dimarts, 24 d’abril de 2007

NOCIONS DE FÌSICA QUÀNTICA II

Vam cloure l´anterior article amb la discussió aferrissada entre Bohr i Einstein . Les diferents concepcions dels seus propis postulats, lluny de complementar-se encara es van distanciar molt més, i es van prolongar al llarg de les seves respectives vides, si més no, nosaltres ho resoldrem amb una senzilla resposta típicament quàntica; amb tota seguretat tots dos tenien raó.

Com funciona el mon?... Existeix alguna explicació que atorgui significat a aquesta pregunta?. La vella metàfora de la física clàssica deia " el mon es com un rellotge gegantí". Avui els físics moderns no disposen d'una sinó de varies imatges temptatives, que els permeten donar una resposta amb sentit, als fenòmens que passen en l'orbe de la física quàntica. Ara sabem que el nostre mon no es deterministic com el funcionament d´un rellotge, on causa-efecte es succeeixen en aquest ordre . Les diferents realitats que aquí exposarem, son diferents models de l´univers que conformen la teoria quàntica.

Un dels punts que hem de tenir en compte sobre els models , es que cap d'ells representa "La veritat". Per això, malgrat que un determinat model sigui molt precís a l´hora de descriure el que s'està coent en un context; Un altre model, completament diferent a l´anterior, pot ser igual d'exacte en explicar el comportament de la mateixa entitat, o sistema quàntic en diferents circumstancies. Quin de tots dos representa la realitat?... Quin es la veritat? Ambdós models son igualment vàlids, cap d'ells representa la veritat última en el que fa al mon quàntic, i molt probablement no hi hagi manera de que el cervell humà pugui mai aprehendre-comprendre les veritats últimes de la mecànica quàntica. Totes les interpretacions son simples ajudes per poder percebre el que passa realment. Ningú sap lo que el mon quàntic es realment, tot el que podem saber es com es.
La teoria quàntica ha estat universalment exitosa a l´hora de descriure fenòmens a tot nivell accessibles mitjançant experiments, tanmateix en les seves innegables aportacions en el coneixement de la física de l'àtom, que ens arriba a nosaltres de forma tangible en aportacions tan transcendents, com la supraconducció, els transistors, i els semiconductors, base imprescindible de la electrònica moderna.

Aquesta teoria, de fet funciona com un perfecte llibre de cuina, que val per qualsevol cosa que vulguem realitzar dins del mon físic, si més no, acompanyant aquesta precisió es manifesta un total desacord en allò que significa, i de quina classe de realitat està sustentant.

Existeixen variades "realitats" quàntiques que diferents físics defensen com "La Realitat Real i Verdadera" que suporta la aparença externa. Algunes d'aquestes "Realitats" a demés son contradictòries entre si, però com totes produeixen els mateixos resultats davant dels mateixos experiments, tots estan en possessió de la "Veritat". Veiem doncs quines son i que diuen cada una d´elles; son les visions d'alguns físics de renom, que expressem en forma de vuit realitats distintes, les quals representen vuit aproximacions importants d'allò que realment passa darrera de l'escena.

VUIT MODELS DIFERENTS

MODEL, O REALITAT QUÀNTICA Nº1
La interpretació de Copenhaguen part 1ª Representada per Niels Bohr, que diu : "EN EL MON FÍSIC, NO EXISTEIX UNA REALITAT PROFUNDA".

Bohr no nega l'evidencia dels nostres sentits, el mon que ens envolta es real, però flota en un mon més profund que no es real. Alguns físics que s´oposaven a aquesta interpretació, per exemple Einstein, deia que segurament Bohr volia significar no estendre les especulacions fora del context dels experiments que es realitzen, si no, que existirien certes realitats amagades i no conegudes pel moment amb la tecnologia existent. Però Bohr no acceptava aquesta interpretació, sinó que visiblement aïrat, insistia dient : "no hi ha un mon quàntic, només existeix una descripció quàntica abstracta" .

Heinserberg, el Cristòfol Colom de la teoria quàntica va escriure: "L'esperança de que nous experiments ens guiaran a fets objectius en el temps i l'espai, te tant fonament com esperar descobrir el final del mon conegut en les zones inexplorades de l´Antartida".

Per tal de fer una metàfora de la postura d´aquesta realitat nº1, molts van formular les següents preguntes, La Lluna existeix si no la observem? O millor, si una rama d´arbre cau en el bosc, fa soroll si ningú esta escoltant? Es a dir, existeixen realitats físiques objectives, o aquestes depenen de l´existencia d´un observador extern ? Els defensors d´aquesta realitat quàntica nº1, responen que no, no existeixen realitats objectives en el mon quàntic.

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº2
La interpretació de Copenhaguen part 2ª "LA REALITAT ES CREADA PER L'ACTE D'OBSERVAR".

Quelcom així com dir; les coses existeixen només quant son observades (recordem les metàfores de la Lluna , i la rama quer cau en el bosc).

Es així que l'escola de Copenhaguen consisteix en dues parts:

1) No existeix la realitat en absència d´observació.

2) La observació crea la realitat.

Però sorgeix la pregunta, que es una observació? O, quines son les característiques que una observació ha de tenir per tal de crear la realitat ? La resposta surt amb la màxima del físic John Weeler, que separa lo real de lo no real : Cap fenomen es un fenomen real fins que el mateix es observat. Aquesta creença de que la realitat es creada per l'observador, si be pot ser comú en el camp de la filosofia, no ho es pas en el camp de la física, al menys no ho era fins l'aparició de la física quàntica.

(continuarà)
Escrit pel Quim