ALGUNES REFLEXIONS SOBRE ELS CONTES, LA VIDA ETERNA I EL MÉS ENLLÀ

Els estats d´ànim, influencien amb seguretat les nostres proclames segons el grau en que ens hi veiem afectats . Des de la llunyana història fins avui,que els contes ens transmeten tota mena de veritats amagades rere jocs de paraules. Contes per nens, i per grans, no coneixen la edat ni el temps, en aquest aspecte transcendeixen fins hi tot l´esser humà... No es eterna la vida?. No es etern l´univers ?. Estem fets d'alguna matèria que no sigui present en ell?. Si ens atenim a aquets conceptes, resulta una obvietat la no existència d´un més enllà, (físicament parlant es clar) aquest tòpic el podem substituir, per l'abstracció de continuïtat espaial-temporal, amb batecs d´expansió i contracció. "En veritat us dic, que el que es a dalt, es a baix..." Sota dels fenòmens reals, no existeix res concret, sols les tendències. Només la consciencia observadora i la reducció d'ona,concreten fets mesurables. Aquests "limbes"fantasmals permeten l´existencia de multitud d'universos paral.lels, on tot i tots coexistim, i on tot es exactament igual, a excepció, dels diferents desenllaços que es puguin donar en qualsevol situació que, així ho requereixi. Els contes son consubstancials amb l´home, l´home amb el cosmos i el cosmos amb l´eternitat, per tant la vida eterna no es cap fet indigne de crèdit. El que potser es un altre cosa, es el jo, aquest si que te data caducitat i per tant no te cap possibilitat de transcendència. De fet, determinades filosofies orientals, ens ensenyen a desfer-nos del nostre jo, preconitzant que al seu revers trobem la fusió amb el tot , i es justament en aquesta mena d'aiguabarreig, en aquest punt de confluència, on te sentit la vida eterna tant física com espiritual. Aquesta fita la podem reduir a una curta frase: consciencia de ser i felicitat.

Quim