divendres, 2 de febrer de 2007

Esperits de la nit…Llegiu!.

Per alguna d’aquelles probabilitats que sempre volten la raó humana heu llegit?
La novel·la “Neguijón”, del peruà Fernando Iwasaki: El neguijón es el cuc que ataca les dents, en català se’n diu tenir les dents “corcades”, talment com si fos un fruit. Aquest mal provoca un insuportable dolor, que, al català, l'obliga a “queixar-se”. La procedència d’ambdues paraules es vinculen al cuc i als queixals. Doncs bé, fins ben avançat el segle XVIII, aquesta era la raó que es creia produïa les caries dentals, un cuc que es combatia amb precs a santa Apol·lonia perquè el matés. Fins i tot el papa proclamà una butlla amb llicència per blasfemar si alguna persona es veia atacada pel mal de queixals, de la pedra o de morenes.

La higiene dental va adquirir una gran importància al segle XVI, i al seu interès contribuí el batxiller Francisco Martínez qui lluità contra la supersticiosa creença, tramesa ja per Plini, i generalitzada en tota l’edat antiga i medieval de que el neguijón era produïda per un cuc. La superstició estava alimentada en aquells temps pels sanadors que corrien de poble en poble, prometen que eren capaços de guarir els cucs de les dents. Per aplicar el remei feien una sufumigació al pacient amb unes pilotetes de cera i poc desprès sortien de la boca del malalt una mitja dotzena de cucs.
L’engany estava en les pilotes de cera que empraven els sanadors, que tenien certes llavors de cascall i brull o cebollí i quan sufumigaven, l’escalfor provocava que els cucs, que estaven a les llavors, sortissin del seu cau.
Les mesures preventives per a tenir una bona dentadura passava llavors per l’antiquíssima fórmula, recollida en els costums dels pobles del nord de la Península Ibérica per Estrabó, a la seva obra “Geogràfia”, de beure’s la pròpia orina a primera hora del dematí, prèviament glopejada durant uns instants a la boca.
A la novel·la de Iwasaki, un arrencaqueixals sevillà, que arriba fins el virregnat peruà fugint de la Inquisició, s’afana en cercar el terrible cuc que perfora els queixals i nida a les genives, precipitant la corrupció del cos i flagel·lant els cristians amb una espina del dolor de la Passió, perquè l’imperi espanyol del segles XVI i XVII, era també l’Imperi del dolor, l’imperi del neguijón.
El llibre ha estat editat per Alfaguara, dins la col·lecció Alfaguara hispànica.
Ramix lo dijo