSOR: hand; HEIGHT: 222px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHnkfs07MY6ow1-p0Ow83SVdZBSVpmVa-hI0cXXsTeyHPyrtFFNvRSPCsG7TlH-EP2slnocMY5axtBFB60PzDqG0NZDxkL6-eAg920-A3eGTAjOcJ1aQYVjKmou5sXOAI0D5rHQ/s400/La+Febr%C3%B3+2.jpg" border="0" /></a><br />També ens va fer companyia per unes hores, un altre vella gloria de la SIRE, en aquest cas de Collblanc, en Florentino Fadrique, ben trobat company!!<br />L´aproximació a la cavitat des del refugi ,es fa en uns vint minuts a peu tot passejant per un agradable bosc de pi i matoll.<br /><br /><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6wKWBdDZvkBjkudXWIjskC1MQaK4NC08_1Hn3pcevV_kFGBjg6qHg6ZhxEYLiBzr5UhfijOPFzdN_7BKY9-PXfzLoqaGGIx5zMzBOML3Hbt6Hu9SAPiOoZU9_Go3rsms4teS0cw/s1600-h/La+Febró-3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322052619943677938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 183px; CURSOR: hand; HEIGHT: 242px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6wKWBdDZvkBjkudXWIjskC1MQaK4NC08_1Hn3pcevV_kFGBjg6qHg6ZhxEYLiBzr5UhfijOPFzdN_7BKY9-PXfzLoqaGGIx5zMzBOML3Hbt6Hu9SAPiOoZU9_Go3rsms4teS0cw/s400/La+Febr%C3%B3-3.jpg" border="0" /></a>ELS AVENCS DE LA FEBRÒ</strong><br />Es tracta d´un conjunt format bàsicament per varies esquerdes d´origen tectònic, que s´obren paral·lelament al cingle que les origina. Hem d´assenyalar que les mes importants son tres. Podríem estar parlant, de l´anticlinal calcari afectat pels materials plàstics sobre els que probablement s’assenta. Aquest segment si mes no, es veu accentuat de manera extraordinària per les seves proporcions; La mes dimensionada es troba aïllada de les altres, esdevé molt ample però també més curta.<br /><br />L´avenc de la Febró en singular, esta format per la megaclasa que circula de SE. a NO. d’uns 300 m, de longitud, per 6-9 d´amplada, i entre 30 i 35 de fondària. Es la mes allunyada del cingle, i esta interconectada amb la precedent de configuració laberíntica, mitjançant una estreta escletxa transversal.<br />En la base del seu interior, tant a ma dreta com a l´esquerra, trobem l´acces a unes coves de factura càrstica, no es tracta de dues cavitats diferents, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaB4lxpXVjVaf-vWkAp_IcVjjvW8EwSdz2I8ezpoKqsZ7A3GJW7Vj-ZEtzil79o8BCgWBIMK0gyd6o1lezRjrWmQ2dHRlrNN9_5-iGk-ViElGtjtyvQb-Kz60C_6_80EHGfqAOZw/s1600-h/La+Febró+5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322055482858070706" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 304px; CURSOR: hand; HEIGHT: 228px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaB4lxpXVjVaf-vWkAp_IcVjjvW8EwSdz2I8ezpoKqsZ7A3GJW7Vj-ZEtzil79o8BCgWBIMK0gyd6o1lezRjrWmQ2dHRlrNN9_5-iGk-ViElGtjtyvQb-Kz60C_6_80EHGfqAOZw/s400/La+Febr%C3%B3+5.jpg" border="0" /></a>sinó d’una que, casualment va quedar seccionada pel procés de fracturació. La gran, esta constituïda per una sala de proporcions mitjanes, i unes galeries que arriben als 255 mr. a diferents nivells comunicats per petits pous, assolint 35-40 mp. que afegirem als 30-35 inicials.<br /><br />La petita, es en contrapartida mes tècnica, amb recorreguts tipus gatera, i un petit pou.<br />Tot aquest interessant complexa desenvolupa uns 1800 m. de recorregut.<br />L´acces es fa per la part oriental, baixant un camí bastant accidentat, que ens condueix al fons. També hi ha una instal·lació fitxa per tal de baixar a ràpel si es desitja. I en l´extrem occidental, damunt un caos de blocs, a ma dreta segons la progressió, trobem una petita via ferrada d´uns 9 m. que ens situa novament a superfície.<br /><br />COORDENADES<br />41º 15´58,85´´ N<br />01º 01´ 6,02´´ E<br /><br />Desprès de gaudir com beneits recordant vells temps de “cuaqueros”, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9cHJdeP29xH8dkquj7wAODSElYvXgIVngyhwol_sWtb58H9nBDsWLOo0i85d9ZrSP6Kh6WhrO3lEQJZGM2lTBJUUhyphenhyphenvd3MeXQcDWkgn0ZURiZkehNp_KE7th6rbQlf0EuN3NrVQ/s1600-h/La+Febró+4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322052681889520546" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 294px; CURSOR: hand; HEIGHT: 220px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9cHJdeP29xH8dkquj7wAODSElYvXgIVngyhwol_sWtb58H9nBDsWLOo0i85d9ZrSP6Kh6WhrO3lEQJZGM2lTBJUUhyphenhyphenvd3MeXQcDWkgn0ZURiZkehNp_KE7th6rbQlf0EuN3NrVQ/s400/La+Febr%C3%B3+4.jpg" border="0" /></a><br />busquem una clariana de bosc, on organitzem un improvisat “Picnic” de “week end”en plena natura. I es que amb la panxa plena les coses es veuen diferent. Només el fred, que retorna puntual en despenjar-se el<br /><br />solet (estem a mes de1000 msnm ) ens fa pensar en el refugi.<br />Tan aviat arribem ens sorprèn l`agradable temperatura que hi ha en el seu interior, Encara no hi ha massa gent, sembla que hem estat dels primers en acabar la feina, la qual cosa aprofitem per tal de prendre possessió de la nostra habitació de 15 lliteres.<br />Hi ha dues tandes pel sopar, escollim la segona i última. Mentre no arriba l´hora, el company Florentino ens presenta una projecció, (PC. portàtil), sobre anteriors expedicions espeleològiques al Marroc, però la fatalitat fa que s’acabin les bateries i ens quedem a mitges. Es el moment de projectar els darrers “flims” de l´avantguardista e incomprès director i company, Rafel Solanas. (PC. d´en J.Mª Latorre). Quant el sopor fa que tots dormitem, algú de la taula del costat ens avisa <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibVm-jRckrjfFHGeeJIk9aQeEOOGS_O0iUVI3iZGM6dTW4J4Z7Is4bX8SHAkRsXj4CHNUg-o4jKxnO8s132SJrDWJj-GYl1H2SsptS6kgvPPag1wvLPerRdLg39Urr1k1RsNP23A/s1600-h/La+Febró+6.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322052812169801762" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 397px; CURSOR: hand; HEIGHT: 296px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibVm-jRckrjfFHGeeJIk9aQeEOOGS_O0iUVI3iZGM6dTW4J4Z7Is4bX8SHAkRsXj4CHNUg-o4jKxnO8s132SJrDWJj-GYl1H2SsptS6kgvPPag1wvLPerRdLg39Urr1k1RsNP23A/s400/La+Febr%C3%B3+6.jpg" border="0" /></a>que no hi ha bateries. Moment oportú, que aprofita la noia que s’encarrega de la restauració, per comunicar-nos que hem de deixar lliure la taula per que comença el primer torn de sopars.<br />Acabem d´apurar la “Fanta” i decidim sortir a fer fotografies nocturnes al poble de la Mussara, amb l´objectiu de captar fenòmens<br />paranormals. La boira afegeix un aspecte mes fantasmal a l’escenari del que per si mateix te, i aixó provoca que involuntàriament s’escapin algunes ventositats traïdores, que acaben arrodonint l´ambient de la nit... i amb aquestes premisses, donem per acabada la nostra incursió<br />al mon de les paraciéncies.<br /><br />Ja novament en el refugi, i seguts a taula, es l’instant en <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz6IYUuScX5PSqiWI0yGiF_9HJStX6hSJktHfipFAZ10A4HQbsHDJ2ttMN_A-4Cmi3IBvG4vve4CN04VfDkYFC2lov1x6oaA4tQH4lxWK7LLkPPv8xOu5j9mzNW5qBaT_SqiryUQ/s1600-h/La+Febró+7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322052879194439218" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 266px; CURSOR: hand; HEIGHT: 354px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz6IYUuScX5PSqiWI0yGiF_9HJStX6hSJktHfipFAZ10A4HQbsHDJ2ttMN_A-4Cmi3IBvG4vve4CN04VfDkYFC2lov1x6oaA4tQH4lxWK7LLkPPv8xOu5j9mzNW5qBaT_SqiryUQ/s400/La+Febr%C3%B3+7.jpg" border="0" /></a>que el company Florentino, no <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322052941884183490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 356px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg79vM2GgRX12nn_8QvJ8ilL6Yq9HVjJ6jRrdJYUWPsPHnPCkILuQiYXcwNhwGEQKCOSvNJMgu__-yhwyTW3LnedZ1Y3oij9Ce8k7EOeT2fNI2zyozkzAi9rfGIHtsuljEZ_b31Ng/s400/La+Febro+8.jpg" border="0" />sabem si impressionat per l’experiència que acabava de viure, o per que tenia altres compromisos, decideix marxar cap a casa seva i donar per acabada l’excursió. Varem insistir per tal que restes amb nosaltres, però tot resultà inútil.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPelQ-exF9uvNkh2a4ZGG9SHJPoQ5gEXMpMTREsESc6EkAjWK-jo-2zqfuZITkx2A5gE7FhibVJHjxyF2MjJAmuKaLs08eL1sIF6tS5SrD6-2ydbjrMA6uzNUTAx0BDbfgv6MwXA/s1600-h/La+Febró+9.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322053008825355490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 297px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPelQ-exF9uvNkh2a4ZGG9SHJPoQ5gEXMpMTREsESc6EkAjWK-jo-2zqfuZITkx2A5gE7FhibVJHjxyF2MjJAmuKaLs08eL1sIF6tS5SrD6-2ydbjrMA6uzNUTAx0BDbfgv6MwXA/s400/La+Febr%C3%B3+9.jpg" border="0" /></a>El sopar, senzill però reconfortant, constava d´escudella de pollastre, molt bona, i botifarra de Vic amb patates de Prades al caliu , salseta d’all i julivert al punt, ous ferrats pel que no volia la llonganissa , mes postres de xocolata. Tot regat amb bon vi del Priorat.<br />La sobretaula, va estar animada, amb whisky, mistela i rebosteria (Això pel nostre compte Eh!) A les 23:00h en punt, silenci, tothom al llit, que la norma es d´obligat compliment. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr_u39vsMbn2Ka9WNjiUyy-FCgyB7wRDTf5U0XNKhf1lX6QO0zvt7h70qRtFDzRmuBoJ8RCz7cadfu4AVnySiAUV5CJILIrf-Id_6hsZ-5fuL0YCyfhTbo7qWX96oJWd-0GZYprA/s1600-h/La+Febró+10.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322053072317845570" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr_u39vsMbn2Ka9WNjiUyy-FCgyB7wRDTf5U0XNKhf1lX6QO0zvt7h70qRtFDzRmuBoJ8RCz7cadfu4AVnySiAUV5CJILIrf-Id_6hsZ-5fuL0YCyfhTbo7qWX96oJWd-0GZYprA/s400/La+Febr%C3%B3+10.jpg" border="0" /></a><br /><br />El diumenge pel mati, desprès d´esmorzar, recollim els estris, i abandonem de forma definitiva el refugi, dirigint-nos a la ferrada de”La Trona”. <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322053128216021410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 379px; CURSOR: hand; HEIGHT: 283px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2v1DZCSwDk0Ucnl8WrxdFDokyFEaonYBBo-XP6O86H1GXMo3EN3KcEbPF-B_Z0N_Y7Z7bpNdwsj8KA7kmfeO5OtyUgnIAKwZIHi8FnOpHXBgDEHWOQyDDRd9KHxkFekqEIwAliw/s400/La+Febr%C3%B3+11.jpg" border="0" />Aquesta activitat va estar inclosa ja que ens venia de passada per anar a dinar, a demes d´omplir el mati i fer una mica de gana pel mig dia. (La ferrada esta descrita en article anterior)<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX1xkfg5ssSsAvJ7zwGUSEWB6g9j2Lj0OvkLC6OmLKMMgjXcWce2NN0tUGvlX1HW6zkj0OPlcp2vagHRBkljp0BpILiM5zSiCf7eaLHI6Ol0uu1NybaUwvWURVa4gP39rJ3mV_ZA/s1600-h/La+Febró+12.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322053190393553490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 303px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX1xkfg5ssSsAvJ7zwGUSEWB6g9j2Lj0OvkLC6OmLKMMgjXcWce2NN0tUGvlX1HW6zkj0OPlcp2vagHRBkljp0BpILiM5zSiCf7eaLHI6Ol0uu1NybaUwvWURVa4gP39rJ3mV_ZA/s400/La+Febr%C3%B3+12.jpg" border="0" /></a>L’última missió del dia consistia en arribar a Mont-ral, i dinar al restaurant on teníem encomanat el menú. Tots satisfets de les excel·lències del cap de setmana, i de la bona companyonia, sobre dos quarts de sis, desprès de fer les reglamentaries fotos per la posteritat, emprenem el retorn a la quotidianitat.<br /><br />Bona sort i fins la propera companys!!!<br />Quim</span></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-85969538557342928162009-03-13T19:48:00.002+02:002009-03-13T19:53:08.522+02:00UNA FOTO DE PREMI (III) DOLOMITES<div align="justify"><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Per tal d´obtenir una bona imatge no es imprescindible una bona cambra, ara be, disposar d´ella òbviament ens permetrà augmentar considerablement el ventall de possibilitats, tan mateix trobarem mes òptima la opció, si aquesta foto ha d´anar a concurs. Com es natural, la qüestió no rau nomes en la maquina, també cal seleccionar acuradament el motiu, el lloc , l´hora, però sobre tot s’hi ha d´estar, la qual cosa implica una elevada dosi d´esforç, risc, entusiasme, sort, i un llarg seguit d´ etcèteres.<br />Podríem dir que ja obtinguts tots aquests requisits, el problema esta “a punt de caramel”, si més no, en ultima instancia, encara manca el més determinant, es a dir, la màgia de l´artista.</span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5312731575726217042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 419px; CURSOR: hand; HEIGHT: 298px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs_-20eg4c4axFW4euscm1OoWYVVv5BpCJ_QUVhTfQvtS5C86fcc1I3d4l7x2wNGHHVrnImuy48FgLs78Znt4BjZshbZWt6q7e08OUSdBg3C21yNBObhUKg6W8Vc0m_L1llUnXYg/s400/mail.jpg" border="0" /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">En aquest cas el protagonista torna ser el company Pep Hidalgo, que amb aquesta instantània aconsegueix guanyar per segon any consecutiu un primer premi, en l´apartat d´activitats de muntanya que anualment organitza el Districte St. Martí, en la seva XIIª edició.<br />El premi consisteix en un trofeu al.lusiu al tema, sense dotació econòmica.<br />La foto es titula: Innerkofler<br />La cambra: Nikon D200 – Objectiu : Nikkor 10.5 – Diafragma ; F-8 Velocitat : 250s<br />Lloc: El Monte Paterno, Dolomites, Itàlia. Es tracta d’una via ferrada que va estar equipada durant la Iª Guerra Mundial i que travessa moltes galeries excavades artificialment per l’exèrcit italià. Es situada mol a prop dels tres cims de Lavaredo, un lloc de visita obligada si viatgem a les Dolomites.<br />La foto guanya molt si la contemplem degudament ampliada.<br />Felicitats company, i ja saps, a per la següent !!<br />Quim</span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-32896657762904752502009-02-16T21:19:00.005+02:002009-02-16T21:26:48.335+02:00Atenció Companys!...Sortim!<div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>EL BON TEMPS S´ACOSTA I…<br /></strong>Com cada primavera des de fa 3´5 anys, donem “el tret de sortida” de la temporada d´activitats, enguany la del 2009.<br />En una de les primeres sortides de l´any passat, varem descobrir un lloc molt interessant, del qual coincidirem tots en que, ens agradaria passar uns dies de relax. Es tracta de la Mussara, lloc feréstec i misteriós, amb moltes activitats per a tots els gustos i preferències a l´abast. Tenim programada la visita a l´avenc de la Febró, no te cap dificultat, malgrat els seus 40 mp. es baixa a peu pel camí. Al fons s´obren galeries i sales. Es diu que el general Prim va romandre amagat en aquest lloc.<br />També per tal de poder iniciar-se tenim la ferrada de la Trona, curteta però molt divertida.<br />El mateix poble abandonat de la Mussara, i els seus voltants, ja son de per si un autèntic espectacle que no deixa indiferent a ningú.<br />Les visites, al poblets petits i perduts, jo diria oblidats de Deu, son obligades, La Febró, Castillejos, Capafons , Siurana, Mont-ral....<br />El “quarter general” el tindrem al refugi de la Mussara, situat a 200, o 300 m. del poble, on per l’allotjament i el menjar fan pagar 11€, a demes si volem podem cuinar nosaltres mateixos. Ja que disposa de barbacoa, o lloc per fer-ho. El tracte es molt familiar.</span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303477641924157618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 301px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaD81rtqu8wE5GbbkoQ4lxnvc3yVE_4SnTQ6Ppkgg47NXysDipvg3cAKh44JGB7_tX0DJBGUyscbywoUrAma-kCAWtP1NmSsXnlLmrSdujmzCCe42O5qEUPCp6UCeJBigYJOhSiQ/s400/mail.jpg" border="0" /> <div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:78%;"> REFUGI DE LA MUSSARA</span></span></div><span style="font-family:arial;"><br /><div align="justify">Al refugi s´arriba amb el mateix cotxe, es a dir, màxima comoditat encara que estigui situat a 977 m.s.n.m<br />Ara be, tots els que hi estigueu interessats en inscriure-us, heu de saber que teniu de temps fins el dia 20 de febrer del 2009, ja que de vegades per trigar unes hores de mes en formalitzar la reserva, hem perdut el lloc, i llavors tot es un verdader desgavell. Els que us apunteu, ja rebreu la informació complementaria mes endavant.<br />Per esclarir els dubtes podeu posar-vos en contacte amb el Quim.</div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303477924593583778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 266px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNI_Emvvecd471K3qHu0p_ESqOfYQ79HhqQPhXzdnjSqa4Zc8MnG2X8xfAfTkY_cWWrZUq3rHKy9Pyi8pLFRRmBrnT7zQMnu_aRhIiN9_0P75Y3rjg7SmWJO4PQGqdlaaen37cqQ/s400/mail2.jpg" border="0" /> <div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-size:78%;"> CAMI DE BAIXADA A L´AVENC DE LA FEBRÓ</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify">Animeu-vos, amb seguretat us puc anticipar que no vos penedireu, sinó més aviat el contrari.<br />També, i donat que el lloc invita, podríem preparar alguna mena de tertúlia nocturna que repasses temes tendents a la subjectivitat, però deixant-los sortir a l´atzar.<br />També s’accepten d’altres sugerencies.<br /><strong>ELS DIES PROGRAMATS PER LA SORTIDA SON EL 21-22 DE MARÇ<br /></strong>Rebeu una forta abraçada !!!<br />Quim </span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-5010382648183571932009-01-27T22:13:00.005+02:002009-01-27T23:12:11.285+02:00CATALUNYA ROMÀNICA, DIETHER RUDLOFF<div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong>ART, CULTURA I HISTÒRIA</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;font-size:85%;">Dr. DIETHER RUDLOFF- EDICIONS POLÍGRAFA</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;font-size:85%;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvPH4pZ8oKOr5tdQ6AiH6cVBfitYxmH4JaLR_y9l8xmEYMCr-DwDgCquAVrJEn5tcRSGBb36HSkwIKZycVmm5h92NJisqkFfE9v-YtPYQRgJJ42rveN6yBTiNYZ1L8HXjfq8fyUQ/s1600-h/Portada.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296083473915809874" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 290px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvPH4pZ8oKOr5tdQ6AiH6cVBfitYxmH4JaLR_y9l8xmEYMCr-DwDgCquAVrJEn5tcRSGBb36HSkwIKZycVmm5h92NJisqkFfE9v-YtPYQRgJJ42rveN6yBTiNYZ1L8HXjfq8fyUQ/s400/Portada.jpg" border="0" /></a>El passat diumenge dia 5 d’octubre del 2008, a les 19 h. unes cent persones s’aplegaven al local social de la Floresta per tal de donar la benvinguda al present llibre, editat i publicat per primera vegada de forma simultània, en català i castellà gràcies a l´editorial Polígrafa. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Es tracta d’una interessantíssima novetat a la Península Ibèrica, ja que a la resta d’Europa es conegut des de fa dècades (1980) . Obra imnovadora i crítica on les hagi, sembla dirigida més que a nosaltres, (Que també ho fa) a la resta de països occidentals, especialment aquells que en qualitat de vencedors van escriure la història.<br /></div></span><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">L’autor clava fons la piqueta, allà on la mateixa paraula història va perdent gradualment la seva rigurositat, i anomena aquest període Atlantis, que, com descobrirem, també te altres connotacions. Mes enllà d´aquest mític punt de referència i seguint el seu propi fil d´Ariadna, va recorrent i readaptant el laberint metamòrfic dels arquetips de la humanitat, fins presentar-nos-els degudament actualitzats i plens de llum nova. No us estranyi dons, si descobriu que la definició arquetípica de Catalunya es “El Pont”, o que Barcelona no fou fundada per Amilcar Barca el cartaginès, sinó pel llegendari Heracles, i que una de les qualitats innates dels catalans, es l´armonització dels contraris...<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Moltes son les claus que utilitza aquest escriptor per la construcció d´un llibre si més no, sorprenent, audaç, diferent, on el lector atent, fins hi tot pot detectar l´aplicació del principi de Heisenberg (premi Novel de Física Quàntica) en l’estudi de la història. Simplement genial!!<br /><br /><strong>DHIETER RUDLOFF 1926-1989<br /></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKBNHmysSCrbyhyphenhyphenZ3TgO4ADr9LkZmU1uub16pty-JNgkS9489dZ4l5ze2EQQS93iqMswwvWM0ukq5j1vAfEws3pPSSnl-xg9liIwfY1MS0uMO6KVV8Kzma0ymO9q4mGbzZ8MIK4g/s1600-h/Felix+Martin,+Octavi+Piulats,+J++rgen+M++ller,+Edith+Schaar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296074963131256418" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKBNHmysSCrbyhyphenhyphenZ3TgO4ADr9LkZmU1uub16pty-JNgkS9489dZ4l5ze2EQQS93iqMswwvWM0ukq5j1vAfEws3pPSSnl-xg9liIwfY1MS0uMO6KVV8Kzma0ymO9q4mGbzZ8MIK4g/s400/Felix+Martin,+Octavi+Piulats,+J%2B%2Brgen+M%2B%2Bller,+Edith+Schaar.jpg" border="0" /></a>Nascut a Kiel, capital de l´estat federal alemany de Schleswig-Holstein, el més septentrional d´Alemanya, situada a la bora del mar Bàltic. En el si d’una família vinculada al mon de l´art (el seu pare era editor i marxant)<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Va estudiar història de l´art i arqueologia a la seva ciutat natal, completant posteriorment els seus estudis a Stuttgart, on va entrar en contacte amb l´antroposofia. A Eutin, i per encàrrec del gran Duc d´Oldenburg, va tenir l´oportunitat de dur a terme la creació del museu del castell d´aquesta ciutat, mentre iniciava la seva experiència docent a les escoles Waldorf d´Alemanya i al Centre d´Estudi de l´Art d´Ottesberg, prèvia a la posterior activitat com a redactor de la revista d´art Die Kommenden.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">A mitjans dels seixanta es produeix un gir decisiu en la seva vida: coneix la seva companya sentimental Waltraud i, a traves d´ella, Diether troba a Catalunya, concretament a Cunit, la seva segona pàtria. Quan ella mor el setembre del 1988. Diether es trasllada a La Floresta (Lleida), on morirà inesperadament el gener de 1989.<br />Actualment les seves despulles descansen al cementiri d´aquesta petita localitat garriguenca.<br /><br /><strong>AGRAIMENTS<br /></strong>Aquest llibre, que ha esperat pacientment la seva versió catalana, ha comptat amb la participació desinteressada i la implicació d´un conjunt de persones del país, i de la Germania.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Gracies a la seva tasca i al seu interès, aquesta versió ha vist la llum: </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Úrsula Grube. Presidenta d´Hereus de Diether Rudloff , germana de Diether, que ha donat permís per a l´edició.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Francisco Rei, director editorial d´edicions Polígrafa, pel seu entusiasme personal per aquesta obra.</div></span><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Equip de traducció,correccions i assessorament: </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Carme Arrufat, Maria Pilar Fenes, Miquel Àngel Marigó, Jürgen Müller, Octavi Piulats, Lluís Romaní, Aureli Sorià i Laura Subirats.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Equip de reportatges fotogràfics: </span><br /><span style="font-family:arial;">Pere Grimau i Joan A Parés.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Pel seu suport i recolzament en diversos àmbits: </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Enric Aguilar, Josep Aymat, Marina Benet, Gisa Egger, Xavier Espar, Rolf Wolfgang Krauss; Miquel Lopez Manresa, Felix Martin, Lluís Pagès, Nina Piulats, Gisela Romaní, Edith Schaar, Uehli Seiler, Mònika Wenzl, Puica Zöegelmann.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Lluís Maria Xirinacs (in memoriam).<br />Associació Cultural Romànica.<br /><br /><strong>El LLIBRE FÍSIC</strong><br />245x310x27 m/m<br />255 fulls<br />1.750 gr.<br />50 €<br /><br />Quim</span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-22048654291341610272009-01-18T12:05:00.010+02:002009-01-27T22:13:06.877+02:00COM AQUELL QUE NO VOL LA COSA<div align="justify"><span style="font-family:arial;">El temps flueix, i amb ell arriba i passa tot... tot alló que ens agrada i el que no. La seva marxa irreversible te com a conseqüència el moviment, i aquest ens garanteix que res sigui sempre igual. Si més no, existeix realment... ? Hi ha qui diu plenament convençut, que es una evidencia que si, i qui pel contrari afirma que, aquesta dimensió no existeix en si mateixa, es tracta d’un concepte hiperestasiat i per tant d’origen psíquic (C.Jung)<br />Amb aixó he volgut dir, que també els temps difícils passen, que per moltes vegades que mirem el riu, mai veurem el mateix riu, que gracies a aquest principi universal, també tenen el seu moment l’esperança i la felicitat, que per cert, s’expressen popularment amb el color que avui he triat.<br /><br />COM QUI NO VOL LA COSA... aviat farà 3 anys i mig que ens varem retrobar, si fem una mirada retrospectiva, veurem que moltes coses han canviat al nostre voltant, des de les més subtils a les més perceptibles, totes elles constitueixen la substancia que el temps segrega...o es a l’inrevés?<br />Producte d’aquesta dinàmica es el mateix bar en el que ens retrobarem, ja que inconscientment va estar a l’hora començament i comiat, el “Descobriment” es avui dia un solar edificable, o potser un bloc inacabat de vivendes. Res para quiet, tot te els seus períodes... nosaltres també.<br /><br />COM QUI VOL LA COSA, per que de cap altre manera pot ser, vos desitgem a tothom... UNES MOLT BONES FESTES NADALENQUES, I UN ALEGRE I BENTUROS 2009 !!!!</span></div><span style="font-family:arial;"><br /><div align="justify"><strong>QUIM & CRISTINA</strong></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br /><div align="center"><strong><span style="font-size:180%;">IMATGES DEL 2008</span></strong></div><div align="center"><strong></strong></div><br /><div align="center"><strong></strong></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292573525261618642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 266px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisnUNo-Y7FmbmVkYPX2bBxbqDWQVxV4IsV4Fh_wv5vu7kW1W_cVfmMzXepWH8d3CfUDllOAApYgNaM-d47j60Gtj0phknAY6z-CIXh3Kpig0LXhSRbQ2nPRbxrommmp6njjYC9Xg/s400/Ferrada_de_Pe%C3%B1asjuntas.jpg" border="0" /> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292573909163317874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 274px; CURSOR: hand; HEIGHT: 366px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg70z-_a6vtqsGbBn35YTQwDLLqcS7fKY3KzfVhfuOGpAaXZlTMhbBVFGfJZ3hzHyPmyUAMGAqywUADKTDls95MymRnmva4d3UiLfVFtEzq4lApohFeuH-mkPFq7D1gmzRS1kxAyA/s400/Ferrada_de_la_Trona.jpg" border="0" /> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292574106730720898" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 375px; CURSOR: hand; HEIGHT: 281px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx8j74pN3afa6csMWoXeKHaMaKrPPr29Nff-muVEOeug0L6_KSgycn70NjJKsf1lO7sYJzEIx0Yu6xOfBqe2H9Yd3mF5bHWUjV2_9u-S2vsiC-Oh9RibZBkK-TsXnyf8VaaWjjyg/s400/III_Cal%C3%A7otada.jpg" border="0" /> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292574248160140194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 258px; CURSOR: hand; HEIGHT: 341px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiK5-TeoJwM6lkBYsWKPn8DAgynceGoScKOsUx9YqTynRoZohcr2ap__RC1FyRy-DzoHRiAsMvWygRb4xACRYgurLaBvgAJmZEX2I8aXG4dVCY9EyqKnyYpeAZQzGao0cVQVJDaA/s400/Barranc_de_Chimiachas.jpg" border="0" /> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292574497885890658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 264px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNcrGP0Or3IQpnAeTJ8zpGLavKlZsRs_a9EuNfalSrjhpmAIb65wq1mnNJZuYp05rDHhafFVcilHQ44MTAx7BIsaTTbh3OmDPXuQPCfmRIhoaFPAGDKFrpVe9V5Lh-jPLbPPIcTA/s400/Barrac_dels_Frares.jpg" border="0" /> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292574753066230578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 296px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimTEggTyl7sLwTad1zbumyg1tJy5UNAT2vNoPuATFSTWjQA7U4EUyqKHEx2DwAErFFexIJqTkFv_okjHHPdp1jiciP6uCkusWNWmpwndVm1Sm8ibd-CUTwhM3Rrd_nk48QwKakFg/s400/Ferrada_de_Segudets.jpg" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292575024338666962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 279px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiapsml1tW50vmFauEU25jIJ4QjQZoM2aXGLZN7LL8RSLG8or6i3y5Uw0jNbwR_deF6Rva4BK8s3L_ogjwTh73TfI2S47HS1P2Bg_ylHmXqELanUDWfwGOs240VE4rRGYFBhBhmQg/s400/Les_Balmes_Corcades.jpg" border="0" /><br />Amb aquestes imatges representatives de les activitats del 2008, (tot esperant que us plaguin) us emplacem amb més ganes que mai, a fer de la propera temporada 2009, un espai-temps que, al marge d’aportar-nos bones estones de divertiment, cultura, esbarjo i gastronomia, ens concedeixi les virtuts necessàries per tal de superar-nos com a essers humans.<br />ENS VEIEM !!!!!<br /><br /><strong>QUIM</strong> </span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-12004287945132623382008-07-29T22:19:00.017+03:002008-07-29T23:04:18.442+03:00COVA DEL TORNERO<div align="justify"><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEgiNTVMzSffctpt6l-yeX1SNyIiYnjdDTnwvk9XdcfaWddSbKI6-SdgZ_n0bhAFapfI1Ct4QhWnq_zQvBdRehlC4gLJpni39_VNVtRBJwdRH6NSrMpaBNVlDT-e8VlvL-wazX2Q/s1600-h/F-1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228524976026844066" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEgiNTVMzSffctpt6l-yeX1SNyIiYnjdDTnwvk9XdcfaWddSbKI6-SdgZ_n0bhAFapfI1Ct4QhWnq_zQvBdRehlC4gLJpni39_VNVtRBJwdRH6NSrMpaBNVlDT-e8VlvL-wazX2Q/s400/F-1.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">UN PETIT HOMENATGE A LA MEMORIA COMPARTIDA<br /><br />Hi ha moltes “gestes” al llarg de<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzGYIUYN0QBkwbaoxSg1tQPJTpSn3ggTn7ZdODF1KBFyvoKSmVOn49hv4wpJbM4y6Gco5Htvv7ZHuEUnBOwl5tQ3Njz5nYsnDcc4UTdnsdxJHRP5WsdZgaA6meJvBAwc4JaEYGtQ/s1600-h/f-7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228526436785899362" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzGYIUYN0QBkwbaoxSg1tQPJTpSn3ggTn7ZdODF1KBFyvoKSmVOn49hv4wpJbM4y6Gco5Htvv7ZHuEUnBOwl5tQ3Njz5nYsnDcc4UTdnsdxJHRP5WsdZgaA6meJvBAwc4JaEYGtQ/s400/f-7.jpg" border="0" /></a> la vida, que anem desant al nostre cervell, i en virtut de la memòria, dobleguem el temps per tal de reconduir-les al més rabiós present, aquest es el cas de l’expedició a la cova del Tornero (Checa – Guadalajara).<br />Si no em fallen els “ram”, aquesta historia començava al voltant de l´any 1973, (precisament aquest agost farà 34 anys) en el que alguns “il·luminats” rebíem noticia de l´existencia de la cova en qüestió. Ens van encoratjar molt les característiques peculiars que contenia el seu interior, i aviat albirarem la possibilitat d´efectuar-li una visita, que llavors li atorgàvem la categoria “ d’expedició” .<br />Per aquelles èpoques teníem previst o<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_bIpvO0miRYdoE5T8I3TNpUh1HAzAJs8Cmxn5iVBSHOyVrgoPPTDaR6nvVOhjcIoB25W-_wyGtnl5TcOlr4AaZOoqx504zkY0Itqbf-fFzehEmZMxGsKKEFXBpYVullIQBtqipA/s1600-h/f-2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228525164552707874" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_bIpvO0miRYdoE5T8I3TNpUh1HAzAJs8Cmxn5iVBSHOyVrgoPPTDaR6nvVOhjcIoB25W-_wyGtnl5TcOlr4AaZOoqx504zkY0Itqbf-fFzehEmZMxGsKKEFXBpYVullIQBtqipA/s400/f-2.jpg" border="0" /></a>rganitzar, no se si la tercera o quarta Exposició internacional d’Espeleologia, raó per la qual el que subscriu aquestes línies, va demanar prestat a l’empresa el vehicle de càrrega i tot us, un Seat 600, molt atrotinat, tant, que no duia seients al darrera, o que per exemple no tothom sabia posar en marxa, aquest procediment, es feia estirant endavant un filferro que sortia pel davall del seient del xofer...<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXF1VrMbCpBCvm1KgvhB7FFlTq5sTV3QBRIoHr1K1n3n6YITxcMUICqgrLB14HnWFVSFBYPawnL9uDo3Xu8CPPV5oF5e3eK2vRVjBzz74O0cwTznX18bAnsk_IOPpmH_CB5yGPCg/s1600-h/f-3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228525461957021794" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXF1VrMbCpBCvm1KgvhB7FFlTq5sTV3QBRIoHr1K1n3n6YITxcMUICqgrLB14HnWFVSFBYPawnL9uDo3Xu8CPPV5oF5e3eK2vRVjBzz74O0cwTznX18bAnsk_IOPpmH_CB5yGPCg/s400/f-3.jpg" border="0" /></a>El cas es que l’utilitzàvem eficaçment per transportar documentació i objectes per exposar.<br />Era divendres i desprès de descarregar tot el material a la sala d´actes de la UEC, vam decidir anar de marxeta pel centre de Barcelona, encara no havíem arribat a la plaça de Sants, (llavors Salvador Anglada) una patrulla motoritzada dels municipals ens va aturar, tots quatre dúiem la corresponent documentació personal, però la del vehicle no. L´home ens va veure les “pintes” que fèiem i no va donar crèdit a les nostres explicacions. Sense pensar-s’ho gaire va demanar “reforços” `per radio. No va trigar gens en fer acte de presencia un cotxe patrulla, i ens van fer pujar. El conductor arrancà a l’estil de les pel·lícules americanes, amb sirena, llums, etc... A tota velocitat e<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVAgc5wKcYMirfUTheJFaSodSE_Rrm3oyUU4h6q4YyOfPokwuBIbaqh5ObAr77oBvYAmZxRyI8aSTn9h3Ui2uVsCvU3FqUrX6Q4g4EdNBs0GTXzXFrEvSP4Ae3TDdUb23g7CzHIA/s1600-h/f-4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228525767657790034" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVAgc5wKcYMirfUTheJFaSodSE_Rrm3oyUU4h6q4YyOfPokwuBIbaqh5ObAr77oBvYAmZxRyI8aSTn9h3Ui2uVsCvU3FqUrX6Q4g4EdNBs0GTXzXFrEvSP4Ae3TDdUb23g7CzHIA/s400/f-4.jpg" border="0" /></a>s disparà direcció plaça Espanya, mentre, nosaltres en silenci miràvem enrere tot veient com el municipal que ens va aturar, entrava al “600”. Vam arribar a la comissaria en un no res, i llavors començà una llarga espera en el mateix garatge de l´edifici. Al cap d’una bona estona, apareix un altre agent transmissor en ma, dient-nos que parléssim amb el que s’havia quedat dins del “seilla”. Una veu alta i auditivament aïrada, em va deixar anar; “ ¿ Como coño se arranca esto? ! joder!” Li vaig explicar que havia de buscar pel terra, concretament sota del seient un filferro i estirar fort, sense petjar l´accelerador, ja que suposava que a hores d´ara el motor estaria ofegat... M´ordenà que li entregues la radio al company, que ara, es mostrava mes familiaritzat amb nosaltres, i a traves de l’auricular sentíem ben fort; “Joder!! Estoy hasta los cohones, he parao a otro y hemo hescho un puente con la bateria i ná, he mirao la bujiah, y ná, loh platino y ná... Tu sabe er rediculo... ¡¡ Ensima me puesto perdio!! El que estava amb nosaltres no va poder evitar un riure reprimit. Desprès del reglamentari “cambio” li diu “Vente pacá que me parese que nohs´hemo colao”.” Cambio i corto”. Val a dir que per nosaltres la situació havia passat de ser “alarmant” a ser francament divertida.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd5MiA-VpvFjhWWm3MOazbQMnoD17YwPB7xotOcb159XCcKy3GdsKIri_SsmNIxKpUoMctdTHJcmY3qDqutEJwiazW_foM2XqD6Taye-HPzwWPTUuxo7AiqEdzwXapBJnxVb_8DA/s1600-h/f-6.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228526190452456882" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd5MiA-VpvFjhWWm3MOazbQMnoD17YwPB7xotOcb159XCcKy3GdsKIri_SsmNIxKpUoMctdTHJcmY3qDqutEJwiazW_foM2XqD6Taye-HPzwWPTUuxo7AiqEdzwXapBJnxVb_8DA/s400/f-6.jpg" border="0" /></a><br />Potser deu minuts es el que va trigar l´agent A, en arribar al pàrking, on tots l’esperàvem. Ens va dirigir una mirada desencaixada que expressava el seu neguit interior.<br />Les mans brutes, el casc ple de ditades, la jaqueta amb llànties per tot arreu, i no diguem dels pantalons... L´agent B, li deia “Pero como t´has pringao asi!!” i l’altre li contestava “Que no te lo he dicho ya joder!!”.<br />Agent B, “vaya numerito m´as montao...”<br />Agent A, “ Y que!!”<br />Agent B, “ Y que, no!, que yo tambié estoy ener poyo!”<br />Tot això passava mentre pujàvem les escales fins arribar a la segona planta, on vam entrar a una mena de sala d’espera.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0ibVKjjfqM8PTyKBI5NVZgDZFLknkcKp1C4QyEUoJ7bs82M5sTA33azH2pt1PP6_o7iK3KIoxQveY6r2e5jL8MuAJsHYFXgXWiMboicCj_8D-4IzirJStnnJBPO2IyxLPDWdIkg/s1600-h/f-5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228526636839856050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0ibVKjjfqM8PTyKBI5NVZgDZFLknkcKp1C4QyEUoJ7bs82M5sTA33azH2pt1PP6_o7iK3KIoxQveY6r2e5jL8MuAJsHYFXgXWiMboicCj_8D-4IzirJStnnJBPO2IyxLPDWdIkg/s400/f-5.jpg" border="0" /></a>Agent A, en veu baixa; “ Entra tu, no voy a entrá yo asi, no??<br />Agent B; en veu una mica més alta; “Manda cohone... me mete en cada lio!!”<br />Toc,Toc, Da su permiso... -Una veu des de l´interior- Adelante, pase.<br />Vam esperar potser un quart i mig ben llarg. De sobte l´agent B, obrí la porta fent-nos entrar.<br />Un home de cinquanta i pocs anys, amb el clàssic bigotet del regim, calb des del frontal fins l’occipital amb un cabell canós als temporals i parietals, ens mirava seriosament però no pas amb mal “rollo”. L´agent B, restava en “posición de descanso” al costat de la porta. Aquell home , amb una gran amabilitat ens invità a seure al seu voltant, fins hi tot mancava una cadira, i es molestà en anar a buscar-la ell mat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTQxLag9z9ZhV1ZXNzX8-rEDXPxfKbVMZKmjNeyCkAelUHtCHeSgdZ2uA1tgrbH2k5L_AjEztO6OL3zeK0acMDbHRTjuawqlA41705csAmqB-XFVphVisgOEIlGrWlJB4lvbBmLg/s1600-h/f-8.jpg"></a>eix. En un moment va saber crear una atmosfera molt familiar, ens va demanar que expliquéssim el que <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR5F8UY36Hy0nUxtheBWFuPDRqYe3jgGW_uD_7hl7cD28j6ObDLyWTMJ2i3AOHnlsFYlM4nTuR2NQ4vMsuVcLjXV3Zu2YUp_mOe46_4GpD_-xkvXAN5OpQpnYkwImTxDFTmmMvCg/s1600-h/f-10.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228527798258347266" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR5F8UY36Hy0nUxtheBWFuPDRqYe3jgGW_uD_7hl7cD28j6ObDLyWTMJ2i3AOHnlsFYlM4nTuR2NQ4vMsuVcLjXV3Zu2YUp_mOe46_4GpD_-xkvXAN5OpQpnYkwImTxDFTmmMvCg/s400/f-10.jpg" border="0" /></a>havia passat, la qual cosa vam fer amb tota mena de detalls, endegà un parell de comprovacions per telèfon, i el tema de la detenció es diluí. El diàleg va anar evolucionant en una mena d´animada conversa a base d’anècdotes personals, i en una d´aquestes va sortir el projecte de la cova del Tornero. Potser la passió amb la que vivíem l´espele el va contagiar a ell també. S´aturà un moment per preguntar-nos si volíem algun refresc per beure, en dir-li que si, amb molta educació, ordenà a l´agent B, del qual ja ens havíem oblidat, que anés a la cantina, l´home assenti amb el cap s´enfundà la gorra i marxà de l´estança sense proferir cap paraula.<br />A partir d’aquell moment les hores van passar mol ràpidament, quant vam mirar el rellotge, faltava mol poc per les quatre de la matinada. E<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoFh2DYi_9DCepklwHSGF4-PWOcytnkRgE-SgZx9Zj4Nq1INekKgUY2Ak6GqzbExXc6ndRAqL7IBO8RlIg_B6sv2Z4sCQBLbQ6oQE9JgCriHGzFUj-hFfXE8vMyOoCw9rwTOqjbA/s1600-h/f-11.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228527993134589746" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoFh2DYi_9DCepklwHSGF4-PWOcytnkRgE-SgZx9Zj4Nq1INekKgUY2Ak6GqzbExXc6ndRAqL7IBO8RlIg_B6sv2Z4sCQBLbQ6oQE9JgCriHGzFUj-hFfXE8vMyOoCw9rwTOqjbA/s400/f-11.jpg" border="0" /></a>l senyor X, , ho va entendre de seguida, i ens va dir, - “Sinceramente me lo he pasado muy bien charlando con ustedes. A mi ya me queda poco para redondear la jornada, pero si me lo permiten, me gustaria colaborar desinteresadamente en esa operación, veran, tengo muy buenas amistades en los medios de comunicación, tomen esta tarjeta,es la de Fernando Rodriguez Madero, llamenlo y diganle que soy yo quien les manda, el les harà una entrevista radiofònica,en su programa matinal. Esta otra, es la del director <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtt-5mNn34pemGPV5yYeifYZUQXAaO-KiBu8H_3_9wMiIXgXkTBJ9kVQ_7ISWPNjRseAYO7V5PvCt-Viv4E1TvNiJ-O784E_EiSJrC3VAqHVGBCmyEUIyBJs9LlHwgiDfmnS9xVA/s1600-h/f-12.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228528069795974242" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtt-5mNn34pemGPV5yYeifYZUQXAaO-KiBu8H_3_9wMiIXgXkTBJ9kVQ_7ISWPNjRseAYO7V5PvCt-Viv4E1TvNiJ-O784E_EiSJrC3VAqHVGBCmyEUIyBJs9LlHwgiDfmnS9xVA/s400/f-12.jpg" border="0" /></a>del Tele Exprés, hagan lo mismo y tedran un periodista que les entrevistara, aprovechenlo, pues nunca se sabe... “<br />Mentre ens donava la ma, va dir-nos; “Admiro el valor que teneis, yo no se si podria hacerlo, ademas, me habeis impartido una buena lección.”<br />Llavors, mirant a l´agent B, que encara era en peu, va sentenciar;” Es un grave error juzgar a las personas solo por su aspecto”. Va agafar el telèfon i ordenà que traguessin el cotxe del soterrani, a continuació ens va acompanyar fins la saleta d’espera, on encara era també de peu l´agent A, en veure’l en aquell estat va exclamar; “!Por Dios Rojas,! Otra vez Usted?? vaya a asearse, y luego pasen los dos por el despacho.”<br />De l´expedició en concret, poca cosa tinc a dir que no dig<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwI-Or_uqtkrPoHjOo1ZQshGfp8ix9XWU046c6MVFl3ZL_4IfgDQBE-2EgpLDhnahyphenhyphenxNwRhRlr5gTN8eo-Zb79dwIC8fXCSenKc2ThVijcA16lCCe5znRH9Ts9pH221xVZGBPD6w/s1600-h/f-13.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228528163051890882" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwI-Or_uqtkrPoHjOo1ZQshGfp8ix9XWU046c6MVFl3ZL_4IfgDQBE-2EgpLDhnahyphenhyphenxNwRhRlr5gTN8eo-Zb79dwIC8fXCSenKc2ThVijcA16lCCe5znRH9Ts9pH221xVZGBPD6w/s400/f-13.jpg" border="0" /></a>ui l´article del Tele Exprés, només afegir que des del punt de vista dels resultats va estar un fracàs, doncs, els sifons dels termes 70, eren plens a rebentar, per tant ens vam limitar a efectuar una exploració convencional tant de la galeria principal, com de la D5, però es clar, aquesta feina aviat es va acabar, restant-nos encara mol de temps pel davant, així que aixecarem el campament que havíem instal.lat dins de la mateixa cova, i marxarem direcció Herbes, un poblet de la província de Castelló, on teníem varies cavitats i moltes festes majors...<br />Explicar-vos també, que els quatre participants de l´expedició, en Ramon Aguadé, Ferran Verges, Josep Capdevila, i un servidor, ens ho vam passar d´alló més be. Com comprovareu, manca en Toni Nogales, que per raons que no recordo es va haver de quedar a casa.<br />També vull aprofitar aquesta tribuna cibernètica per expressar al Sr. X, (el respecte degut em fa reservar el seu nom en l´anonimat) la mes sincera admiració. Es tracta d´un home que polvoritzant <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS8IiEcATDSOECyZspv8ts1dW4DQDilcih-AwCjdU6AGF-RvoSWG4dM9C394s2WsVpdyvLDx3qAyOilnEXTK4AR0W92V8-aYn2J6zxnPsvGNWa01LWOmHWm3jayMMMcOxPrPVFmA/s1600-h/f-14.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228528233374086514" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS8IiEcATDSOECyZspv8ts1dW4DQDilcih-AwCjdU6AGF-RvoSWG4dM9C394s2WsVpdyvLDx3qAyOilnEXTK4AR0W92V8-aYn2J6zxnPsvGNWa01LWOmHWm3jayMMMcOxPrPVFmA/s400/f-14.jpg" border="0" /></a>tots els topics que corrien sobre les comissaries, ens va tractar amb una correcció, comprensió i grau d’humanisme dignes de ser destacats. Homes com aquest son els que realment dignifiquen les nostres institucions.<br />El Sr, Fernando Rodriguez Madero, ens va entrevistar en el seu programa matinal, (a les 7:00 h.) al qual vam assistir-hi en Ramon, en Ferran i jo mateix.<br />Per finalitzar, posar en el coneixement d´aquells que encara no s´han enterat, que el “Tele Expres” fa 28 anys va plegar. Esdevingué el primer diari d´iniciativa privada que aparegué desprès de la guerra civil. Tenia unes planes molt grans, de fet es deia, que en Jesucrist va morir amb els braços oberts per que morí llegint el “Tele Expres”.<br />Personatges de la vida pública com Joan de Segarra, Manuel Vazquez Montalvan, Francesc Candel, A. Kirchner, van estar col.laboradors habituals.<br />Aquesta columna de paper ja groguenc, que avui us presentem, treu a la llum records d’una etapa de la nostra existència, en la que varem compartir alló que anàvem creant, es a dir, una petita part de la nostra historia personal, tingui doncs ara ( mai no es tard) aquest humil i sentit homenatge.<br /><br />Quim<br /><br />PD.<br />Els que volgueu continuar recordant aquelles aventures, podeu adreçar-vos al blog d´un dels supervivents, en Ferran Vergés.<br /></span><a href="http://ostiaelfantasma.blogspot.com/"><span style="font-family:arial;">http://ostiaelfantasma.blogspot.com</span></a><span style="font-family:arial;"> </span></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-89732267806240300362008-06-29T22:35:00.019+03:002008-06-29T22:52:11.301+03:00BARRANC I CERVOL DE CHIMIACHAS - GUARA<div align="justify"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhArEEgfLMnj6kb-MgddADH7oKZdvk7GCjJr1grCxXthgJzcTvQfUD1DjnR6MKX4vYv9DybjNb5iRS9bus4U8PUb1ImlF2qgm5lS3n60MrSV7FFJEGREWi70g2xF-pd15y-TLbC1Q/s1600-h/ft+1.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217393320783377762" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhArEEgfLMnj6kb-MgddADH7oKZdvk7GCjJr1grCxXthgJzcTvQfUD1DjnR6MKX4vYv9DybjNb5iRS9bus4U8PUb1ImlF2qgm5lS3n60MrSV7FFJEGREWi70g2xF-pd15y-TLbC1Q/s400/ft+1.JPG" border="0" /></a>INTRODUCCIÓ<br /><span style="font-family:arial;">A l´hora convinguda 2/4 d´11, del dia 14 de juny ja érem tots al bar de la benzinera d´Alquezar, el següent pas consistia en anar a buscar el lloc on passar la nit.<br />La Cristina i en Pep Hidalgo, havien llogat una habitació de dotze lliteres per nosaltres sols, en un alberg situat a la part més alta de la població. Es tracta d’una construcció rustica, ben integrada en el paisatge, amb unes vistes fantàstiques des de les habitacions. El seu interior rústic i auster, conte tots els equipaments necessaris per tal que el nivell de confort no desllueixi l’estança. També disposa d´una zona esportiva annexa amb piscina inclosa, parlem del Albergue de Guara.<br /><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0EBDKj8y5npt80MTJyYCqg6FZ0BpYQdmCbNI54XBYEyVha-Vkit46N5JRSthYTxGN5uZoJsj5dT30o8YHBhsc1T3EMSMGNrTUvjKZ0txSy0rx7M81EJGLFnIrftYrZ1OU3BPvnA/s1600-h/ft2.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217390240723784338" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0EBDKj8y5npt80MTJyYCqg6FZ0BpYQdmCbNI54XBYEyVha-Vkit46N5JRSthYTxGN5uZoJsj5dT30o8YHBhsc1T3EMSMGNrTUvjKZ0txSy0rx7M81EJGLFnIrftYrZ1OU3BPvnA/s400/ft2.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;"><br />BARRANC AVALL<br />L’accés a la capçalera d´aquest barranc, no es gens plaent, calen hora i dos quarts, o be dues hores, primer de forta pujada, i desprès de baixada, per assolir-la.<br /><br />Sortim esmorzats d´Alquezar en direcció a San Pelegrin. La pista està en molt mal estat degut a les pluges d´aquests darrers dies, conseqüentment hem d´anar mol en compte si volem evitar els profunds solcs que han obert les aigües. Deixem els vehicles només sortir d´aquest diminut poble, per tal de carregar motxilles, estris, cordes i continuar a peu.<br />Seguirem la pista que sortint a ma dreta, planeja durant uns deu minuts, fins arribar a un gir molt pronunciat a l´esquerra, que reconeixem per la seva inclinació +. La pujada es fa molt costeruda, pràcticament ja no la abandonarem fins arribar al punt més elevat de l´excursió, el Tozal deros Tiestos. Enrere ja em deixat Los abrigos de Quizans, i els farallons tallats pel Vero, això si, hem guardat a les nostres cambres aquestes magnifiques panoràmiques.<br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAX8PCIpBTa0VZSE4r7KaAwKHYWNdDUzHJBCEFKv1mxPbIX2iXEEmMs1sGwRs2BopvtySrRDrwLDKDCHWkUImEQUNoBKvX76XZOo5zhEFeIG232E1DYYl0LyM2AP-LiaEet7VfXA/s1600-h/ft3.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217390458673359826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAX8PCIpBTa0VZSE4r7KaAwKHYWNdDUzHJBCEFKv1mxPbIX2iXEEmMs1sGwRs2BopvtySrRDrwLDKDCHWkUImEQUNoBKvX76XZOo5zhEFeIG232E1DYYl0LyM2AP-LiaEet7VfXA/s400/ft3.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">A partir d´ací comença un vertiginós descens entre pedres, que sense treva s’endinsa ràpidament en un espès bosc de pi i matoll. Encara no hem començat anivellar-nos, ja trobem a ma esquerra una canalització natural d´aigües, la qual cosa ens indueix a pensar en l´inici del barranc. Des d´aquest indret, continuant uns metres, descobrim a la nostra dreta la font del mateix nom. Finalment, una mica més endavant, ens surt al pas l´ indicador que ens invita a enfilar-nos un bon tram pel marge dret, fins arribar al cubill del famós cérvol de Chimiachas.<br />Tancat dins d’una gàbia metàl·lica, com si d’una fera ferotge es tractes, trobem pintat a la paret rocosa de la balma, la forma esquemàtica d´un cérvol. Hom no pot deixar d´emocionar-se en contemplar </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZDiaasM9VfLpp6cOg012vvhHc50p1vUL_8A2W8PvsXLPrw6c94yyZ292w3hpMAhmZn3R31ZkigBHZtu6lF3KisEvBv7yibEGZ3-UHvAdCrYy9hLTf6hwgcvP3GAGh8ye0je_pHQ/s1600-h/ft4.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217390770746396338" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZDiaasM9VfLpp6cOg012vvhHc50p1vUL_8A2W8PvsXLPrw6c94yyZ292w3hpMAhmZn3R31ZkigBHZtu6lF3KisEvBv7yibEGZ3-UHvAdCrYy9hLTf6hwgcvP3GAGh8ye0je_pHQ/s400/ft4.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">aquesta petita meravella monocromàtica (ocre) de valor incalculable, que no sabem exactament (per molt que diguin els estudiosos) amb quina finalitat un home artista de fa cinc o sis mil anys, va tenir el caprici o la necessitat de plasmar en aquell amagat abric. Un magnífic exemple d´art llevantí, que de forma gairebé miraculosa ens arriba des de la prehistòria en molt bon estat. Però per que hem de suposar que fou un home?, alguns erudits especulen que va estar una dona, la que li va deixar un “missatge subliminal” al seu home, abans de marxar amb l´amistançat...<br />Hem tornat a baixar novament al llit de la riera, en aquesta fita, totes les dones a excepció de la Cristina Parra, </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6jmYoJjniFvwgeCv5h9rRCaR-VdpvI8HXVtS9g6ecszHMjOkJUdCTDcEE7zgELWrfK4fGt3xiOAboJq3wd4XJVi4NExaBEDnwuRunZxXgVLt8nXzQ0aTCDs-1Bti9wbv9vgH0WQ/s1600-h/ft5.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217390906522969666" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6jmYoJjniFvwgeCv5h9rRCaR-VdpvI8HXVtS9g6ecszHMjOkJUdCTDcEE7zgELWrfK4fGt3xiOAboJq3wd4XJVi4NExaBEDnwuRunZxXgVLt8nXzQ0aTCDs-1Bti9wbv9vgH0WQ/s400/ft5.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">donen mitja volta i emprenen la tornada als cotxes. La resta continuem barranc avall. Al girar un parell de meandres trobem perfectament emboscat el primer salt de vint i cinc m. Te una sortida bastant dolenta, de fet, la mateixa Cristina pateix un petit incident, ja que a pocs metres de despenjar-se, es troba amb la desagradable presencia d´un “nus d´alosa” en el seu descensor (per que d´alosa ? es que les aloses s´entretenen a fer nusos a les cordes?... ). Caldrà pujar-la novament per tal de desfer-lo i poder continuar la marxa. A partir d’ara, tots els salts que venen, no estan gaire ben definits, doncs en la majoria dels cassos estan constituïts per petits caos de blocs molt ir</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTU3qTPXL14Jp_O4QPecYsQUp6Z1Qv1xfY8vrU3nzuCouqV201CuhNrMMZ12AIJXD0BkEXQPFzNmOFfNGGq-_NxC0jaArO3Sjopii93URMtDmicUkXuAdQoCWdlMay6nPRZlTGjA/s1600-h/ft6.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217391092952258594" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTU3qTPXL14Jp_O4QPecYsQUp6Z1Qv1xfY8vrU3nzuCouqV201CuhNrMMZ12AIJXD0BkEXQPFzNmOFfNGGq-_NxC0jaArO3Sjopii93URMtDmicUkXuAdQoCWdlMay6nPRZlTGjA/s400/ft6.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">regulars, que fan difícil determinar on comença l´un , on acaba l’altre etc. Si més no, ens ocasionen molts retards, i quant finalment arribem al verdader objectiu (Els tres últims salts de 120 m,) ja son ¾ de sis de la tarda, encara no hem dinat, i per tant s’imposa una seria reflexió... aviat hi ha quòrum; decidim unànimement abandonar la missió de la sortida. Encara que en aquesta època de l´any el dia allarga, no ens queden prous hores de llum per la tornada, que es preveu dificultosa i llarga.<br />Visiblement decebuts, ens instal.lem a la precària ombra d´uns matolls, i reposem forces. Mentre dinem, tornem a dissenyar una nova estratègia encaminada a superar pròximament aquest obstacle, això ens refà la moral i ens engresca novament.<br />La propera, utilitzarem el mateix camí que ara prendrem per remuntar, es a dir, el de Pasolen/Quizans, d´aquesta manera evitarem tornar a fer el descens del barranc fins aquest lloc, estalviant-nos la inevitable fuita d’esforç i temps.<br />La pujada es molt dura, llarga (diria inacabable) i perillosa, però ofereix en contrapartida un espectacle visual sense precedents, amb els Pirineus </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggGu_Lfu5Yr7wMBYrCEevG3P9oDRlpsv-7nC24z1HVYvqJMIzyHm-jWBJfLnUAyfT1XzQ-_x0NaEzyGtakLTMKTuDOn-_yuLSxcRSqaH0-7wE6_hzpZJ7IS-1XJy9JIM5eWDKXAg/s1600-h/ft7.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217391276306164306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggGu_Lfu5Yr7wMBYrCEevG3P9oDRlpsv-7nC24z1HVYvqJMIzyHm-jWBJfLnUAyfT1XzQ-_x0NaEzyGtakLTMKTuDOn-_yuLSxcRSqaH0-7wE6_hzpZJ7IS-1XJy9JIM5eWDKXAg/s400/ft7.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">completament nevats de fons. Al cap de dues llargues hores d’ascens, superat ja el pas de Pasolen, arribem al que ens semblava inassolible, es a dir al mateix Tozal deros Tiestos, ara ja tot es baixada fins els “carros”!!<br />Un cop a l´alberg, ben mudats i pentinats (els que poden), baixem al menjador on ens esperen les desitjades viandes, i malgrat la “pallissa”que portem a sobre, encara resten les suficients ganes d´anar de marxeta per “Alquezar la nuí”. Algú, (no vull dir noms doncs desprès tot se sap...) va insistir que aquella nit, “Compliria”, però no, no va estar així... ho sabem de fonts fidedignes.<br /><br /><br />DIUMENGE 15 DE JUNY<br />No ens costa gaire llevar-nos, aviat ens hem preparat per la marxa, de tal manera que tornem a baixar al menjador, on desdejunem, carreguem els “bartulos” i abandonem la capital dels barrancs, en direcció Bierge.<br />Avui tenim previst fer la ferrada de Peñas juntas, alguns ja l’hem feta, però d´altres no, a demés en aquesta ocasió, contem amb dues noves aspirants a “</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyJfmjSPWYW0TGkqgYKgcvNFSkJIfXj-FGvwQd1fyFRF75C2gNlamR7lxDuwuUkNbChLZLv5oYl6AQaO77wPk2oY682finHhB2QtzTp-NENdFGSd221keE0x6MaI87D2OuCkYFkQ/s1600-h/ft8.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217391423423343714" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyJfmjSPWYW0TGkqgYKgcvNFSkJIfXj-FGvwQd1fyFRF75C2gNlamR7lxDuwuUkNbChLZLv5oYl6AQaO77wPk2oY682finHhB2QtzTp-NENdFGSd221keE0x6MaI87D2OuCkYFkQ/s400/ft8.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">ferrateras” la Mercè i la Cristina Lazaro.<br />Com el camí el coneixem prou, amb poca estona estem a “peu de canó”, i aviat ens trobem immersos en la feina. Les noies demostren estar ben preparades tan psíquica, com físicament, doncs aguanten sense cap mena de problema, els ponts tibetans, les verticals i tot el que es posa pel davant. Un cop acabada l’activitat, mes contentes que unes “pasques”, coincidim en anar tots plegats a celebrar l’esdeveniment, als salts d´aigua de “La Peonera” on hi ha un “Xeringui’t” amb futbolí. Es tracta d’una zona que el gruix de la “tropa” encara no coneixem prou. (resta pendent)<br />Entre partida i partida, s´ens va fer l´hora del dinar, i ja ho sabeu “A la taula i al llit...”<br />A Bierge hi ha la “Hospederia de Guara”, es tracta d´una edificació de varies plantes d´obra nova peró d´estil rústic. Roman situada a les afores del nucli urbà vorejada de jardineria, on es norma el bon menjar a un preu francament raonable. Les vegades que hi hem estat, indefectiblement, hem gaudit d´un tracte exquisit per part del servei i d’una tranquil·litat digna de menció.<br /><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBG3zcnU4bwfprN3deoL67uz9HbIrfzc27nx_b9TCIufBFgUU3wmVnvYnGgWxfkg6fmayu6MFiD6kkbntQ9KEx7kHHFwpc91f4YKzhBRO77Xk6EuEVb0wkddaV_W20ywcwua7N-Q/s1600-h/ft9.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217391536705625490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBG3zcnU4bwfprN3deoL67uz9HbIrfzc27nx_b9TCIufBFgUU3wmVnvYnGgWxfkg6fmayu6MFiD6kkbntQ9KEx7kHHFwpc91f4YKzhBRO77Xk6EuEVb0wkddaV_W20ywcwua7N-Q/s400/ft9.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">COMIAT<br />Desprès d´un bon àpat, no hi ha res millor que una bona migdiada, peró com es preveuen retencions a l’entrada de Bcn, es fa recomanable prescindir d´aquest plaer. Desprès del ritual de les abraçades i petons, emprenem per fi la retirada, “M´en vaig, però no pas per sempre...Tornaré!!”<br />Fins un altre afició !!!<br /><br />Quim<br /><br /><br />FE D’ERRATES<br />En l´article o comentari al llibre de Pep Coll, “Les senyoretes de Lourdes” en la zona de PD. Faig una dedicació musical a càrrec de “Led Zeppelin”. Es tracta de “Stairway to heaven”. La versió que surt només clicar, no es la més aconseguida (amb això coincideixen el 90% de les critiques), us recomano la que apareix primera, en la mateixa barra que hi ha situada a la dreta de la pantalla, i que precisament el motiu de portad</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlQRvT69p-LpO00SHfcsstnhuUfl7hMnHGMdnu_8sB1LZcx712M8gAsZEK5-erBuR12OoXU-5cdK3GmukpQmtRi7QJMeL7pXD4-IR6Lb1ZCkOGctxQJWw3jhEAZH7tp5DrB2aJVQ/s1600-h/ft11.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217391884218906578" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlQRvT69p-LpO00SHfcsstnhuUfl7hMnHGMdnu_8sB1LZcx712M8gAsZEK5-erBuR12OoXU-5cdK3GmukpQmtRi7QJMeL7pXD4-IR6Lb1ZCkOGctxQJWw3jhEAZH7tp5DrB2aJVQ/s400/ft11.JPG" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">a, es una pintura en que es representa una escala que sortint de un penya segat es dirigeix serpentejant cap el cel. Val la pena escoltar-la, ben asseguts, poca llum i relaxats, si ho fem així. Gairebé us puc assegurar que en un moment de l´interpretació, us sentireu per uns instants, ingràvids en el vuit.<br />Ref. Led Zeppelin – Stairway to Heaven- 08:02 ; Wiltonsk<br />Perdoneu.</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbLGMkLM1jYFI6jzE8NhAUJ439zh13k9ifhMGPSd6j1gDhZCRF0law0JW1rjTUVBPRKrSP9UNZ9vYvVdrqhXYWtpGQBm-_x_8fWkfmhNuQ0hl6N3tdiapiNuSqAT3HKgeq6s7DjQ/s1600-h/ft12.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217391960151118114" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbLGMkLM1jYFI6jzE8NhAUJ439zh13k9ifhMGPSd6j1gDhZCRF0law0JW1rjTUVBPRKrSP9UNZ9vYvVdrqhXYWtpGQBm-_x_8fWkfmhNuQ0hl6N3tdiapiNuSqAT3HKgeq6s7DjQ/s400/ft12.JPG" border="0" /></span></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixU0iW6b_PGINOYdw5IzF7AlWjRPAyn9GkCXpVplPFOeh1yANEHDfDPYAMzKEMW5MbjiqsbuNZi5Kdfv7Ok_MNB3rRj0kZjX4kQ-_Zofd4LAsw-D3ncWGzq4xGg50ZtEk06e8dVw/s1600-h/ft13.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217392336790178434" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixU0iW6b_PGINOYdw5IzF7AlWjRPAyn9GkCXpVplPFOeh1yANEHDfDPYAMzKEMW5MbjiqsbuNZi5Kdfv7Ok_MNB3rRj0kZjX4kQ-_Zofd4LAsw-D3ncWGzq4xGg50ZtEk06e8dVw/s400/ft13.JPG" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhijnyoOxFl8XemTcQv7sUeduz2me7_KdRg2e1xPb4jQB3LDsjc_26ibyObAIb72RSSKve3shbg4q4Ioz3TvZsgSeKf1omiNOp6tdH0AzD5pvC2cflob3Jvp5Hgz4QJOd6dzyADag/s1600-h/ft14.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217392408972017218" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhijnyoOxFl8XemTcQv7sUeduz2me7_KdRg2e1xPb4jQB3LDsjc_26ibyObAIb72RSSKve3shbg4q4Ioz3TvZsgSeKf1omiNOp6tdH0AzD5pvC2cflob3Jvp5Hgz4QJOd6dzyADag/s400/ft14.JPG" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGaAfVffcbsvJbfIcKUTuL2xjeCDC03BcppmbV2RmoMIL_S71IZQfyV9d7g-EzGoVRREYrOR0uwEWR3xrqDJP3K0SfqSpg-YafRHBBGIT_HR_bxjkcMXwEiOI4U3fUlB3dn8UVwA/s1600-h/ft15.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217392465454979458" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGaAfVffcbsvJbfIcKUTuL2xjeCDC03BcppmbV2RmoMIL_S71IZQfyV9d7g-EzGoVRREYrOR0uwEWR3xrqDJP3K0SfqSpg-YafRHBBGIT_HR_bxjkcMXwEiOI4U3fUlB3dn8UVwA/s400/ft15.JPG" border="0" /></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-67758122522394391052008-06-15T15:31:00.012+03:002008-06-15T16:00:59.201+03:00Un vuelo en Globo por el Baix Empordà<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuLCIICuAB0Ikb0wvISZ64YQsGxzxhHA6aRzC_ZZsF2Janj501umTuxYkRhwUbCOTrYMf5-Xezxs6bnJ1b3JKgeRt7mGAxFAh3ezm9elHvqwhraR4wnhO16WPCMjj5b5A5yTqj9A/s1600-h/DSC_0068.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212087062406592434" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuLCIICuAB0Ikb0wvISZ64YQsGxzxhHA6aRzC_ZZsF2Janj501umTuxYkRhwUbCOTrYMf5-Xezxs6bnJ1b3JKgeRt7mGAxFAh3ezm9elHvqwhraR4wnhO16WPCMjj5b5A5yTqj9A/s400/DSC_0068.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Era cuestión de tiempo y estaba a punto de golosina. La geografía del Baix Empordà la he recorrido de norte a sur y de mar a montaña. A pie, en barca, bicicleta y también en automóvil. He visitado los pueblos, entrado en las iglesias y saboreado su gastronomía. Prácticamente toda la comarca me resulta familiar, la he visualizado y reconocido desde todos los puntos posibles en que puede hacerse a escala humana. A ras del suelo, he gravado en la memoria los rincones más hermosos del territorio, los he retenido para mí junto a su entorno, lugares que me quedarán en la memoria indefinidamente idealizados. Cuando he repasado todos los elementos que los forman, la piedra, el árbol, la luz, y el horizonte de suaves perfiles fracturados que dibuja en tierra el cielo azul empordanés, he descubierto el viento. El viento si, tan natural él, que casi lo había ignorado.<br />De la Tramuntana poco se y todavía hay quien se empeña en hacerme dudar del poco conocimiento que tengo de las cosas. No ha mucho tiempo, alguien, no pretendo esforzarme en recordarlo, me aseguraba que ese viento procede del noreste. Hay muchas cosas en esta vida que no merecen discutirse, pero me he obligado a repasar los vientos para constatar que de esa dirección procede el viento de Gre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX_xdnyr9I-v1c2iW7r2mAIb5bLdztvkflgYcT5tbidRb4oFlW_c-MNjKyA1uUlwDpz1dyH6S-TzwLThDUCMuYfvtzqTwIZovSqTvl_jYTSTP8jpWg8nsctcNPnjY3PbZzLu3B-A/s1600-h/DSC_0096.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212087986535164914" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX_xdnyr9I-v1c2iW7r2mAIb5bLdztvkflgYcT5tbidRb4oFlW_c-MNjKyA1uUlwDpz1dyH6S-TzwLThDUCMuYfvtzqTwIZovSqTvl_jYTSTP8jpWg8nsctcNPnjY3PbZzLu3B-A/s400/DSC_0096.jpg" border="0" /></a>gal. Del norte, del puro norte, sin un solo grado de declinación, sopla la Tramuntana. Dicho queda en este escrito.<br />En esas condiciones se encontraba el día. Por la mañana de hace un par de sábados soplaba viento de tramuntana que hacía casi imposible que pudiese elevarse el globo. Nos aseguraba el piloto que saldríamos disparados como una centella en dirección al sur, hasta Palamós y más allá. Era inviable levantar el vuelo. Se lanzó una sonda que desapareció de nuestra vista en cuestión de pocos minutos. Esperamos. Joan Viñas, el aeronauta, nos dijo que esperásemos un poco, los vientos puros tienden a sorprender a quienes los observan esperanzados.<br />Pasado un cuarto de hora se lanzó una segunda sonda. Ascendió con un ángulo mayor del que lo había hecho el primero, pero todavía se alejaba de nosotros a gran velocidad. La situación iba a <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRy6RaF9z5Rl50FgyWJa7soLgLxVIoTLN6bfp-YDyGujB4vR7SaY35flr3IawFrFn1-sLxGco8LUDOOgzDiR9ueow3IfyUPyySZjoYuvIarFOJA3puwCkX_KfJozraTAxoLJXV6A/s1600-h/DSC_0111.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212088292599803042" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRy6RaF9z5Rl50FgyWJa7soLgLxVIoTLN6bfp-YDyGujB4vR7SaY35flr3IawFrFn1-sLxGco8LUDOOgzDiR9ueow3IfyUPyySZjoYuvIarFOJA3puwCkX_KfJozraTAxoLJXV6A/s400/DSC_0111.jpg" border="0" /></a>mejor. Había expectativas de volar.<br />Un poco más tarde se dio la orden de inflar la vela cuando el tercer globo sonda ascendió con una deriva sobre nuestras cabezas de velocidad moderada. La ocasión era óptima para volar y en pocos minutos estuvimos dentro de la barquilla y nos despegábamos del mundo en el pueblo de Ultramort.<br />En un vuelo con globo no existe más fuerza de aceleración que la del viento. Si acaso se emplean los quemadores que lanzan hacia el interior del aerostato llamaradas cortas pero suficientes para que se eleve el aparato en busca de nuevas corrientes. Ascendimos hasta 1050 m, una vez nos autorizaron desde el Centro de Control Aéreo del Aeropuerto de Girona<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00aTMoHuqmGjn2LswMRbANzV2aVNjFTFA5HvZYG8OoQuo3IUIb37D4rXSIOjrar3trUYXFUKqNLN2r0EyCWGQ6QsG_Ni0IQCDOyNLtqs_7fJA9SBOw4wHUAHBYZKuP2BOtSUrFg/s1600-h/DSC_0142.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212088883163918130" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00aTMoHuqmGjn2LswMRbANzV2aVNjFTFA5HvZYG8OoQuo3IUIb37D4rXSIOjrar3trUYXFUKqNLN2r0EyCWGQ6QsG_Ni0IQCDOyNLtqs_7fJA9SBOw4wHUAHBYZKuP2BOtSUrFg/s400/DSC_0142.jpg" border="0" /></a>.<br />La visión que tenía del Empordà era completamente nueva para mí. Alcanzábamos a contemplar toda la costa con un solo vistazo, desde el Cabo de Creus a Sant Feliu, la bahía de Rosas y Pals. Las desembocaduras de La Muga, El Fluvià y el Ter. Las montañas, con El Canigó al fondo, la Mare de Déu del Mont y Les Gavarres. Las poblaciones desde Girona a Palafrugell y Palamós, con La Bisbal, Peratallada, Pals, Ullastret y Vulpellac a nuestros pies. Después, todavía alucinados por la visión, descendimos hasta rozar con el suelo de la barquilla las copas de los árboles y navegar plácidamente siguiendo el curso del río Daró hacia Vulpellac y Fonteta, disfrutando lentamente del mismo punto de vista que tienen los pájaros cuando sobrevuelan esos paisajes. La maniobra de acercamiento y aterrizaje, mi mayor preocupación, se realizó mansamente con un contacto a tierra casi imperceptible. Lo que necesitábamos para no despertar de un agradable sueño que todavía perdura.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">Ramix</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXJEnr0sQzv9q54Rl9ZgqZ0ZH1iDrUINz_wGKWR8LxAqwfWVTyXULP-_ZOP9XGOnqW9bN4e-SRyrgkt5PPKlTjLL_fasgOUNvVN_5LRTVcpwaBd2GdG_Kh6UlBwwHkXUNE8w5NsQ/s1600-h/DSC_0144.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212090976985785954" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXJEnr0sQzv9q54Rl9ZgqZ0ZH1iDrUINz_wGKWR8LxAqwfWVTyXULP-_ZOP9XGOnqW9bN4e-SRyrgkt5PPKlTjLL_fasgOUNvVN_5LRTVcpwaBd2GdG_Kh6UlBwwHkXUNE8w5NsQ/s400/DSC_0144.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFvzHVO9042rbP8qjb9oE-HxsHsCsuNmIE0YRQALvbIhToQpgHbcmisgUkNekgXbdAUS-bqNzTmNcd__5jipdDaBZ_gUFJHM6GfxKd6rh3HlZSKHD5obqE8Pzjpv6qEkPpRu75Yw/s1600-h/DSC_0162.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212091427004805506" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFvzHVO9042rbP8qjb9oE-HxsHsCsuNmIE0YRQALvbIhToQpgHbcmisgUkNekgXbdAUS-bqNzTmNcd__5jipdDaBZ_gUFJHM6GfxKd6rh3HlZSKHD5obqE8Pzjpv6qEkPpRu75Yw/s400/DSC_0162.jpg" border="0" /></a></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-67234381562466772122008-06-11T22:41:00.006+03:002008-06-11T22:53:00.044+03:00LES SENYORETES DE LOURDES, Pep Coll<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3SF31bhwj-2wnwVJHNKJZKfCC4stUz8PT-Vqa83Sge6FNwGNe9eCsv3hwUwfyWe4KGHKUOnT7rPE45WYVlnyXUFcYRxl3SF3Dea79BjkdlBIJWkBBvb9JJtR-b5vvdOktkkOPfg/s1600-h/img009.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210712389941871042" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 224px; CURSOR: hand; HEIGHT: 309px" height="360" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3SF31bhwj-2wnwVJHNKJZKfCC4stUz8PT-Vqa83Sge6FNwGNe9eCsv3hwUwfyWe4KGHKUOnT7rPE45WYVlnyXUFcYRxl3SF3Dea79BjkdlBIJWkBBvb9JJtR-b5vvdOktkkOPfg/s400/img009.JPG" width="231" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Que ningú esperi trobar una clàssica hagiògrafa plena de miracles, o tal vegada una vida vocacional consagrada a Deu nostre Senyor amb “premi final”, per que res de tot això trobarà. Pep, aconsegueix desbrossar de mica en mica, tota l´aura de devoció mariana que envolta aquest succés, per transformar-lo en una mena d’autobiografia novel·lada, d’una nena malalta feta santa per haver vist i parlat amb la verge Maria, la qual cosa ella mai no va reconèixer.<br />Un llenguatge àgil i planer, fa que el llibre es pugui llegir amb poc temps sense que l´interes decaigui en cap moment. Malgrat que la trama es un tant complicada esta ben descrita. L´obra traspua un missatge subliminal, en el que hom percep un acusat desencís, pel que fa a la transcendència humana davant les fronteres de l´existencia. Es fa palesa en el missatge post mortem de la mateixa Bernadette Soubirous, quant la que ella anomena “Senyoreta”, i en altres ocasions “Allò”, es desentén arribada l´hora d’acomplir els compromisos adquirits, que en vida li havia fet, de tal manera que la pobre protagonista, queda sospesa en una mena de buit difícil de comprendre i pair, per la gran angoixa que ens transmet.<br />Tot això, més la presencia d´un capellà homosexual penedit, que entronca de forma gairebé metafísica amb la trama i que passa desapercebut fins el final, provoca la reacció de l’església catòlica, que desaprova la seva lectura als creients per considerar-la insultant. Això últim ha passat fa pocs dies i la premsa s´en ha fet ressò.<br />La historia en el seu conjunt, esdevé prou interessant al marge de l´abundant documentació que aporta i que ja de per si sola val la pena. Per tal d´arrodonir el plaer de llegir-lo, gairebé podria assegurar que he estat hostatjat a Lurdes durant un temps preterit <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUbniD6lL0V57ObNKyobDsx6p_qm8y7zasq6298LdXC4MDop5yS50RX32Vgk9Dl_C3SIkPcZe_YYrffCE3YJhKaSCcPSDr7jxi4aZP0hxj6yp2yYcVOauyDxMe2Q8qgA7zDa2Ncg/s1600-h/img010.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210712715294745522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 332px" height="362" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUbniD6lL0V57ObNKyobDsx6p_qm8y7zasq6298LdXC4MDop5yS50RX32Vgk9Dl_C3SIkPcZe_YYrffCE3YJhKaSCcPSDr7jxi4aZP0hxj6yp2yYcVOauyDxMe2Q8qgA7zDa2Ncg/s400/img010.JPG" width="229" border="0" /></a>i indefinible, sense haver-hi posat mai un peu en el seu terme.<br />Felicitats doncs per aquesta gran“Ploma de Ponent” i fins la propera!!<br /><br />PD<br />Podeu llegir la síntesi del seu treball en la contraportada del mateix llibre, descobrireu títols tant suggerents i locals com “L´abominable crim de l´Alsina Graells” ... ( la recordeu? )<br />No voldria pas posar punt i final a aquesta opinió personal, sense dedicar- li expressament a la “noia” d´aquest relat, una peça mestre dels “Led Zèppelin”, amb el mes fervorós desig de que trobi aviat L´es..”starway to heaven” (Escala cap el cel) Escolteu amb atenció els cicles en crescendo i el salt a la vacuïtat que ens porta al lluïment, (especialment) d´en Robert Plant i Jimmy Page. </span></div><div align="justify"><a href="http://es.youtube.com/watch?v=ayzhJKy8H_A">http://es.youtube.com/watch?v=ayzhJKy8H_A</a></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Quim</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-3555711244807636292008-06-01T22:15:00.016+03:002008-06-01T22:47:16.447+03:00CANVI CLIMATIC. Sequera, calamarsa, “chemtrails” i ...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitjKqhlqlzbf_r4oVT7h9juyZXfwJbph-hdR4AQapkVzDaUYB3AqT2SxGncXbWaHZsd4V7ckyb8RPi25MfrWBdmCu9yofTZCcs3UVJv0hssHHimRsNHxYYLVRCaBNaA7Gjn2-Q2g/s1600-h/1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206995081023157522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="228" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitjKqhlqlzbf_r4oVT7h9juyZXfwJbph-hdR4AQapkVzDaUYB3AqT2SxGncXbWaHZsd4V7ckyb8RPi25MfrWBdmCu9yofTZCcs3UVJv0hssHHimRsNHxYYLVRCaBNaA7Gjn2-Q2g/s400/1.jpg" width="442" border="0" /></a><span style="font-family:arial;"><strong><span style="font-size:130%;">Introducció</span></strong><br />D´uns tres o quatre anys ençà s´en sent parlar, encara que de forma aïllada, d´unes enigmàtiques “avionetes” sense identificar. Sobrevolen les borrasques abans de que creixin excessivament i acabin convertint-se en pedregades, les desfan a base llençar iodur de plata (?) de forma tan contundent, que acaben desapareixent.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEideHF2tYILL4WBVRhI6x5-9RBdnPDsCZ4AQug8VRpR2nfgkqMYYJ5Ph5lfCt6U9riGLEx7paiIRsLe1cqVyzq8FHQV08PVkoy1_DhyDP7C9LW-AD9fxnPq1JJ6nHRX-YPMI-sg5Q/s1600-h/2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206995162627536162" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEideHF2tYILL4WBVRhI6x5-9RBdnPDsCZ4AQug8VRpR2nfgkqMYYJ5Ph5lfCt6U9riGLEx7paiIRsLe1cqVyzq8FHQV08PVkoy1_DhyDP7C9LW-AD9fxnPq1JJ6nHRX-YPMI-sg5Q/s400/2.jpg" border="0" /></a>L’angoixa que experimenten els pagesos (els de secà) per la manca de pluges, els porta a clamar “al cel”, ja que veuen com interessos molt foscos, no només els perjudica a ells, sinó que també en son responsables en gran proporció de la sequera que pateix el país, i en conseqüència de bona part dels incendis forestals .<br />Companyies d’assegurances, pagesos de reg, marques automobilístiques, fins hi tot les administracions, podrien contractar aquests serveis. Les últimes, per tal de preservar esdeveniments que poden reportar a les ciutats grans guanys econòmics, tipus Jocs Olímpics, Fòrums... tot sabent que a Espanya les referides practiques estan expressament prohibides per la llei.<br />En tan peculiar olla barrejada, tampoc hi podien faltar els americans, els militars, i conxorxes inspirades en probes d´armes químiques sobre la població civil. Que en podrem treure de semblant entrellat? Preocupant no?</span><br /><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><br /><strong><span style="font-size:130%;">Una mica d’història</span></strong> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeuPR1bkgugzYKrnYRZ6W8iplx4_Q8gNTpx0tNP6cvnFDA0YHbX28-UrEW4h2gfrN5Tx51y5ishMEIn5yovMSJmMfNuKroYf1hivp8bREdzgnSCsvzlgTBNJVchcKC69XLY1Vk5A/s1600-h/3.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206995652253807938" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeuPR1bkgugzYKrnYRZ6W8iplx4_Q8gNTpx0tNP6cvnFDA0YHbX28-UrEW4h2gfrN5Tx51y5ishMEIn5yovMSJmMfNuKroYf1hivp8bREdzgnSCsvzlgTBNJVchcKC69XLY1Vk5A/s400/3.JPG" border="0" /></a><br />La calamarsa ha estat i es encara avui, un dels mes temuts enemics de l’agricultor, doncs els seus efectes sobre les plantacions son verdaderament catastròfics.<br />En temps bíblics, als voltants del 1250 ac. El Llibre de l’èxode,ja ens parla de la setena plaga que va assolar Egipte, per tal de convèncer al faraó de que havia de deixar marxar el poble de Judá. Poca cosa més en sabem d´aquest fenomen fins ben entrada l´edat mitjana,en que diversos documents de l’època relaten com es tocaven campanes “A sometent” cremant olivera beneïda sobre les eres, al temps que s´encomanava tot a la misericòrdia Divina. També s’encenien grans fogueres amb rama verda barrejada, per tal de emetre molt fum a gran altitud.<br />Alexandre Volta, l´inventor de la pila elèctrica, va romandre tota la seva vida mol intrigat per aquest fenomen, però no va poder aportar gaire per apaivagar-lo.<br />A finals del segle XIX, començaments del XX, es feren assajos amb canons “Granífugs” que disparaven contra les turmentes, però els resultats no eren massa afalagadors, si més no, a partir d´ací començaren a funcionar amb cert èxit, tota una parafernàlia d´aparells tals com els generadors de fum, que cremaven iodur de plata amb acetona, i el projectaven contra els núvols. Coets del tipus pirotècnic però de grans proporcions que esclataven contra el gel que queia, desprenent grans borses d´escalfor.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF93D8uPRScxCxKrUtBnYrxzt8AdoiUlKuVRAjhBhYrt-33KZsuJw7v9DfdlsopkzUZB1yD9BbWNdIb9gqd4_u5DvMhMaVZDsQx3gaQXFRbwgysE-fz2posYgWn1sj6mNlidAhlg/s1600-h/4.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206995738153153874" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF93D8uPRScxCxKrUtBnYrxzt8AdoiUlKuVRAjhBhYrt-33KZsuJw7v9DfdlsopkzUZB1yD9BbWNdIb9gqd4_u5DvMhMaVZDsQx3gaQXFRbwgysE-fz2posYgWn1sj6mNlidAhlg/s400/4.JPG" border="0" /></a>Al voltant dels anys quaranta, algunes organitzacions universitàries argentines amb col.laboració de l’exèrcit, construïen coets que podien pujar a 8000, 12000 m. , i actuaven pràcticament en el punt neuràlgic de la tempesta a base d’explosions de iodur. Aquests artefactes realment aconseguien minimitzar els efectes, però s´en necessitaven molts, per la qual cosa van optar per comprar antics coets soviètics que els sortien més econòmics. D´aquesta experiència, va néixer tota una industria d’autèntics missils, amb capacitat per arribar amb precisió als punts mes convenients, fins 20,000m d’altitud, màxim on pot arribar en condicions especials, la taula d´un cúmul nimbus.<br />Avui dia persisteixen tres medis per aturar les calamarses, un es el coet, l’altre les malles protectores derivades de les fibres poliolefiliques, que cobreixen les plantacions en la seva totalitat. I finalment les “avionetes”, que difícilment catalogaríem com a tals, sinó aeronaus amb gran capacitat de carrega, (tipus Boeing <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgczZK6Gv3Sz4Ucflby0LcJ0CMWOSbksvXVuUnbY9-0wZ6HgdK_NqHrtH7lN8mZhIVgGCFD1k1JfEvGy7n7KqHKcbQMaJ1kV5TYXySBZEJCdMwjIF25VMVHqcrYLlizCyxTXdy2gA/s1600-h/5.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206996159059948898" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgczZK6Gv3Sz4Ucflby0LcJ0CMWOSbksvXVuUnbY9-0wZ6HgdK_NqHrtH7lN8mZhIVgGCFD1k1JfEvGy7n7KqHKcbQMaJ1kV5TYXySBZEJCdMwjIF25VMVHqcrYLlizCyxTXdy2gA/s400/5.JPG" border="0" /></a>747 per exemple) amb suficient potencia com per transportar-la a les alçades convenients i deixar-la anar. Aquí tenim l´origen de les “Esteles químiques”, conegudes ecumènicament com “Chemtrails” .</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong><span style="font-size:130%;">Quant l´objectiu ja no son les pedregades</span></strong><br />El iodur de plata, no es excessivament contaminant, però es clar, l’acumulació si que es susceptible de crear problemes mediambientals. Les partícules d’aquest metall, alliberen hidrogen que amb contacte amb l´oxigen, generen gotes d´aigua, i aquesta, elimina, o desfà la pedra, segons sigui el seu volum, A Pekin per exemple, disposen de tot un exercit equipat amb canons, bombarders, i tota una mena d’enginys, per tal d’aturar les tempestes molt abans d´arribar a la ciutat, ja que en les dates dels Jocs Olímpics, solen produir-se una mitjana d¨11´8 dies de granellades.<br />L<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiADOEJ0f4ss-5TBlodkhjCPIOzY3k1KOLqJmERATFtLUl-8C23Vuedj_ULOUJKHUe5hM113gW5w5YTtSbeWp_l8WuIaFCHn4IspTyzsOZHbc2fyMu8eQ2OdZciKpPT8BqxR9HIQA/s1600-h/6.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206996283614000498" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiADOEJ0f4ss-5TBlodkhjCPIOzY3k1KOLqJmERATFtLUl-8C23Vuedj_ULOUJKHUe5hM113gW5w5YTtSbeWp_l8WuIaFCHn4IspTyzsOZHbc2fyMu8eQ2OdZciKpPT8BqxR9HIQA/s400/6.jpg" border="0" /></a>´alarma social al nostre país, no ve només per l’ús il·legal de l´aviació en aquestes tasques, sinó que, recents anàlisis d´aigües recollides desprès de ser sobrevolada la zona per aquests avions fantasmes (volen sense cap identificació), han posat al descobert que acompanyant el iodur de plata, també baixa; bari, plom i alumini. El plom, com sabem es un metall pesant altament tòxic i contaminant, i el bari, s´utilitza com ingredient genèric en molts medicaments que produeixen estats idiotitzants. En d´altres casos la composició es diferent, el plom es substituït per, sulfur de bari i silici, en aquest cas, la compaginació, farà que aquests elements, absorbeixin o eixutin la humitat de l´atmosfera. També s’han empleat mescles de diòxid de sofre, que barrejat amb l´oxigen reacciona produint flamarades espontànies, grans incendis forestals podrien haver tingut origen per aquesta tàctica combinada, de crear sequera i un cop al punt, aplicar deflagracions.<br />Aquest fenomen no es ni de bon tros local, sinó que passa a nivell global. També hi ha científics, sobre tot a EEUU, i Europa, que vinculen l´origen de noves malalties, moltes d´elles relacionades amb estranyes al·lèrgies, deficiències immunològiques, erupcions cutànies, afeccions bronco- pulmonars, i un llarg etc, amb la presencia dels Chemtrails.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbpGrdegQRZ7jQjMx_3-IAp0pPIy89iMgsKLgTL0O6oUnnMTsOxzSDkHLEZf3gWDYd0ZqdXEKP5cdQP9oiQh8WDllOKsp1jEQxF4elEISfoeMFuEJMZAmGRcYZygesMNJnQ9IULw/s1600-h/7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206996348038509954" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbpGrdegQRZ7jQjMx_3-IAp0pPIy89iMgsKLgTL0O6oUnnMTsOxzSDkHLEZf3gWDYd0ZqdXEKP5cdQP9oiQh8WDllOKsp1jEQxF4elEISfoeMFuEJMZAmGRcYZygesMNJnQ9IULw/s400/7.jpg" border="0" /></a></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;"><strong><span style="font-size:130%;">I com es això ?<br /></span></strong>Moltes vegades pels efectes, podem deduir les causes, sobre tot quant qui hauria de parlar calla.<br />En determinades condicions atmosfèriques, la compressió que es produeix a l´intrados de les ales d´un avió, acaba comprimint l’aigua que conté l´aire, i l´expulsa per les bores marginals en forma de condensació, o estela blanca (contrails). Per que es produeixi aquest fenomen, son necessàries tres condicions: altitud superior a 8.000 m, temperatura de -40º , humitat relativa, igual o superior al 70%. Una ultima consideració, aquest tipus de rastre es desfà en poca estona.<br />La majoria d´avions que veiem abocant aquests solcs, volen al voltant dels 3.000 m, per tant alguna altre “cosa” deixen caure, Els transports comercials ho fan entre 8, i 14.000 m, en conseqüència son difícils de veure, o simplement no es veuen.<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">Tots els camins porten a Roma</span></strong><br />La teoria que va guanyant mes consistència, es la de la conxorxa, per cert molt polièdrica tal com veurem a continuació.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX3wf4crj36o0ogmrHk7KsAEvhI7y2AVs6gvSxnHx5_XfkPloV0DdozaVPnJB8tmmACaTr1TMMu21OWqaWvM1ORoo1j6Pt87M9aYKjI3KzfXk98WIAYHHIymXtIZ-vN-rCrq5oRA/s1600-h/8.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206996421052954002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX3wf4crj36o0ogmrHk7KsAEvhI7y2AVs6gvSxnHx5_XfkPloV0DdozaVPnJB8tmmACaTr1TMMu21OWqaWvM1ORoo1j6Pt87M9aYKjI3KzfXk98WIAYHHIymXtIZ-vN-rCrq5oRA/s400/8.jpg" border="0" /></a>Documents recentment desclassificats, dels departaments de defensa dels EEUU, i UK, reconeixen que als voltants dels noranta, van provar armes químiques mitjançant la “fumigació” de les seves pròpies tropes, i en determinades àrees de la població civil. De mentalitats tan esbiaixades com aquestes ho podem esperar tot!!<br />Els chemtrails al contrari que els contrails, no s’esvaeixen amb facilitat, resten en suspensió a l´atmosfera durant hores i hores, formant una mena de cel enteranyinat, que mal deixa passar el sol amb l´objecte de produir un efecte hivernacle artificial. D´altra banda esvaint els núvols per evitar la pluja, aconsegueixen que les temperatures pugin a tot el planeta, i finalment ho mimetitzen tot sota l´eufemisme de “Canvi Climàtic”. Expressat d´un altra manera; cal obrir els ulls, el canvi climàtic en si mateix no existeix, l’estan provocant !!<br />No es pas cap secret que els americans des dels anys 70, van darrera del control del clima amb finalitats econòmiques i quotes de poder global. Fonts ben informades avisen que al voltant del 2.025, aquest projecte-arma estarà a punt per ser utilitzat a qualsevol part del planeta.<br />La guerra química o bacteriològica també hi es present en aquesta conspiració, es tractaria d’infectar tota o part de la humanitat, per tal de fer-la depenent de fàrmacs, que només fabricarien uns laboratoris d´un determinat país,i que tindria dues finalitats; sotmetre a totes les nacions per necessitat , i imposar un peatge de per vida. Darrera d´aquest disbarat, hi haurien els grans holdings de les químiques, i farmacèutiques relacionades amb els transgènics, multinacionals armamentístiques etc. Un dels objectius fonamentals seria reduir i controlar la superpoblació planetària. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-YZPWbmDlpIJfYKYrcguaZJwND1TZG3HRQcyrPzak6uD2ff0EVN1earJ5wSXxfdovzJmYuSavttZNMk_nK0CHJVDcYAJSb74UkQn7HEOjVAQ08J4JT4Ijn59YbqtA4qYioLx78Q/s1600-h/9.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206996506952299938" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-YZPWbmDlpIJfYKYrcguaZJwND1TZG3HRQcyrPzak6uD2ff0EVN1earJ5wSXxfdovzJmYuSavttZNMk_nK0CHJVDcYAJSb74UkQn7HEOjVAQ08J4JT4Ijn59YbqtA4qYioLx78Q/s400/9.jpg" border="0" /></a><br />Per finalitzar, anirem cap el que tots en aquestes altures ja ens preguntem; qui hi ha darrera d´aquesta barbaritat a escala global? Sembla ser que tot apunta a una mena de “Govern a L´ombra”que al més pur estil dels dolents de les pel·lícules de l´agent 007, intenta fer-se amb les regnes del mon per tal d’instaurar un regim tirànic i definitiu, anomenat “Nou ordre mundial” i estaria integrat per les principals fortunes de tots els països.<br />Fins el moment només hi ha un científic que ha portat el cas als tribunals, es tracta de l´italià Rosario Marcianó. Ha rebut moltes amenaces, algunes d´elles, provinents d´altes esferes de la política italiana per la claredat i contundència de les seves declaracions al respecte. No es l’únic.<br />El silenci dels nostres politics, si mes no es sospitós, doncs els converteix en part implicada de forma inexcusable. Qui pot creure que qualsevol d´aquestes aeronaus podria travessar l´espai aeri nacional, sense coneixement del govern de torn.?<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirPRrYH8DoAqP9Nqt9JflzB42XIP5QSZt1vgVKRbgnhOPVZ9TguPT9T3IdectwH8aOmWjcVj4nVGxqARlA-uWrqd_P9DMrV8EgeJG3lCcVZewem8WHaYu0acEu0l-NofUDbLTing/s1600-h/10.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206996571376809394" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirPRrYH8DoAqP9Nqt9JflzB42XIP5QSZt1vgVKRbgnhOPVZ9TguPT9T3IdectwH8aOmWjcVj4nVGxqARlA-uWrqd_P9DMrV8EgeJG3lCcVZewem8WHaYu0acEu0l-NofUDbLTing/s400/10.jpg" border="0" /></a>Per tal de donar consistència al que acabo d´explicar, us recomano que mireu el cel, i jutgeu per vosaltres mateixos, potser us ajudarà a prendre suficient consciencia del per que som fumigats gairebé a diari.<br />Tota aquesta estrambòtica situació, ha desempolsegat de la meva memòria aquella lluïda frase d´en Karl Marx, que mes o menys ens venia a dir; “Si un dia no liquidem el capitalisme, serà el capitalisme el que un dia ens liquidarà a tots”. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGqqkVpfDoDt4DKFaBtdGJmuQDK1pNI39hPmFUSKYc9Qai_eBJqLhlzugMw61OubFbL4JV6_zvHQJRCFr4N_jpU1PMhu-8NyEZvKqQxrJltO_-glYN2nbaDs8GRp4Mn0bP1gblQQ/s1600-h/11.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206996648686220738" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGqqkVpfDoDt4DKFaBtdGJmuQDK1pNI39hPmFUSKYc9Qai_eBJqLhlzugMw61OubFbL4JV6_zvHQJRCFr4N_jpU1PMhu-8NyEZvKqQxrJltO_-glYN2nbaDs8GRp4Mn0bP1gblQQ/s400/11.jpg" border="0" /></a><br /><br />Quim<br /><br /><br />P.E<br />Vull fer-vos arribar una cançó d´en Pink Floyd, “The great gig in the sky” (El gran carro celest, o quelcom semblant, suposo que fa referència al nostre planeta, Si mes no, us recomano la versió (ja que n´hi ha unes quantes) From: Jimmy Toast. 1988<br />Les veus del cor, son senzillament inigualables, tant en potencia, com en interpretació, en definitiva una petita joia. Quant obriu l’adreça, trobareu una plana escrita amb angles, que te forma de llistat, amb lletres de color blau, negre i violades. Només cal que feu córrer el cursor una mica cap a vall, i en color violat trobareu escrit TRY THE NEW YOUTUBE PLAYER BETA cliqueu i entrareu directament a la cançó, que la disfruteu.</span></div><div align="justify"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=Enwnt7-j90k">http://www.youtube.com/watch?v=Enwnt7-j90k</a></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-90542880981454706232008-05-30T23:29:00.003+03:002008-05-30T23:36:12.117+03:00El Asombroso Viaje de Pomponio Flato, Eduardo Mendoza<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilPX8Y7_tGwgoIKbGK25UKBHxyrNjJeuyZhFFWOAuA2JpSRLpeHnCWWh0MyGoL0_Tak9jFqyeTMRV6iz9Oyx7fhSwOF38zJLnF3EacoacdB87mUH7csfVyvqP0Jt-0OXSTVGGt-A/s1600-h/20080328-pomponio%2520flato.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206271048012049426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilPX8Y7_tGwgoIKbGK25UKBHxyrNjJeuyZhFFWOAuA2JpSRLpeHnCWWh0MyGoL0_Tak9jFqyeTMRV6iz9Oyx7fhSwOF38zJLnF3EacoacdB87mUH7csfVyvqP0Jt-0OXSTVGGt-A/s400/20080328-pomponio%2520flato.jpg" border="0" /></a>No demuestra asombro Pomponio Flato durante el relato de su viaje, pero tras leerlo, única razón a la cual los libros deben su existencia, me digo que se trata de un personaje de ficción muy viajado y vivido que no se inmuta con facilidad. Eso debería bastar para tranquilizarme pero al no estar del todo resuelta esa cuestión vuelvo a colegir cual es la razón que me causa la sensación de malestar que tengo.<br />Si no se asombran ni el lector ni el personaje, la obra debería quedar en llamarse simplemente <span style="font-family:arial;">“El Viaje de Pomponio Flato”. No es sin embargo la narración de un viaje, se trata de un lugar y de él se describen más bien poco los paisajes en donde transcurre la acción, por la misma razón que argüíamos anteriormente, el libro debería entonces llamarse simplemente “Pomponio Flato”.<br />Pomponio Flato es un nombre de hombre, pero con solo leer el título yo no sabría de qué trata tal entelequia argumental. Y sin comprar no puedo leer. Pomponio, Pomponio, no se de que se trata. Flato se que es una acumulación molesta de gases en el tubo digestivo. Eso ya me es más familiar. La palabra deriva del latín flatus, que significa soplo, flatulencia.<br />Vale, de acuerdo, el libro lo compre por dos razones, y no tuve en cuenta que coincidiera su presentación con la Diada de Sant Jordi, primero fue por el ser de un autor al que admiro y respeto muchísimo literariamente, Eduardo Mendoza, la segunda razón la encontré en el arranque del título, “El Asombroso Viaje”. Sólo por eso aseguraba el tiro. Estaba chupao.<br />Quisiera equivocarme en las conclusiones, quisiera deshacerme de la sensación de que se trata de una obra de encargo con la que cubrir las cuotas de mercado de las editoriales con las ventas de papel en la Diada. Ya apuntábamos ese derrotero comercial hace ahora exactamente un año. En catalán existe la palabra “Paperassa”. Define ese circo mucho mejor.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">No critico al autor, repito que lo admiro, pero El Asombroso Viaje de Pomponio Flato, no lo he colocado en mi biblioteca junto a los demás libros, lo he dejado en la pila de libros olvidados, aquellos que no me merecen la consideración de figurar, en situación destacada, mostrando en el lomo con orgullo su titulo y autor a conocidos y amigos.</span></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-35502561.post-53866231534486508922008-05-25T22:39:00.004+03:002008-05-25T22:55:37.871+03:00De Tapes a Palamós<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpNCvjxOdTX9gXccTuqZzh0wgUwfnQnyEPIS115qc9n3S6b6mIliuHomnoW-U_LssWAn759V6pBCv_3h1eNONrZEGHGNplndvil1k7w7LeeaCQSykQrVZ6IQjKpUGeReSn3eS-5Q/s1600-h/Port.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5204402861792340978" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpNCvjxOdTX9gXccTuqZzh0wgUwfnQnyEPIS115qc9n3S6b6mIliuHomnoW-U_LssWAn759V6pBCv_3h1eNONrZEGHGNplndvil1k7w7LeeaCQSykQrVZ6IQjKpUGeReSn3eS-5Q/s400/Port.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">No cal tenir raons, ni haver de seguir costums establers per triar anar de tapes a Palamós. El tapeo no és un costum propi de casa nostra, de la nostra cultura, nosaltres no som promiscus, som més d’un sol bar, i pluralitzar no ens posa gens. La Catalunya Vella, atàvica i tradicional, és més associativa i de poder-ho fer triarà el prendre’s un vi o un cigaló al casinet, la queixalada la fa sempre a casa. És degut al comerç global el que s’imposi a casa nostra, amb més o menys acceptació, aquest costum basc de consumir begudes “en itinere”, acompanyant el beure amb un mos que intenta fer d‘esponja seguint una ruta per diversos establiments, i acabar contant, no el número de consumicions, sinó de voltes completades al circuït. Tan se val, benvingut sigui, si socialment s’accepta i no ens fa mal.<br /><br />Aquest dia ens trobàvem a Palamós a l’hora que tanquen les botigues, moment de transició entre el berenar i el instant d’anar a sopar. Aquelles hores beneites que menjar o beure no et be de gust, que tens el cos en un equilibri químic perfecte, situació que et proporciona l’estabilitat i la placidesa necessària per gaudir d’un èxtasi quasi místic.<br />Però en aquest estat d’equilibri somniador es troba la debilitat de tot argument racional i és quan decideixes entrar en el primer local que forma part del circuït, dissolvent la composició química orgànica que t'està regint fins aquell precís moment.<br /><br />La diversió de les tapes es juga en equip, consisteix en anar d’un establiment a l’altre bevent i menjant, o viceversa, demanat la consumició a peu dret en un establiment minúscul del que sortiràs més begut que menjat però amb la vivència d’haver participat d’aquesta activitat.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJRcsDHAdyOOSz-QzTx7DPz53Uv06FA7k6zLYRllEyhy-gOfuLZK20K0BoyFQ04QldBl4CGtXygqLhY_D_9Uul0-y6TNEe-oGfT3k8J_mgjfTajwpexCcW04hDuX_nnP3kHikhIA/s1600-h/Can+Moni.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5204403033591032834" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJRcsDHAdyOOSz-QzTx7DPz53Uv06FA7k6zLYRllEyhy-gOfuLZK20K0BoyFQ04QldBl4CGtXygqLhY_D_9Uul0-y6TNEe-oGfT3k8J_mgjfTajwpexCcW04hDuX_nnP3kHikhIA/s400/Can+Moni.jpg" border="0" /></a>Qui sigui de vida no li ha d’anar be aquest règim, si no és que s’ho pren solament com un entrant per fer temps. La iniciativa turística local, que és com dir l’ajuntament plegat amb els comerciants, ha confeccionat un circuït que consta d’onze Bars de Tapes, en diuen la Ruta BTP (Bars de Tapes de Palamós) i a partir de les 19 hores ofereixen enfilalls a la parròquia ambulant. Si la iniciativa resulta positiva s’afegiran més establiments. El que cal saber és a qui agrada aquest tipus d’oferta i si aquests son consumidors habituals, de moment, una gran majoria és segon resident a qui agrada sortir de manera informal quan no vol excedir-se en el gasto amb els amics i/o convidats i creu ensenyar-los una tradició marinera típica de l'Empordà. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:arial;">Dit això, no és pas aquesta una iniciativa equivocada. Resulta imaginativa i apunta resultats positius per a tos els implicats.<br />A “Can Moni” trobarem una taverna amb molt d’encant, el local es recorre en quatre passes. Una minúscula caixeta, plena sempre de gom a gom, amb les parets atapeïdes de retrats de personalitats diverses fotografiats o pintats amb l’amo de l’establiment, que agrada perquè és una encertada combinació de dimensions, antiguitat i situació.</span></div>Unknownnoreply@blogger.com