El MHC
Vull parlar-vos d’una exposició recentment inaugurada al MHC, millor dit, de dues. Abans però, no puc estalviar-vos que llegiu un breu repàs de la història de l’edifici que les acull.
Per si algú encara no ho sabia, és arribat el moment de dir que les presumptuoses lletres majestàtiques no son res més que l’acrònim de les inicials del Museu d’Història de Catalunya. I ara, posats tots els lectors en igualtat, podem quedar per anar a la Barceloneta.
Si ja hi fóssim allà, aniríem a la Plaça Pau Vila, espai des d’on arrenca l’Avinguda Joan de Borbó. Just davant nostre pel costat mar, s’aixeca una construcció singular que de seguida reconeixerem com el Palau de Mar, seti que fou els antics Magatzems Generals de Comerç, destinats a ésser dipòsits comercials.
Es una estructura d’obra de fàbrica d’un color pàl·lid i indefinit, que fou projectada el 1881 per l’enginyer Maurici Garran, primer director de la Junta d'Obres del Port de Barcelona i ara constitueix l’únic edifici conservat del vell port industrial de Barcelona.
Es va edificar a l’antiga Platja dels Pescadors inspirant-se pel seu disseny en els edificis portuaris anglesos dels docks de London i Liverpool.
Els treballs de construcció els va iniciar el 1885 la societat “Material para ferrocarriles y construcciones”, i finalitzaven el 31 de maig de 1900.
Sense arribar a tenir mai l’ús pel qual van ser edificats, s’han utilitzat entre d’altres ocupacions com a quarter del Cos de Carrabiners. Finalment es va rehabilitar durant les grans obres de la Barcelona Olímpica del 1992.
En aquest espai és on ara s’hi troba el MHC i tot just acaben d’inaugurar dues interessants exposicions:
Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya (s.XV-XVII).-
S’exposa del 25 de gener al 25 de maig de 2007
Per si algú encara no ho sabia, és arribat el moment de dir que les presumptuoses lletres majestàtiques no son res més que l’acrònim de les inicials del Museu d’Història de Catalunya. I ara, posats tots els lectors en igualtat, podem quedar per anar a la Barceloneta.
Si ja hi fóssim allà, aniríem a la Plaça Pau Vila, espai des d’on arrenca l’Avinguda Joan de Borbó. Just davant nostre pel costat mar, s’aixeca una construcció singular que de seguida reconeixerem com el Palau de Mar, seti que fou els antics Magatzems Generals de Comerç, destinats a ésser dipòsits comercials.
Es una estructura d’obra de fàbrica d’un color pàl·lid i indefinit, que fou projectada el 1881 per l’enginyer Maurici Garran, primer director de la Junta d'Obres del Port de Barcelona i ara constitueix l’únic edifici conservat del vell port industrial de Barcelona.
Es va edificar a l’antiga Platja dels Pescadors inspirant-se pel seu disseny en els edificis portuaris anglesos dels docks de London i Liverpool.
Els treballs de construcció els va iniciar el 1885 la societat “Material para ferrocarriles y construcciones”, i finalitzaven el 31 de maig de 1900.
Sense arribar a tenir mai l’ús pel qual van ser edificats, s’han utilitzat entre d’altres ocupacions com a quarter del Cos de Carrabiners. Finalment es va rehabilitar durant les grans obres de la Barcelona Olímpica del 1992.
En aquest espai és on ara s’hi troba el MHC i tot just acaben d’inaugurar dues interessants exposicions:
Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya (s.XV-XVII).-
S’exposa del 25 de gener al 25 de maig de 2007
Aquesta va sobre la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVII, on fins i tot s’exposa un exemplar del “malleus maleficarum” edició de l’any 1486. I quan hi ha bruixes de per mig, no pot faltar l’Inquisició que protagonitza la gran cacera.
S’exposa també la tradició popular sobre aquest fenomen, les pràctiques i les creences, així com els antídots d’amulets i talismans, tradicionalment emprats per contrarestar el seu malefici.
Quan Plovien Bombes.-
S’exposa del 13 de febrer al 13 de maig de 2007
Fa setanta anys, en el marc de la fratricida Guerra Espanyola, Barcelona va patir el mes de març de 1938 un dels pitjors bombardeigs de la contenda civil. Aquests fets el franquisme s'esforçà en silenciar-los, negant una acció militar contra la població civil que tingué gran transcendència internacional, fins aconseguir teixir un espès vel d’oblit sobre la memòria col·lectiva... Ara podem recordar i no oblidar mai més fins a on son capaços d’arribar els...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada