divendres, 29 de juny de 2007

4rt. SEMINARI D’AUTOSOCORS EN ESPELEOLOGIA



Dies 15 i 16 de Setembre de 2007
Organitza: E.C.E. - F.C.E. Escola Catalana d’Espeleologia.


Aquest seminari pretén donar la oportunitat de formar-se a nivell individual en la pràctica dels autosocors. Es buscarà en cada participant aconseguir una agilitat i eficàcia òptima a l’hora de despenjar un company, de passar una instal·lació amb un ferit, un nus, etc... i en tot un seguit d’exercicis bàsics per socórrer un company bloquejat en una corda.
DIRIGIT A:
Especialment per a aquells federats que no han pogut formar-se en aquestes tècniques i tenen la intenció d’ajudar com a monitors del seu centre en propers cursos d’iniciació. A la vegada està dirigit a tots aquells iniciadors que pretenen entrar a l’ECE donant compliment al nou pla d’estudis.
En qualsevol cas, siguem novells o veterans, sempre ens ajudarà practicar abans dels cursos d’ iniciació del centre.
REQUERIMENTS
Ser soci d’una secció reconeguda per la FCE Tenir la tarja federativa de l’any en curs vigent. Haver realitzat un curs d’iniciació en espeleologia homologat per l’ECE Portar tot l’equip personal de progressió vertical, navalla i politja.
Satisfer les taxes d’inscripció abans del 31/07/07 a la seu de la Federació Catalana d’Espeleologia o mitjançant transferència bancària (ccc.2100-1391-91-0200064119). Enviar copia per fax del justificant de pagament al 93 2653283 especificant:
nom, cognoms, DNI, e-mail, tot fent constar-hi la referència «SEM.AUT.07» i entregant aquesta butlleta a la FCE
LLOC I DATES DE REALITZACIÓ
Dissabte 15-09-07
08:30 h. Trobada a Cal Ganxo. (Castelldefels)
Consulteu localització a: www.castelldefels.org/calganxo
Pràctiques a Can Roca.
Allotjament i manutenció a Cal Ganxo.
Diumenge 16-09-07
09:00h. Pràctiques Paret de Can Roca
19:00h. Recollida i Acomiadament.
PREU DEL SEMINARI
A) Modalitat Participant (Seminari amb tot complert) 79,00.- Eur.
B) Acompanyants (Només manutenció i allotjament a cal Ganxo) 55,00.- Eur.

Per a més informació truqueu al 93 2652241 (Federació).
INSCRIPCIÓ
Data límit d’ inscripció: 31 de Juliol de 2007. Màx.30 places.




Informació facilitada pel Ramon Aguadé.

dijous, 28 de juny de 2007

MENT SANA, COS SA

Almenys això sembla va dir un conegut savi de l’antiguitat, i la veritat es que no anava gaire desencaminat. No tot ha de ser esport físic, també es necessari “ l’esport mental “ .
Recordo que un regidor d’esports d’una de les quatre capitals catalanes, en confiança em va deixar anar ; “ L’esport es molt necessari, sobre tot pels nanos. Si pugen competint entre ells, no pensen en crear problemes politics i socials, a l´hora que els pares s’impliquen, i tampoc ho fan”. Personalment i pels meus furs interns, vaig pensar; potser el que caldrà difondre seran eslògans com “ Menys esport i més consciencia de classe ”.
Doncs per tal d’equilibrar aquesta balança “EL MÊTODE GRÖNHOLM” va estar d’allò més encertat. Fins hi tot, una passejada pel casc antic de Barna, un bon soparet, i finalment unes copes van permetre preparar la següent sortida a la Fou de Bor, i arrodonir d´aquesta manera una magnifica nit.
Afició, fins un altre!!

Quim

dilluns, 25 de juny de 2007

Hi havia una vegada un país…on es deia que tots érem iguals

Algú diria que aquest pamflet va se distribuït per aquells que tant ens estimen durant l'Estatut de 1932. Sembla que faci quatre dies que s’ha editat, oi?. Tard o d’hora haureu de rectificar, la sembra d’odi dura massa temps, i cal aturar-la ja.
Tanta por ens teniu?. Ens voleu sotmesos?. Sereu capaços d’executar d’una vegada el genocidi cultural, polític i econòmic amb el que ja fa temps que conspireu?.

Document tret de: http://www.histocat.com/

dissabte, 23 de juny de 2007

¿Qué razón Universal nos da derecho a matar?

Quo vadis especie humana?. Ignorar la Ley Natural de Vida nos convierte en los animales más salvajes y depredadores de la Naturaleza. En la Declaración Universal de los Derechos de los Animales se dice: “Ningún animal será sometido a malos tratos ni actos de crueldad”.
















??????????

http://www.altarriba.org/peticion-focas.htm

http://www.antitauromaquia.tk/

No mires para otro lado, no justifiques la crueldad con una actitud pasiva, estremécete visitando estas páginas comprometidas con la vida de los animales.
Quim

dijous, 21 de juny de 2007

COMPANYS SORTIM!!

La propera sortida te per principal objectiu rememorar vells temps... Farem espele !! Si,si, volem anar a la Fou de Bor, fer fotos i visitar el sifó on dissortadament van perdre la vida de forma tràgica els col·legues Sibils i Godoi. Això està a la Cerdanya, aprop de Bellver de ídem, us enrecordeu? Doncs si encara en teniu ganes, ara es la oportunitat. PLANING Ens trobem a l'entrada del càmping de Prullans a les 18 h. del dissabte 30 de juny del 2007. Anirem a instal·lar-nos tots plegats allà on puguem val? Un cop instal·lats, estirem les cames i a sopar, desprès marxeta nocturna si s´escau, i finalment a clapar. Diumenge dia 1 de juliol del mateix any: eixida matinera. Santa missa matutina, un cop ben combregats i tips marxem cap a la cova. Fer la cova. Anar a dinar, sobretaula, cant dels adéus, i tirant milles cap a casa. Per tal d'apuntar-vos disposeu fins el dia 24 de juny a les 24 h. Ho hem de fer així per tal de demanar els bungalows que siguin menester. També ens heu de dir quants vindreu, aquestes dades son de vital importància, així com el donar-vos presa en prendre les decisions necessàries. Sapigueu que soc jo l'organitzador val? Tel de contacte 973 143471 Mail crisquim @terra,es Recordeu que cal portar un mono,i casc amb llum, també ganes.

dijous, 14 de juny de 2007

La Clave Gaudí, Esteban Martín, Andreu Carranza

Son muy pocos los lectores que desconocen lo que encontrarán en un libro. Cuando se elije uno no interviene el azar, si acaso, puede llegar a atraer la buena presencia de su cubierta, el grosor o la coloración del papel, pero si siguiéramos extendiéndonos en ese tipo de lista acabaríamos concluyendo que esos no son los factores determinantes para su elección. Ahorradme el esfuerzo de seguir esa trayectoria estéril.
Generalmente lo primero que se elige es el género, al que los autores suelen estar siempre vinculados. Hay excepciones, algunas de ellas muy meritorias, eso depende de la habilidad, el dominio y la capacidad literaria del tránsfuga. Si la dotación intelectual es buena el resultado tendrá garantía de excelente.
Cuando ojeo un libro de consulta no busco en su estilo narrativo, sino en el conocimiento inmediato de los datos. De igual manera se lo que buscar en una novela, y ya dentro de esa categoría se diferenciar perfectamente a que tipo de literatura pertenece antes de iniciar su lectura.
Con Gaudí y Barcelona los dos autores han creado una historia de ficción, "La Clave Gaudí", con el resultado de una buena novela. Cuando la elegí sólo buscaba eso, una novela de entretenimiento, no quería una gran obra literaria, ni una prosa cultivada y selecta, sólo pretendía pasar un buen rato y mis expectativas se ha cumplido. Ojala pudiese decir siempre lo mismo cuando acabo un libro.

dimecres, 13 de juny de 2007

'Hoy día no conozco nada más estúpido que la izquierda', José de Sousa Saramago

El escritor José Saramago cree que ha llegado la hora de que los ciudadanos manifiesten su disconformidad con quienes los gobiernan, en un mundo donde los partidos de derecha siguen comportándose como siempre, pero 'la izquierda ha dejado de ser izquierda'.'Antes nos gustaba decir que la derecha era estúpida, pero hoy día no conozco nada más estúpido que la izquierda', aseguró hoy Saramago, en la tercera y última jornada del ciclo 'Lecciones y maestros', que durante tres días ha reunido en Santillana del Mar a escritores, críticos literarios y profesores en torno a las figuras de Carlos Fuentes, de Juan Goytisolo y del escritor portugués, Premio Nobel de Literatura.Quizá algunos de los asistentes esperaban una lección magistral sobre literatura, y algo habló Saramago de ella. Pero el novelista portugués dedicó buena parte de su intervención a expresar su honda preocupación por el mal funcionamiento del sistema democrático y por el hecho de que los gobiernos sean 'los comisarios políticos del poder económico'.'El mundo lo dirigen organismos que no son democráticos, como el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial o la Organización Mundial de Comercio', dijo Saramago, que si bien es cierto que desde hace tiempo viene llamando la atención sobre estas cuestiones, hoy dio un paso más e invitó a los ciudadanos a 'perder la paciencia' y a hacer algo para intentar cambiar la situación.'Es hora de aullar, porque si nos dejamos llevar por los poderes que nos gobiernan, y no hacemos nada por contrarrestarlos, se puede decir que nos merecemos lo que tenemos', aseguró el autor de 'Memorial del convento', 'Ensayo sobre la ceguera' o 'Ensayo sobre la lucidez', obra esta última donde plantea la importancia del voto en blanco a la hora de expresar la disconformidad con el poder político.Saramago es miembro del Partido Comunista Portugués, pero eso no le impidió criticar con dureza a los partidos de izquierda que, cuando dicen que 'se acercan al centro', en realidad 'lo que hacen es acercarse a la derecha'.'Ya no hay gobiernos socialistas, aunque se llamen así los partidos que están en el poder', dijo el escritor, para aludir a países como Italia y Portugal y precisar a renglón seguido que, con sus palabras, no se refería a España, donde el Gobierno socialista 'compensa la política neoliberal, de la que no puede escapar, con importantes leyes de tipo social'.'No tenemos leyes de izquierda', aseguró Saramago, que buscó la complicidad de Carlos Fuentes cuando evocó cómo, 'antes', les gustaba 'mucho decir que la derecha era estúpida'. 'Pues yo tengo que decir que, hoy, no conozco nada más estúpido que la izquierda'.En una época en la que 'todo se puede rebatir', nadie cuestiona la democracia, aunque 'todos sabemos que vivimos bajo una plutocracia: son los ricos los que gobiernan', decía el autor de 'La caverna' ante la atenta mirada, entre otros muchos, de Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, Nélida Piñón o de Laura Restrepo, encargada hoy de presentar la obra de Saramago.A sus 84 años, el escritor cree que ya 'no queda mucho tiempo' para tratar de cambiar el mundo. 'Estamos llegando al final de una civilización y se presentan tiempos de oscuridad: el fascismo puede regresar'.Por eso 'hay que hacer algo', en un mundo donde 'el engaño es el rey de la tierra', afirmó el novelista, quien, como ejemplo de engaño, recordó el proceso que desencadenó la guerra de Irak y aludió a las multitudinarias manifestaciones de protesta que hubo en numerosos países, que estuvieron 'muy bien', pero que de poco sirvieron.Puede que las manifestaciones no consigan lo que pretenden, pero a los ciudadanos les queda otra solución: 'despreciar a quienes nos gobiernan y nos engañan todos los días', dijo Saramago, que en algún punto de su intervención hizo una pequeña pausa, quizá para recobrar fuerzas y continuar con su valiente denuncia.También hubo espacio para la literatura y para que le contara a los asistentes que está 'tratando de escribir' un nuevo libro, aunque dio pocas pistas sobre él, probablemente porque Saramago es poco amigo de establecer fronteras entre géneros literarios y de 'encasillar' sus libros en uno concreto.'Para mí, lo que hay no son géneros, sino espacios literarios, que, como tales, admiten todo: el ensayo, la filosofía, la ciencia y la poesía', dijo el escritor, quien no dejó de expresar su admiración por quien a su juicio es 'la gran figura literaria del siglo XX': Kafka.
Procedencia del texto: http://actualidad.terra.es/cultura/

La información televisada

Que en dos de los informativos privados españoles se ofrecen pasatiempos por noticias no es cosa nueva, de esa manera eleva sus índices el que tiene la mayor audiencia a nivel nacional. Esos índices son directamente proporcionales a la imaginación que le ponen en cada edición. Como hoy las cosas ya se han dicho antes de que se abra la boca, a sus fieles seguidores les llenan ese tiempo con un poco de doctrina ideológica, los consejos que procedan según venga la temporada y sobre todo sangre, mucha sangre, la procedencia es lo de menos. Si se trata de sangre de carretera la hacemos venir al pelo como si estuviésemos colaborando en la cruzada de la DGT sobre siniestralidad del tráfico, si es de género, (mejor sería decir doméstica, así serviría para denuncia lo que pasa en la intimidad de muchos, muchísimos hogares y nos daría una idea de hasta donde ha penetrado la frustración de nuestra sociedad), pues también lo colamos como si tratáramos una denuncia. Ahora las llaman causas y tienen una de ellas para cada mes. Como hay tantas no acabarán nunca.
Y ya puestos, a la gran industria cinematográfica americana le hago grandísimo favor anunciando a los fieles que este fin de semana su tiempo libre lo inviertan en alguna de las películas que la News Corporation, estrena en nuestros cines.
Lo mejor viene hacia el final, como acabar con esa fantasía animada de lo que sucedió ayer y que se narra hoy, primero entran con los deportes y se remata con el tiempo. Esos son nuestros telediarios.
Ramix

dilluns, 11 de juny de 2007

Ja fa quinze dies…, i continuem sense diagnostic!

Les “Eleccions Municipals” del 27 de maig 2007, com tot a la vida, ja son història. Epifania generosa que desperta quimeres de grandesa i poder, repartint presents per a tothom, i com no , també carbó, força carbó. Paradoxalment no hi ha ningú que hagi quedat descontent, el que no ha guanyat per aquí, ho ha fet per allà, es a dir el que no es conforma es per que no vol. Però prestem una mica d´atenció a la força política més agraciada i diàfanament guanyadora: l´Abstenció.
Paraula controvertida, vilipendiada i temuda alhora, radical i netament diferenciada del vot en blanc, no es que mostri el seu descontent, sinó que va encara més lluny; “Vergonya em foteu!!” es pot dir més alt però no més clar. I vet ací, que quinze dies desprès, encara no tenim un “diagnòstic” que permeti reendreçar la “preocupant” situació que al respecte viu el país.
“Les llistes obertes o qualsevol canvi significatiu en aquesta direcció a la propera llei electoral, no faran anar més la gent a votar”, “Si la gent no va a votar es per que ja li esta be tot tal i com esta”, “ També tenen culpa les continuades ridiculitzacions, o frivolitzacions que es fan de la política en alguns medis...” Sentencia L´honorable sr, Montilla. Ignomínies com aquestes situen al nostre president, com a mínim més enllà de la Via Làctia., i que evidencien un cop més l´existencia generalitzada d´una classe política absolutament “ignorant”, de la realitat que d’ells percebi’m els que amb els nostres impostos els mantenim.
L’abstenció també expressa incompetència i per tant desautorització. “No volem aquests polítics!!exclamainsolent. . Sincerament, crec que seria impossible confeccionar un llistat de tots i cada un dels motius reals que incentiven a la gent del carrer a deixar de votar, ja que el detall i la conceptualització son més aviat de caire personal, si més no, els voldria observar, sempre a títol personal, la tristesa que em produeix comprovar a diari, com la “Democràcia” per la qual vam lluitar, no satisfà gairebé ningú. Quant la dreta governa, aplica sense escrúpols una política de dretes pura i dura, i quan ho fan les esquerres, continuen amb ella com si els fos consubstancial. Aquesta incongruència, aquesta mansuetud no es ni casual ni aparent, es l’espasa de Damocles que penja sobre les forces “progressistes” i que ens permet entreveure l´existencia d´un ultra poder, que situat per damunt de la pròpia Democràcia i les seves Institucions, estableix unes regles absolutes i verticals, determinant que en aquest país el que menys els importa es a qui vota la gent, lo que realment els interessa es que voti, per que fent això, legitimitza una concepció de l’estat que es la que convé... “ als mateixos de sempre”. Es clar !!.
Titelles dels grans poders econòmics destinats amb les seves funcions diàries, a distreure a l´honest ciutadà que confia i que hi posa fe en vostès, per tal de que cregui que amb el seu vot, pot realment participar en la construcció del país, Res més lluny de la realitat (Estatut català entre molts d´altres)
Difícilment podem creure en la política desprès de veure els deplorables exemples als que endèmicament ens tenen sotmesos. Des del dia desprès, s’han fet moltes declaracions per part d´alts mandataris i correligionaris afins de tot l´arc parlamentari, encara no hem escoltat a ningú, que alci la veu per tal de d’entonar una disculpa, per haver permès tantíssima especulació i haver deixat l’article 47 de la Constitució, com una broma de mal gust, o el que es pitjor, com un insult a la dignitat ciutadana.
A ningú que aporti una idea clara o especifica sobre el model de país que volem.
A ningú que parli amb claredat de com aturar o regular adequadament el fenomen de l’arribada indiscriminada d’emigrants. Quant hem de créixer? A qui interessa aquest creixement desmesurat i sense límits? Es sostenible això?
A ningú que parli d’una neteja en profunditat tant de les institucions com de l’administració, d’alts càrrecs funcionarials i polítics corruptes. Que s´obrin investigacions serioses i a fons sobre les denuncies que es puguin fer per part de la ciutadania , tals com tràfic d’influències, amiguisme, nepotisme, abús de poder, parcialitat, manca de transparència, caciquisme, trames organitzades, enriquiment il·lícit, etc. Tots aquests fets i d´altres que em deixo per mala memòria, fan la classe política tan indigna dels ciutadans, com la més letal enemiga de la democràcia.
En cap moment he pretès inculpar indiscriminadament a tots els politics d´aquestes xacres, crec que els hi ha d´honestos, però si no fan notar els fets que els puguin destacar, difícilment la opinió pública els podrà diferenciar.
Enunciat de Quim: L’abstenció de la població, es manifesta de forma directament proporcional a la credulitat que hi diposita en els seus polítics.
La credulitat dels politics, es inversament proporcional al grau de desconfiança que generen en la ciutadania.
Quim

diumenge, 10 de juny de 2007

Vías Ferradas

Para hacer una ferrata, vía de escalada especialmente acondicionada, cada día se suman nuevos practicantes. Dos de ellos, intrépidos atletas y veteranos de la espele, me han hecho llegar estas instantáneas del dominio de su técnica al aire libre. No me negareis que algunas vistas son espectaculares.




Gráciès Ramon i l'Albert. Un dia d'aquests us acompanyaré.