Barranc de Sta. Maria, o Vallmala (Montserrat)

INTRODUCCIÓ, AVISOS I COMUNICATS...

Es tracta d’una canal bastant llarga, tot i que per restriccions reguladores de caire ecològic hagi estat reduïda a la meitat, encara ens ofereix un desnivell de 560m. des del monestir fins l´estació de l´aeri, i un recorregut d´uns 1300 m. repartits en uns 15-17 salts, ( 30 m. el mes llarg) farcits de nombrosos ressalts equipats amb sirgues.

Cercant d´altres ressenyes, en cap cas he trobat referència de l’autentica dificultat que actualment presenta el barranc. Aquesta no rau tant en les verticals, o en la precarietat d´algunes instal.lacions, com en l´exuberant vegetació.

Es tracta d’una superpoblació de Rubus Fructicosa, (Esbarzer en català), que sesten per totes les planades, fins el punt de desorientar, cobrir les instal·lacions i dificultar en extrem la progressió.

Si tenim en compte que aquest tipus de vegetal, te per costum créixer un o dos metres anuals, podria ser que en pocs mesos fora causa directe d´evacuacions en helicòpter, amb la solvatat d´anar equipat amb matxets, o d´altres eines per tal d´obrir-se pas en mig d´aquests espais selvàtics. Tot i amb això la tasca no serà fàcil.

CONSELL

Informeu-vos-en be abans d´iniciar la davallada, i si ho feu, aneu preparats per obrir-vos pas a la malesa.

L’EXCURSIÓ

No val la pena matinar si tenim l´intenció d´utilitzar l’aeri, ja que el primer del dia surt a les 9:40 h. horari estiu, 10:10 hivern.

Tampoc hem d´oblidar que acabarem el descens justament davant del pàrking on haurem deixat el vehicle.

Sortim de Barcelona a 2/4 de 8, i encara no son 2/4 de 9 que, ja estem a lloc. Només hi ha solitud, a excepció de dues senyoretes romaneses que, com nosaltres han fet el sòmines per no consultar horaris abans de sortir. No existeix tan sols una mísera guingueta, res de res... Finalment optem per anar a esmorzar a Monistrol (5km.)

L´ascens en aquest sofisticat medi, inaugurat el 1930, i reconstruït desprès de la guerra (1949) es espectacular, ràpid i segur, en només cinc minuts es capaç de cobrir el seu trajecte de 1350 m. de recorregut, i 544 m de desnivell, amb unes 36 persones a bord.

Situats a la planada del monestir, baixarem pel camí esglaonat que porta a la cova de la Verge, (No s´acaba mai, i costa tant de pujar, com de baixar) .

Arribats a l´estació inferior del funicular de la Santa cova, es on iniciem les verticals; un primer salt que, de fet te 38m però que, per raons de d’estratègia, resta dividit en dos; un 16m, seguit per un altre de 22, es a partir d´ací, que comencem a tenir problemes amb la vegetació, que de forma intermitent ja no ens abandonaran fins el mateix final.

Varem perdre molt temps en cercar les continuïtats, o els llocs d´ancoratge. En varies ocasions tinguérem que fermar les cordes allà on ens permeté el medi. Sort també que, algun anima pietosa, va anar senyalitzant els espais de recorregut horitzontal, a base de fites de pedres, i això ens ajudà molt, Gracies!!

ORDRE DELS SALTS

El primer te la seva instal·lació en un arbre situat a ma esquerra segons mirem la vall. A meitat de recorregut (16m), ens sortirà al pas un passamà de sirga molt ben col·locat, en una estreta però còmoda rapissa, cal aturar-se i seguir-la fins trobar una nova base de reinstal·lació, ja que de seguir directes(22m +), sucaríem en una cadolla d´aigües residuals, espesses i pútrides de certa profunditat.

Superada aquesta seqüència, ens be un altre de 15, 10,20, 30,m. Continuem baixant per una sèrie de 3 ressalts esglaonats que ens situen novament a la boca d´un 20 i un 15.

Afortunadament en aquest punt arribem a un tram on la vall es fa ample, i la roca apareix nua i erosionada en forma de pendents bastant pronunciades, però ens permetrà progressar mes ràpidament, dons resta totalment equipada amb sirgues i cadenes. Això s´acaba amb una nova tanda de verticals; 7, 15, 10,15 m. per tornar un altre vegada als esglaons (4o5).

Finalitzarem el barranc amb les tres ultimes despenjades; 8, 30, 10 m. Aquest 30, també es pot baixar mitjançant una precària ferrada, no massa recomanable donat el mal estat en que es troben algunes de les grapes “U”, i pel cansament acumulat, com es natural.

A partir d´ara, seguirem la riera, saltant algun que altre bloc i obrint-nos pas entre l´esbarzer. A ma esquerra segons anem, si estem atents, divisarem una gran balma erosionada en un estrat de roca arenassa vermella, si aconseguim arribar, veurem com aquell que veu el cel, un camí!! que, en tres minuts ens deixa a peu de carretera davant dels aparcaments del telefèric.

ALGUNES SUGERENCIES A QUI PERTOQUI

Existeixen en aquesta vall, algunes cosses que per respecte a la sacralitat de la muntanya, i sobre tot pel seu simbolisme patriòtic, no haurien d’existir, em refereixo a les deixalles que es poden anar trobant durant el seu descens, Tubs de PVC pertanyents a antigues conduccions, (Sabem que aquest material no es biodegradable, i pot durar molts centenars d´anys). Tanmateix les grans brides de ferro oxidat que els sostenen, fins hi tot poden representar un perill evitable, per els qui decideixen visitar-la.

La presencia d´alguna cadolla d´aigües negres i pudentes, d´altra banda fàcils de drenar, constitueixen de per si un trist i desagradable espectacle que trenca amb tota la presencia de natura en estat salvatge que en aquest indret es fa notar amb molta vitalitat.

Un suggeriment dons, a qui pertoqui.

Quim