El Parc Arqueològic de les Mines de Gavà
Introducció
L’any 1972, mentre es realitzaven els primers treballs per urbanitzar i edificar el barri de Can Tintorer, situat al sector nord de Gavà, s’excavaren bona part d’unes capes irregulars que apareixien al subsòl de les obres, compost per un reblert de materials poc consolidats, la finalitat tècnica dels treballs pretenia sanejar el terreny i facilitar la fonamentació dels edificis.
Els treballs van continuar fins que es va fer evident que aquells brandons terrossos poc tenien a veure amb els reblerts d’abocador que s’havia pensat en un principi, i que les raons perquè es trobessin allà obeïa a altres causes gens convencionals, aquestes raons no trigarien en manifestar-se quan aparegueren ben visibles unes obertures a la roca i quan bona part del conjunt ja era destruïda.
Aviat es va entendre que aquelles irregularitats del terreny no eren altra cosa que cavitats excavades per homes del passat, aparentment es tractava d’una explotació minera que apuntava cap a l’antiguitat neolítica dels entorns. En una primera aproximació realitzada sobre alguna de les galeries ja buidades s’observaren restes dels filons d’explotació de la variscita, coneguda amb el nom genèric de calaita, un mineral de color verd pàl·lid molt apreciat, i utilitzat a l’occident d’Europa per elaborar joies en forma de collarets.
En l’actualitat s’han descobert prop d’un centenar de boques de mina compostes per pous, sales i galeries distribuïdes a diferents nivells. El jaciment arqueològic protegit ocupa una superfície que equivaldria a l’ocupada per 280 terrenys de joc de futbol.
El jaciment fou declarat l’any 1996, “Bien Cultural de Interés Nacional”, amb una datació de radiocarboni de 5.500 anys d’antiguitat, edat que correspon al Neolític Antic. Es va continuar ininterrompudament amb la seva extracció a gran escala durant el Neolític Mitjà, fins a finals d’aquest període fa 4.500 anys, moment en que l’explotació es va abandonar, convertides ja en les mines en galeria més grans i antigues d’Europa.
Posteriorment, durant les èpoques ibèrica i romana, i també la contemporània, es va tornar a explotar el jaciment per a l’obtenció de mineral de ferro.
Els treballs van continuar fins que es va fer evident que aquells brandons terrossos poc tenien a veure amb els reblerts d’abocador que s’havia pensat en un principi, i que les raons perquè es trobessin allà obeïa a altres causes gens convencionals, aquestes raons no trigarien en manifestar-se quan aparegueren ben visibles unes obertures a la roca i quan bona part del conjunt ja era destruïda.
Aviat es va entendre que aquelles irregularitats del terreny no eren altra cosa que cavitats excavades per homes del passat, aparentment es tractava d’una explotació minera que apuntava cap a l’antiguitat neolítica dels entorns. En una primera aproximació realitzada sobre alguna de les galeries ja buidades s’observaren restes dels filons d’explotació de la variscita, coneguda amb el nom genèric de calaita, un mineral de color verd pàl·lid molt apreciat, i utilitzat a l’occident d’Europa per elaborar joies en forma de collarets.
En l’actualitat s’han descobert prop d’un centenar de boques de mina compostes per pous, sales i galeries distribuïdes a diferents nivells. El jaciment arqueològic protegit ocupa una superfície que equivaldria a l’ocupada per 280 terrenys de joc de futbol.
El jaciment fou declarat l’any 1996, “Bien Cultural de Interés Nacional”, amb una datació de radiocarboni de 5.500 anys d’antiguitat, edat que correspon al Neolític Antic. Es va continuar ininterrompudament amb la seva extracció a gran escala durant el Neolític Mitjà, fins a finals d’aquest període fa 4.500 anys, moment en que l’explotació es va abandonar, convertides ja en les mines en galeria més grans i antigues d’Europa.
Posteriorment, durant les èpoques ibèrica i romana, i també la contemporània, es va tornar a explotar el jaciment per a l’obtenció de mineral de ferro.
El mineral
La matèria primera que s’extreia de Can Tintorer eren aluminofosfats hidratats, com la variscita, la metavariscita, i la variscita fèrrica i turquesa, minerals agrupats amb el nom genèric de calaita que tenen una duresa de 4,5/5 a l’escala de Mohs i d’un color verd que varia de tonalitat des d’un verd quasi blanc fins a un verd molt fosc. Minerals que s’empraven per a la fabricació d’objectes d'ornament personal. També es van extraure altres minerals que es poden considerar auxiliars, i van ser utilitzats com a eines per la seva duresa, com ara el sílex i l’òpal. Aprofitaren també el quars i l’ocre, emprats com a instruments i elaboració de pigments.
Cal mencionar la troballa de mostres de la variscita de Gavà en jaciments localitzats fora de l’hitterland local, algunes han aparegut a Andorra, Osca, Burgos o Tarragona.
La variscita es trobava dipositada en vetes o filons, i s’extreia en blocs entre els quals molt sovint quedaven restes de pissarres. A partir d’ells s’iniciava la manufactura de les contes de collar realitzades en el mateix jaciment.
La matèria primera que s’extreia de Can Tintorer eren aluminofosfats hidratats, com la variscita, la metavariscita, i la variscita fèrrica i turquesa, minerals agrupats amb el nom genèric de calaita que tenen una duresa de 4,5/5 a l’escala de Mohs i d’un color verd que varia de tonalitat des d’un verd quasi blanc fins a un verd molt fosc. Minerals que s’empraven per a la fabricació d’objectes d'ornament personal. També es van extraure altres minerals que es poden considerar auxiliars, i van ser utilitzats com a eines per la seva duresa, com ara el sílex i l’òpal. Aprofitaren també el quars i l’ocre, emprats com a instruments i elaboració de pigments.
Cal mencionar la troballa de mostres de la variscita de Gavà en jaciments localitzats fora de l’hitterland local, algunes han aparegut a Andorra, Osca, Burgos o Tarragona.
La variscita es trobava dipositada en vetes o filons, i s’extreia en blocs entre els quals molt sovint quedaven restes de pissarres. A partir d’ells s’iniciava la manufactura de les contes de collar realitzades en el mateix jaciment.
El Parc Temàtic i La mina
Les primeres referències de la Masia de Can Tintorer daten del segle XIV. Aquell antic edifici, restaurat el 1985, mostra una planta basilical amb un cos central més elevat i està cobert a quatre aigües. La porta i finestra principals estan lleugerament desplaçats de l’eix central de simetria de la façana la qual conserva les llindes i els brancals realitzats amb pedra rogenca. Destaca del mateix material el majestuós portal dovelat de l’entrada, des del seu interior s’accedeix a les Mines Prehistòriques.
Les restes de l’explotació minera de Can Tintorer, constitueixen una complexa xarxa de galeries subterrànies excavades a diferents nivells als esquists de la zona que formaven grans sales en els encontres entre elles, i eren accessibles des de la superfície mitjançant pous i galeries inclinades.
Alguns dels pous que comunicaven amb l’exterior foren utilitzats com abocadors per llençar escombraries i restes procedents dels hàbitats neolítics situats a les rodalies de l’explotació, d’altres galeries foren emprades com a lloc d’enterrament en una successió d’inhumacions.
El recorregut s’inicia des del patí, amb un jardí repoblat amb les mateixes espècies vegetals que s’han trobat en les anàlisis de les restes de pol·len i llavors de fa 6.000 anys.
El recorregut de la visita gira al voltant de la mina central i única del jaciment que es pot visitar actualment, tot i que moltes de les boques en estudi es poden veure al llarg de la visita per estar senyalitzades.
Pel camí trobarem uns cubs temàtics enllaçats mitjançant passarel·les en els quals s’expliquen particularitats dels homes, la seva tecnologia i el medi natural neolític. A la reproducció d’una galeria es permet l’accés a tot tipus de públic i en ella s’expliquen els diferents mètodes emprats per extraure el mineral de la mina.
L’itinerari conclou amb l’exposició de reproduccions d’una part de les troballes, els originals arqueològics es troben exposats al Museu de Gavà. Cal destacar la peça més valuosa trobada fins ara, coneguda per la Venus de Gavà, que correspon a una petita escultura antropomorfa, descoberta l’any 1994. La deessa és un ídol de ceràmica, trobada incompleta i trencada en el reblert d’un dels pous, que representa una dona amb una espiga sobre el ventre. Es tracta d’un símbol de culte neolític vinculat la maternitat femenina. L’estatueta és de color negre amb motius gravats i en relleu que reprodueixen els ulls en forma de sol, el nas, els pits, les extremitats superiors decorades amb braçalets i les mans sobre la panxa prominent, com si es tractés d’una dona embarassada.
A la mina M-28 es van trobar evidències del consum d’opiacis als esquelets de dos dels individus masculins adults enterrats allà. La troballa de les restes d’una càpsula d’adormidora entre les peces dentals d’un d’ells va fer analitzar les restes òssies amb resultats positius en restes de Papaver somniferum L.
Els horaris per poder visitar el Parc Temàtic, situat al carrer Rafael de Casanova de Gavà, és pels caps de setmana d’hivern de 10:00 a 14:00 hores i de 17:00 a 20:00 hores els dissabtes i de 11:00 a 14:00 els diumenges i festius.
Les restes de l’explotació minera de Can Tintorer, constitueixen una complexa xarxa de galeries subterrànies excavades a diferents nivells als esquists de la zona que formaven grans sales en els encontres entre elles, i eren accessibles des de la superfície mitjançant pous i galeries inclinades.
Alguns dels pous que comunicaven amb l’exterior foren utilitzats com abocadors per llençar escombraries i restes procedents dels hàbitats neolítics situats a les rodalies de l’explotació, d’altres galeries foren emprades com a lloc d’enterrament en una successió d’inhumacions.
El recorregut s’inicia des del patí, amb un jardí repoblat amb les mateixes espècies vegetals que s’han trobat en les anàlisis de les restes de pol·len i llavors de fa 6.000 anys.
El recorregut de la visita gira al voltant de la mina central i única del jaciment que es pot visitar actualment, tot i que moltes de les boques en estudi es poden veure al llarg de la visita per estar senyalitzades.
Pel camí trobarem uns cubs temàtics enllaçats mitjançant passarel·les en els quals s’expliquen particularitats dels homes, la seva tecnologia i el medi natural neolític. A la reproducció d’una galeria es permet l’accés a tot tipus de públic i en ella s’expliquen els diferents mètodes emprats per extraure el mineral de la mina.
L’itinerari conclou amb l’exposició de reproduccions d’una part de les troballes, els originals arqueològics es troben exposats al Museu de Gavà. Cal destacar la peça més valuosa trobada fins ara, coneguda per la Venus de Gavà, que correspon a una petita escultura antropomorfa, descoberta l’any 1994. La deessa és un ídol de ceràmica, trobada incompleta i trencada en el reblert d’un dels pous, que representa una dona amb una espiga sobre el ventre. Es tracta d’un símbol de culte neolític vinculat la maternitat femenina. L’estatueta és de color negre amb motius gravats i en relleu que reprodueixen els ulls en forma de sol, el nas, els pits, les extremitats superiors decorades amb braçalets i les mans sobre la panxa prominent, com si es tractés d’una dona embarassada.
A la mina M-28 es van trobar evidències del consum d’opiacis als esquelets de dos dels individus masculins adults enterrats allà. La troballa de les restes d’una càpsula d’adormidora entre les peces dentals d’un d’ells va fer analitzar les restes òssies amb resultats positius en restes de Papaver somniferum L.
Els horaris per poder visitar el Parc Temàtic, situat al carrer Rafael de Casanova de Gavà, és pels caps de setmana d’hivern de 10:00 a 14:00 hores i de 17:00 a 20:00 hores els dissabtes i de 11:00 a 14:00 els diumenges i festius.
1 comentari:
molt bé
Publica un comentari a l'entrada