Inquisitio

Alfred Bosch ha novel·lat en “Inquisitio” el llibre que li ha vingut de gust, i això s’ha de notar. L’ha escrit com ell té per costum fer-ho. Tan bé, tan bé, que fins i tot s’ha endut el principal guardó de la XXXIX edició del Premi Prudenci Bertrana 2006. Mare de déu, quantes ixs, això o bé és un numeral romà o una cosa porca, porca, porca, ja m’enteneu. Si fos la primera cosa que s'ha pressuposat sumaria 39, i la segona cosa que s’apunta us asseguro que no és. Ho sé perquè he llegit el llibre per saber de que anava i he pogut gaudir amb ell. Cosa que cada dia em resulta més àrdua. Diguem si vos que soc un andropausic literari, però és una veritat com un cabàs i cada vegada més verídica.

Segons diu l’autor la seva novel·la “és un llibre per llegir”, basat en un fet real però que tot el que s’explica de bo és inventat i tot el que es relata d’indecent i inhumà és real.

Ah!, quasi ni ho arribo a dir: - que tracta de la Inquisició a la València del XIX i la història li va passar al català Gaietà Ripoll, acusat, processat i comdemnat per heretge. Un dels episodis més obscurs de la nostra història negra recent.

El llibre, en català, està editat per Columna Edicions, S.A.