diumenge, 25 d’abril de 2010

UNA FOTO DE PREMI IV


“EL TOT ES EN L´U, I L´U ES EN TOT”


Parlem d´una mena de “crac” de la foto, profundament arrelat als temes de muntanya. Entre moltes obres presentades a concurs en aquesta convocatòria de caire anual, ell porta quatre edicions consecutives “fent cim”.


A l´amic Pep Hidalgo, el puc definir com un notable fotògraf. (El seu currículum, així m´ho fa entendre ) La seva genuïna personalitat, inclou els diferents ingredients que el fan singular entre d´altres, sobre tot, a l´hora de triar el motiu adequat al marc en el que es cenyeix i la determinada tècnica a utilitzar.


Observant amb atenció la foto, el primer que salta a la vista, es sens dubtes la gran quantitat de paisatge admirable contingut en ella. Em fa venir al cap un conegut, virtuós del pinzell, fill d´un poblet de Cuenca, en Luis Zafrilla, al qual li retreien sempre la virtut de la laboriositat, cada un dels seus quadres en contenia tres o quatre. Un mestre indiscutible del dibuix i de la llum, un artista inequívocament generós, ja que entregava molta mes riquesa pictòrica en les seves composicions, per un mateix preu.


Aquest idèntic retret li podríem aplicar al nostre protagonista en aquesta ocasió, tot suggerint-li que, sàpiga mantenir “els bons costums”. Això si, sense descuidar l´aspecte creatiu.


No es tracta d’una imatge que es pot descobrir a primer cop d’ull, si no que, ens permet i obliga a l´hora a explorar-la com si d’una col-lecció de postals sàviament ordenades es tractes.


Darrera d´aquest objectiu, s´amaga un anima essencialment informadora que, no escatima esforç per tal d´aportar un màxim d´elements visuals, dins d´un mateix motiu. Harmonitza perfectament els dos extrems de l´espai, lo macro i lo micro, el material estàtic (el paisatge) i el dinàmic (l´ala delta) Tos dos, pesen gairebé el mateix a l´hora d’avaluar les sensacions que incorpora aquesta instantània.


Si sota el meu lliure criteri, li hagués d’assignar el títol que millor la definís, acudiria sens dubtes a aquella frase que podem trobar en la més antiga tradició hermètica, i des de no fa massa, també en l´elit mes destacada de la ciència actual; “El tot es en l´u, i l´u es en tot”


Des d´aquestes línies, agrair-te Pep, un cop més la gentilesa d’obsequiar-nos amb la foto guanyadora, i com no, esperonar-te i ... a per la següent!!


DADES TECNIQUES

Autor Jose Hidalgo Mellado

Foto Pic “El Nuvolao” Dolomites (Itàlia)

Premi 2º, en categoria de paisatge – XIII Mostra d’audiovisuals de muntanya - Districte St. Martí

Cambra Nikon D200

Objectiu Nikkor 10.5 - Diafragma 10 - Velocitat 350


Quim

dimarts, 13 d’abril de 2010

VIDA SOCIAL

REFLEXIONS SOBRE LES HOMILIES DE LA “BODEGUETA”, I MES...


(ESCENARIS: “ BAR-BODEGA BARTOLÍ” , I LA MULTINACIONAL “BOCATTA 2000 SL” DIA 12 DE MARÇ DEL 2010 )


Benvolguts amics: enguany, a les acaballes del mes de juliol, si no compto malament, es compliran cinc anys del RETROBAMENT. He de manifestar que sempre i invariablement he departit bons moments, no puc dir el contrari.


Aprendre a viure entre tantes voluntats diferents i perllongar de forma indefinida l´amistat, es sens dubtes un gran repte, diria, una mena d´ascesi cap a la saviesa. Una autentica alquímia de l´esperit. Recordeu aquella frase; “Envellir es inevitable, madurar es opcional”. Dons be, conrear l´amistat es també un magnífic exercici de maduració, mentre envellim i esperem...

A partir d´aquella dada i fins ara, individualment he fet una mena de viatge als vells temps, però no pas per enyorament del passat, sinó per descobrir tal vegada coses semblants amb ulls nous.


Entenc la vida, (en qualsevol cosa que hem faci capaç de trencar la rutina) com una provocadora aventura, m´agrada sentir l´intensitat del seu refrec pel rostre, de tal manera que, el cabdal de les seves “paraules” sigui tant crescut, que no hem permeti aprehendre-les totes, ni mitjançant l’abús de la consciencia. No penseu pas que es tracta de golafreria cultural, puix que daixò mai en tindrem prou. No,no, es tracta d’una subtil i personal via d´experimentació, per tal d`intentar restablir alló que l’asèpsia científica del triumvirat ADN, (Aristòtil, Descartes, Newton) ens van atrofiar. Si,si, hi ha l´interes de recuperar i rehabilitar L´INTUICIÓ, per tal d´anivellar-la en l’ús, indistintament amb la raó, es a dir, conquerir la simbiosis dels dos hemisferis del nostre cervell, només així, crec, podrem assolir l´oportunitat d’eixamplar l’horitzó dels nostres coneixements. D´abandonar per sempre l´experiència plana i unidimensional de la nostra visió existencial. D´obrir d’una vegada el rellotge tancat d´Einstein, i meravellar-nos potser, amb la insondable i aterradora vacuïtat del seu mecanisme. En definitiva, d´anar més lluny, cada cop mes lluny, en el nostre particular viatge a Ítaca. La nau torna a ser a port, embarqueu-vos-en!!, res teniu a perdre, sinó una insospitada eternitat per guanyar !!

Prediques com aquestes, poden portar a l´indistinció a aquells companys que, sota els imperceptibles efectes de la passió i l´escalfor de la tertúlia sentencien lapidàriament.


Mai podem confondre la recerca interior, amb la sembra de llavors de noves i grans creences religioses, per que senzillament no hi tenen res en comú que, no sigui la mútua i sistemàtica divergència. Algunes simples comparacions poden, aixó si, amb bona voluntat i enteniment, escampar la bòria, per exemple;


Les grans religions, per norma general necessiten com a mínim d´un Deu. En la recerca interior, no es necessari.


Les grans religions, necessiten també de proselitisme i grans congregacions de fidels, a mes d´estructures jeràrquiques econòmiques i de poder . La recerca int. demana incondicionalment estricta soledat. Qualsevol seguidor interfereix i molesta.


Les grans religions, necessiten de litúrgies, dogmes, rictus etc. En la recerca int. tot aixó es innecessari, rebutja exterioritzacions.


Les grans religions necessiten grans i onerosos temples. En la recerca int. l’únic temple imprescindible, es un mateix.


Les grans religions necessiten d´un o d´uns quants llibres sagrats.(tots ells, sense excepció, escrits pels homes, no pas per Deu) En la recerca int. l’únic llibre l´escriu un mateix a costa dels seus avenços i descobriments personals, íntims i intransferibles, es a dir, no serveixen a ningú mes.


Les grans religions es fonamenten en la fe cega (molt ingenios aixó). La recerca int. vol agosarament, vigília i confiança. (Recordeu quan fèieu espele? Tan com cordes i estris, necessitàvem; atreviment, molta atenció, i confiança, que sinó?)


Per finalitzar, ja que podríem continuar fins molt tard, dirè que, Les grans religions, estan pensades per perdurar en l´espai i el temps. En la recerca int. l´espai i el temps comencen i acaben en un mateix.


Si persistim en fer de la necessària recerca del coneixement, una gran religió, llavors gairebé tots som religiosos, si més no, el significat d´aquesta paraula, es del tot incompatible pels esperits que busquen la veritat i l´alliberació en l´unic lloc on pot estar, es a dir, més enllà de la matèria. “Si vols estar en pau amb Deu, declara la guerra a totes les religions”. (Proverbi xines)


Estimo personalment que, autonegar-nos sistemàticament a conèixer la part transcendent que, universalment tots i tot posseïm, sense intentar al menys, fer-ne res per tal d’esbrinar el menor indici de la seva veracitat o existència, be a ser quelcom com tenir un parell d´ulls i entossudir-nos en nomes volgué veure a traves d´un sol. Negar sense percepció de causa, es negar per negar.


Fins hi tot aquesta actitud tan estesament materialista, esdevé cada dia més insostenible, ni els sectors de la ciència mes conservadors tenen ja el sòlid convenciment de que, el que coneixem com realitat, sigui un fet o quelcom objectiu. Que es la realitat?* Fa aproximadament 2350 anys, Plató va respondre amb sospitosa exactitud, “Coneix-te a tu mateix”.


Be amics, no us creieu pas que tot el “Party” va anar d´aquest pal, també la vessant artística en versió fotografia va fer acte de presencia amb la presentació d’una nova foto premiada, per part de l´amic José, que disposarà en aquest blog d´un espai i comentari especial per ella i per ell. La broma, les tafaneries, les anècdotes més variades i dispersions mentals, també conduïren a la preparació de noves activitats, de les quals us faig cinc cèntims;


Sortida a la cova de la Rabosa El Perelló Tarragona data per determinar


Sortida d’àmbit Urbà-cultural, Visita als monuments romànics de la ciutat de Lleida i a la pròpia “citi”


Sortida al macis del Garraf. Travessa de Begues a Garraf, alguns volem fer de passada l´avenc de l´Infern, el més antic de Catalunya 20mp.


(Observeu les dues fotos, i trobeu les 13.000 diferencies.- Quin hora era? Quants hi som ?... Hi ha premi pel qui respongui correctament les tres preguntes !!! (carregar les cordes en la propera sortida) )


ACOMIADAMENT PER AVUI


Des d´un principi, no he valorat mai tant l´objectiu d´anar al barranc tal, ferrada o cova qual, com el fet de tornar a veure-us i departir alló que convingui. Intueixo que, el que ens permet aprendre, no es el motiu final, sinó el que passa pel “camí”...


Per tal que aixó que us comento sigui possible, he procurat incorporar a totes les sortides activitats paral·leles que permetin a tothom gaudir d´un cap de setmana tots plegats, al menys, mentre la vida ens concedeixi aquest gran privilegi.


Fins un altre companys !!!


Quim


*Que es la realitat? Es, també el títol d´un llibre d´Alan Watts ( Un dels precursors del “Canvi de Paradigma”) Denuncia una cultura basada en la lluita de l’ésser humà versus la Natura. Cultura d´agressivitat i dualisme, com si cada un de nosaltres ni tan se val fórem ja naturalesa. Denuncia la ideologia de la “vida com a treball” que condueix a la vida material i sense alegria...


*Que es la realitat? Serà, el títol d´un proper article pel Trobador, que penso plagiar, amb tota premeditació, però l´argument de fet, contemplarà mes l´aspecte directe d´aquest terme, contingut en un altre marc conceptual, on no hi mancaran entre d´altres ingredients, els fonaments de la nova física, es a dir molta imaginació. (Espero que no us acolloniu, la nova física te ja més de cent anys) .