dimecres, 25 de juliol del 2007

“L´Origen del Mon”, Gustave Courbet

LA ROCAMBOLESCA AVENTURA D´UN QUADRE

“Histories com aquesta, només poden donar-se en societats hipòcrites, impregnades de morals deformes, que fan del cos , o del sexe quelcom diabòlic, per no dir un delicte!!. Aquesta perversitat ens afecta sense cap mena de dubtes, en major o menor grau, a tots. Si voleu saber fins quin punt esteu afectats, la pregunta es la següent; penjaríeu aquest quadre a la vostra llar?; On?... al rebedor?; al menjador ?: a la habitació?; a la saleta? O potser... al bany?... Si us plau, sigueu sincers al respondre, i en tot cas, no us sorprengueu si us sembla que l’ombra d´en fra Torquemada, s’ensenyoreix de la vostra consciencia”.

Quim

El 26 de juny de 1995 s’exposava per primera vegada, en el Musée d´Orsay de Paris. L´origine du monde. Una tela de Gustave Courbet pintada entre 1865 – 66, i que portava 130 anys amagada, només accessible a la mirada dels seus successius compradors. Durant molt de temps no només no havia existit imatge pública d´aquesta tela púbica, sinó que també havia sobreviscut sense nom, sense títol, víctima d´aquesta mateixa pudibunderia que impedeix anomenar sexe al sexe i que espeny a la invenció de mil i un eufemismes elusius, poètics o procaços per tal de referir-se a “la cosa”.
Bernard Teyss-edre va publicar en el seu moment “Le roman de l´origine “ ( La novel·la de l’origen), un relat de 420 pàgines protagonitzat per la pintura d´en Courbet. Tot comença quan Jalil-Bey, ambaixador turc a Paris, visita, en el 1866 el taller de l´artista. Vol comprar una tela escandalosa, “Venus et Psyché”, però aquesta ja te propietari. Demana una còpia, però Courbet proposa a canvi “Les dormeuses”, també de tema lèsbic. Jalil-Bey aconsegueix que li regali, sense que consti en la factura de 25.000 francs, un petit quadre de 55 per 46 centímetres que reprodueix el ventre d’una dona o, més concretament, uns malucs i un pubis al centre, les cuixes en la part inferior, i el ventre i el tors, inclosos els pits, en la superior. En el bany de l’ambaixador, darrere d´unes cortines verdes, quedarà amagat el quadre sense nom ni signatura.
En el 1868 el Courbet passa a mans de Jean-Baptiste Faure, baríton de la Òpera de Paris. Ara el quadre s’amaga sota d´un paisatge nevat, obra del mateix Courbet. Son pocs els que l’han vist però ja ha generat suficient literatura, des de versos de Gautier, fins aquesta constatació d´Edmon Goncourt; “Un ventre tan formós com la carn d´un corregio”. Però a l’esposa del cantant no li fa gens de gracia el temps que el seu home passa davant la tela, ni les riallotes dels amics privilegiats que la descobreixen.
1888, la pintura encara innominada esta en possessió d´un marxant, De la Narde, que la exhibeix en la rebotiga només a clients de confiança. Fins el 1912 res s´en sap del quadre, del que remors comenten havia estat propietat d´un governador civil pureta, i pervertit a l´hora. A un ginecòleg que l’utilitzava com reclam, fins hi tot a una “casa de barrets”. Sigui quina sigui la veritat, en el 1912 una galeria prestigiosa compra la tela a una tal senyoreta Vial.
La carrera internacional comença quan François de Hatvany, un col·leccionista de Budapest s’emporta el Courbet a la seva ciutat .En el 1935, Charles Léger, especialista en Courbet, fa referència per primera vegada a la obra com “L´origine du monde”.
1944, els nazis destitueixen en Horthy, el seu còmplice a Hongria. L´Origine du monde es robat per l’exèrcit d’ocupació, i Bernat de Teyss-edre ens proposa els dubtes del coronel Schweinkopf, que sospesa el pro- El pintor era ari, menyspreava el burgesos, pintava be i era atlètic, - i el contra- Participà en la Comuna, simpatitzava amb els anarquistes, i probablement era de moral abjecta – La raó determinant es una estimació rapida de mateix Hatvany: Val 300.000 $. Però tanta vacil·lació dona temps a que arribi l’exèrcit Roig, i a que el coronel Tatastrov apliqui les normes del realisme socialista; Es que les dones socialistes no tenen ventre? ; Es que alliberar el nu de retòrica no es tasca dels enginyers d’ànimes? ; Es que potser aquest ventre, no es un ventre feliç, d’una estajanovista capaç de parir cantant ?. Les respostes foren positives i el quadre es va lliurar de la crema.
En el 1955 Sylvia Lacan, la protagonista de “La regla del joc”, de Renoir, li demana al seu home, psicoanalista, que li regali l´Origine du monde ; per 1.000.000 francs el quadre es seu, però no triga massa a descobrir que l´obra crea problemes ; “Els veïns i la dona de la neteja no ho entendran”. El cunyat, André Mason, pintarà una nova obra per tapar la de Courbet, un nu abstracte.
El sexe de Joanna Hiffernan, la pèl-roja amant de Courbet, servi durant anys de motor de les cogitacions de Lacan sobre les diferencies “entre l´objecte de la pulsió, del fantasma i el desig”, o de les seves converses amb Heidegger sobre “ lo real , la veritat i l´autenticitat”, per cloure que “la mirada es la erecció de l´ull”.
1967, El sexòleg Zwang publica la primera foto de la obra. 1977, per primera vegada, la pintura es reproduïda en un llibre d´art. 1988, El quadre es exposat per primera vegada en les parets d´un museu: Brooklin Museum of art. 1994, Jacques Henric publica la novel·la “Adorations perpetues” que llueix una foto del Courbet en la coberta, i el llibre es segrestat... El 26 de juny de 1995, el ministre de Cultura, Douste-Blazy, fa el discurs d´ingres de la tela a les col·leccions nacionals. Evita ser fotografiat al seu costat, i durant el discurs utilitza opinions il·lustres. Si mes no, no va citar la frase flaubertiana de Courbet; “El cony soc jo” .

Text d¨Octavi Martí ( El Pais )

dilluns, 16 de juliol del 2007

L´ÀNIMA ES AL CERVELL (Eduard Punset)



Edicions Aguilar. Biblioteca Redes TVE

Personatge molt conegut en la vida social-politic-cultural catalana, l´Eduard, dirigeix i presenta actualment, el programa Redes a TVE. Un programa rigorós e interessant, on els “artistes invitats” son investigadors científics de primera línia en tot el mon.
El llibre en qüestió ve a ser una mena de recull, molt ben connectat d´uns determinats programes, que fan referència monogràfica al tema que ens ocupa, utilitzant un llenguatge molt clar, i sense abusar-ne de la terminologia científica.
Personalment quant el vaig acabar de llegir, vaig tenir la agradable sensació de conèixer-me una mica més i millor, tanmateix a tots els que m’envolten, si més no, una pregunta em va sorgir de forma espontània... “L’ànima està en lo cervell ?
Sense desmerèixer-ne una bri l´obra, he de manifestar la meva humil disconformitat... veureu; no em tinc pas per cap mena de científic, ni filòsof, ni pateixo de mals religiosos, no obstant això, si que guardo consciencia del que soc. Potser això que acabo d´escriure resultarà un xic agosarat, ara bé, com esser humà i lliure pensador, opino que no podem confondre un òrgan excepcional, misteriós, i a traves del qual tenim consciencia del que som, a més de pensar, recordar i moltes altres funcions, amb l´ànima, i molt menys afirmar que està en el seu interior. Senzillament crec que es comet un acte extremadament reduccionista i pretensiós.
Amb l’absenta intenció de frustrar als investigadors, que s’aventuren per aquestes conrades, crec sincerament que l´ànima mai sabrem com es, ni on està, ja que la seva profunda subtilitat la fa inconquerible per la racionalitat científica, si més no, tots sense excepció la tenim, i sense cap mena de dubtes, la trobarem en un moment determinat de les nostres existències, llavors amb tota seguretat, no disposarem de cervell per tal d’estudiar-la, ni falta que ens farà !!.

Quim

diumenge, 8 de juliol del 2007

La Fou de Bor?... Millor que no ens pensàvem!

Quant desprès de tants anys i panys, un torna a visitar la Fou, (això ho dic per experiència pròpia), la percepció que encara restava a la memòria, era la d´un lloc un tant angoixant, e incomodo, com una mena de rèmora que de forma inconscient indueix a no entretenir-se gaire i sortir-ne aviat. La presencia amenaçadora del sifó es omnipresent al llarg de tota la exploració.

PRULLANS 18 :00 h dia 30 de juny del 2007 Càmping “La Cerdanya”
Mes o menys a l´hora convinguda tots érem a lloc, abans d’instal·lar-nos, alguns aprofitem la bona tarda, per tal de fer una cabussada a la piscina i relaxar-nos del viatge.
Els allotjaments van resultar molt més espaiosos del que creiem, doncs hi havia 10 places en cada un, a demes d’una gran terrassa que incloïa una barbacoa, la qual cosa va suscitar un canvi de plans evident, “I si anem a Puigcerdà a comprar jalo i fem una barbacoa ?” Dit i fet, tant mestressos, com mestresses van dissenyar un sopar fet a mida de tots, en el que no hi va mancar de res... la sobretaula va estar molt animada, i així estant, s´ens va fer molt tard i calia matinar.

PRULLANS 8 : 00 h. dia 1 de juliol del 2007 Càmping “La Cerdanya”
Quant arribo a taula, ja estan acabant d’esmorzar el Rafa i l´Albert, son matiners com ells sols!! Trobem a faltar al Ramon Aguade, que encara dorm, - Ens havia de fer una xocolata desfeta amb nata !!. Vaig sentir queixar-se algú, mentre anava a despertar-lo.
Poc a poc es va anar incorporant la resta de la colla. A les 9:00h la planificació de la jornada havia estat aprovada per unanimitat; La Cristina, la Mercè, la Quima, i la Montse anirien a comprar més fato per tal de dinar altre cop a la barbacoa, i de passada “pendoneixarien” per “Puchardá” . Mentre que L´Albert, Rafa, Ramon Aguade, Quim, Ramon Martí, Magda, i les nenes Alba & Laura, marxem cap a la Fou.
Desprès d´un parell de petites “encigalades” ens encaminem correctament. L’aproximació es curta i molt bonica. El camí planer, vorejat d’arbres, alguns d’ells més que centenaris, conformen un paisatge selvàtic que s’accentua a mida que ens acostem, degut a la presencia de rierols d’aigua molt freda, que ja ens acompanyaran fins a peu de cova.
LA TUTA GRAN 11:34 h
Es en la vessant sud de la Cerdanya Catalana, on tenen lloc la majoria dels fenòmens Karstics que afecten les calcaries devóniques primàries. La zona fracturada pels moviments tectònics, deixa entreveure els afloraments de diverses pissarres, acumulacions detrítiques,i arenes pròpies del carbonífer, per tal de donar pas a diferents paquets de roca calcaria on s’obre la boca tant de la Tuta freda, com de la Tuta Gran.
La cavitat en qüestió, ve sent explorada des de mol antic. Ja el 1896, Martel i Sagué donen compte de la seva exploració. Els anys 60 aporten les tasques de més relleu per part del G.E.S. del C.M.B., i de l¨E.R.E del C.E.C.Durant el 1973 el G.B. de Badalona. Descobreix noves galeries, i el 1984 l´Espeleoclub de Gracia va intentar forçar novament el sifó, on l´any 1965 perderen la vida els espeleòlegs Subils i Godoy. En la més rabiosa actualitat, La Fou de Bor torna a ser noticia de primeríssima plana, per la recent visita dels Il·lustres ex-membres de la Sire de Sants. (Cliqueu les imatges per engrandir-es)



DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT Segons l´Alba Martí i Gòdia (11 anys)
(Cliqueu la imatge per engrandir)
TOPOGRAFÍA DE LA CAVITAT I DELS SEUS EXPLORADORS Per l´Alba Martí i Gòdia (11 anys). (Cliqueu la imatge per engrandir).
IMPRESIONS I ASPECTE HUMÀ PER Laura Martí i Gòdia ( 7 anys). (Cliqueu la imatge per engrandir).

INSTANTANIA DEL GRUP A LA BOCA DE LA TUTA GRAN Per Laura Martí i Gòdia (7 anys)

CLOENDA

Val a dir que el dinar va estar igual d’extraordinari que el sopar. Que alguns en contes de sobretaula vam fer migdiada, i que a quarts de set de la tarda, una solemne entonació dels “Adéus siaus” es va deixar sentir melòdicament per tot el càmping, que guardà respectuós silenci. Aquest últim acte va estar interromput sobtadament per la gran tempesta que es va desfermar, i que ens va obligar a fotre el camp corrents...

I,,, fins un altre Afició!!!

Quim