dilluns, 5 de maig de 2008

UN DINAR A PALS

L’Empordà sempre ha tingut debilitat i bon gust pel menjar, d’aquesta feblessa en Josep Pla deia tradició culinària, i es refería a la cuina senzilla, la que sol menjar la gent normal i corrent, a la seva debilitat per la cuina cassolana, per entendre’ns. Si fos d’experiments i innovacions gastronòmics menjariem collonades.
La bona cuina no te perquè estar renyida amb uns preus asequibles, la qualitat de la demanda no fa necessariament que la oferta sigui cara, sino que aquesta tingui també un bon nivel, i sent abundant i variada mantingui un equilibri satisfactori de preus que alenti el costum d’anar a menjar fora de casa.
Situats en aquesa tesitura i trobant-nos a l’Empordà vam decidir anar a dinar a “les Dunes”, un establiment d’aspecte anodí que concentra tot el que ens pot interesar a la cuina i el menjar que ofereixen. Està situat a la platja de Pals, la darrera edificació del front marítim, ben be a tocar de la sorra, que en aquest extrem per l’alçada que assoleixen les dunes apantalla completament la visió de l’aigua i et dona la sensació de no trovar-te a la vora del mar.
Solem venir a Les Dunes dos o tres cops l’any i sempre demanem arròs a la cassola. Renoi, estem a Pals i volem menjar arròs!. L’establiment obre de primavera a tardor, i s’enten que sigui així per la solitud del rodal fòra de temporada
Als aiguamolls de l’Empordà que voregen el poble de Pals s’hi cultiva arròs des de molt antic. La primera noticia data del 1452, i fa referencia als molins arrossers de Pals propietat d’un tal Miquel Pere. De camí al restaurant podem aturar-nos al centre d’interpretació que hi ha a les basses d’en Coll, Espai Natural protegit, on es pot demanar información i podrem caminar prop d’un quilòmetre seguint el rec d’en Coll que alimenta les basses dels arrossars. Es pot resseguir fins a la seva desembocadura al mar, des d’on tindrem una amplia visió de l’espai natural.
A la Terrassa del restaurant, entoldats del sol directe, ens acarona una lleugera brisa marina que a estonas refresca un xic massa. Mestre esperem que larròs cogui, per matar l’estona, demanem uns entrans de musclos i berberetxos i entretant observem com els banyistes que es repleguen de mica en mica, en grups o per parelles, van a buscar als seus destins el que nosaltres estem a punt de degustar. No acaba de manifestar el vent prou intensitat com per refredar l’arròs caldós, bo de debó!, que ens han preparat. Ens el menjem amb una ampolla de chardonnay collita de l’ Empordà, que complerta un bon àpat de diumenge en terres de l’Empordà.