dimecres, 28 de març de 2007

Escalivat o escalivada

Tothom sap, més o menys, què és l’escalivat, en algun moment n’haurà menjat d’aquest plat tan català, la seva elaboració és tan simple, com ancestral és el seu origen, productes de l’horta passades pel foc. És una recepta de nissaga familiar que portem inserida en els gens, forma part de nosaltres i es transmet de pares a fills.
Aquesta menja te els seus orígens a les comunitats rurals i d’allà prové també el nom pel que es coneguda. Dir escalivat, com també fora correcte dir escalivada, fa referència a la manera de cuinar els aliments i no pas als components que hi intervenen en la confecció del plat.
El significat del nom escalivat no és difícil de rastrejar, el català és una llengua que pertany a la família de les llengües romàniques indoeuropees, reconegudes també pel nom de neollatines. Es a dir, que procedeixen del llatí vulgar, rústec i popular.
Aquest llenguatge d’ús quotidià que emprava el poble, es denominava “sermo plebeius”, tothom avui dia entén el que això vol dir, no calen traduccions, era un llenguatge barruer, vulgar, decadent i erroni, amb tot i malgrat la seva procedència, donà origen a les llegües europees actuals amb més sonoritat i melodia fonètica.
Doncs bé, el nom “escalivat” està format per la fusió d'un article amb un nom. Tot en la mateixa paraula. Si poguèssim desglossar-la el resultat esdevindria en “es + calivat”; on l'article salat “es”, fa la funció de l'actual l'article “el”, i on la be baixa (“v”) de “calivat”, segueix l’evolució de la vocal “u” breu, situada a continuació d'una vocal tònica, reforçada en les bilabials espirades sonores, en forma de ("v").
Fins aquí l'esplicació etimològica. Tot seguit el que seria l’evolució resumida del nom en llengua vulgar:
Els productes de l’hort o bé es mengen freds o bé es poden coure al caliu (fer-los a es caliu), escaliuar pebrots, o albergínies, o cebes, esdevingué amb el temps escalivar. Això és tot.
L’escalivat és un plat típic, és sa, natural, i te fibra. Pot ser plat principal o de guarniment de carns i peix, es pot menjar en plat o amb torrada, i es presenta sol o be acompanyat d’uns lloms d’anxova, sempre però ha de ser cuinat amb els productes de temporada. La beguda que millor l’acompanya, tot i no ser l’albergínia una amiga fàcil, és se’ns dubte el vi, aquest se situaria entre els negres suaus del Penedès i els rosats de Navarra.

L'amic Jaume Pallarola, del barri de Sants, ens ha fet arribar la recepta d'aquest deliciós plat, l'escalivada Catalunya.

ESCALIVADA QUATRE BARRES

Amb aquest plat, com podeu veure, gaudirem de productes naturals i de la cuina catalana i quedarem amb els nostres convidats esplèndidament be.

Per fer aquesta escalivada, necessitem:
3 Pebrots vermells
3 Albergínies
2 ó 3 Alls
1 ó 2 Cebes
Oli verge d'Oliva
Sal

Primer escalfem el forn a 200 graus de temperatura posem els pebrots, les albergínies i la ceba dins del forn.Pelem i netegem les albergínies, els pebrots i la ceba i començem a emplatar.

Una vegada emplatem formant les quatre barres tallen els alls a trossos petits i els afegim pel damunt, oliem , salem i ja esta llesta per a servir i delectar els nostres convidats.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola me parece una receta exquisita