dilluns, 12 de març de 2007

No tengo ganas de na.

Escribo sin ganas de teclear. No es por pereza física, es por una mezcla de agotamiento mental y hastio. No tengo ganas de na. Aguanto poco con la edad. Cada vez menos. Aunque me sabe mal. No quiero escuchar palabras, ponedme sólo un poco de música suave por favor. No me moveré con el autobús que lleva a la Plaza de Colón a instaurar de nuevo la Santa Inquisición ni alimentaré las piras en las que se quieren quemar públicamente a los disidentes del pensamiento único. Así nos va.
Lo aporreó sin ganas de na Ramib.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ultimament, els experiments amb animals comencen a tenir mala premsa en la societat, per tant moltes formes de negoci en treuen benefici, anunciant en les seves etiquetes que no estan fets amb experimentació animal.
Entre la població espanyola sembla que ha tingut bastant de ressò aquesta formula. El problema es que ara els experiments es fan directament sobre el cervell dels ciutadans, es a dir, tot l´escenari de titelles que continuament obsevem en els medis "D´incomunicació" no es res mes que l´aplicació sistematica dels productes de la "factoria"( Faes).
La anómia en que les societats modernes han anat perseverant, no només ha servit per allunyar a l´esser de si mateix, o buidar-lo,de qualsevol mena de contingut, sinó que a part d´omplir de irrefrenables ansies de consum aquesta buidor, resulta que també es util per omplir-la amb realitats (diguis embustes barruers) que mai no han existit. Degut a que els filtres de la raó,i consciencia, han estat anulats, es com deixar la portería sense porter, l´equip contrari pot fer gols sense massa dificultat.
Aquest article, por representar un estat d´anim pasatger, un desitg incontrobertible d´arranjar els grans deficits de democracia que endemicament ha patit el nostre pais, si més no, aquest "NO TENGO GANAS DE NÁ"es un dels simptomes que produeix "l´experiment" i per combatre els seus perniciosos efectes, no hi ha res millor, que saber esquivar les seves andanes, i no callar mai les descarregues de les bateries, que per humils que siguin segur que tart o dora trobaran el seu blanc.
MAI NO EM CALLARAN !!

Quim