Les Mines d’Hostalric

Mols esperits desconeixen l’existència d’una xarxa de galeries en mina a la població d’Hostalric.
- No fotis!. Per sota del poble?.
- Si, si, pel subsòl de les cases, les places i els carrers.
- És una xarxa subterrània de passadissos, de més de tres quilòmetres de llarga. Es creu que podrien ser més antigues que les muralles, i mira que aquestes son antigues. Diu el meu veí, que tot ho sap.
- Aquell fastigós?.
- Si, si, aquell. Però calla que segueixo. Diu ell que son àrabs.
- Au, va!. Que vos que siguin àrabs les mines.
- Jo li vaig dir el mateix. Que vos que siguin àrabs les mines?. Però ell erri, que erri. com si escoltés ploure. Que sí, que sí - em repetia -.
- Diu que cada certa distància hi un pou que puja a la superfície, i que es va seguir un sistema de foradar desconegut. O si més no, un que no empraven els cristians per excavar sota terra. També feien servir llànties d’oli i d’espelmes mentre estaven per allà sota. Jo li vaig dir que les espelmes no les podien tenir aquells desgraciats. Que eren molt cares i no estaven pas per dispendis quan el l’únic que els sobrava era la necessitat.
- Ni espelmes ni pous, recoi!. Que hi veus tu cap pou per aquí, o a sota el llit de casa teva?. Doncs això, que no existeixen. Que s’ho ha inventat tot.
- No, no, les mines hi son. Jo mateix vaig baixar de xiquet. I et diré més. Saps el que penso?... Doncs que això que tenim aquí baix son uns túnels pels que podien fugir els rics en cas d’atac.
- Només els rics?. I els altres què feien?.
- Potser els altres els podien utilitzar també. Seria per tots els del poble.
- I saps si son gaire fondes les galeries?.
- No ho sé. Potser estiguin entre 10 i 20 metres.
- Tant?.
- Sí.
- Ara que recordo, el meu avi em va dir que el seu pare hi va treballar en l’acondicionament d’alguns trams, que van ser aprofitar per portar l’aigua a la vila.
- D’això,... que es poden visitar?.
- No ho sé. Em consta que no fa pas gaire temps van ser netejades i recuperades, però no se de ningú que hi hagi entrat.
- Això atrauria gent a visitar el poble.
- Ho he demanat a la Núria de Can Gispert, que hi treballa a l’Oficina de Turisme, però no m’ha dit res a hores d’ara.
- Doncs esperarem fins que t’ho digui.
- Tu, a la teva edat, series capaç de baixar?.
- No vas baixar tu quan eres adolescent?.
- No, no. Jo era un xicarró, els adolescents son la xicalla d’ara.