La Batalla d’Almansa, 25 abril de 1707

De Carles II de Castella i Aragó, que era també V de Nàpols i Sicília, el poble deia que estava posseït per algun ens diabòlica. Ja sabem com son de difícils aquestes coses, era preferible fer córrer entre la gent el rum-rum que el seu aspecte i lamentable estat físic era obra d’un embruixament, resultava més eficaç alhora d’amansir i dominar l’influenciable pleballa, que proclamar arreu del regne que el govern estava en mans d’un sobirà estult.
Els successius matrimonis consanguinis de la família reial havien produït una lamentable descendència fins degenerar en el darrer membre de la branca espanyola dels Àustria, un Carles raquític, malaltís, de curta intel·ligència i impotent. Quan morí sense descendència es desfermà un greu conflicte per trobar un successor.
El rei castellà feu testament a favor del duc Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França, en contra de la proposta de la reina, Marianna de Neuburg, que proposà l’arxiduc Carles d’Àustria. (Recentment s’ha demostrat que el testament pel qual la casa dels Borbons va entrar a Espanya és fals).
Carles II, el fetillat, va morir el dia 1 de novembre de 1700, moment que marca l’inici dels conflictes que esdevindrien en guerra, la Guerra de Successió Espanyola, entre la casa dels Borbons i la Dinastia dels Àustria. La coronació de Felip d’Anjou aquell mateix any de 1700, sota el nom de Felip V, significava l’adveniment de la dinastia Borbònica al tron espanyol, cort tutelada en aquella primera etapa pel rei Lluís XIV de França.
Era una situació que satisfeia Castella, fidel al seu rei francès, i indignava els catalans de la Corona d’Aragó, ressentits amb els castellans i els francesos arran l’immerescut repartiment dels territoris de la Catalunya Nord, el joc d’aliances internacionals donant suport a un o un altre contendent suposà el greu conflicte bèl·lic successor.
Els primers moments de la guerra van ser favorables als austracistes que contaven amb el suport d’Anglaterra, Holanda, Àustria i Portugal, però la reacció bèl·lica dels felipistes aconseguí conquerir els regnes de València i de l’Aragó després de la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707.
La victòria d’Almansa significà un gran avanç en la dominació d’Espanya pels Borbons, i la pèrdua dels Furs el Regne de València, amb la repressió més virulenta pels desafectes. De llavors s’encunyà la dita popular valenciana, “Quan lo mal ve d’Almansa, a tots alcança”.
L’arxiduc i els anglesos es van desentendre finalment de les seves aspiracions a Espanya signant el Tractat d’Utrech el 1713. Les reformes empreses tot seguit per Felip V, es dirigiren a vigoritzar un Estat Centralista, dins del qual, i fins enguany, s’enrobustí un Consell de Castella pels guanyadors i s’imposà un repressor Decret de Nova Planta els regnes catalanoparlants.

Enguany per commemorar els 300 anys de la desfeta d’Almansa i pèrdua dels Drets Històrics, a moltes muntanyes del País Valencià s’han encès durant cinc minuts d’aquesta mitja nit passada, els llums que rememoren l’avís amb que s'alertava de l’arribada dels exercits enemics. Especialment nombrosos han estat a les comarques de l’interior, on moltes poblacions han acordat apagar l’enllumenat urbà durant un hora.Els actes i activitats programades arreu el País Valencià, que s’iniciaren al llarg del cap de setmana passat, culminaran el dia 5 de maig amb una manifestació a la ciutat de València.