dissabte, 14 d’abril de 2007

Desaparició d’una fornícula a Palafrugell

Quin futur volem per la vila de Palafrugell?.
De tant que la coneixem ja ni ens la mirem. Que n’és d’important el progrés quan se’n du pel davant tot el que ens és familiar. Hi ha llegats que han de ser al museus, son molt valuosos, irreemplaçables únics. Hi ha que no, que han de ser al carrer, on han estat sempre, on han de continuar per equilibrar les nostres vides, i que ens serveixen de referència, de guiatge, de línia de vida emocional.
Una fornícula és un element intranscendent, no te cap utilitat pràctica, una insignificança arquitectònica i artística que s’encasta a la paret per aixoplugar un sant o una creu. Si endemés està situada al carrer de la Tarongeta de Palafrugell, un poble del Baix Empordà, comarca de la província de Girona, on hi havia una d’aquestes minúscules caixetes de paret, tot queda tan lluny i diluït que l’opinió pública ni s’assabentarà de la seva pèrdua. Dic be, hi havia, perquè el poderós progrés desbaratador l’acaba de demolir. Feia temps que ja no era un símbol religiós, havia caducat la seva operativitat, era un simple ornament que formava part del poble, que l’enriquia, que li donava personalitat, que l’identificava.
La fornícula desapareguda, ens havia vist créixer, ens ha vist riure i patir, i quan no ho feia ella, érem nosaltres qui la miràvem passant pel seu costat. Això tan se val, estava allà per veure passar generacions de vilatans. Ara ens diuen que la posaran al museu, que no es llençarà, que no apareixerà decorant la torre d’algun espavilat. Però això no ens reconforta. Volem que la tornin a posar allà mateix.
No tenim la necessitat d'anar al museu a explicar els nostres nets que allò que s’exposa en una vitrina asèptica, antigament servia de salconduit pels viatgers que sortien del poble, encomanant-se a la protecció dels sants. Hi ha un “Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell”, però no es dedica a contemplar aquestes petiteses, és massa tècnic, massa polític o massa galàctic. Està protegint coses més grosses i importants. Una cosa que fins ara havia servit per protegir-nos, ha de ser protegida al seu torn. Li ho devem això, no?. Crec que és una bona opció pretendre per Palafrugell el segell turístic de cittaslow, però ens ho em de començar a creure de debò. No s'aconsegueix cap guardó retirant les creus històriques del carrer. N'hi han unes quantes més, les acabarem guardant totes al museu?.
Convertir Palafrugell en lloc de vida agradable i de qualitat no passa per fer més entitats bancàries, l’ampliació d’una de les quals ha provocat aquest enrenou. Es comença per respectar els ciutadans i allò que els identifica, els vestigis i les empremtes que els nostres avantpassats ens deixaren en el llegat urbà. Les actuacions al nucli antic han de ser molt curoses i meditades, no avaluant-les administrativament, sinó socialment, i arribat el moment de decidir políticament, anteposar sempre el interès generals de les persones als interessos comercialistes de les entitats privades.
Desfem-nos d’una vegada de la sentència que ens imposà com una llosa Josep Pla, dient de nosaltres que tenim un sentit antihistòric de Palafrugell. Restituïu la fornícula del carrer de la Tarongeta.