Johannes Vermeer
El pintor de les Províncies Unides, o República dels Set Països Baixos Units, Johannes Vermeer va néixer a Delft l’any 1632, i se l’ha identificat per les moltes maneres en que es podia variar el seu nom; així, per l’apel·latiu de Jan Vermeer, diminutiu de Johannes, però també per Vermeer de Delft, o Johannes van der Meer. Es casà el 1653 amb Catharina Bolnes, una dama de bona posició econòmica i social amb la que tingué onze fills.
La seva obra és escassa, varia el nombre de quadres originals reconeguts, per l’oblit en que va caure desprès de morir, se li atribueixen trenta-quatre pintures d’escenes d’interior o retrats i dos paisatges urbans. De tota aquesta obra atribuïda, només setze d’elles porten la seva signatura i dues la data. De fet també se’n saben ben poques coses de la seva vida, tret d’alguns fets bàsics trobats als registres oficials i qualque document legal. Del pintor les cròniques del temps diuen que fou un respectable ciutadà i bon pare de família. Vermeer va romandre tota la seva vida a Delft on morí el 15 de desembre de 1675 i fou enterrat a l’Oude Kerk (l’Església Vella de la ciutat).
Pràcticament oblidat durant més de dos segles, l’any 1866 Thoré Bürger, crític d’art, va publicar un assaig on li atribuïa seixanta-sis obres. A partir d’aquell moment la fama i valoració del Vermeer artista no parà de créixer fins avui dia en que està considerat desprès de Rembrandt, el pintor holandès més famós del segle XVII, període entre guerres definit com l’Edat d’Or d’Holanda per les realitzacions culturals i artístiques de gran nivell qualitatiu assolides en el país.
En l’obra de Vermeer es poden trobar connotacions religioses i científiques de l’època, ell s’especialitzà en escenes domèstiques quotidianes que reproduïen la vida intima dels seus contemporanis burgesos, entre els quals, en vida, no aconseguí gran èxit professional. Li és particularment reconeguda la seva mestria en l’ús i tractament de la llum, la transparència dels colors, i el domini de la perspectiva, tècnica que el fa sospitós d’emprar la càmara obscura.
Jan Vermeer va viure i també morí pobre, es creu que part de la seva obra es va perdre en servir-se d’ella l’artista per pagar els deutes que adquiria amb les botigues on comprava el menjar, i la seva família va haver de sobreviure venent-se els quadres que els havia deixat.
La seva obra és escassa, varia el nombre de quadres originals reconeguts, per l’oblit en que va caure desprès de morir, se li atribueixen trenta-quatre pintures d’escenes d’interior o retrats i dos paisatges urbans. De tota aquesta obra atribuïda, només setze d’elles porten la seva signatura i dues la data. De fet també se’n saben ben poques coses de la seva vida, tret d’alguns fets bàsics trobats als registres oficials i qualque document legal. Del pintor les cròniques del temps diuen que fou un respectable ciutadà i bon pare de família. Vermeer va romandre tota la seva vida a Delft on morí el 15 de desembre de 1675 i fou enterrat a l’Oude Kerk (l’Església Vella de la ciutat).
Pràcticament oblidat durant més de dos segles, l’any 1866 Thoré Bürger, crític d’art, va publicar un assaig on li atribuïa seixanta-sis obres. A partir d’aquell moment la fama i valoració del Vermeer artista no parà de créixer fins avui dia en que està considerat desprès de Rembrandt, el pintor holandès més famós del segle XVII, període entre guerres definit com l’Edat d’Or d’Holanda per les realitzacions culturals i artístiques de gran nivell qualitatiu assolides en el país.
En l’obra de Vermeer es poden trobar connotacions religioses i científiques de l’època, ell s’especialitzà en escenes domèstiques quotidianes que reproduïen la vida intima dels seus contemporanis burgesos, entre els quals, en vida, no aconseguí gran èxit professional. Li és particularment reconeguda la seva mestria en l’ús i tractament de la llum, la transparència dels colors, i el domini de la perspectiva, tècnica que el fa sospitós d’emprar la càmara obscura.
Jan Vermeer va viure i també morí pobre, es creu que part de la seva obra es va perdre en servir-se d’ella l’artista per pagar els deutes que adquiria amb les botigues on comprava el menjar, i la seva família va haver de sobreviure venent-se els quadres que els havia deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada