CANVI CLIMATIC. Sequera, calamarsa, “chemtrails” i ...

Introducció
D´uns tres o quatre anys ençà s´en sent parlar, encara que de forma aïllada, d´unes enigmàtiques “avionetes” sense identificar. Sobrevolen les borrasques abans de que creixin excessivament i acabin convertint-se en pedregades, les desfan a base llençar iodur de plata (?) de forma tan contundent, que acaben desapareixent.
L’angoixa que experimenten els pagesos (els de secà) per la manca de pluges, els porta a clamar “al cel”, ja que veuen com interessos molt foscos, no només els perjudica a ells, sinó que també en son responsables en gran proporció de la sequera que pateix el país, i en conseqüència de bona part dels incendis forestals .
Companyies d’assegurances, pagesos de reg, marques automobilístiques, fins hi tot les administracions, podrien contractar aquests serveis. Les últimes, per tal de preservar esdeveniments que poden reportar a les ciutats grans guanys econòmics, tipus Jocs Olímpics, Fòrums... tot sabent que a Espanya les referides practiques estan expressament prohibides per la llei.
En tan peculiar olla barrejada, tampoc hi podien faltar els americans, els militars, i conxorxes inspirades en probes d´armes químiques sobre la població civil. Que en podrem treure de semblant entrellat? Preocupant no?

Una mica d’història
La calamarsa ha estat i es encara avui, un dels mes temuts enemics de l’agricultor, doncs els seus efectes sobre les plantacions son verdaderament catastròfics.
En temps bíblics, als voltants del 1250 ac. El Llibre de l’èxode,ja ens parla de la setena plaga que va assolar Egipte, per tal de convèncer al faraó de que havia de deixar marxar el poble de Judá. Poca cosa més en sabem d´aquest fenomen fins ben entrada l´edat mitjana,en que diversos documents de l’època relaten com es tocaven campanes “A sometent” cremant olivera beneïda sobre les eres, al temps que s´encomanava tot a la misericòrdia Divina. També s’encenien grans fogueres amb rama verda barrejada, per tal de emetre molt fum a gran altitud.
Alexandre Volta, l´inventor de la pila elèctrica, va romandre tota la seva vida mol intrigat per aquest fenomen, però no va poder aportar gaire per apaivagar-lo.
A finals del segle XIX, començaments del XX, es feren assajos amb canons “Granífugs” que disparaven contra les turmentes, però els resultats no eren massa afalagadors, si més no, a partir d´ací començaren a funcionar amb cert èxit, tota una parafernàlia d´aparells tals com els generadors de fum, que cremaven iodur de plata amb acetona, i el projectaven contra els núvols. Coets del tipus pirotècnic però de grans proporcions que esclataven contra el gel que queia, desprenent grans borses d´escalfor.
Al voltant dels anys quaranta, algunes organitzacions universitàries argentines amb col.laboració de l’exèrcit, construïen coets que podien pujar a 8000, 12000 m. , i actuaven pràcticament en el punt neuràlgic de la tempesta a base d’explosions de iodur. Aquests artefactes realment aconseguien minimitzar els efectes, però s´en necessitaven molts, per la qual cosa van optar per comprar antics coets soviètics que els sortien més econòmics. D´aquesta experiència, va néixer tota una industria d’autèntics missils, amb capacitat per arribar amb precisió als punts mes convenients, fins 20,000m d’altitud, màxim on pot arribar en condicions especials, la taula d´un cúmul nimbus.
Avui dia persisteixen tres medis per aturar les calamarses, un es el coet, l’altre les malles protectores derivades de les fibres poliolefiliques, que cobreixen les plantacions en la seva totalitat. I finalment les “avionetes”, que difícilment catalogaríem com a tals, sinó aeronaus amb gran capacitat de carrega, (tipus Boeing 747 per exemple) amb suficient potencia com per transportar-la a les alçades convenients i deixar-la anar. Aquí tenim l´origen de les “Esteles químiques”, conegudes ecumènicament com “Chemtrails” .

Quant l´objectiu ja no son les pedregades
El iodur de plata, no es excessivament contaminant, però es clar, l’acumulació si que es susceptible de crear problemes mediambientals. Les partícules d’aquest metall, alliberen hidrogen que amb contacte amb l´oxigen, generen gotes d´aigua, i aquesta, elimina, o desfà la pedra, segons sigui el seu volum, A Pekin per exemple, disposen de tot un exercit equipat amb canons, bombarders, i tota una mena d’enginys, per tal d’aturar les tempestes molt abans d´arribar a la ciutat, ja que en les dates dels Jocs Olímpics, solen produir-se una mitjana d¨11´8 dies de granellades.
L´alarma social al nostre país, no ve només per l’ús il·legal de l´aviació en aquestes tasques, sinó que, recents anàlisis d´aigües recollides desprès de ser sobrevolada la zona per aquests avions fantasmes (volen sense cap identificació), han posat al descobert que acompanyant el iodur de plata, també baixa; bari, plom i alumini. El plom, com sabem es un metall pesant altament tòxic i contaminant, i el bari, s´utilitza com ingredient genèric en molts medicaments que produeixen estats idiotitzants. En d´altres casos la composició es diferent, el plom es substituït per, sulfur de bari i silici, en aquest cas, la compaginació, farà que aquests elements, absorbeixin o eixutin la humitat de l´atmosfera. També s’han empleat mescles de diòxid de sofre, que barrejat amb l´oxigen reacciona produint flamarades espontànies, grans incendis forestals podrien haver tingut origen per aquesta tàctica combinada, de crear sequera i un cop al punt, aplicar deflagracions.
Aquest fenomen no es ni de bon tros local, sinó que passa a nivell global. També hi ha científics, sobre tot a EEUU, i Europa, que vinculen l´origen de noves malalties, moltes d´elles relacionades amb estranyes al·lèrgies, deficiències immunològiques, erupcions cutànies, afeccions bronco- pulmonars, i un llarg etc, amb la presencia dels Chemtrails.

I com es això ?
Moltes vegades pels efectes, podem deduir les causes, sobre tot quant qui hauria de parlar calla.
En determinades condicions atmosfèriques, la compressió que es produeix a l´intrados de les ales d´un avió, acaba comprimint l’aigua que conté l´aire, i l´expulsa per les bores marginals en forma de condensació, o estela blanca (contrails). Per que es produeixi aquest fenomen, son necessàries tres condicions: altitud superior a 8.000 m, temperatura de -40º , humitat relativa, igual o superior al 70%. Una ultima consideració, aquest tipus de rastre es desfà en poca estona.
La majoria d´avions que veiem abocant aquests solcs, volen al voltant dels 3.000 m, per tant alguna altre “cosa” deixen caure, Els transports comercials ho fan entre 8, i 14.000 m, en conseqüència son difícils de veure, o simplement no es veuen.

Tots els camins porten a Roma
La teoria que va guanyant mes consistència, es la de la conxorxa, per cert molt polièdrica tal com veurem a continuació.
Documents recentment desclassificats, dels departaments de defensa dels EEUU, i UK, reconeixen que als voltants dels noranta, van provar armes químiques mitjançant la “fumigació” de les seves pròpies tropes, i en determinades àrees de la població civil. De mentalitats tan esbiaixades com aquestes ho podem esperar tot!!
Els chemtrails al contrari que els contrails, no s’esvaeixen amb facilitat, resten en suspensió a l´atmosfera durant hores i hores, formant una mena de cel enteranyinat, que mal deixa passar el sol amb l´objecte de produir un efecte hivernacle artificial. D´altra banda esvaint els núvols per evitar la pluja, aconsegueixen que les temperatures pugin a tot el planeta, i finalment ho mimetitzen tot sota l´eufemisme de “Canvi Climàtic”. Expressat d´un altra manera; cal obrir els ulls, el canvi climàtic en si mateix no existeix, l’estan provocant !!
No es pas cap secret que els americans des dels anys 70, van darrera del control del clima amb finalitats econòmiques i quotes de poder global. Fonts ben informades avisen que al voltant del 2.025, aquest projecte-arma estarà a punt per ser utilitzat a qualsevol part del planeta.
La guerra química o bacteriològica també hi es present en aquesta conspiració, es tractaria d’infectar tota o part de la humanitat, per tal de fer-la depenent de fàrmacs, que només fabricarien uns laboratoris d´un determinat país,i que tindria dues finalitats; sotmetre a totes les nacions per necessitat , i imposar un peatge de per vida. Darrera d´aquest disbarat, hi haurien els grans holdings de les químiques, i farmacèutiques relacionades amb els transgènics, multinacionals armamentístiques etc. Un dels objectius fonamentals seria reduir i controlar la superpoblació planetària.
Per finalitzar, anirem cap el que tots en aquestes altures ja ens preguntem; qui hi ha darrera d´aquesta barbaritat a escala global? Sembla ser que tot apunta a una mena de “Govern a L´ombra”que al més pur estil dels dolents de les pel·lícules de l´agent 007, intenta fer-se amb les regnes del mon per tal d’instaurar un regim tirànic i definitiu, anomenat “Nou ordre mundial” i estaria integrat per les principals fortunes de tots els països.
Fins el moment només hi ha un científic que ha portat el cas als tribunals, es tracta de l´italià Rosario Marcianó. Ha rebut moltes amenaces, algunes d´elles, provinents d´altes esferes de la política italiana per la claredat i contundència de les seves declaracions al respecte. No es l’únic.
El silenci dels nostres politics, si mes no es sospitós, doncs els converteix en part implicada de forma inexcusable. Qui pot creure que qualsevol d´aquestes aeronaus podria travessar l´espai aeri nacional, sense coneixement del govern de torn.?
Per tal de donar consistència al que acabo d´explicar, us recomano que mireu el cel, i jutgeu per vosaltres mateixos, potser us ajudarà a prendre suficient consciencia del per que som fumigats gairebé a diari.
Tota aquesta estrambòtica situació, ha desempolsegat de la meva memòria aquella lluïda frase d´en Karl Marx, que mes o menys ens venia a dir; “Si un dia no liquidem el capitalisme, serà el capitalisme el que un dia ens liquidarà a tots”.

Quim


P.E
Vull fer-vos arribar una cançó d´en Pink Floyd, “The great gig in the sky” (El gran carro celest, o quelcom semblant, suposo que fa referència al nostre planeta, Si mes no, us recomano la versió (ja que n´hi ha unes quantes) From: Jimmy Toast. 1988
Les veus del cor, son senzillament inigualables, tant en potencia, com en interpretació, en definitiva una petita joia. Quant obriu l’adreça, trobareu una plana escrita amb angles, que te forma de llistat, amb lletres de color blau, negre i violades. Només cal que feu córrer el cursor una mica cap a vall, i en color violat trobareu escrit TRY THE NEW YOUTUBE PLAYER BETA cliqueu i entrareu directament a la cançó, que la disfruteu.

http://www.youtube.com/watch?v=Enwnt7-j90k

NOCIONS DE FÍSICA QUÀNTICA IV

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº 8
El mon duplex de Heisenberg. “EL MON TE DUES PARTS, LA DELS POTENCIALS, ALLO QUE ESTA EN POTENCIA, EL QUE POT SER; I LA DE LES REALITATS DE LES COSES QUE PASSEN”.

La majoria dels físics defensen una de les dos primeres realitats quàntiques: la realitat quàntica primera”No hi ha realitats profundes” i la segona, “La observació crea la realitat”.
Allò que ambdues tenen en comú , es que només els fenòmens son reals, però que per sota d’aquests fenòmens no hi ha realitat.
Ara bé, si la observació crea la realitat, en que es basa aquesta observació per tal de crear-la ?. des d´on la crea?. Donat que la teoria quàntica descriu la realitat que es mesura-observa amb una exactitud perfecta, per força ha de contenir algunes de les claus des d´on sorgeixen, o en que es basen els fenòmens observats. Potser utilitzant la imaginació podrem intuir el basament allà on es sustenta el nostre mon familiar, el que coneixem de tots els dies.
D´acord amb Heisenberg no existeix una realitat profunda, el mon no mesurat es semi-real i només es transforma en realitat total durant l´acte de la observació:

“En els experiments referents als successos atòmics hem de tractar amb coses i fets concrets, com els fenòmens reals que s´ens manifesten en la vida quotidiana. Però els àtoms i les partícules elementals que els conformen, no son reals, aquests només formen un mon de possibilitats, de coses i també de fets en potencia ... L’ona de probabilitats significa una tendència per alguna cosa, o quelcom. Es la versió quantitativa del vell concepte aristotèlic de potencia. Introdueix un factor entre la idea d´un esdeveniment, i la seva realització, una mena estranya de realitat física just al mig entre la possibilitat i la realitat”.

El mon diari en el que vivim, ofereix un aspecte ben concret als nostres sentits, on els esdeveniments passen un per cop. No es pas així en el mon quàntic on la carència de concreció es lo quotidià . Es tracta d´un mon ple de tendències d’accions que no es concreten, que mai no passen; aquestes tendències estan constantment en el moviment generat per les possibilitats.
Els dos mons, el “Dúplex” que menciona Heisenberg s´uneix a traves d´un pont que anomenarem mesurament. En el transcurs d´aquest acte “màgic”, una de les possibilitats entre totes les existents, es la que es concreta i així emergeix al mon de les exactes lleis del moviment. Res no passa sinó que tot roman en l’àmbit de realitats com un esdeveniment concret. Tot el que llavors passa en el nostre mon de realitats, surt de les possibilitats preexistents en el mon quàntic de les potencies. El mon no observat ve a ser com un brot d´inconcrecions cada una amb el seu valor probabilístic d’ocurrència,

Una característica admirable d´aquestes vuit realitats quàntiques, es que per a qualsevol tipus d´experiment que pugui ser concebut, cada una d´elles pot predir exactament els mateixos resultats observables. En la actualitat, cada una d´aquestes realitats quàntiques pot ser considerada com la que explica amb certesa tal i com es el mon realment.

ALGUNES PECULIARITATS DE LES PARTICULES ELEMENTALS (FERMIONS-LEPTONS= ELECTRONS)
Un electró, no esta subjecte a les lleis espai temporals, es a dir por viatjar al passat i al futur sense cap impediment.
Degut a aquesta característica, pot estar a dos o mes indrets per separats en la distancia que estiguin, en temps real, es a dir en el mateix moment.
Tota la informació que hipotèticament poguéssim transmetre a un electró, al mateix instant, la rebrien tots els electrons que conformen l´univers, o els universos.
Un electró pot ser ara mateix una partícula, i d’ací una hora un faig d’ones que cabussen en el no res.
Segons el model d´àtom de Bohr, quan un electró canvia d’òrbita al voltant del nucli, ho fa mitjançant un petit saltiró, aquest saltet, rep el nom de quànta o quantum, com unitat de mesura sense fraccions numèriques. En realitzar aquest salt, l’electró pateix també unes petites oscil.lacions que es manifesten en forma de radiació.
Un electró, quant per mediació de l’observació deixa de ser un faig d´ones, es transforma en un paquet, de probabilitats superposades que considerem partícula elemental.
De la col·lisió d´un parell d´electrons amb els seus corresponents d’antimatèria, els positrons, desprès d´anihilar-se mútuament donen pas a un fotó.
Aquestes son algunes de les moltes peculiaritats que acumulen les partícules quàntiques, si, si, les que conformen els àtoms que a l´hora integren les molècules del nostre ADN etc etc.......
Un dels camps complementaris que pot aportar molta informació a la mecànica quàntica es el de la neurologia, o la física neurològica per que l´acte d’observar difícilment es produiria sense la col·laboració de les neurones, per tant sense elles existiríem nosaltres ?, existiria l´univers ?, existiria res ?.

Si per aquelles coses de la ciència, no heu tingut prou amb aquestes quatre entregues en format reduït.Us informo de que en qualsevol llibreria amb departament de física, trobareu una extensa bibliografia sobre el tema, si més no, m’atreveixo a recomanar-vos dues petites obres, que per la seva claredat en el llenguatge es fan assequibles a tothom.

“ALICIA EN EL PAIS DE LOS CUANTOS” Una al·legoria de la física cuántica- de Robert Gilmore. ---------------------------------------------Alianza Editorial

“ Y TU QUE SABES !? “ Es tracta d’una pel·lícula en format DVD, fàcil de trobar en el mercat, degut a la espiral de fama que esta adquirint el tema, entre el sector de població endèmicament caracteritzat per la seva inòpia.
Que es la realitat?, com la percebi’m ?, podem modificar-la a traves de la ment ?, que o qui es Deu ?. i nosaltres ?. 14 destacades personalitats del mon de la ciència i la espiritualitat intenten donar respostes a aquestes i d´altres preguntes, per tal d´obrir nous camins a noves possibilitats.
Seguint la historia d´Amanda, aquesta pel·lícula-documental fa una immersió en el fantàstic mon d´Alicia en el país de les meravelles, amb els seus encontres casuals i els seus fenòmens inexplicables. A traves d´aquest viatge, Amanda descobrirà que mirar a l´interior d´aquest mon , en lloc d’observar-lo, pot canviar la seva vida.
Potser el que realment podem rentabilitzar, si estem capacitats per fer-ho, es trobar l´enllaç entre allò que es merament física, i el mal conegut mon de la espiritualitat. Si llegiu primer el llibre, el DVD no us dirà res de nou excepte això. Encara que del llibre, també es desprèn com una mena de missatge subliminal que apunta en aquesta direcció.
“Una curiosa mescla de realitat i ficció que repta a l´espectador a explorar els misteris de l´univers i les capacitats de l´esser humà”. (El Pais)

Quim

NOCIONS DE FÍSICA QUÀNTICA III

MODEL O REALITAT QUANTICA Nº 3
Diu: “LA REALITAT ES UN TOT INDIVISIBLE”

Malgrat mostrar-se com un conjunt de parts amb límits, el mon físic es un tot inseparable e indivisible, tot afecta a tot. Si be l’observador pot crear la realitat, l´observador es part del tot i no un element per separat. No es pot mantenir segons prediquen els partidaris d’aquest concepte de realitat, una separació en el mon entre una realitat objectiva i nosaltres observadors conscients; objectes i subjectes s’han convertit en inseparables els uns dels altres. Aquesta no separabilitat del mon quàntic no te res a veure amb la idea sistemàtica dels clàssics on tot estava interconectat . Per exemple a traves de les teories dels camps; encara que aquestes interconnexions remetien i finalment desapareixien amb la distancia entre les parts. Les connexions distants eren irrellevants; Quant m’afecta el camp gravitatori de la Terra si estic a la Lluna ?... I si estic fora de la galàxia ?
Aquesta realitat d´un tot indivisible es diferent, de tal manera que no estarà relacionada ni espacial ni temporalment. Es com si construíssim un cub de ressorts, on no importa on toquem, que segur repercutirà a tota l’estructura així muntada , quasi o instantàniament .
Aquesta idea de realitat esta amb línia amb una visió holística més pròpia de les filosofies orientals.

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº 4
Molts mons, molts universos que coexisteixen. “LA REALITAT CONSISTEIX EN UNA GRAN QUANTITAT D’UNIVERSOS PARAL·LELS”

Per qualsevol situació en la qual existeixen diferents resultats possibles, per exemple: intentar esquivar una persona en una carretera. Els físics defensors d´quest model diuen que tots els resultats passarien, però en diferents universos, cada univers es idèntic a l´anterior menys en el que fa al resultat de la situació analitzada en qüestió. ( Que “friki” no? )

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº 5
La lògica diferent. “EL MON OBEEIX A UNA CLASE DE RAONAMENT DIFERENT AL QUE ESTEM ACOSTUMATS ELS ESSERS HUMANS, I QUE DEFINIM COM LÒGIC”

La lògica es l’esquelet del nostre cos de coneixements, no en va des de fa més de dos mil anys, esta basada en els motllos dels sil·logismes d´Aristotil.
Si canviem les regles d´aquesta lògica, podrem veure a les hores la nova física o els fets que aquesta descriu com a verdaderament lògics. Es difícil d´entendre però pensem en quelcom similar al que ja va passar amb la geometria. Durant més de dos mil anys la geometria que ha existit ha estat la euclidiana, la ciència dels punts i les línies. Van haver alguns matemàtics bojos com Nicolai Lovachevski, Gauss i Riemann que van crear una nova geometria , aquesta fou considerada com un joc d’altes matemàtiques, però fora de la realitat (novament observem el concepte de realitat). La geometria verdadera era la euclidiana que desprès de tot no es més que el sentit comú aplicat a les figures geomètriques. Si més no al 1916, Einstein va proposar una nova teoria de la gravetat que va polvoritzar el monopoli euclidià. Einstein va declarar que la gravetat no es una força, sinó una curvatura en l´espai-temps (?) Un objecte quan cau no ho fa per estar atret per una força (la gravetat), sinó que es mou gracies a una línia recta segons els estàndards d’aquestes noves geometries. Aquesta apreciació d´Einstein va poder ser comprovada per via experimental al mesurar la deflexió d´un raig de llum d’una estrella al passar a prop de la deformació de l´espai-temps provocada pel Sol. La lliçó dels partidaris de la nova lògica quàntica es la següent: la qüestió de l verdadera geometria , o la verdadera lògica que governa el mon no esta fitxada pel seny dels essers humans, sinó per les experiències reals que es poden observar i mesurar. Per tal de determinar les regles de la correcta raó, no hem de buscar al interior del nostre cap, si no en el laboratori.

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº 6
Neorealisme. “EL MON ESTA COMPOST PER OBJECTES ORDINARIS, ELS QUALS NO POSEEIXEN ATRIBUTS PROPIS SIGUI QUE SON OBSERVATS O NO”

Einstein es per excel·lència el representant d´aquesta realitat, les seves disputes amb Bohr van durar fins la seva mort. Segons va escriure :
“Encara crec en la possibilitat d´un model de realitat: tanmateix d’una teoria que representi els fenòmens en si mateixos, i no merament la probabilitat de la seva ocurrència”.

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº 7
“LA CONCIENCIA CREA LA REALITAT”

Els partidaris d´aquest model , diuen que només quelcom dotat de consciencia pot tenir el privilegi de crear realitat. L’únic observador que compta es l’observador conscient .
(Continuarà)

Escrit pel Quim

NOCIONS DE FÌSICA QUÀNTICA II

Vam cloure l´anterior article amb la discussió aferrissada entre Bohr i Einstein . Les diferents concepcions dels seus propis postulats, lluny de complementar-se encara es van distanciar molt més, i es van prolongar al llarg de les seves respectives vides, si més no, nosaltres ho resoldrem amb una senzilla resposta típicament quàntica; amb tota seguretat tots dos tenien raó.

Com funciona el mon?... Existeix alguna explicació que atorgui significat a aquesta pregunta?. La vella metàfora de la física clàssica deia " el mon es com un rellotge gegantí". Avui els físics moderns no disposen d'una sinó de varies imatges temptatives, que els permeten donar una resposta amb sentit, als fenòmens que passen en l'orbe de la física quàntica. Ara sabem que el nostre mon no es deterministic com el funcionament d´un rellotge, on causa-efecte es succeeixen en aquest ordre . Les diferents realitats que aquí exposarem, son diferents models de l´univers que conformen la teoria quàntica.

Un dels punts que hem de tenir en compte sobre els models , es que cap d'ells representa "La veritat". Per això, malgrat que un determinat model sigui molt precís a l´hora de descriure el que s'està coent en un context; Un altre model, completament diferent a l´anterior, pot ser igual d'exacte en explicar el comportament de la mateixa entitat, o sistema quàntic en diferents circumstancies. Quin de tots dos representa la realitat?... Quin es la veritat? Ambdós models son igualment vàlids, cap d'ells representa la veritat última en el que fa al mon quàntic, i molt probablement no hi hagi manera de que el cervell humà pugui mai aprehendre-comprendre les veritats últimes de la mecànica quàntica. Totes les interpretacions son simples ajudes per poder percebre el que passa realment. Ningú sap lo que el mon quàntic es realment, tot el que podem saber es com es.

La teoria quàntica ha estat universalment exitosa a l´hora de descriure fenòmens a tot nivell accessibles mitjançant experiments, tanmateix en les seves innegables aportacions en el coneixement de la física de l'àtom, que ens arriba a nosaltres de forma tangible en aportacions tan transcendents, com la supraconducció, els transistors, i els semiconductors, base imprescindible de la electrònica moderna.

Aquesta teoria, de fet funciona com un perfecte llibre de cuina, que val per qualsevol cosa que vulguem realitzar dins del mon físic, si més no, acompanyant aquesta precisió es manifesta un total desacord en allò que significa, i de quina classe de realitat està sustentant.

Existeixen variades "realitats" quàntiques que diferents físics defensen com "La Realitat Real i Verdadera" que suporta la aparença externa. Algunes d'aquestes "Realitats" a demés son contradictòries entre si, però com totes produeixen els mateixos resultats davant dels mateixos experiments, tots estan en possessió de la "Veritat". Veiem doncs quines son i que diuen cada una d´elles; son les visions d'alguns físics de renom, que expressem en forma de vuit realitats distintes, les quals representen vuit aproximacions importants d'allò que realment passa darrera de l'escena.

VUIT MODELS DIFERENTS

MODEL, O REALITAT QUÀNTICA Nº1

La interpretació de Copenhaguen part 1ª Representada per Niels Bohr, que diu : "EN EL MON FÍSIC, NO EXISTEIX UNA REALITAT PROFUNDA".

Bohr no nega l'evidencia dels nostres sentits, el mon que ens envolta es real, però flota en un mon més profund que no es real. Alguns físics que s´oposaven a aquesta interpretació, per exemple Einstein, deia que segurament Bohr volia significar no estendre les especulacions fora del context dels experiments que es realitzen, si no, que existirien certes realitats amagades i no conegudes pel moment amb la tecnologia existent. Però Bohr no acceptava aquesta interpretació, sinó que visiblement aïrat, insistia dient : "no hi ha un mon quàntic, només existeix una descripció quàntica abstracta" .

Heinserberg, el Cristòfol Colom de la teoria quàntica va escriure: "L'esperança de que nous experiments ens guiaran a fets objectius en el temps i l'espai, te tant fonament com esperar descobrir el final del mon conegut en les zones inexplorades de l´Antartida".

Per tal de fer una metàfora de la postura d´aquesta realitat nº1, molts van formular les següents preguntes, La Lluna existeix si no la observem? O millor, si una rama d´arbre cau en el bosc, fa soroll si ningú esta escoltant? Es a dir, existeixen realitats físiques objectives, o aquestes depenen de l´existencia d´un observador extern ? Els defensors d´aquesta realitat quàntica nº1, responen que no, no existeixen realitats objectives en el mon quàntic.

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº2

La interpretació de Copenhaguen part 2ª "LA REALITAT ES CREADA PER L'ACTE D'OBSERVAR".

Quelcom així com dir; les coses existeixen només quant son observades (recordem les metàfores de la Lluna , i la rama quer cau en el bosc).

Es així que l'escola de Copenhaguen consisteix en dues parts:

1) No existeix la realitat en absència d´observació.

2) La observació crea la realitat.

Però sorgeix la pregunta, que es una observació? O, quines son les característiques que una observació ha de tenir per tal de crear la realitat ? La resposta surt amb la màxima del físic John Weeler, que separa lo real de lo no real : Cap fenomen es un fenomen real fins que el mateix es observat. Aquesta creença de que la realitat es creada per l'observador, si be pot ser comú en el camp de la filosofia, no ho es pas en el camp de la física, al menys no ho era fins l'aparició de la física quàntica.

(continuarà)

Escrit pel Quim

ALGUNES NOCIONS DE FISICA QUANTICA- 1ª PART

Quant la física clàssica donava ja per fet que l'esser humà coneixia amb profunditat tots els fenòmens de l´univers, a falta només d'un epíleg. Un reduït grup de científics acabava de penetrar en un altre espai, si... un espai estrany i sorprenent,on la lògica aristotèlica deixava de tenir cap sentit. Progressant per aquesta estreta escletxa, aportaven a la humanitat possibilitats noves e infinites de coneixement. Acabava de néixer la física Quàntica.

Demòcrit d´Abdera, (460- 370 ac.) desenvolupador de la doctrina de Leucip, (?) ambdós de l'escola de Milet, foren els creadors de la teoria de l'àtom ( els atomistes).

Els àtoms, eren partícules indivisibles, inalterables, e indestructibles. Estaven dotades de moviment propi, i degut a aquest moviment, col-lisionaven entre elles formant noves estructures. Per aquest mateix principi eixia la vida, i quant es disgregaven desapareixia formant altres combinacions, i per tant, altres coses.

Avui, gracies a la mecànica quàntica, sabem que els àtoms, no son la part més petita de la matèria, sinó que estan formats per parts diminutes anomenades electrons. Tanmateix ara per ara, podem dir que aquests corpuscles elementals,estan constituïts no ja per altres partícules encara més petites, sinó per diferents estats superposats (?) Arribats a aquest punt, i per tal de poder seguir aquesta seqüència de profundització, haurem de substituir la lògica per la imaginació, només amb la seva ajuda podrem intentar la comprensió, de tot el que a partir d'ara ens proposen els físics quàntics. Preparats ?... Doncs som-hi !!

ONES O PARTÍCULES ?

Per Eduardo Martinez de la Fe.

Per partícula entenem un objecte real identificat en forma de punt, amb una posició determinada. També pot representar-se com trajectòria´ en una successió de punts.

Per ona o camps, entenem no pas el moviment de la matèria, sinó "en" la matèria, com es el cas de les ones de la mar. Les ones son per definició transmissores d'energia.

La física clàssica, o Niutoniana, entenia que aquests conceptes esgotaven la noció de realitat, però una sèrie d'experiències derivades de la així anomenada catàstrofe ultraviolada (1880), conduïren a establir (Schrödinger, 1926) que les partícules en realitat, no son si no, ones agrupades en paquets que emergeixen als ulls de l'observador com partícules puntuals. Heisenberg afegeix ( Principi d'incertesa, 1925 ) En el mon quàntic esdevé impossible atribuir a una partícula, en un moment donat, una posició i velocitat determinades, ja que quant més definida està la posició, menys possibilitat hi ha de conèixer la velocitat , i el mateix a l'inrevés. Aquesta imprecisió quàntica es deu més aviat a la pròpia naturalesa de les partícules, que a la imperfecció dels sistemes de medició.

Bohr (1916 ) complementa aquestes paradoxes al senyalar que; en realitat no existeixen ones i partícules, sinó que ambdues son representacions d'una mateixa realitat: aquesta realitat. Deia; s'expressa de vegades en forma d'ones, i d´altres vegades en forma de partícules.

Einstein (1926) pensava, si més no, que la realitat profunda no podia ser tan imprecisa: "Deu no juga als daus amb l´univers" exclamava; "segurament existeixen variables ocultes, inaccessibles encara a la nostra tecnologia, que ens fan impossible el coneixement de la veritable naturalesa de les ones i partícules quàntiques".

Aquí ja tenim servida la polèmica, però no la exposarem en aquest article, per tal de no escalfar-nos-hi massa el cap. Així que fins la propera !! . Però recordeu, la matèria, en el seu estat primigeni, com es presenta?; en forma de partícula, o d'ona?

Podeu deduir, o intuir quin es el factor essencial que fa que sigui d'una o d'altre manera ?... (si voleu, podeu contestar tot fent un comentari).

Escrit pel Quim