dijous, 8 de març de 2007

A les entranyes del Mon...per les coves.

Qui és capaç de dir que les cavitats no son monstruoses... Hi havia un cop un infant que ho va veure així...


La béstia tenia una gran boca gelada...

Per darrera dels ulls s'obria un gran espai buit..

travessant l'exòfag d'aquell monstre dorment
vaig arrivar al seu ventre biliós...

Els àcids vitals ho inundaven tot...

oferint tonalitats d'un color blavós clar,...

que es tornà ben aviat de color de...cinabri?

Era per la llum d l'exterior que hi arribava
entrant pel darrer de la quimera.