dilluns, 2 d’abril de 2007

L'avió Savoia Marchetti SM-79, (l'Sparviero)

El dia 27 d’abril del 1937, varies formacions de bimotors Henkel 111 fortament armats, i pilotats per experimentats aviadors alemanys, s’enlairaren, amb una infausta i miserable tasca: destruir Guernica. Amb aquests innombrables fets, s’inaugurava una pèrfida era; la de bombardejar ciutats indefenses. Els resultats no podien ser més afalagadors, per les ànimes criminals; 2.500 morts i una ciutat sencera destruïda. No seria pas la última. Malauradament l’aviació "nazional," embrutiria amb una covardia fratricida sense precedents, les seves ales amb sang innocent, per sempre més.
La ajuda de Hitler, englobada íntegrament en la anomenada "legió còndor," no va estar la única que va rebre l'exèrcit feixista espanyol, també els italians van fer la seva "donació" per tal d’afegir-se al genocidi. I si be es cert que la seva aportació al conflicte, no fou tan qualitativa com la alemanya, també es rigorosament verídic, que estigué més nodrida en termes quantitatius.
Entre totes aquestes dotacions, les més efectives van estar sense dubta les que feien referència a la aviació, i més concretament a l'estrella de la Regia Aeronàutica italiana; el Savoia-Marchetti, S.M.79, Sparviero, alies "El geperut". Dissenyat pel projectista Alessandro Marchetti, el S,M,79, havia de substituir al S.M.81 en tasques civils, com avió 8 places de transport ràpid. En aquesta faceta, aviat revelà les seves grans característiques. La formula era teòricament la mateixa: monoplà trimotor d’ala baixa, amb estructura de ferro i fusta, i revestiment mixt. De totes, totes, les millores e innovacions tècniques eren notables. A demés de l'adopció de motors més potents que li permetien prestacions bastant superiors, i d'una neta estilització de les seves línies aerodinàmiques, la diferencia fonamental respecte al S.M.81, consistia en la incorporació d’un tren d'aterratge retràctil, que restava gairebé amagat a les gòndoles dels motors.
Els records i reconeixements mundials, no es van fer esperar i potser per aquest conjunt de raons, l'estament militar hi posà àvidament els seus ulls en l'aparell. Es obvi que en l'època, a ningú li passava per alt, que: 355km, h. a nivell de la mar, i més de 400 en altituds superiors, eren xifres francament engrescadores. Però si li afegim el fet de que a l’any següent el muntatge de motors Alfa Romeu de 750 cv. En substitució dels Piaggio P-IX de 610, li permeteren batre sis marques mundials de velocitat sobre 1000, i 2000 quilòmetres amb càrregues útils, de 500, 1000, i 2000 k. Entendrem que aquest va estar el factor determinant, pel qual l'exèrcit demanes d’immediat una versió en bombarder.
Aquest no diferia estructuralment del model civil. Les úniques variacions necessàries per la instal·lació de l'armament defensiu - ofensiu i dels mecanismes de punteria. També l'acoblament d'una gòndola ventral i la característica elevació de la cabina del pilot. Des d'aquest moment, el S.M.79 va començar a ser conegut universalment amb el sobrenom de "Geperut".
Al febrer de 1937, va rebre el seu baptisme de foc sobre el cel de Guadalajara, causant moltes baixes als republicans lleialistes, tanmateix destruint poblacions senceres al més pur estil feixista.
La vertadera virtut de l´S.M. 79, no va estar la de bombarder horitzontal tal i com es va emprar a Espanya, sinó la de torpeder a ras de mar, en aquesta nefanda tasca es va mostrar senzillament insuperable al llarg de la 2ª guerra mundial.


El IV Gruppi de l’aviació legionària italiana, junt amb els 4-5-6 -G28 de la 9ª divisió de bombarders nazionalistes equipats amb els nous S.M.79, van estar els infames protagonistes dels bombardeigs sistemàtics sobre Barcelona, el 16 de març de 1938, i que al llarg de 48 hores causaren més de mil morts de forma absolutament indiscriminada. En contrapartida no es coneixen cap tipus de raids d'aquesta mena, per part dels aviadors de la República .Com autèntics cavallers de l'aire, fins hi tot en inferioritat tècnica i numèrica, amb gran valentia només envestiren objectius estrictament militars, als quals infringiren severes derrotes.
Ja a l'Espanya del general superlatiu, quant els italians marxaren, deixaren 80 supervivents dels 135, SIAI-Marchetti que van arribar. El "sparviero" va servir durant molts anys, s'hi van arribar a muntar motors de 1200 cv. I s'assoliren nous records mundials, en el terreny merament esportiu. A l’Itàlia ja dividida, només l'àrea de la república sociale italiana els mantingué en actiu, en canvi en l'aeronàutica aliada, fou relegat al transport militar i civil durant uns quants anys més, desprès, el van utilitzar per remolcar dianes de tir. Les últimes unitats van estar desballestades durant l’any 1958.
En total, des de l'octubre del 36 al juny del 43 van sortir de les cadenes de muntatge, la gens menyspreable xifra de 1217 unitats.
Aquesta es la historia d’un gran avió, que com a tal respongué plenament a les expectatives que d’ell s'esperaven, sempre dins de la noblesa que d’un enginy es pot esperar, no pas la dels miserables que el conduïren, la d'aquests no mereix la pena.

Actualment, quant s'està en plena integració a la Europa unida i democràtica, l’exèrcit de l'aire espanyol, encara llueix a les derives dels seus avions de combat, la creu de Sant Andreu, "X" amb que el feixisme va fer-se distingir de la República, fitxeu-vos en les fotos d'època. No es això una vergonya per a un país que s'autoconsidera demòcrata? A quins símbols saluden els nostres polítics, quant passen les esquadres d'avions durant "El desfile de la ... ?

Quim.

4 comentaris:

Ramiro ha dit...

El motiu pel qual era conegut l'avió SM-79, sparviero, és el de l'astor o falcó perdiguer.

Anònim ha dit...

Es possible, ja que els diferents tipus d´avió, sempre han tingut molts sobrenoms, principalment pel canvi de bandol. Per exemple, el Polocarpop I-16, els republicans l´anomenaben "el Xato" i els nazio.
"el Rata", L´Hayabusa (Falcó peregrí) els americans li deien "l´Oscar" et...
Quim

odelot.toledo ha dit...

Muy buen blog, curioso e interesante.

Molt gracies. Abrazos desde la Mnacha:

José Carlos

Anònim ha dit...

Hola Jose Carlos: Gracias por el piropo al blog, no nos gusta dejar a nadie sin respuesta, asi que recibe un abrazo de nuestra parte.
Como esto esta abierto a todo el mundo, si te interesa colgar algo puedes hacerlo.
Gracias nuevamente por tomarte la molestia de leernos.
Quim