ALGUNES NOCIONS DE FISICA QUANTICA- 1ª PART

Quant la física clàssica donava ja per fet que l'esser humà coneixia amb profunditat tots els fenòmens de l´univers, a falta només d'un epíleg. Un reduït grup de científics acabava de penetrar en un altre espai, si... un espai estrany i sorprenent,on la lògica aristotèlica deixava de tenir cap sentit. Progressant per aquesta estreta escletxa, aportaven a la humanitat possibilitats noves e infinites de coneixement. Acabava de néixer la física Quàntica.

Demòcrit d´Abdera, (460- 370 ac.) desenvolupador de la doctrina de Leucip, (?) ambdós de l'escola de Milet, foren els creadors de la teoria de l'àtom ( els atomistes).

Els àtoms, eren partícules indivisibles, inalterables, e indestructibles. Estaven dotades de moviment propi, i degut a aquest moviment, col-lisionaven entre elles formant noves estructures. Per aquest mateix principi eixia la vida, i quant es disgregaven desapareixia formant altres combinacions, i per tant, altres coses.

Avui, gracies a la mecànica quàntica, sabem que els àtoms, no son la part més petita de la matèria, sinó que estan formats per parts diminutes anomenades electrons. Tanmateix ara per ara, podem dir que aquests corpuscles elementals,estan constituïts no ja per altres partícules encara més petites, sinó per diferents estats superposats (?) Arribats a aquest punt, i per tal de poder seguir aquesta seqüència de profundització, haurem de substituir la lògica per la imaginació, només amb la seva ajuda podrem intentar la comprensió, de tot el que a partir d'ara ens proposen els físics quàntics. Preparats ?... Doncs som-hi !!

ONES O PARTÍCULES ?

Per Eduardo Martinez de la Fe.

Per partícula entenem un objecte real identificat en forma de punt, amb una posició determinada. També pot representar-se com trajectòria´ en una successió de punts.

Per ona o camps, entenem no pas el moviment de la matèria, sinó "en" la matèria, com es el cas de les ones de la mar. Les ones son per definició transmissores d'energia.

La física clàssica, o Niutoniana, entenia que aquests conceptes esgotaven la noció de realitat, però una sèrie d'experiències derivades de la així anomenada catàstrofe ultraviolada (1880), conduïren a establir (Schrödinger, 1926) que les partícules en realitat, no son si no, ones agrupades en paquets que emergeixen als ulls de l'observador com partícules puntuals. Heisenberg afegeix ( Principi d'incertesa, 1925 ) En el mon quàntic esdevé impossible atribuir a una partícula, en un moment donat, una posició i velocitat determinades, ja que quant més definida està la posició, menys possibilitat hi ha de conèixer la velocitat , i el mateix a l'inrevés. Aquesta imprecisió quàntica es deu més aviat a la pròpia naturalesa de les partícules, que a la imperfecció dels sistemes de medició.

Bohr (1916 ) complementa aquestes paradoxes al senyalar que; en realitat no existeixen ones i partícules, sinó que ambdues son representacions d'una mateixa realitat: aquesta realitat. Deia; s'expressa de vegades en forma d'ones, i d´altres vegades en forma de partícules.

Einstein (1926) pensava, si més no, que la realitat profunda no podia ser tan imprecisa: "Deu no juga als daus amb l´univers" exclamava; "segurament existeixen variables ocultes, inaccessibles encara a la nostra tecnologia, que ens fan impossible el coneixement de la veritable naturalesa de les ones i partícules quàntiques".

Aquí ja tenim servida la polèmica, però no la exposarem en aquest article, per tal de no escalfar-nos-hi massa el cap. Així que fins la propera !! . Però recordeu, la matèria, en el seu estat primigeni, com es presenta?; en forma de partícula, o d'ona?

Podeu deduir, o intuir quin es el factor essencial que fa que sigui d'una o d'altre manera ?... (si voleu, podeu contestar tot fent un comentari).

Escrit pel Quim